1. COM DESENVOLUPAR
LA MILLOR VERSIÓ
DELS NOSTRES FILLS?
Xerrada a càrrec d’Eva Juncosa (psicòloga i coach)

2. “La vida d’un nen és com un tros de
paper en el que totes les persones
que passen hi deixen un senyal”.
Proverbi xinès

3. 1. La clau de pas: L’AUTOESTIMA
Com que l’autoestima fa referència a la nostra
persona, a la nostra manera de ser i a la nostra
vàlua, afecta a la nostra manera d’estar,
actuar i relacionar-nos.
“Un
comportament
positiu
és
la
conseqüència d’una autoestima positiva”.

4. És important ajudar-los a desenvolupar una
autoestima realista i positiva, que ens
permeti descobrir tant els recursos
personals dels fills com les seves
mancances (per acceptar-les i superar-les).

5. El nostre repte és doncs.....
Que els nostres fills tinguin un respecte sòlid
per ells mateixos fonamentat en dues
conviccions:
1.“Soc digne que m’estimin”
(“Importo i tinc valor”)
2. “Soc valuós”
(“Tinc alguna cosa per
oferir als altres”).

6. 2) Expectatives i etiquetes.
El nen es va formant una idea de qui és mitjançant
les reaccions dels altres cap a ell i les pròpies
comparacions.
Les nostres reaccions són fruit
de les nostres expectatives.
Les nostres expectatives
esdevenen l’instrument
de mesura dels nostres fills.

7. Si el que fa el nen coincideix amb les nostres
expectatives, les reaccions que el nen rep són
positives i se sentirà be.
- Si el que fa el nen no coincideix, les reaccions
que rep són negatives i sentirà dolor, ràbia i
rebuig cap a ell mateix.

8. Les etiquetes
Són fruit de les nostres expectatives,
interessos i valors. Sempre limiten.
Quan posem una etiqueta, ja no ens
relacionem amb els nostre fill sinó amb
l’etiqueta i ell es comporta ajustant-se a les
expectatives de l’etiqueta.

9. Les etiquetes ens incapaciten per:
- Veure petits o grans canvis.
- Reconèixer els petits esforços.
- Trobar oportunitats en les que ell es pugui
veure d’una altra manera i pugui modificar la
imatge de si mateix.

10. 3) Caixa d’eines per desenvolupar
el potencial.
Ser Pigmalió positiu
Qui era Pigmalió?
La mitologia grega explica que
el rei Pigmalió va esculpir una
estàtua femenina i li va agradar
tant l’obra que va voler que es
convertís en un ésser real. El
desig va ser tan fort que va
demanar ajuda a Afrodita i així
va néixer Galatea.

11. El que els pares , educadors, esperem dels
nens tendeix a complir-se...
-Esperem el millor, establint un ambient
positiu
i
d’estímul
compartint
les
expectatives positives.
- Estiguem atents als senyals no verbals per
ser congruents.

12. Com són les meves ulleres?
“D’ on no n’hi ha, no en pot rajar”.
“Tot nen és una font de recursos inesgotable”.
“Si un fill es porta malament és
perquè és dolent o ens vol fer la
guitza”.
“De tots les opcions que té un fill en un
moment donat sempre escull la millor”.
“Equivocar-se és horrorós”.
“No hi ha fracassos, hi ha resultats”.
“No hi ha res a fer”.
“Si el que fas no funciona, fes alguna cosa
diferent”.

13. Caixa d’eines: DECÀLEG
1. Siguem conscients del gran poder de les
expectatives.
2. Revisem les expectatives que tenim (qui
diu que ha de ser així?).
3. Ajustem les expectatives als fets, a
l’observació atenta dels nostres fills i a la
sensibilitat del moment en el que viu.
4. Revisem-les constantment.

14. 5. Siguem generosos en compartir el
reconeixement de les fortaleses.
6. Establim una relació tendra amb els
defectes”.
“L’acceptació és
el nucli de la
transformació”.

15. 7. No compartim etiquetes, diguem els fets
i centrem-nos en allò que volem.
Etiquetes :
Fets:
“Ets molt negatiu!!”
“Quan t’enfades et fixes
en allò que no surt bé.
“Tens mal caràcter!!”
“En certes situacions
contestes malament
(crides, insultes...).

16. 8. Busquem exemples on se n’hagi sortit.
9. Donem-li oportunitats per l’èxit.
10. Quan tirem la tovallola?
Assumim la pròpia responsabilitat.
“Em costa sortir airós/a de situacions com aquesta”.
Demanem ajuda.
Aconseguim un canvi de perspectiva (passeig, esport,
música, cinema, etc.).
Acceptem que som ser humans, fal·libles i vulnerables.

17. “No hem de pensar només en el món que
deixem als nostres fills, sinó en els nens
que deixem en el nostre món.”
Jorge Semprún