SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 6
PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ FINS 1900
 Incorporació tardana per no tenir les condicions econòmiques, socials i polítiques necessàries.
 Inici a partir de 1830.
 Sectors:
 Tèxtil cotoner a Catalunya.
 Siderúrgia a Biscaia.
 Carbó a Astúries.
 Inversions estrangeres per explotació de mines de Sierra Morena, Ciudad Real i Huelva, per
exportació.
 També indústria agroalimentària : Molineria, vins, olis.
INDÚSTRIA FINS 1939
 Fort creixement demogràfic proporciona mà d’obra abundant i barata.
 Durant Primera Guerra Mundial el sector tèxtil i siderúrgic exporta als països bel·ligerants.
 Des de 1918 recessió per final guerra.
 Anys 30 nou enfonsament per Gran Depressió.
 Després de la Guerra Civil reculada econòmica i destrucció d’indústries.
LA INDÚSTRIA ESPANYOLA 1939 -1959
 Després de la Segona Guerra Mundial aïllament polític i econòmic.
 Política Autàrquica : auto proveïment i reducció d’intercanvis exteriors.
 Falta de matèries primeres.
 Sense estímuls per modernitzar-se.
 Creació d’Institut Nacional d’Indústria, per foment del desenvolupament.
ESPANYA PAÍS INDUSTRIAL 1959 -1974
 1959 Pla d’Estabilització, és final de l’Autarquia i liberalització econòmica.
 Espanya rep ajuda dels EEUU.
 Gran creixement econòmic i industrial per eliminació d’aranzels.
 Es van comprar béns d’equip que van augmentar la productivitat i exportació.
 Béns de consum: calçat, cuir,
 Exportacions:
 suro, mobles, editorials.
 Indústria bàsica : cautxú, maquinària, minera, naval.
 Instal·lació de multinacionals: mà d’obra barata, abundant, no conflictiva.
 Augment del mercat interior.
 Principals indústries : Electromagnètica, química, automòbils, refineries de petroli, farmacèutica.
LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS 1975
 Les indústries es situen on troben factors favorables.
 Factors:
 Socials :
o Existència d’ empresaris organitzats.
o mà d’obra barata, abundant i poc conflictiva.
o proximitat als centres de decisions polítiques o on es pot disposar de crèdits.
 Factors espacials :
o proximitat de matèries primeres.
o existència de fonts d’energia.
o proximitat del mercat.
o existència de bones comunicacions.
o bones infraestructures.
o existència d’indústries complementàries.
LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ESPANYOLA
 CATALUNYA : existència d’una burgesia amb capital gràcies a l’agricultura, al comerç i a les
manufactures. Burgesia que invertirà en el sector tèxtil cotoner i llaner. Catalunya no tenia matèries
primeres ni carbó, havia d’importar-ne.
També altres sectors, com el de fabricació de maquinària, química, material ferroviari i automòbils.
 PAÍS BASC : Existència d’un empresariat important gràcies a les mines de ferro, exportat a
Anglaterra.
 Els vaixells tornaven carregats de hulla.
 Tot farà possible una important indústria siderúrgica a la ria del Nervion.
 La siderúrgia ajuda a la instal·lació d’una important indústria mecànica.
 ASTÚRIES : Amb importants jaciments de minerals i amb ports, facilitarà les exportacions.
 S’hi va desenvolupar una indústria siderúrgica, però per mala qualitat del carbó, es limita el
creixement.
 MADRID : Un factor molt important va ser per ser capital de l’Estat. A la proximitat del lloc de
decisió.
 També per existència de mà d’obra abundant i barata. I per un mercat urbà important.
 POLS DE DESENVOLUPAMENT: A partir de 1959 , l’Estat fomenta altres nuclis industrials a :
Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla...
CRISI DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DE 1975 - 1985
A. Causes de la crisi mundial
 augment dels salaris i disminució dels beneficis industrials.
 OPEP redueix la producció i augment del preu del petroli.
 Països industrialitzats van patir la competència dels nous països industrialitzats, que
fabriquen a preus molt baixos: Xina, Corea, Taiwan, Vietnam.
B. Problemes de la indústria espanyola
 Retard tecnològic.
 Indústria poc competitiva per política proteccionista.
 Excessiu consum d’energia.
 Dependència econòmica de l’exterior.
C. Conseqüències de la crisi
 Inflació
o pujada de salaris
o alt preu del petroli
o encariment dels preus dels productes industrials.
 Tancament de moltes empreses.
 Augment de l’atur.
 Tornada de molts emigrants.
D. Solucions
 Reconversió dels sectors menys productius, com : siderúrgic i drassanes (Bilbao, Vigo,
Ferrol). I també de la SEAT.
 Eliminació d’empreses amb poca demanda com electrodomèstic de línia blanca, tèxtils,
calçat, amb competència dels nous països industrialitzats.
 Reducció despesa de petroli amb el foment del carbó, hidroelèctriques i tèrmiques.
 Jubilacions anticipades per sanejar empreses.
ETAPA POSTINDUSTRIAL O INFORMACIONAL O TERCERA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
 OBJECTIUS DE LES EMPRESES :
 Augment de la producció industrial.
 Mantenir la competitivitat en un món globalitzat.
 Oferir productes d’ última generació.
Per aconseguir aquests objectius s’ha de realitzar una gran inversió en R+D (Recerca i Desenvolupament).
ETAPA POSTINDUSTRIAL
 FACTORS DE LOCALITZACIÓ :
 Proximitat als centres d’alta tecnologia.
 Existència de bones xarxes de comunicació.
 Bones infraestructures de telecomunicacions.
DEL FORDISME AL POST FORDISME
Variables Etapa industrial o fordista Etapa postindustrial o informacional
Capital Predomini del capital d’àmbit estatal. Predomini del capital transestatal i concentracions
de capital (fusions d’empreses).
Mercat Predomini del mercat interior. Predomini del mercat mundial.
Procés de
producció
Integrat en una unitat de fabricació. Fragmentat en unitats diverses.
Tipus de
productes
Grans quantitats de productes homogenis. Productes diversificats en funció de mercats
específics.
Tecnologia. Basada en l’electromecànica química Basada en la microelectrònica i la informàtica.
Treball Contractes indefinits i a temps complet. Contractes per obra o bé a temps parcial.
Funció de
l’Estat
Intervenció molt important, regulació del
procés d’industrialització.
Redueix la seva funció i el mercat passa a ser el
regulador més important
 EL CANVI TECNOLÒGIC I CIENTÍFIC.-
 Les noves tecnologies i la telemàtica, han creat un nou sector industrial i una revolució en
els sistemes de producció industrial, per diferents motius:
a) ús de robots, que pinten, carguen, manipulen, s’auto reparen.
b) Les noves tecnologies permeten controlar les empreses des de qualsevol part del
món.
c) Detecten l’evolució de la demanda i reajusten la producció de manera immediata.
d) Les noves tecnologies faciliten la fragmentació dels procesos productius.
e) És possible la comunicació en temps real entre els establiments i la seu central.
 PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PLANIFICACIÓ DE LES EMPRESES
 Les noves tecnologies permeten obtenir informació a temps real i aplicar-la en el procés de
producció , com en el disseny, en el emmagatzematge i la distribució dels productes.
 També els canvis tecnològics permeten fluxos materials de mercaderies i de persones, així
com fluxos immaterials de capital i d’informació.
 Són decisions la gestió i l’estudi de com i on s’ha d’invertir el capital.
 Els centres d’estudi apleguen investigadors i empreses en Parcs Tecnològics, on s’ideen
processos innovadors i es creen nous productes.
 CANVIS EN EL TREBALL
 Empreses que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada, van a països en procés de
desenvolupament, on troben avantatges fiscals, no hi ha legislació laboral, salaris baixos, és
el procés de deslocalització.
 Aquest procés ha posat en perill les conquestes socials des països desenvolupats.
 Moltes empreses inverteixen en tecnologia avançada, en tècnics en disseny, control de
qualitat, màrqueting, etc i es gasten poc en mà d’obra.
 Hi ha una tendència a terciarizar-se per part de les empreses.
 LA ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA I DE LA PRODUCCIÓ.-
 El capital es concentra per fusions o compra d’unes empreses per altres.
 Es formen grans empreses multinacionals, actuen a nivell mundial, tenen la seu a països
desenvolupats, objectiu principal és el benefici econòmic.
 A causa d’aquesta globalització s’adapten els sistemes de produció i es diversifiquen els
productes.
 Han aparegut les empreses multiplanta, en diversos països on fabriquen alguns dels
components o models específics.
 Altres vegades alguns dels processos són subcontractats, com la comptabilitat, logística...
 Es fabrica en sèrie, orientat al consum massiu. Altres empreses tenen una producció flexible,
es produeix segons la demanda, tot programat per ordinador.
 MANERES D’AUGMENTAR ELS BENEFICIS
 Reducció de costos de personal :
o Reducció de salaris
o Substituir els treballadors per màquines
 Augment de la producció :
o Automatitzar els processos.
o Aplicar noves tècniques
 Increment de les vendes:
o Oferir nous productes
o Fabricar productes més atractius
o Oferir avantatges comparatives
LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I LA UNIÓ EUROPEA
A. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE
 La indústria espanyola presentava escassa modernització, nivell d’innovació baix, deficients
infraestructures i greus problemes mediambientals.
B. BENEFICIS DE LA INTEGRACIÓ :
 Europa va ser element dinamitzador de l’economia espanyola.
 Espanya va rebre recursos procedents dels pressupostos comunitaris.
o Fons invertits en :
 En millora de les infraestructures.
 En formació dels treballadors.
 En el desenvolupament tecnològic i en recerca.
 En polítiques mediambientals.
 En ampliar i modernitzar projectes rendibles.
C. OBJECTIUS D’AQUESTES MILLORES
 Per augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles
 Per no perdre quota de mercat interior, per lliure entrada de productes de fora.
D. OBLIGACIONS IMPOSADES PER UNIÓ EUROPEA
 Privatització de les empreses públiques, van ser sanejades i després venudes. Va
desaparèixer l’INI.
 Control de la contaminació del medi i del CO2.
 Es promou l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda). La indústria espanyola és molt
contaminant, per l’ús de carbó.
UNIÓ EUROPEA
 PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA EUROPEA.-
 Desacceleració de la productivitat
 Competència dels països emergents, en els sectors tradicionals i en els de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)
 Deslocalització d’empreses tradicionals i indústries d’alta tecnologia.
 SOLUCIONS PER FER MÉS COMPETITIVA LA INDÚSTRIA EUROPEA.-
 Innovar.
 Professionals ben preparats.
 Més inversions en R+D (recerca i desenvolupament).
 Més indústries d’alta tecnologia.
 Deslocalització interna i evitar la desindustrialització europea.
INDÚSTRIA ESPANYOLA AVUI
 LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
A. L’EIX DEL MEDITERRANI .- Uneix les activitats industrials de Catalunya, Comunitat valenciana
i la Regió de Múrcia. Es prolonga a França i arriba al nord d’Itàlia.
B. LA VALL DE L’EBRE.-Connecta l’àrea basca amb la catalana. I amb l’àrea industrial de
Madrid.
C. ÀREA INDUSTRIAL DE MADRID.- Molt desenvolupat per la seva centralitat. Atrau sectors d’alta
tecnologia (aeronàutica) i molta inversió estrangera.
 ALTRES LOCALITZACIONS :
o ANDALUSIA. Representa el 10% del total espanyol,concentrat preferentment a la part
occidental: Sevilla, Cadis i Huelva.
 CORNISA CANTÀBRICA I GALÍCIA.-Amb un 10% del negoci industrial. Basat en la siderúrgia i la
metal·lúrgia, sectors en crisi.
 LA ZONA CENTRAL.- Poc industrialitzada, destaquen Valladolid i Burgos.
 ILLES BALEARS I CANÀRIES.- Zones amb escassa industrialització. Destaca la indústria extractiva i
del petroli, l’energia i l’aigua.
SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA
1. SECTORS MADURS:
 Metal·lúrgia.
 Productes minerals no metàl·lics.
 Productes metàl·lics.
 Indústria alimentària: alimentació,beguda,tabac.
 Tèxtil.
 Confecció.
 Calçat.
 Marques blanques.
2. SECTORS DINÀMICS
 Indústria de l’automòbil.
 Sector químic: refinatge de petroli, plàstics, pasta de fusta, cautxú, fibres sintètiques,
farmacèutics.
3. SECTORS PUNTA
 Tecnologies de la informació.
 Tecnologies de l’automatització.
 Biotecnologia.
 Aeronàutica.
PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
1. Predomini de petites i mitjanes empreses, que s’adapten més bé a la demanda del mercat i no
tenen tants conflictes laborals. Si augmenta la demanda no baixa el preu del producte. Tampoc es
poden fer grans despeses en noves tecnologies.
2. Productivitat.- inferior a la de la Unió Europea, això incrementa el cost laboral.
3. Nivell tecnològic: és baix i la inversió en R+D insuficient.
4. Balança tecnològica, és deficitària, les empreses d’automòbils, maquinària, electrodomèstics,
farmacèutiques, que treballen amb patents estrangeres i que es porten els beneficis.
5. Important a destacar.- el percentatge del PIB destinat a R+D s’ha d’incrementar. També cal millora
del sistema educatiu i la formació tècnica laboral.
SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
 CONSEQÜÈNCIES DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS ESTATS A LA UE.-
 Països més pròxims al gran eix industrial europeu.
 La mà d’obra és més barata.
 La seva productivitat i qualificació en alta tecnologia són més grans.
 OBJECTIUS : Espanya ha de incrementar la qualitat i la productivitat de les seves empreses.
 GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ
 Moltes decisions es prenen fora d’Espanya, aquí hi ha poques seus centrals d’empreses.
 En un món globalitzat les empreses busquen ser més competitives, això provoca la
deslocalització.
 Causes de la deslocalització:
 Van a zones on troben millors condicions fiscals i tècniques.
 Menor cost laboral, mà d’obra barata.
 Poc conflictiva.
 Nul·la legislació laboral.
 Polítiques permissives en referència a contaminació.
 Conseqüències de la deslocalització:
 Pèrdua de llocs de treball.
 Augment de la taxa d’atur.
 Ajudes dels governs per evitar la deslocalització.
 A vegades només es traslladen alguns processos productius i queden els de més valor afegit,
es produeix una terciarització del sector secundari.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
 IMPORTÀNCIA DEL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ EN ESPANYA
 Fins a 2009 va anar augmentant per diferents motius:
 Les expectatives del preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament.
 Els beneficis que s’obtenien amb l’especulació immobiliària.
 Subsidis públics per la compra d’habitatges.
 Facilitats de crèdits.
 LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ.
 El 2007 va esclatar la bombolla immobiliària i la desacceleració del sector de la construcció.
 L’atur va afectar als paletes, també a treballadors de sectors relacionats com els de materials
de construcció, fusta, pintura, fontaneria, electrodomèstics...
 L’atur ha provocat un endeutament de les famílies, baixada del consum...
LA INDÚSTRIA A CATALUNYA
A. LA INDÚSTRIA CATALANA EN EL CONJUNT DE L’ESTAT ESPANYOL
 Catalunya ocupa el primer lloc per el volum de negoci, com per la població activa. Des de el
2008 ha baixat a Catalunya l’índex de producció industrial i també l’ocupació industrial.
 Catalunya pateix una important deslocalització.
B. CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL.-
 S’ha deslocalitzat part de la producció, s’han quedat els processos més qualificats.
 Per mantenir la competitivitat s’ha seguit un procés d’automatització i d’informatització dels
processos
 productius.
 OBJECTIUS
 Foment de la recerca i la innovació.
 El coneixement és l’instrument principal per competir.
 Augment de llocs de treball en els camps de la innovació, el disseny, la gestió, el control de
qualitat, implantació de la informàtica, la promoció, les vendes i la distribució.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Indústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalanaIndústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalananeusgr
 
5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localizaciónToni Guirao
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrialsMievann
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classemarivisaiz
 
Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Jordi1492
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geohistgeo345
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
Vocabulari Geografia Unitat 6(Vicens Vives)
Vocabulari Geografia  Unitat 6(Vicens Vives)Vocabulari Geografia  Unitat 6(Vicens Vives)
Vocabulari Geografia Unitat 6(Vicens Vives)Mireia Garcia Sans
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
Canvi tecnològic i científic
Canvi tecnològic i científicCanvi tecnològic i científic
Canvi tecnològic i científicBerta Romera
 

Was ist angesagt? (20)

Indústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalanaIndústria espanyola i catalana
Indústria espanyola i catalana
 
5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización5 2 industria factores de localización
5 2 industria factores de localización
 
Els espais industrials
Els espais industrialsEls espais industrials
Els espais industrials
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
Sector secundari classe
Sector secundari classeSector secundari classe
Sector secundari classe
 
Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.
 
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geoCatalunya. Activitats econòmiques. bat geo
Catalunya. Activitats econòmiques. bat geo
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
Vocabulari Geografia Unitat 6(Vicens Vives)
Vocabulari Geografia  Unitat 6(Vicens Vives)Vocabulari Geografia  Unitat 6(Vicens Vives)
Vocabulari Geografia Unitat 6(Vicens Vives)
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
Fòrum d'Inversió 2020 - Catàleg d'empreses
Fòrum d'Inversió 2020 - Catàleg d'empresesFòrum d'Inversió 2020 - Catàleg d'empreses
Fòrum d'Inversió 2020 - Catàleg d'empreses
 
Tema16
Tema16Tema16
Tema16
 
Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
Com fer negocis al sector moda als Estats Units
Com fer negocis al sector moda als Estats UnitsCom fer negocis al sector moda als Estats Units
Com fer negocis al sector moda als Estats Units
 
Canvi tecnològic i científic
Canvi tecnològic i científicCanvi tecnològic i científic
Canvi tecnològic i científic
 
P1 - Reflexions a l'entorn de la mobilitat de mercaderies als polígons indust...
P1 - Reflexions a l'entorn de la mobilitat de mercaderies als polígons indust...P1 - Reflexions a l'entorn de la mobilitat de mercaderies als polígons indust...
P1 - Reflexions a l'entorn de la mobilitat de mercaderies als polígons indust...
 

Ähnlich wie Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)

La industria espanyola y la unio europea
La industria espanyola y la unio europeaLa industria espanyola y la unio europea
La industria espanyola y la unio europeaGabriel Greurus
 
21 Creix EconòM Ii áLvaro O
21 Creix EconòM Ii  áLvaro O21 Creix EconòM Ii  áLvaro O
21 Creix EconòM Ii áLvaro Orafelsegui
 
Ud 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialUd 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialmarcapmany
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaVicent Puig i Gascó
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundariMarlluch
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
La industria catalana
La industria catalanaLa industria catalana
La industria catalanajgutier4
 
45 Progr IndúStria José L
45 Progr IndúStria José L45 Progr IndúStria José L
45 Progr IndúStria José Lrafelsegui
 
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)onamenorca
 
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)onamenorca
 
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...jcorbala
 
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12CCN Cercle Català de Negocis
 
1a 2a revolució industrial i moviment obrer
1a  2a revolució industrial i moviment obrer1a  2a revolució industrial i moviment obrer
1a 2a revolució industrial i moviment obrerJoaquim Puigdomènech
 
L'economia espanyola
L'economia espanyolaL'economia espanyola
L'economia espanyolaAmparo_99
 

Ähnlich wie Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives) (20)

Una estrategia industrial per a Catalunya
Una estrategia industrial per a CatalunyaUna estrategia industrial per a Catalunya
Una estrategia industrial per a Catalunya
 
Revolucio Industrial
Revolucio IndustrialRevolucio Industrial
Revolucio Industrial
 
La industria espanyola y la unio europea
La industria espanyola y la unio europeaLa industria espanyola y la unio europea
La industria espanyola y la unio europea
 
21 Creix EconòM Ii áLvaro O
21 Creix EconòM Ii  áLvaro O21 Creix EconòM Ii  áLvaro O
21 Creix EconòM Ii áLvaro O
 
Ud 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialUd 3 societat industrial
Ud 3 societat industrial
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
 
Sector secundari
Sector secundariSector secundari
Sector secundari
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
La industria catalana
La industria catalanaLa industria catalana
La industria catalana
 
45 Progr IndúStria José L
45 Progr IndúStria José L45 Progr IndúStria José L
45 Progr IndúStria José L
 
L'indústria
L'indústriaL'indústria
L'indústria
 
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
 
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
 
El sector terciari
El sector terciariEl sector terciari
El sector terciari
 
Oportunitats de negoci a Colòmbia
Oportunitats de negoci a ColòmbiaOportunitats de negoci a Colòmbia
Oportunitats de negoci a Colòmbia
 
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
 
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12
130701c-v130827-c5-la-inversio-empresarial-i-fdi-a-catalunya-despres-25 n12
 
1a 2a revolució industrial i moviment obrer
1a  2a revolució industrial i moviment obrer1a  2a revolució industrial i moviment obrer
1a 2a revolució industrial i moviment obrer
 
L'economia espanyola
L'economia espanyolaL'economia espanyola
L'economia espanyola
 

Primera industrialització fins 1900 Geografia 2n Batx (Vicens Vives)

  • 1. PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ FINS 1900  Incorporació tardana per no tenir les condicions econòmiques, socials i polítiques necessàries.  Inici a partir de 1830.  Sectors:  Tèxtil cotoner a Catalunya.  Siderúrgia a Biscaia.  Carbó a Astúries.  Inversions estrangeres per explotació de mines de Sierra Morena, Ciudad Real i Huelva, per exportació.  També indústria agroalimentària : Molineria, vins, olis. INDÚSTRIA FINS 1939  Fort creixement demogràfic proporciona mà d’obra abundant i barata.  Durant Primera Guerra Mundial el sector tèxtil i siderúrgic exporta als països bel·ligerants.  Des de 1918 recessió per final guerra.  Anys 30 nou enfonsament per Gran Depressió.  Després de la Guerra Civil reculada econòmica i destrucció d’indústries. LA INDÚSTRIA ESPANYOLA 1939 -1959  Després de la Segona Guerra Mundial aïllament polític i econòmic.  Política Autàrquica : auto proveïment i reducció d’intercanvis exteriors.  Falta de matèries primeres.  Sense estímuls per modernitzar-se.  Creació d’Institut Nacional d’Indústria, per foment del desenvolupament. ESPANYA PAÍS INDUSTRIAL 1959 -1974  1959 Pla d’Estabilització, és final de l’Autarquia i liberalització econòmica.  Espanya rep ajuda dels EEUU.  Gran creixement econòmic i industrial per eliminació d’aranzels.  Es van comprar béns d’equip que van augmentar la productivitat i exportació.  Béns de consum: calçat, cuir,  Exportacions:  suro, mobles, editorials.  Indústria bàsica : cautxú, maquinària, minera, naval.  Instal·lació de multinacionals: mà d’obra barata, abundant, no conflictiva.  Augment del mercat interior.  Principals indústries : Electromagnètica, química, automòbils, refineries de petroli, farmacèutica. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS 1975  Les indústries es situen on troben factors favorables.  Factors:  Socials : o Existència d’ empresaris organitzats. o mà d’obra barata, abundant i poc conflictiva. o proximitat als centres de decisions polítiques o on es pot disposar de crèdits.  Factors espacials : o proximitat de matèries primeres. o existència de fonts d’energia. o proximitat del mercat. o existència de bones comunicacions. o bones infraestructures. o existència d’indústries complementàries. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ESPANYOLA  CATALUNYA : existència d’una burgesia amb capital gràcies a l’agricultura, al comerç i a les manufactures. Burgesia que invertirà en el sector tèxtil cotoner i llaner. Catalunya no tenia matèries primeres ni carbó, havia d’importar-ne.
  • 2. També altres sectors, com el de fabricació de maquinària, química, material ferroviari i automòbils.  PAÍS BASC : Existència d’un empresariat important gràcies a les mines de ferro, exportat a Anglaterra.  Els vaixells tornaven carregats de hulla.  Tot farà possible una important indústria siderúrgica a la ria del Nervion.  La siderúrgia ajuda a la instal·lació d’una important indústria mecànica.  ASTÚRIES : Amb importants jaciments de minerals i amb ports, facilitarà les exportacions.  S’hi va desenvolupar una indústria siderúrgica, però per mala qualitat del carbó, es limita el creixement.  MADRID : Un factor molt important va ser per ser capital de l’Estat. A la proximitat del lloc de decisió.  També per existència de mà d’obra abundant i barata. I per un mercat urbà important.  POLS DE DESENVOLUPAMENT: A partir de 1959 , l’Estat fomenta altres nuclis industrials a : Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla... CRISI DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DE 1975 - 1985 A. Causes de la crisi mundial  augment dels salaris i disminució dels beneficis industrials.  OPEP redueix la producció i augment del preu del petroli.  Països industrialitzats van patir la competència dels nous països industrialitzats, que fabriquen a preus molt baixos: Xina, Corea, Taiwan, Vietnam. B. Problemes de la indústria espanyola  Retard tecnològic.  Indústria poc competitiva per política proteccionista.  Excessiu consum d’energia.  Dependència econòmica de l’exterior. C. Conseqüències de la crisi  Inflació o pujada de salaris o alt preu del petroli o encariment dels preus dels productes industrials.  Tancament de moltes empreses.  Augment de l’atur.  Tornada de molts emigrants. D. Solucions  Reconversió dels sectors menys productius, com : siderúrgic i drassanes (Bilbao, Vigo, Ferrol). I també de la SEAT.  Eliminació d’empreses amb poca demanda com electrodomèstic de línia blanca, tèxtils, calçat, amb competència dels nous països industrialitzats.  Reducció despesa de petroli amb el foment del carbó, hidroelèctriques i tèrmiques.  Jubilacions anticipades per sanejar empreses. ETAPA POSTINDUSTRIAL O INFORMACIONAL O TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  OBJECTIUS DE LES EMPRESES :  Augment de la producció industrial.  Mantenir la competitivitat en un món globalitzat.  Oferir productes d’ última generació. Per aconseguir aquests objectius s’ha de realitzar una gran inversió en R+D (Recerca i Desenvolupament). ETAPA POSTINDUSTRIAL  FACTORS DE LOCALITZACIÓ :  Proximitat als centres d’alta tecnologia.  Existència de bones xarxes de comunicació.  Bones infraestructures de telecomunicacions.
  • 3. DEL FORDISME AL POST FORDISME Variables Etapa industrial o fordista Etapa postindustrial o informacional Capital Predomini del capital d’àmbit estatal. Predomini del capital transestatal i concentracions de capital (fusions d’empreses). Mercat Predomini del mercat interior. Predomini del mercat mundial. Procés de producció Integrat en una unitat de fabricació. Fragmentat en unitats diverses. Tipus de productes Grans quantitats de productes homogenis. Productes diversificats en funció de mercats específics. Tecnologia. Basada en l’electromecànica química Basada en la microelectrònica i la informàtica. Treball Contractes indefinits i a temps complet. Contractes per obra o bé a temps parcial. Funció de l’Estat Intervenció molt important, regulació del procés d’industrialització. Redueix la seva funció i el mercat passa a ser el regulador més important  EL CANVI TECNOLÒGIC I CIENTÍFIC.-  Les noves tecnologies i la telemàtica, han creat un nou sector industrial i una revolució en els sistemes de producció industrial, per diferents motius: a) ús de robots, que pinten, carguen, manipulen, s’auto reparen. b) Les noves tecnologies permeten controlar les empreses des de qualsevol part del món. c) Detecten l’evolució de la demanda i reajusten la producció de manera immediata. d) Les noves tecnologies faciliten la fragmentació dels procesos productius. e) És possible la comunicació en temps real entre els establiments i la seu central.  PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PLANIFICACIÓ DE LES EMPRESES  Les noves tecnologies permeten obtenir informació a temps real i aplicar-la en el procés de producció , com en el disseny, en el emmagatzematge i la distribució dels productes.  També els canvis tecnològics permeten fluxos materials de mercaderies i de persones, així com fluxos immaterials de capital i d’informació.  Són decisions la gestió i l’estudi de com i on s’ha d’invertir el capital.  Els centres d’estudi apleguen investigadors i empreses en Parcs Tecnològics, on s’ideen processos innovadors i es creen nous productes.  CANVIS EN EL TREBALL  Empreses que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada, van a països en procés de desenvolupament, on troben avantatges fiscals, no hi ha legislació laboral, salaris baixos, és el procés de deslocalització.  Aquest procés ha posat en perill les conquestes socials des països desenvolupats.  Moltes empreses inverteixen en tecnologia avançada, en tècnics en disseny, control de qualitat, màrqueting, etc i es gasten poc en mà d’obra.  Hi ha una tendència a terciarizar-se per part de les empreses.  LA ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA I DE LA PRODUCCIÓ.-  El capital es concentra per fusions o compra d’unes empreses per altres.  Es formen grans empreses multinacionals, actuen a nivell mundial, tenen la seu a països desenvolupats, objectiu principal és el benefici econòmic.  A causa d’aquesta globalització s’adapten els sistemes de produció i es diversifiquen els productes.  Han aparegut les empreses multiplanta, en diversos països on fabriquen alguns dels components o models específics.  Altres vegades alguns dels processos són subcontractats, com la comptabilitat, logística...  Es fabrica en sèrie, orientat al consum massiu. Altres empreses tenen una producció flexible, es produeix segons la demanda, tot programat per ordinador.
  • 4.  MANERES D’AUGMENTAR ELS BENEFICIS  Reducció de costos de personal : o Reducció de salaris o Substituir els treballadors per màquines  Augment de la producció : o Automatitzar els processos. o Aplicar noves tècniques  Increment de les vendes: o Oferir nous productes o Fabricar productes més atractius o Oferir avantatges comparatives LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I LA UNIÓ EUROPEA A. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE  La indústria espanyola presentava escassa modernització, nivell d’innovació baix, deficients infraestructures i greus problemes mediambientals. B. BENEFICIS DE LA INTEGRACIÓ :  Europa va ser element dinamitzador de l’economia espanyola.  Espanya va rebre recursos procedents dels pressupostos comunitaris. o Fons invertits en :  En millora de les infraestructures.  En formació dels treballadors.  En el desenvolupament tecnològic i en recerca.  En polítiques mediambientals.  En ampliar i modernitzar projectes rendibles. C. OBJECTIUS D’AQUESTES MILLORES  Per augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles  Per no perdre quota de mercat interior, per lliure entrada de productes de fora. D. OBLIGACIONS IMPOSADES PER UNIÓ EUROPEA  Privatització de les empreses públiques, van ser sanejades i després venudes. Va desaparèixer l’INI.  Control de la contaminació del medi i del CO2.  Es promou l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda). La indústria espanyola és molt contaminant, per l’ús de carbó. UNIÓ EUROPEA  PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA EUROPEA.-  Desacceleració de la productivitat  Competència dels països emergents, en els sectors tradicionals i en els de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)  Deslocalització d’empreses tradicionals i indústries d’alta tecnologia.  SOLUCIONS PER FER MÉS COMPETITIVA LA INDÚSTRIA EUROPEA.-  Innovar.  Professionals ben preparats.  Més inversions en R+D (recerca i desenvolupament).  Més indústries d’alta tecnologia.  Deslocalització interna i evitar la desindustrialització europea. INDÚSTRIA ESPANYOLA AVUI  LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL A. L’EIX DEL MEDITERRANI .- Uneix les activitats industrials de Catalunya, Comunitat valenciana i la Regió de Múrcia. Es prolonga a França i arriba al nord d’Itàlia. B. LA VALL DE L’EBRE.-Connecta l’àrea basca amb la catalana. I amb l’àrea industrial de Madrid. C. ÀREA INDUSTRIAL DE MADRID.- Molt desenvolupat per la seva centralitat. Atrau sectors d’alta tecnologia (aeronàutica) i molta inversió estrangera.
  • 5.  ALTRES LOCALITZACIONS : o ANDALUSIA. Representa el 10% del total espanyol,concentrat preferentment a la part occidental: Sevilla, Cadis i Huelva.  CORNISA CANTÀBRICA I GALÍCIA.-Amb un 10% del negoci industrial. Basat en la siderúrgia i la metal·lúrgia, sectors en crisi.  LA ZONA CENTRAL.- Poc industrialitzada, destaquen Valladolid i Burgos.  ILLES BALEARS I CANÀRIES.- Zones amb escassa industrialització. Destaca la indústria extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua. SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA 1. SECTORS MADURS:  Metal·lúrgia.  Productes minerals no metàl·lics.  Productes metàl·lics.  Indústria alimentària: alimentació,beguda,tabac.  Tèxtil.  Confecció.  Calçat.  Marques blanques. 2. SECTORS DINÀMICS  Indústria de l’automòbil.  Sector químic: refinatge de petroli, plàstics, pasta de fusta, cautxú, fibres sintètiques, farmacèutics. 3. SECTORS PUNTA  Tecnologies de la informació.  Tecnologies de l’automatització.  Biotecnologia.  Aeronàutica. PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA 1. Predomini de petites i mitjanes empreses, que s’adapten més bé a la demanda del mercat i no tenen tants conflictes laborals. Si augmenta la demanda no baixa el preu del producte. Tampoc es poden fer grans despeses en noves tecnologies. 2. Productivitat.- inferior a la de la Unió Europea, això incrementa el cost laboral. 3. Nivell tecnològic: és baix i la inversió en R+D insuficient. 4. Balança tecnològica, és deficitària, les empreses d’automòbils, maquinària, electrodomèstics, farmacèutiques, que treballen amb patents estrangeres i que es porten els beneficis. 5. Important a destacar.- el percentatge del PIB destinat a R+D s’ha d’incrementar. També cal millora del sistema educatiu i la formació tècnica laboral. SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA  CONSEQÜÈNCIES DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS ESTATS A LA UE.-  Països més pròxims al gran eix industrial europeu.  La mà d’obra és més barata.  La seva productivitat i qualificació en alta tecnologia són més grans.  OBJECTIUS : Espanya ha de incrementar la qualitat i la productivitat de les seves empreses.  GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ  Moltes decisions es prenen fora d’Espanya, aquí hi ha poques seus centrals d’empreses.  En un món globalitzat les empreses busquen ser més competitives, això provoca la deslocalització.  Causes de la deslocalització:  Van a zones on troben millors condicions fiscals i tècniques.  Menor cost laboral, mà d’obra barata.  Poc conflictiva.  Nul·la legislació laboral.  Polítiques permissives en referència a contaminació.  Conseqüències de la deslocalització:  Pèrdua de llocs de treball.
  • 6.  Augment de la taxa d’atur.  Ajudes dels governs per evitar la deslocalització.  A vegades només es traslladen alguns processos productius i queden els de més valor afegit, es produeix una terciarització del sector secundari. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ  IMPORTÀNCIA DEL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ EN ESPANYA  Fins a 2009 va anar augmentant per diferents motius:  Les expectatives del preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament.  Els beneficis que s’obtenien amb l’especulació immobiliària.  Subsidis públics per la compra d’habitatges.  Facilitats de crèdits.  LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ.  El 2007 va esclatar la bombolla immobiliària i la desacceleració del sector de la construcció.  L’atur va afectar als paletes, també a treballadors de sectors relacionats com els de materials de construcció, fusta, pintura, fontaneria, electrodomèstics...  L’atur ha provocat un endeutament de les famílies, baixada del consum... LA INDÚSTRIA A CATALUNYA A. LA INDÚSTRIA CATALANA EN EL CONJUNT DE L’ESTAT ESPANYOL  Catalunya ocupa el primer lloc per el volum de negoci, com per la població activa. Des de el 2008 ha baixat a Catalunya l’índex de producció industrial i també l’ocupació industrial.  Catalunya pateix una important deslocalització. B. CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL.-  S’ha deslocalitzat part de la producció, s’han quedat els processos més qualificats.  Per mantenir la competitivitat s’ha seguit un procés d’automatització i d’informatització dels processos  productius.  OBJECTIUS  Foment de la recerca i la innovació.  El coneixement és l’instrument principal per competir.  Augment de llocs de treball en els camps de la innovació, el disseny, la gestió, el control de qualitat, implantació de la informàtica, la promoció, les vendes i la distribució.