mmmmmmmmmmmmm

1. Polítiques de centre que tenen impacte
en el rendiment acadèmic i
la convivència.

3. DECRET 72/2021
• Article 11. Coordinació territorial de l’orientació
• 1. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà, per demarcacions
territorials, estructures flexibles de coordinació dels equips d’orientació educativa i
dels departaments d’orientació educativa i professional que tinguen com a
objectius, entre altres:
• la difusió i l’intercanvi d’informació, recursos i bones pràctiques, el
coneixement dels recursos de la zona d’actuació, l’actualització de competències
professionals, la promoció de la investigació i la innovació educativa, la
discussió professional, la presa de decisions i la unificació de criteris tècnics
d’intervenció per a la millora la qualitat de l’orientació i de la inclusió de
l’alumnat.
• 2. Les unitats especialitzades d’orientació han d’organitzar aquestes
coordinacions territorials i col·laborar amb els equips d’orientació educativa, els
departaments d’orientació educativa i professional i les agrupacions d’orientació
de zona en el desenvolupament de les funcions que tenen atribuïdes, d’acord
amb les directrius que establisca el centre directiu competent en orientació
educativa

4. DECRET 72/2021
Article 6. Funcions de l’equip d’orientació educativa
b) Assessorar i cooperar amb els equips educatius, amb les figures de coordinació i amb els
òrgans de govern, de coordinació docent i de participació dels centres docents en:
2n. L’organització dels suports personals i
materials perquè augmenten la capacitat del
centre per a respondre de manera eficaç a la diversitat i
asseguren l’accés de tot l’alumnat a l’orientació educativa i a les experiències
educatives comunes
Article 8. Funcions del departament d’orientació educativa i professionaL
Idem

5. AUGMENTAR
CAPACITAT
AVALUACIÓ
-Com
-Indicadors
de
capacitat?

6. AVALUACIÓ D’IMPACTE EN LES PROPOSTES DEL
D.O/E.O.E. EN LES MESURES DE RESPOSTA PROPOSADES
• Evaluación del impacto de la
investigación en Ciencias Sociales y
Humanidades en la Unión Europea El
proyecto IMPACT-EV
• https://www.funcas.es/wp-
content/uploads/Migracion/Articulos/
FUNCAS_PS/021art06.pdf
• https://dialnet.unirioja.es/servlet/artic
ulo?codigo=6371348
• La evaluación de impacto investiga los
cambios que provoca una
intervención. Se puede emprender
una evaluación de impacto en
intervenciones a cualquier escala.
• (Definición del Comité de Asistencia
para el Desarrollo de la OECD)

8. Objetivos de Europa 2020 (UE)
4. Educación
– Tasas de abandono escolar por debajo del 10 por ciento.
–Al menos un 40 por ciento de las personas de 30 a 34 años de edad con estudios de nivel
terciario
Quart. Finalitats del PAM
a) Desenvolupar intervencions educatives inclusives i canvis organitzatius i metodològics
que donen resposta a les necessitats educatives des d’una perspectiva inclusiva.
b) b) Incrementar el percentatge d’alumnat que assolisca els objectius i les competències
clau corresponents.
c) c) Augmentar la taxa de titulació de l’alumnat en l’Educació Secundària Obligatòria.
d) d) Reduir l’absentisme i l’abandonament escolar primerenc i incrementar la taxa
d’escolarització en l’educació postobligatòria.

16. UNA PROPOSTA D’IMPACTE.
LA CODOCÈNCIA,
EL TREBALL COOPERATIU,
ELS GRUPS INTERACTIUS
LA BIBLIOTECA TUTORITZADA
FORMACIÓ FAMILIARS

18. ALUMNAT AMB NESE
NESE EN ESO
TDHA 10 ALUMNAT DE COMPENSACIÓ 50
DIFICULTATS LECTURA I ESCRIPTURA 10 TEA (UECIL) 8
DIFICULTATS MATEM`TIQUES 4 TEA 3
S. MOEBIUS 1 PSICOSIS 1
DISCAPACITAT MOTRIU 1
DISCAPACITAT VISUAL 1
RETARD MENTAL LLEU 6
RETARD MENTAL MODERAT 3
PLURIDEFICIENT 1

19. POLÍTIQUES DE CENTRE
•EL PLA D’
ACTUACIÓ PER A LA
MILLORA (2015-2019
•2019- 2020 PANDÈMIA
•2020-2021
•2021-2022

20. MESURES ORGANITZATIVES
CURS 2018-2019
• NO AL PAC
• GI RECURSOS ESPECIALITZATS PER A LA INCLUSIÓ DINS DE
LA’ULA.
• DOCÈNCIA COMPARTIDA. TREBALL COOPERATIU (V./C./A./M.)
• AGRUPAMENTS HETEREOGÈNIS
• BT
• TLD
• MDLR
• SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA
• FORMACIÓ A FAMILIARS

21. TREBALL COOPERATIU

22. SUCCESS FOR ALL. Robert Slavin. Universitat John Hopkins
https://www.successforall.org/who-we-are/
• Dr. Johns Hopkins University,
• Working as researchers at Johns
Hopkins University, they turned
basic research into
comprehensive programs
designed to harness the power
of kids, unlocking their potential
through cooperative learning.

23. ACCELERATED SCHOOLS. (HENRY LEVIN. STANFORD)
UNIVERSITY
• https://www.tc.columbia.edu/ce
nters/accelerated/about.html

24. Fostering Community of Learners.
Ann Brown, Jpsep Campione ( Universitat de Berckeley)

31. https://www.european-agency.org/sites/default/files/Five_Key_Messages_for_Inclusive_Education_ES.pdf
AGENCIA EUROPEA PARA LAS NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES Y LA INCLUSIÓN EDUCATIVA
(LAAGENCIA)
Según el informe RA4AL de la Agencia, Farrell y sus colegas (2007) … sugerir que la ubicación
de los estudiantes con NEE en escuelas ordinarias no presenta mayores consecuencias
adversas para los logros académicos, comportamiento y actitudes de todos los niños.
Un examen sistemático de la bibliografía encargado por Evidence for Policy and Practice
Initiative (EPPI) [Evidencia Política y la Práctica (EPPI)] (Kalambouka et al., 2005) también
indica que, en líneas generales, no existen efectos adversos en los alumnos sin NEE
cuando alumnos con necesidades especiales son incluidos en escuelas corrientes
(Agencia Europea, 2012d, p. 8).
Diversos estudios resumen los beneficios de la inclusión para aquellos alumnos sin ningún tipo
de discapacidad. Estos beneficios incluyen:
•Un incremento en el reconocimiento y la aceptación de las diferencias individuales y la
diversidad, respeto para todas las personas, preparación para la vida adulta en una sociedad
inclusiva y oportunidades para dominar actividades a través de la práctica y la enseñanza a
otros. Tales efectos se documentan también en investigaciones recientes, por ejemplo Bennett y
Gallagher (2012) (Agencia Europea, 2012d, p. 8)

32.  El impacto positivo de las prácticas inclusivas con alumnos con discapacidad se indican también en investigaciones tales como
las de MacArthur et al. (2005) y de Graaf et al. (2011). Estas incluyen una mejora de las relaciones y redes sociales, modelos de
roles en grupos de iguales, un aumento de los logros, mayores expectativas, mayor colaboración entre el personal escolar y una
mejor integración de la familia en la comunidad (Agencia Europea, 2012d, p. 8).
 Beneficios más extensos podrían incluir oportunidades de acceso a un currículo más amplio y el reconocimiento y la acreditación
del logro. Se debería considerar mejorar la organización de “espacios” para la enseñanza y ofrecer más oportunidades a los
estudiantes para descubrir capacidades en una gama de áreas más allá del aprendizaje académico (ibid., p. 25).
 La investigación de Chapman et al. (2011) se centró especialmente en: El liderazgo que promueve los logros entre los
estudiantes con discapacidad/NEE y sugirió que la presencia de una población estudiantil diversa puede, bajo condiciones
organizativas adecuadas, estimular disposiciones/arreglos colaborativos y
fomentar modos de enseñanza innovadores para llegar a los grupos de difícil acceso (Agencia Europea, 2012d, p. 21).
 “Lo que es bueno para los alumnos con NEE es bueno para todos los
alumnos” Esta declaración, mencionada en la publicación Educación Inclusiva y la Práctica en el aula (Agencia Europea,
2003, p. 33), se ha repetido frecuentemente, desde entonces, en el trabajo de la Agencia.
 Por ejemplo, en el mismo estudio se hizo hincapié en que: La tutoría entre iguales o el aprendizaje
cooperativo es efectivo tanto en las áreas cognitivas como afectivas (socio-emocionales) del
aprendizaje y desarrollo de los alumnos. Los alumnos que se ayudan entre ellos, especialmente dentro de un sistema de grupos
de alumnos flexible y bien considerado, aprovechan el aprendizaje conjunto (ibíd., p. 23).

35. •AGRUPAMENTS
•Criteris d'heterogeneïtat
•En grups de 4/5

36. GRUPS INTERACTIUS

38. CODOCÈNCIA

39. CODOCÈNCIA
ORGANITZACIÓ DE LA CODOCÈNCIA
Polítiques de centre: presa de decisions en els horaris
Parelles pedagògiques
El paper dels recursos especialitzats per a la inclusió
TREALL EN CODOCÈNCIA
Treball cooperatiu del professorat
Treball cooperatiu del grup

41. CODOCÈNCIA
• AMB RECURSOS ADDICIONALS DEL PAM
• AMB RECURSOS ESPECIALITZATS PER A L AINCLUSIÓ
• CARACTERÍSTIQUES DE LA CODOCÈNCIA
• Suposa la direcció de la classe per part de dos professors/es de manera
conjunta i col·laborativa. Les decisions que es prenen per millorar la
convivència i laprenentatge del grup són consensuades.
• La docència compartida fa referència no només al professorat que hi
participa i que és de la matèria sinó també als recursos especialitzats de
resposta a la inclusió.

42. GRUPS INTERACTIUS

43. ADAPACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES
INCLUSIVES
Currículum del grup de referència
Context: aula ordinària
Llibres: llibretes, agenda
Objectius: del nivell curricular del xiquet/a
Continguts : priorització (nuclears de la unitat de treball)
Anticipació dels aprenentatge ( família)
Activitats : selecció d’aquelles que s’ajusten al nivell curricular
Exàmens : adaptats als objectius del seu nivell

44. BIBLIOTECA TUTORITZADA
• És una forma d’ extensió del temps
d’ aprenentatge.
• Proposa la creació d’espais més
enllà de l’ horari escolarordinari, en
els quals els estudiants realitzen
activitats
• Acompanyats per voluntaris
(professors, familiars i altres)
• persones de la comunitat).
• Diferents investigacions de la
• Comunitat Científica Internacional
han demostrat que laampliació del
temps d’aprenentatge té un
important impacte en la millora
dels resultats educatius.
• Lesactivitats que es realitzen a la
Biblioteca Tutoritzada són de
caràcter instrumental i de suport a
les tasques escolars, accelerant
l'aprenentatge de tots,
especialment dels alumnes amb
més necessitats educatives.

46. GENER FEBRER
DIA
MIJTA 18,31 21,62
TOTAL 293 346
DILLUNS 64 76
DIMARTS 78 83
DIMECRES 85 105
DIJOUS 66 82
GRUP
1r A 39 43
1r B 30 27
1r C 16 29
1r D 23 17
2n A 53 77
2n B 0 0
2n C 44 42
3r A 8 19
3r B 4 4
3r C 25 27
3r Pmar 22 25
4t A 9 9
4t B 14 14
4t C 6 13
4t Pr 4 0 0

47. MARÇ ABRIL MAIG JUNY
DIA
MIJTA 17.09 14.81 16.76 17.75
TOTAL 188 163 285 71
DILLUNS 23 40 58 12
DIMARTS 39 51 59 12
DIMECRES 72 55 78 26
DIJOUS 54 17 90 21
GRUP
1r A 35 37 56 13
1r B 13 12 24 4
1r C 17 17 24 5
1r D 8 12 28 2
2n A 49 25 37 11
2n B 0 15 20 4
2n C 26 14 37 14
3r A 4 4 6 9
3r B 2 0 6 0
3r C 16 10 18 4
3r Pmar 9 5 8 0
4t A 1 4 10 2
4t B 4 5 2 2
4t C 4 3 9 1
4t Pr 4 0 0 0 0

48. IMPACTE EN RENDIMENT ACADÈMIC

49. IMPACTE CONVIVÈNCIA

50. PLAN ESTRATÉGICO
NACIONAL DE
CONVIVENCIA

52. GUÍA PARA LA COMUNIDAD
EDUCATIVA