Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

2011 2011 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya

Informe anual sobre la indústria a Catalunya

2011 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya

© Generalitat de Catalunya
Departament d’Empresa i Ocupació
Direcció General d’Indústria
Passeig de Gràcia, 129
08008 Barcelona
Tel. 93 476 72 00
http://www20.gencat.cat/portal/site/
empresaiocupacio/

Equip de treball:
Raül Blanco Díaz (coordinador)
Montserrat Álvarez Cardeñosa
Cristina Amarelo López
Anna Belmonte Rodríguez
Laia Castany Teixidor
Patricia Crespo Sogas
Amal Elasri Ejjaberi
Víctor Fabregat Muñoz
Natàlia Ortega Gómez
Carme Poveda Martínez
Alba Sánchez Navas
Anaís Tarragó Guarro
Núria Teixidó Torrent
Xavier Amores i Bravo

Aquest informe ha comptat amb el suport
d’ACC1Ó

Consell de redacció:
Joan Miquel Hernández Gascón
Jordi Fontrodona Francolí
Raül Blanco Díaz

Coordinador de l’edició:
Xavier Cuchí Burgos

Primera edició: 200 exemplars
Barcelona, juny del 2012

Disseny, maquetació, correcció lingüística
i impressió:
www.cege.es

D. L.: B-19280-2012

ISSN: 2013-7486 (versió digital)

Índex

1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7
1.1. Economia internacional 9
1.2. Economia espanyola 9
1.3. Economia catalana 10
2. Evolució general de la indústria catalana el 2011 11
2.1. PIB industrial 13
2.2. Producció industrial 14
2.3. Clima industrial 15
2.4. Inversió industrial 16
2.5. Preus industrials 17
2.6. Ocupació industrial 18
2.7. Comerç exterior 20
2.8. Inversió estrangera 22
2.9. Inversió a l’estranger 23
3. Anàlisi sectorial 25
3.1. Alimentació i begudes 27
3.2. Tèxtil i confecció 43
3.3. Pell 51
3.4. Fusta i moble 60
3.5. Paper i cartró 72
3.6. Arts gràfiques 77
3.7. Química 84
3.8. Farmàcia i biotecnologia 97
3.9. Plàstics 109
3.10. Vidre 119
3.11. Sector del suro 129
3.12. Materials de construcció 136
3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 150
3.14. Productes metàl·lics 162
3.15. Maquinària i equips mecànics 170
3.16. Maquinària i material elèctric 181
3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 190
3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terrenys 202
3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 217
3.20. Altre material de transport 231
3.21. Sistemes i components per a l’automoció 242
3.22. Motocicletes i ciclomotors 252
3.23. Energia 260
3.24. Serveis tecnològics 269
Agraïments 277

ÍNDEX 5

1

Evolució econòmica internacional,
d’Espanya i de Catalunya

1. Evolució econòmica internacional, Totes aquestes iniciatives van mostrar-se
insuficients per evitar la tornada dels
d’Espanya i de Catalunya números vermells al darrer trimestre a
molts països membres.
costos energètics. Per primer cop a les En conjunt, el PIB de la zona de l’euro va
darreres dècades, el Japó va presentar
1.1. Economia internacional dèficit comercial. Tot i la baixa taxa d’atur
créixer l’1,5%, amb la qual cosa es desac-
celerava el ritme de recuperació iniciat
L’any 2011 es va alentir el creixement del (4,6%), menor fins i tot que la de l’any
l’any 2010. La incertesa general regnant,
PIB de l’economia mundial, amb una taxa anterior, l’economia va mostrar-se recessi-
va en les seves diferents facetes, amb cai- sobretot a causa de la crisi del deute sobi-
del 2,7%, en bona part a causa del pro- rà, va impossibilitar més avenços i va man-
gressiu estancament de les economies gudes de les vendes al detall (–1,2%) o de
la producció industrial (–3,5%). Aquest tenir estancada la taxa d’atur (10,1%).
desenvolupades, segons el Banc Mundial. L’evolució trimestral va ser negativa i va
Els països en desenvolupament van man- comportament va reflectir-se novament
en l’evolució deflacionària dels preus tancar l’any amb un 0,7% de creixement
tenir un raonable avenç (6,0%) que con-
(–0,3%). del PIB enfront del 2,4% de l’inici. La pro-
trasta amb l’1,6% de les economies més
ducció industrial va avançar un 3,6% grà-
avançades. El comerç mundial va créixer
Pel que fa a Europa, l’any va estar marcat cies a la locomotora alemanya i la balança
un 6,6% i va consolidar així la recuperació
iniciada l’any 2010. per la crisi del deute sobirà i les seves con- comercial del conjunt de la UEM va tornar
seqüències sobre la Unió Econòmica i als números vermells. Els preus van pujar
L’economia dels Estats Units va créixer un Monetària (UEM). Fent una ràpida cronolo- fins al 2,7% a causa de l’energia.
1,7% l’any passat. Aquest creixement va gia dels fets, al mes de març es va aprovar
el Pacte per l’Euro Plus i es van aprovar les Desagregant per països, Alemanya va lide-
ser degut a la continuïtat en la revifada del
bases per a l’establiment del Mecanisme rar el creixement per segon any consecu-
consum privat (2,2%) i de la inversió no
Europeu d’Estabilitat en el Consell Euro- tiu, amb un 3,1%, un fort impuls industrial
residencial (8,6%), cosa que va permetre
peu. El 7 d’abril, el Banc Central Europeu (8,0%) i una taxa d’atur més baixa (5,9%).
una millora de la demanda interna mal-
(BCE) va apujar el tipus d’interès fins a Les altres economies grans de la zona de
grat l’ajustament públic (–21%) i la caigu-
l’1,25%. El 17 de maig es va rescatar Portu- l’euro també van créixer, però ho van fer
da de la inversió en habitatges (–1,4%).
gal per un import de 78.000 milions d’eu-
Quant al sector exterior, el bon comporta- en molta menor mesura (França, un 1,7% i
ros. El 7 de juliol, el tipus d’interès va pujar
ment de les exportacions (6,8%) no va ser Itàlia, un 0,4%), per la qual cosa les dades
fins a l’1,5% i el 21 del mateix mes els paï-
suficient per evitar el tradicional dèficit de creixement tampoc es van traslladar
sos de la zona de l’euro van aprovar un
comercial. Malgrat el baix creixement del durant l’any 2011 a la creació d’ocupació.
segon pla d’ajuts públics a Grècia. El 26
PIB, la taxa d’atur es va reduir per passar
d’octubre, la cimera de l’euro va acordar
del 9,6% de l’any 2010 al 9,0% de l’any
llançar un nou programa d’ajut per a Grè-
2011. Els preus van créixer un 3,2% a causa cia, amb una quita del 50% del deute per
dels augments en els aliments i l’energia. als inversors privats, ampliar substancial- 1.2. Economia espanyola
ment la capacitat financera de la FEEF i
A Orient, la Xina va seguir amb la seva apujar la ràtio de capital de màxima quali- El PIB espanyol va créixer un 0,7% durant
senda de fort creixement (9,2%) i es va tat dels bancs al 9%. El 3 de novembre, el el 2011, vuit dècimes per sobre de la xifra
consolidar com a segona economia mun- BCE torna a abaixar el tipus d’interès fins a del 2010, si bé va anar empitjorant confor-
dial. Les tensions inflacionàries (5,4%) l’1,25% i, davant la seriositat de la crisi, el 8 me avançava l’exercici. Tal i com va succeir
generades pel creixement de la demanda de desembre el torna a deixar en l’1% i el 2010, Espanya es va quedar allunyada
van ser contingudes per l’enduriment de aprova altres mesures expansives. L’ende- del creixement mitjà de la Unió Monetària
la política monetària (amb un tipus d’inte- mà, la cimera europea va segellar un pacte (1,5%) i del seu principal soci, Alemanya
rès del 6,4%). La resta d’indicadors princi- per assegurar una major disciplina fiscal. (3,6%).
pals van tenir un comportament positiu,
demostrant així la resistència de l’econo-
mia (i la demanda interna) xinesa enfront
de la desacceleració global, que va causar Taula 1. Variació del PIB a Espanya
Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari
una caiguda del –0,4% de les exporta-
cions. Paga la pena indicar que el yuan % variació interanual
2011
(renminbi) va mantenir-se en els nivells 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
d’infravaloració dels darrers anys respecte
PIB pm 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3
a les principals divises mundials.
Agricultura 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3
El PIB del Japó va recular un –0,9% l’any Indústria i energia 1,9 3,0 2,3 2,8 –0,4
2011, un any marcat pels efectes del tsu- Construcció –3,8 –4,9 –3,2 –3,2 –3,7
nami i, monetàriament, per un ien fort,
generant la consegüent caiguda de les Serveis 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9
exportacions i els forts increments dels Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Evolució EcoNòmica iNtErNacioNal, D’EspaNya i DE cataluNya 9

Pel vessant de la demanda, l’activitat de l’energia, que va traduir-se en un incre- centuals al PIB. En línia amb la demanda
interna va empitjorar (–1,8%) respecte al ment del 8% en els transports. interna, les importacions van caure un
resultat del 2010 (–1,0%). La formació –2,8%.
bruta de capital va continuar caient amb
força (–5,1%), marcada per la depressió Des de l’òptica de l’oferta, tots els sectors
de la construcció (–8,1%) i l’estancament 1.3. Economia catalana van evolucionar positivament, excepte la
de la inversió en béns d’equipament
(1,6%). En el consum de les administra- L’any 2011, l’economia catalana va créixer construcció. Aquest sector va caure un
cions públiques es van notar de forma un 0,7%, tres dècimes més que l’any ante- –4,7% i, per tant, va continuar la seva inten-
clara els plans d’austeritat estatals i auto- rior i vuit dècimes per sota del creixement sa davallada des que es va iniciar la crisi. La
nòmics (–2,2%), superant amb escreix de l’eurozona. Les dades trimestrals mos- indústria va mantenir el creixement amb
l’estancament del consum de les llars tren que el creixement es va mantenir en un 1,7%. Els serveis i l’agricultura van créi-
(–0,1%). taxes al voltant de l’1% durant els tres pri- xer un 1,3% i un 1,1% respectivament en el
mers trimestres i va acabar amb una caigu- conjunt de l’any.
Atès el comportament de la demanda da del –0,1% durant el quart.
interna, va ser novament el sector exterior
el que més va contribuir al creixement Amb relació al mercat de treball, segons
Pel costat de la demanda, la interna va
l’any 2011 (2,5%). Les exportacions, tot i empitjorar els resultats de 2010 (–0,3%) fins l’Enquesta de Població Activa (EPA), la
moderar la seva positiva evolució al darrer caure un –1,8%. Al baix to del consum pri- població ocupada a Catalunya el 2011 va
trimestre, van créixer un 9,1%. Les impor- vat (–0,2%) s’hi va afegir, en el decurs de ser de 3.079.600 persones, un 1,8% menys
tacions van replegar-se (–0,1%) en línia l’any, la severitat dels plans d’ajustament que el 2010. La taxa d’atur va assolir el
amb el comportament de la demanda duts a terme per les diverses administra- 19,2% de mitjana i va arribar a superar el
domèstica. cions públiques (–3,1%). La inversió total es llindar del 20% durant el quart trimestre.
va desplomar (–5,1%) i novament va estar Tot els sectors, excepte els serveis (1,3%),
Pel costat de l’oferta, l’exercici va ser lleu- marcada per la caiguda de la inversió en
gerament positiu per a tots els sectors van perdre població ocupada. En el cas de
construcció (–8,3%).
excepte per a la construcció (–3,8%) que la indústria, la caiguda va ser del –6,1%.
va seguir caient de forma sostinguda. El sector exterior va ser l’únic pilar de crei-
xement de l’economia catalana durant el Quant als preus, l’IPC català es va situar en
A Espanya, la població ocupada l’any 2011 2011. Tot i que les exportacions van mode- el 3,3%, una dècima més que al conjunt
va decréixer un 1,9% interanual, cosa que rar el seu creixement (7,5%), el sector exte- d’Espanya, i marcat també per l’evolució
va suposar la destrucció de 351.900 llocs rior va ser capaç d’aportar 2,5 punts per- dels preus del petroli.
de treball. Un ritme que, tot i que més
moderat que als dos anys anteriors, va fer
pujar la taxa d’atur fins al 22,85% al quart
trimestre. Per sectors, l’ocupació a la cons- Taula 2. Variació del PIB a Catalunya
Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari
trucció va continuar caient per sobre dels
dos dígits negatius (–15,6%), seguida de % variació interanual
2011
l’agricultura (–4,1%) i la indústria (–2,1%). 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
L’ocupació als serveis es va mantenir esta-
PIB pm 0,7 1,0 1,1 1,0 –0,1
ble (0,0%).
Agricultura 1,1 0,7 1,1 1,4 0,9
Quant als preus, la mitjana anual de l’índex Indústria i energia 1,7 2,7 1,8 3,2 –0,9
de preus al consum (IPC) l’any 2010 va Construcció –4,7 –5,5 –4,2 –4,2 –5,0
créixer un 3,2%, en línia amb l’augment de
la zona de l’euro (2,7%). Aquest increment Serveis 1,3 1,7 1,7 1,1 0,6
va estar marcat principalment pels preus Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

10 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya

2

Evolució general de la indústria
catalana el 2011

2. Evolució general de la indústria catalana
el 2011

Aquesta taxa de variació es troba per sota
2.1. PIB industrial de la del conjunt d’Espanya (1,9%) i també
de la de la zona de l’euro (3,3%).
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya
(Idescat), el PIB industrial va créixer durant el L’observació de les dades trimestrals per-
met afirmar que la indústria catalana va
2011 a una taxa interanual de l’1,7%, quatre
experimentar una desacceleració progressi-
dècimes per sota de la taxa de l’any anterior, va al llarg de l’any (amb l’excepció del tercer
cosa que posa de manifest que, després de trimestre) i que va desembocar en una
la recuperació del 2010, la indústria catalana taxa de variació interanual negativa (–0,9%)
va entrar en un procés de desacceleració. durant el quart trimestre.

Figura 1. Evolució anual del PIB industrial a Catalunya
Percentatge de variació interanual

10

5
2,1 1,7
1,4 1,0
0,2 0,4
0

–2,2 –2,5
–5 –4,1

–10

–11,8
–15
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2. Evolució trimestral del PIB (*) industrial a Catalunya

7
5 3,8
2,7 3,2
3 2,7 2,4 1,8
1
–1 –0,3
–0,9
–3
–5
–7
–9
–11
–13
–15
–17
–19
I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11

(*) Dades corregides d’efectes estacionaris i de calendari.

Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 13

que va patir el conjunt d’Espanya, on l’IPI es ducció per passar a un quart trimestre on
2.2. Producció industrial va situar un 1,8% per sota del valor registrat es va intensificar la caiguda (–8,1%).
l’any anterior.
L’índex de producció industrial (IPI) de Segons la destinació econòmica dels béns,
Catalunya confirma que, després de la L’anàlisi de les dades trimestrals permet els sectors que van arrossegar la producció
recuperació del 2010, la indústria es va observar que l’IPI es va desaccelerar pro- a taxes negatives van ser el de béns de
estancar durant el 2011. La taxa de variació gressivament des del màxim assolit durant consum (–3,0%), el de béns intermedis
interanual de tot l’exercici va ser del –2,4%, el segon trimestre de 2010 (8,0%) fins (–2,9%) i, especialment, el de l’energia
una reducció de gairebé set punts percen- entrar en decreixement (–2,3%) durant el (–10,8%). Per contra, el sector de béns
tuals respecte a l’any anterior, quan la taxa segon trimestre de 2011. El tercer trimestre d’equipament va augmentar la seva pro-
fou del 4,5%. La caiguda va ser superior a la de 2011 va ser d’estancament de la pro- ducció un 4,6%.

Figura 3. Evolució anual de l’IPI

7
5,0 4,5

1,4 2,0
2 1,2
0,1

–3 –2,1 –2,4

–8
–8,3

–13

–15,7
–18
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Figura 4. Evolució trimestral de l’IPI

10 8,0

5 3,2 3,7 3,2
1,1
0,2
0
-2,3
–5

–10 -8,1

–15

–20

–25


Figura 5. Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels béns

14 12,1
10
6 3,8 4,3 4,6
3,1
2 1,3

–2
–3,5 –3 –2,9
–6 –5,0
–10 –8,2
–11,1 –10,8 Béns de consum
–14 –13,3
–18 Béns d’equipament
–22 –19,5
Béns intermedis
–26
–26,3
–30 Energia
2008 2009 2010 2011



ja que les mitjanes anuals també van ser per a les tres variables i totes van tancar
2.3. Clima industrial les més altes des del 2007 i l’evolució l’exercici amb valors pitjors que els que
va ser descendent al llarg del 2011. No tenien a finals del 2010.
Dels resultats de l’Enquesta de Conjuntura obstant això, en el cas europeu l’ICI va
Industrial al llarg de l’any se’n desprèn que, estar durant tot l’any per sobre de la Si s’atén la destinació econòmica dels
el 2011, l’Indicador de Clima Industrial mitjana a llarg termini, cosa que reflecteix béns, s’observa que el comportament dels
(ICI) va ser el més elevat des del 2007 en una situació relativament millor que la subsectors va ser dispar. Mentre els ICI
mitjana anual. No obstant això, es va situar catalana i espanyola quant a expectatives
dels béns d’inversió i dels intermedis van
cinc punts per sota de la seva mitjana a empresarials.
obtenir mitjanes anuals superiors a les
llarg termini i l’evolució al llarg de l’any va
ser descendent. Les mitjanes trimestrals L’anàlisi dels components de l’ICI de del 2010, els dels béns de consum la va
de l’indicador sintètic van partir del nivell Catalunya permet veure que les comandes mantenir estable. En canvi, en termes de
–12,0 del primer trimestre i van acabar en totals i la tendència de la producció van variació de desembre sobre desembre, tots
el –20,9 del quart. tenir mitjanes anuals superiors a les del ells van empitjorar el nivell de confiança,
2010, mentre que els estocs de productes especialment el de béns d’inversió.
Aquesta situació va ser similar a la del acabats es van mantenir estables. En canvi,
conjunt d’Espanya i de la Unió Europea, l’evolució al llarg de l’any va ser negativa

Figura 6. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)

20
15
10
5
0
–5
–10
–15
–20
–25
–30
–35
–40
–45
–50
–55
–60
–65
–70 Mitjana 2001-2010
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

Figura 7. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)
Per subsectors

20
5
15
0
10
5
0
–5
–10
0
–15
5
20
–20
25
–25
–30
30
–35
35
–40
40
45
–45
50
–50 Béns d’inversió
55
–55
60
–60 Béns intermedis
65
–65
–70
70 Béns de consum
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 15

2012 assenyala una nova recaiguda de la 2011, quan els altres indicadors industrials
2.4. Inversió industrial inversió industrial, en consonància amb posen de manifest una desacceleració.
el comportament d’altres indicadors de Després de dos anys de fortes caigudes
La inversió industrial va augmentar a Cata- l’activitat industrial. de la inversió, les empreses necessitaven
lunya un 2,4% en termes nominals l’any reposar l’equipament (21,4%), fer-hi millo-
2011 segons l’Enquesta d’Inversió Indus- La situació financera, com al 2008, 2009 i res de rendiment (28,9%) o fer millores
trial duta a terme la primavera del 2012. 2010, va ser el factor que va afectar més comercials o administratives (26,2%), però
Aquest resultat, ja definitiu, corregeix lleu- negativament les decisions d’inversió de hi va haver poca ampliació de capacitat
gerament a l’alça la darrera estimació de les empreses, seguit de l’evolució de la (23,5%).
l’Enquesta de tardor (1,1%), fenomen que demanda i altres factors, com la política
es pot atribuir, principalment, al sector de econòmica i la normativa fiscal. Els factors Tots els sectors van augmentar la seva
l’automòbil. tècnics, com ara la preparació de la mà inversió durant el 2011, amb l’excepció
d’obra i l’accés a les noves tecnologies, van del d’energia i aigua (–8,0%) i del de béns
La inversió industrial va augmentar durant ser els únics que van afavorir la inversió de consum durador (–8,1%). Entre els sec-
el 2011, després de dos anys de fortes industrial. tors que van augmentar la inversió desta-
caigudes (–22,9% el 2009 i –8,5% el 2010), quen la indústria de l’automòbil (12,1%),
fet que semblava ser l’inici de la sortida de Si s’atén al destí de la inversió, s’entén la de béns intermedis (10,4%) i la de béns
la crisi. No obstant això, l’estimació per al millor la revifada de la inversió durant el d’equipament (8,1%).

Figura 8. Inversió industrial a Catalunya

15

10
6,7
5,3
5 3,5 2,9
1,7 2,2 2,4
0
–0,5
–2,0
–5

–10 –8,5

–15

–20

–25 –22,9
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 (*)

(*) Previsió.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació.

Taula 3. Inversió industrial a Catalunya. 2011
Taxes de variació Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2011 Finalitat de la inversió realitzada l’any 2011
interanual a preus corrents Coeficients d’importància (*) Percentatge de distribució

Sectors Ampliació Reposició Millores rendiment Altres (3) Total
2011 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics (1) Altres (2) de capacitat equipament equip productiu
Energia i aigua –8,0 –55,8 –46,4 14,2 –22,3 14,0 22,7 27,4 35,9 100
Béns intermedis 10,4 –6,9 –27,4 20,1 –5,7 19,7 22,5 31,0 26,8 100
Automòbil 12,1 3,5 –26 18,3 9,4 34,7 13,6 39,3 12,4 100
Béns d’equipament 8,1 –10,7 –17,5 8 –9,6 22,2 25,0 26,0 26,8 100
Béns de consum durador –8,1 –34,6 –19,3 15,4 –1 2,5 49,1 10,4 38,0 100
Productes alimentaris,
0,1 0,5 0,9 5 –13,5 41,0 18,6 26,6 13,8 100
begudes i tabac
Béns de consum
1,8 0,4 –17,5 14,2 –4,3 31,2 19,7 25,3 23,8 100
no durador
Total 2,4 –19,2 –27,4 14,8 –10,1 23,5 21,4 28,9 26,2 100
(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable” per 0,5, les “sense efecte” per 0, les “limitador” per –0,5 i les “molt limitador” per –1.
(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.
(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.
(3) Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.
Font: Departament d’Empresa i Ocupació.


trimestres de 2011 i van acabar l’any amb
2.5. Preus industrials un 5,6%.

L’índex de preus industrials (IPRI) català va No obstant això, segons la destinació eco-
créixer un 6,4% de mitjana durant l’any 2011, nòmica dels béns, es pot veure que els prin-
la taxa més alta de tota la sèrie disponible,
cipals responsables de l’augment de preus
que comença el 1986. Per al conjunt d’Espa-
del total són els béns intermedis, amb un
nya, l’increment de preus va ser encara més
significatiu, d’un 6,9% de mitjana anual. increment del 7,0% i molta ponderació sobre
el conjunt i, especialment, els béns energè-
Amb l’anàlisi trimestral s’observa que els tics, amb un increment del 17,5% derivat de
preus industrials van evolucionar progressi- l’evolució dels preus del cru. Per contra, els
vament a l’alça durant el 2010 fins arribar a béns de consum i d’equipament van tenir
taxes del 6,6% i 6,7% durant els tres primers evolucions molt moderades.

Figura 9. Evolució anual de l’IPRI

8
6,4
5,5 5,8
6

4 3,6 3,6
2,4 2,4
2
1,2
0,7
0

–2

–4 –3,4
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Figura 10. Evolució trimestral de l’IPRI

8

7 6,6 6,7 6,6

6 5,6

5
4,3
4
3,2
3 2,5
2

1

0
–0,2
–1



Figura 11. Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels béns

20
17,5
15 14,6

10
7,2 7,0
5,1
5 4,1 3,4
2,3 2,5
1,6 0,8
0,0 0,0 0,6
0 Béns de consum

–5 Béns d’equipament
–5,8
–10 –9,7 Béns intermedis

–15 Energia
2008 2009 2010 2011


segon trimestre la taxa s’havia moderat metàl·lics va perdre 2.227 treballadors. Rela-
2.6. Ocupació industrial lleugerament (–4,5%). tivament, destaquen les davallades de les
indústries d’extracció de minerals metàl·lics
Durant l’exercici 2011, segons l’Enquesta Però, a més de les estimacions de l’EPA, hi (–97,3%) i d’antracita, hulla i lignit (–37,5%).
de Població Activa (EPA), l’ocupació indus- ha una font d’informació de tipus registral D’altra banda, alguns sectors van crear ocu-
trial va caure un –6,1% de mitjana, després que són les dades de la Seguretat Social. pació. La indústria de productes informàtics
de quatre exercicis de destrucció de llocs Segons l’Instituto Nacional de la Seguridad i electrònics, amb un increment de 512
de treball. Aquesta davallada contrasta Social (INSS), el nombre d’afiliats al Règim afiliats, és la que va experimentar un major
amb la de l’ocupació del conjunt de l’eco- General que treballen com a assalariats en creixement en termes absoluts, mentre que
nomia catalana, que va ser molt menor els diferents sectors industrials va caure la recollida i tractament d’aigües residuals
(–1,8%) i amb la de l’ocupació industrial a una mitjana anual del –2,9% mentre que va obtenir l’augment més gran en termes
Espanya, que va ser del –2,1%. el conjunt de l’economia queia un –1,8%. relatius (31,9%).

L’observació de les dades trimestrals Per agrupacions d’activitat, l’evolució de
mostra que la destrucció d’ocupació es l’ocupació ofereix un comportament des-
va intensificar al llarg de l’any ja que va igual. D’una banda, cal destacar que 25 de
passar d’una taxa de variació interanual les 34 agrupacions industrials van disminuir
del –5,9% durant el primer trimestre a la seva ocupació. En termes absoluts cal
una del –7,5% durant el quart, si bé en el destacar que la fabricació de productes

Figura 12. Evolució de la població ocupada en la indústria catalana

3,8
4
2 0,6
0
–0,6
–2 –1,8
–2,5
–4 –3,3 –3,4
–4,1
–6
–6,1
–8
–10
–12
–14
–16
–18 –16,5
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.


Figura 13. Evolució trimestral de la població ocupada en la indústria

0
–0,4 –0,9

–3,5
–5 –4,5
–5,9 –6,3
–7,5
–8,6
–10

–15

–20

Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.

Taula 4. Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrials
Mitjana anual
2010 2011 % variació
Extracció d’antracita, hulla i lignit 26 16 –37,5
Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0
Extracció de minerals metàl·lics 6 0 –97,3
Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.927 2.785 –4,9
Activitats de suport a les indústries extractives 12 12 2,8
Indústries de productes alimentaris 59.009 58.469 –0,9
Fabricació de begudes 9.309 9.024 –3,1
Indústries del tabac 0 0 0,0
Indústries tèxtils 18.432 18.162 –1,5
Confecció de peces de vestir 12.500 11.487 –8,1
Indústria del cuir i del calçat 2.814 2.870 2,0
Indústries fusta i suro, exc. mobles 8.301 7.556 –9,0
Indústries del paper 12.197 11.913 –2,3
Arts gràfiques i suports enregistrats 19.187 18.301 –4,6
Coqueries i refinació del petroli 1.062 1.095 3,1
Indústries químiques 30.558 30.743 0,6
Fabricació de productes farmacèutics 20.639 20.202 –2,1
Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.635 23.220 –1,8
Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 15.027 13.449 –10,5
Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.963 10.077 –8,1
Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 47.866 45.639 –4,7
Productes informàtics i electrònics 6.826 7.338 7,5
Fabricació de materials i equips elèctrics 16.263 14.717 –9,5
Fabricació de maquinària i equips mecànics 27.039 26.303 –2,7
Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.227 38.128 –0,3
Fabricació d’altres materials de transport 4.383 4.090 –6,7
Fabricació de mobles 7.771 7.032 –9,5
Indústries manufactureres diverses 5.830 5.752 –1,3
Reparació i instal·lació de maquinària i equips 9.773 10.031 2,6
Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.918 4.977 1,2
Captació, potabilització i distribució d’aigua 6.511 6.316 –3,0
Recollida i tractament d’aigües residuals 910 1.201 31,9
Tractament de residus 17.288 16.597 –4,0
Gestió de residus 198 198 –0,3
Total indústria i energia 440.406 427.699 –2,9
Font: INSS.


van ser les del sector de productes energè- de productes de nivell tecnològic mitjà-
2.7. Comerç exterior tics. En l’altre extrem, la branca d’activitat baix (cautxú, matèries plàstiques, refinat
que va disminuir les seves exportacions va de petroli, productes metàl·lics...) van ser
L’any 2011, Catalunya va exportar merca- ser la d’equips elèctrics i electrònics. les que van augmentar més (un 22,5%).
deries per valor de 55.185 milions d’euros, I, finalment, les de productes de nivell
el 13,5% més que l’any anterior. Aquesta Quant a les importacions, la seva anà- tecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper,
taxa de variació interanual és inferior a la lisi revela que la branca d’activitat que fusta, arts gràfiques...) van créixer un 12,7%.
de l’any anterior (17,9%) però contrasta va incrementar més les seves compres a
amb la del 2009, el pitjor any de la crisi l’exterior va ser la de vehicles de motor i Pel que fa a la distribució geogràfica del
(–17,9%). Al seu torn, les importacions van altres materials de transport. Per contra, comerç exterior, destaca que la Unió Euro-
créixer durant el 2011 a un ritme del 6,5%, les importacions que més van disminuir pea (sobretot França, Alemanya i Itàlia)
per sota de l’increment que van tenir l’any van ser les de la branca d’equips elèctrics és la principal zona d’origen (65,4%) i de
anterior (17,3%). Atès que les exportacions i electrònics. destinació (56,6%), però l’observació de
van créixer més que les importacions, la les taxes de variació posa de manifest les
taxa de cobertura va augmentar fins arribar Un altre aspecte interessant en l’anàlisi de grans diferències entre els països mem-
al 77,1%. l’activitat exterior és la classificació dels bres. A més, cal destacar l’increment de
productes segons el contingut tecnològic, les exportacions a l’Europa no comunitària,
L’observació de l’evolució trimestral de les sobre la base dels criteris establerts per especialment Suïssa, així com l’augment
dades de comerç exterior permet veure l’Organització per a la Cooperació i el Des- de les importacions d’Alemanya.
un comportament divers. Les exportacions envolupament Econòmics (OCDE). El grup
van desaccelerar a poc a poc el seu ritme de contingut tecnològic alt (maquinària
de creixement al llarg de l’any, des del d’oficina, ordinadors, electrònica, produc-
18,4% del primer trimestre fins al 6,0% tes farmacèutics...) va experimentar una
del quart. En canvi, les importacions es davallada del –4,5% amb relació a l’any
van desaccelerar de forma més sobtada anterior, la qual cosa va fer reduir el seu pes
per arribar, durant el quart trimestre, a una sobre el total d’Espanya fins al 29,0%. Les
disminució interanual del –3,3%. exportacions de nivell tecnològic mitjà-alt
(material de transport, química, maqui-
L’anàlisi per branques d’activitat palesa que nària...), que representen gairebé un terç
les exportacions que més van augmentar del total, van augmentar un 15,6%. Les

Taula 5. Comerç exterior per branques d’activitat (CCAE-2009). 2011
Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura
MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.138,1 1,9 3.425,8 18,1 –2.287,7 49,7
Productes energètics; extracció i refinació de petroli 2.047,6 91,0 9.910,5 7,1 –7.862,9 20,7
Alimentació i begudes 5.866,5 13,2 5.168,4 9,0 698,1 113,5
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.217,4 12,2 6.519,9 6,0 –2.302,5 64,7
Indústries químiques 13.123,5 10,7 13.686,5 8,3 –563,0 95,9
Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.603,1 13,9 4.169,8 11,0 –566,7 86,4
Maquinària i equips mecànics 3.445,1 10,3 4.043,3 6,3 –598,2 85,2
Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 780,8 6,6 2.478,3 –12,7 –1.697,5 31,5
Equips elèctrics i electrònics 3.362,7 -6,4 5.090,3 –14,0 –1.727,6 66,1
Vehicles de motor i altres materials de transport 9.485,6 22,0 8.886,9 24,8 598,7 106,7
Resta de branques d’activitat 7.235,2 13,3 7.725,3 –1,0 –490,1 93,7
No classificats 879,3 4,1 488,3 55,0 391,0 180,1
Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1

Taula 6. Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). 2011
Valor MEUR % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual
Nivell tecnològic alt 5.123,0 10,0 29,0 –4,5
Nivell tecnològic mitjà-alt 25.321,1 49,2 31,1 15,6
Nivell tecnològic mitjà-baix 8.176,7 15,9 16,5 22,5
Nivell tecnològic baix 12.850,5 25,0 31,1 12,7
Total 51.471,3 100,0 27,1 13,5


Figura 14. Evolució anual del comerç exterior

30

20 17,9 17,3
13,5
11,8 11,7 10,6 10,3
10 8,2 7,5 6,5
4,7 4,9 5,2
1,6 2,8 1,0 1,7
0
–3,9
–10

–20 –17,9 Exportacions
–25,3
–30 Importacions
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Figura 15. Evolució trimestral del comerç exterior

30 26,1
25 21,2
20 16,3 17,4 18,4 17,3
16,3 14,8 14,9 15,6 15,2
15 13,8
10 7,3
5,9 6,0
5
0
–5 –3,3
–10
–15
–20
–25 Exportacions
–30
–35 Importacions


Taula 7. Comerç exterior per àrees i països. 2011
Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura
MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR %
Unió Europea (UE-27) 36.084,5 11,4 40.544,0 7,5 –4.459,5 89,0
Alemanya 5.500,9 19,5 11.849,2 21,8 –6.348,3 46,4
França 10.761,3 15,5 7.225,9 11,2 3.535,4 148,9
Itàlia 5.005,8 3,8 6.668,7 2,7 –1.662,9 75,1
Portugal 3.708,4 –2,6 1.503,7 3,1 2.204,7 246,6
Regne Unit 2.690,3 11,3 1.908,3 –8,4 782,0 141,0
Altres països i territoris d’Europa 5.578,4 28,2 4.750,7 13,8 827,7 117,4
Suïssa 2.383,5 29,8 1.382,4 12,5 1.001,1 172,4
Amèrica del Nord 1.758,5 12,2 2.720,7 9,6 –962,2 64,6
Estats Units d’Amèrica 1.582,1 12,3 2.599,1 9,9 –1.017,0 60,9
Amèrica Central i del Sud 3.240,0 9,9 3.556,7 3,9 –316,7 91,1
Resta del món 8.523,5 15,9 20.021,2 2,9 –11.497,7 42,6
Japó 473,6 9,2 1.704,2 2,9 –1.230,6 27,8
Xina 790,1 17,0 6.169,0 –3,3 –5.378,9 12,8
Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1


13,4% de la inversió estrangera a Espanya, un de les inversions estrangeres industrials a
2.8. Inversió estrangera percentatge notablement inferior al 33,1% Espanya.
del 2010.
La inversió estrangera a Catalunya, mesu Si s’analitza l’origen de les inversions estran
rada en termes d’inversió bruta efectiva i Per sectors, es pot observar que les inver geres al sector industrial, s’observa que el
descomptades les inversions en empreses sions de caràcter industrial van disminuir un 97,4% van provenir de països de la Unió
de tinença de valors estrangers (ETVE), es –18,7% amb relació al 2010, si bé cal destacar Europea, cosa que confirma els lligams que
va reduir durant el 2011en un –24,7%. En que van representar un 41,2% del total d’in vinculen Catalunya amb aquesta àrea d’in
aquest període, a Catalunya es va realitzar el versions estrangeres a Catalunya i un 23% tegració.

Taula 8. Inversió estrangera a Catalunya. 2011
Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual
Indústria 1.243,5 41,2 23,0 –18,7
Total 3.022,0 100,0 13,4 –24,7
Font: Ministerio de Economía y Competitividad.

Taula 9. Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. 2011
Unió Europea (UE-27) 1.211,1 97,4 35,7 –3,7
Resta d’Europa 24,2 1,9 33,2 27,8
Amèrica del Nord 3,4 0,3 0,3 –98,6
Amèrica Llatina 3,8 0,3 80,8 30,5
Àsia i Oceania 1,0 0,1 0,1 3,3
Àfrica 0,0 0,0 0,0 –99,6
Total 1.243,5 100,0 23,0 –18,7

Figura 16. Evolució de la inversió estrangera industrial
Inversió bruta efectiva (MEUR)

1.800

1.600 1.542,3 1.529,6

1.400
1.244,0 1.243,5
1.200
1.010,4
1.000

800 689,2
600 567,0 526,4

400 360,3 338,5

200

0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Figura 17. Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera total
Percentatge indústria/Total

70
60,2
60

50 47,5
44,6
40,0 43,1 41,2
40 38,1

30 26,5
21,8
20
13,6
10

0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


22 2011 Informe anual sobre la IndústrIa a Catalunya

sentit, cal puntualitzar que l’origen territo- total augmentés fins al 22,6%. Atès que
2.9. Inversió a l’estranger rial de la inversió s’imputa a la seu social de les sortides de capitals al sector industrial
l’empresa que l’efectua, cosa que afavoreix (546,3 MEUR) van ser inferiors a les entrades
Les inversions catalanes a l’estranger, el pes de Madrid, atesa la forta presència, (1.243,5 MEUR), la indústria catalana també
mesurades en termes d’inversió bruta en aquella comunitat, de les grans empre- va ser receptora neta d’inversions estran-
efectiva i descomptades les inversions en ses que abans pertanyien al sector públic. gers durant el 2011.
empreses de tinença de valors estrangers Atès que les entrades de capital van ser de
(ETVE), van augmentar un 21,8% durant el 3.022 milions d’euros, l’economia catalana Quant a la distribució geogràfica de les inver-
2011. En total es van invertir 2.422,5 milions va ser receptora neta d’inversions estran- sions industrials a l’exterior, hi ha un pes
d’euros, els quals representen el 9,6% de la geres durant el 2011. predominant dels països d’Amèrica Llatina
inversió a l’estranger realitzada pel conjunt (33,6%) i de la Unió Europea (30,7%). Les
de l’Estat espanyol, un percentatge inferior En l’anàlisi sectorial s’observa un increment taxes de variació interanual mostren forts
al que correspondria a Catalunya pel seu important de les inversions industrials increments en les inversions industrials a
pes en termes de producció. En aquest (56,8%) que va fer que el seu pes sobre el Amèrica del Nord i a l’Europa no comunitària.

Taula 10. Inversió catalana a l’estranger. 2011
Indústria 546,3 22,6 10,0 56,8
Total 2.422,5 100,0 9,6 21,8

Taula 11. Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. 2011
Unió Europea (UE-27) 167,7 30,7 17,9 38,6
Resta d’Europa 141,5 25,9 45,0 105,1
Amèrica del Nord 29,5 5,4 8,9 479,0
Amèrica Llatina 183,4 33,6 5,5 58,9
Àsia i Oceania 24,2 4,4 7,3 53,7
Àfrica 0,0 0,0 0,0 –100,0
Total 546,3 100,0 10,0 56,8

Figura 18. Evolució de la inversió industrial a l’estranger
Inversió bruta efectiva (MEUR)

4.500
3.931,4 4.000,4
4.000

3.500

3.000
2.461,8
2.500
2.188,4 2.187,9
2.000

1.500
1.036,1 1.122,0
1.000
719,1
546,3
500 348,5

0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Figura 19. Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estranger
Percentatge indústria/Total

90 84,8

75

60 55,8
47,8
45 39,7 39,5
34,0 34,6 32,2
30
22,6
17,5
15

0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 23

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (8)

Mehr von Miqui Mel

Mehr von Miqui Mel (20)

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011