1. ORIGEN DE LA TRAGÈDIAORIGEN DE LA TRAGÈDIA
GREGAGREGA

2. EL DITIRAMBEEL DITIRAMBE
Poema líric cantat en honor de Dionís,Poema líric cantat en honor de Dionís,
divinitat grega, a la qual se li atribuídivinitat grega, a la qual se li atribuí
el paper de protector de l’agriculturael paper de protector de l’agricultura
(especialment de la vinya) i també de(especialment de la vinya) i també de
la felicitat i de la procreació.la felicitat i de la procreació.
Aquest cant ritual ofert a Dionís durantAquest cant ritual ofert a Dionís durant
les festes anuals que portaven el seules festes anuals que portaven el seu
nom, lesnom, les DIONÍSIESDIONÍSIES, era executat, era executat
per un cor popular dirigit pelper un cor popular dirigit pel corifeu.corifeu.

3. EL CORIFEUEL CORIFEU
►El corifeuEl corifeu s’enfrontavas’enfrontava
al cor interrompent elsal cor interrompent els
cants ditiràmbicscants ditiràmbics
mitjançant comentaris omitjançant comentaris o
exclamacions que el corexclamacions que el cor
reponiareponia
►El corifeuEl corifeu era el directorera el director
del cor i possiblementdel cor i possiblement
l’autor dels ditirambes.l’autor dels ditirambes.

4. EVOLUCIÓ CAP A LAEVOLUCIÓ CAP A LA
TRAGÈDIATRAGÈDIA
► D’aquest enfrontament i de l’aparició d’un altreD’aquest enfrontament i de l’aparició d’un altre
actor al ditirambe (S VIII a.c) perquè dialoguésactor al ditirambe (S VIII a.c) perquè dialogués
amb el corifeu, es desprèn un major moviment deamb el corifeu, es desprèn un major moviment de
la composició, una acció dramàtica en definitiva.la composició, una acció dramàtica en definitiva.
► A partir del SVII a.c el ditirambe ja no és exclusiuA partir del SVII a.c el ditirambe ja no és exclusiu
del culte a Dionís i juntament amb la sevadel culte a Dionís i juntament amb la seva
evolució formal varia, també el contingut.evolució formal varia, també el contingut.
► Els seus temes es multipliquen , a més delsEls seus temes es multipliquen , a més dels
propis de la divinitat tots els altres que fornienpropis de la divinitat tots els altres que fornien
l’epopeia, gènere que s’ha relacionat amb ell’epopeia, gènere que s’ha relacionat amb el
naixement de lanaixement de la tragèdia.tragèdia.

5. ESTRUCTURA DE LAESTRUCTURA DE LA
TRAGÈDIATRAGÈDIA
► PRÒLEGPRÒLEG: precedeix: precedeix
l’entrada del corl’entrada del cor
► PÀRODOSPÀRODOS: cant: cant
d’entrada del cord’entrada del cor
► ÈXODOSÈXODOS: Significa la: Significa la
retirada del corretirada del cor
► EPISODISEPISODIS: parts que: parts que
configuren pròpiamentconfiguren pròpiament
l’obral’obra

6. DEFINICIÓ DE LA TRAGÈDIADEFINICIÓ DE LA TRAGÈDIA
► IMITACIÓIMITACIÓ (mímesi de la(mímesi de la
realitat). Ens porta a larealitat). Ens porta a la
REPRESENTACIÓ (ficció)REPRESENTACIÓ (ficció)
► COMPASSIÓCOMPASSIÓ (éleos) degut a(éleos) degut a
la identificació de l’espectadorla identificació de l’espectador
amb el personatgeamb el personatge
► TEMENÇATEMENÇA (phobos)(phobos)
► PURIFICACIÓPURIFICACIÓ (catarsi)(catarsi)

7. L’HEROI:L’HEROI: mímesi, éleos, phobos i catarsimímesi, éleos, phobos i catarsi
► L’heroi en el decurs de la sevaL’heroi en el decurs de la seva
aventura ha transgredit la llei iaventura ha transgredit la llei i
haurà de pagar per aquestahaurà de pagar per aquesta
culpa amb el seu destí queculpa amb el seu destí que
esdevindrà fatal, tràgic.esdevindrà fatal, tràgic.
► L’espectador, que ha patit deL’espectador, que ha patit de
forma incruenta el mateix destíforma incruenta el mateix destí
de l’heroi de la tragèdia,de l’heroi de la tragèdia,
experimenta una purificació, laexperimenta una purificació, la
redempció de la culpa tràgica,redempció de la culpa tràgica,
de la qual ha participat.de la qual ha participat.

8. Els grans mestres de la tragèdiaEls grans mestres de la tragèdia
grega són:grega són:
Èsquil, Sòfocles i EurípidesÈsquil, Sòfocles i Eurípides

9. PER QUÈ EL GÈNERE DE LAPER QUÈ EL GÈNERE DE LA
TRAGÈDIA HA PERVINGUTTRAGÈDIA HA PERVINGUT
FINS ELS NOSTRES DIES?FINS ELS NOSTRES DIES?
SegonsSegons NIETZSCHENIETZSCHE perquè la veritable naturalesaperquè la veritable naturalesa
de la realitat rau en el tràgic i només mitjançantde la realitat rau en el tràgic i només mitjançant
l’art es pot penetrar en l’essència del món.l’art es pot penetrar en l’essència del món.
SegonsSegons FREUDFREUD perquè la tragèdia presenta unaperquè la tragèdia presenta una
problemàtica humana que es troba en la base delproblemàtica humana que es troba en la base del
nostre pensament, de la nostra essència i ensnostre pensament, de la nostra essència i ens
parla de nosatres mateixos, per això ens arravata iparla de nosatres mateixos, per això ens arravata i
ens atrau.ens atrau.

10. PER QUÈ EL GÈNERE DE LAPER QUÈ EL GÈNERE DE LA
TRAGÈDIA HA PERVINGUTTRAGÈDIA HA PERVINGUT
FINS ELS NOSTRES DIES?FINS ELS NOSTRES DIES?
SegonsSegons NIETZSCHENIETZSCHE perquè la veritable naturalesaperquè la veritable naturalesa
de la realitat rau en el tràgic i només mitjançantde la realitat rau en el tràgic i només mitjançant
l’art es pot penetrar en l’essència del món.l’art es pot penetrar en l’essència del món.
SegonsSegons FREUDFREUD perquè la tragèdia presenta unaperquè la tragèdia presenta una
problemàtica humana que es troba en la base delproblemàtica humana que es troba en la base del
nostre pensament, de la nostra essència i ensnostre pensament, de la nostra essència i ens
parla de nosatres mateixos, per això ens arravata iparla de nosatres mateixos, per això ens arravata i
ens atrau.ens atrau.