1. CONFLUÈNCIES
CONFLU NCIES 2013
Art a la sala Fortuny
CONFLUÈNCIES
CONFLU NCIES
Organitza Secció d’Art.
Cicle de Primavera 2013
Josep JASSANS
Horari d
’hivern:
Fins a 24 de juny
De dilluns a divendres: de 17h a 20:30h
DissabtesHORARI:
HORARI:
: de 10h a 13h
Horari d
’estiu:
A partir del 25 de juny
De dilluns a divendres: de 17h a 19:30h Mariano
Dissabtes: d’11h a 13h
ANDRÉS
ANDR S
Centre de Lectura Comissariat, maquetació i disseny gràfic: Mercè Bessó
C/Major 15
43201 REUS
Tel. 977 773112 Valeri
SALVADÓ
SALVAD

2. Í DEX
CALE DARI
La Secció d’Art
Xavier Filella Fargas
Confluències 2013
Mercè Bessó
JOSEP JASSA S
La meva meditererraneïtat
Josep Jassans
Jassans.
Àlex Susanna
MARIA O A DRÉS VILELLA
L’esfera aliment de la creació en l’obra de Mariano Andrés
Vilella
Josep Maria Cadena
Mariano Andrés Vilella, escultor
Antonio Gómez Blázquez
VALERI SALVADÓ
Obra pictòrica
Miquel S. Jassans
Referència de les fotografies de la portada
Josep Jassans,
Conflueix el final d’un cicle
Dulaina - bronze - 1993 - 118 cm - Propietat Robert Sarobé Mercè Bessó
Mariano Andrés Vilella
Basalt de Castellfollit de la Roca (Girona) - 55x40x25 cm
Valeri Salvadó
El somni - grafit sobre paper - 32x42 cm

3. CALE DARI: exposicions, projeccions i xerrades.
Exposició
VI Saló Sant Jordi
Del 4 al 23 d’abril de 2013
Inauguració: dijous 4 d’abril a les 19.30h
Xerrada
César Reglero
“Grafologia, art, creativitat i apropiacionisme”
Divendres 5 d’abril a les 19:30h
Exposició
Confluències I: Valeri Salvadó, “El meu entorn”
Del 26 d’abril al 14 de maig de 2013
Inauguració: divendres 26 d’abril a les 19.30h
Xerrada
Valeri Salvadó
“Creació artística i relació personal”
Divendres 10 de maig a les 19:30h
Exposició i projecció
Confluències II: Mariano Andrés Vilella, “Entre marbres”
Del 17 de maig al 22 de juny de 2013
Projecció: Veles al vent
Inauguració: divendres 17 de maig a les 19.30h
Taula rodona
Visions sobre l’art de Josep Jassans, Mariano Andrés i Valeri Salvadó
Intervindran: Xavier Filella, Mercè Bessó, Miquel Jassans, Mariano Andrés, Joaquim Ma-
llafré, Maria Gato
Divendres 7 de juny a les 20h
Exposició homenatge i projecció
Confluències III: Josep Jassans, ”Jassans Àmfora i font-Homenatges”
Del 27 de juny al 31 d’agost de 2013
Projecció: Taller endins
Inauguració: dijous 27 de juny a les 19.30h
Sopar de clausura: cloenda d’un cicle de la Secció d’Art, 2009-2013
27 de juny a l’hotel Gaudí a les 21.45h, reserva prèvia
Exposicions a la sala Fortuny
Projeccions, conferències i taula rodona a la sala d’actes

4. La Secció d
’Art Confluències 2013
La Secció d’Art del Centre proposa per aquesta primavera un nou Confluències 2013 obre la porta a la contemplació i a la reflexió en una
cicle de “Confluències” com a continuació de les activitats de trobada excepcional on l’escultura i la perfecció formal esdevenen els pro-
l’any 2012 i que van gaudir de gran ressò i bon èxit d’assistència. tagonistes.
A les exposicions que vam poder veure de Gemma Molero, Laia
Casals i Josep Piqué enguany s’hi afegiran dos escultors que bus- L’homenatge a Josep Jassans esdevé l’eix vertebrador d’aquest cicle d’art.
quen la perfecció i la puresa formal en la seva obra, i de tendències Conflueix amb ell, per un costat, Mariano Andrés, escultor, amic seu i pro-
molt diferents: Josep Jassans, a qui tindrem ocasió d’homenatjar, i fessor a la facultat de Belles Arts de Barcelona i, per l’altre Valeri Salvadó,
el guanyador del Premi Sala Fortuny: Mariano Andrés Vilella. La pintor i fill de l’artista. Són tres artistes, dos escultors i un pintor, tres ena-
tercera exposició serà la del pintor Valeri Salvadó, fill de Jassans, morats de l’art ben fet conceptualment i formalment.
el qual en el camp de la pintura segueix una línia figurativa, simi-
lar a la del seu progenitor. Si Josep S. Jassans sobresurt en la seva especialització del modelat del cos
humà, significant la pervivència de l’esperit clàssic a través del temps ex-
És de justícia reconèixer la bona feina d’aquests artistes a qui co- pressada en el seu mediterranisme, Mariano Andrés ho fa en la dedicació
neixem de manera incompleta. Ara, veient-los exposats de manera exclusiva a la talla del marbre i la pedra, significant la pervivència de
individual a l’emblemàtica sala Fortuny, en podrem entendre el l’ofici i l’entrega d’una vida a donar forma al marbre dins una línia més
seu abast i valor. avantguardista. L’homenatge que a Confluències 2013 fem a Josep S. Jas-
sans esdevé doble en el moment que el veredicte del jurat del premi Sala
Per tal d’obrir boca, el cicle començarà el mes d’abril amb l’expo- Fortuny desvetlla el nom de l’artista que guanya exposar a la sala Fortuny
sició col·lectiva “Saló Sant Jordi” que aplegarà un bon grapat d’- el 2013, essent aquest Mariano Andrés. Valeri Salvadó és l’artista repre-
artistes de casa nostra. sentant d’una nova generació en la qual perviu l’art figuratiu. Tots tres
conflueixen en la recerca de la perfecció, en la valoració de l’ofici, dels
L’art, el sentit crític, és imprescindible: mantinguem oberts els coneixements tradicionals de cada especialitat transmesos al llarg de la his-
sentits, continuem tenint curiositat per les diferents manifestacions tòria. La seva obra és una nova forma perquè l’artista és capaç d’expressar-
artístiques, només així podrem avançar. se lliurement amb sensibilitat i emoció a través d’una obra tan diferent com
és la que podrem veure en cada exposició de Confluències 2013.
El cicle d’art es complementa amb activitats relacionades amb les exposici-
ons consistents en dues conferències, dues projeccions de vídeos testimoni-
als de Jassans i Andrés, una taula rodona aglutinadora de tot el cicle i un
Xavier Filella Fargas sopar de cloenda de la Secció d’Art actual que acomiada quatre anys d’ac-
tivitat.
President del Centre de Lectura
Espero que gaudiu de tot el programa i que us pugueu impregnar de l’em-
premta de cada artista.
Mercè Bessó
Presidenta de la Secció d’Art

5. Josep Jassans
LA MEVA MEDITERRA EÏTAT
La mediterraneïtat és un concepte molt ampli, que, fins i tot, abasta més enllà de les
cultures dels països que abraça aquest mar nostre. Però, també en termes generals,
quan parlem de mediterraneïtat tothom entén sobretot la cultura derivada del classicis-
me grec i llatí. Ara i ací, a Catalunya potser calgui, una vegada més, no confondre
mediterraneïtat amb noucentisme. El concepte de mediterraneïtat ja existia abans del
noucentisme i ha perdurat més enllà d’aquell moviment –per cert, bastant breu en el
temps. El noucentisme només va ser una nostàlgia del classicisme i, com a tal, no
passà de ser un romanticisme més, com ho fou el modernisme respecte al món medie-
val.
L’autèntica mediterraneïtat no és cap romanticisme perquè no és cap nostàlgia de
Grècia, simplement és un nou classicisme en la seva accepció més noble, això és, de
cultura derivada de la pròpia vida i no pas l’escarni d’una altra. La mediterraneïtat no
té la necessitat, com la tingueren els noucentistes, de vestir anacrònicament els seus
personatges a la grega, perquè només li cal esperit de veritat, tal com feien els grecs,
els gòtics, els impressionistes, etc.
Així, doncs, la meva mediterraneïtat no deriva del noucentisme –conec en Xènius
només per referències i no directament per autoimposada profilaxi artística enfront de
tanta dèria a voler-m’hi incloure–, sinó de la primerenca confiança en la saviesa del
mestre i de l’estudi dels grans intel·lectuals del meu temps, que em portaren a desco-
brir que el gran art és aquell que es fonamenta directament en la vida. La meva medi-
terraneïtat no em priva de sentir-me ciutadà de la Terra per sobre qualsevol epítet,
però també és un fet indefugible, tant si es vol, com si no es vol, que ho sóc en català i
per això mateix mediterrani, i així tornaríem a eixamplar el cercle. Aquesta cultura
mediterrània en la qual visc immers i que tant em sobrepassa em serveix prou bé per a
expressar-me i per a viure. Però la cultura, per gran i important que sigui, no està mai
per sobre de la vida i és quan respecta aquesta jerarquia que la cultura s’ennobleix, ja
que ella només és un exponent de la vida, com el simbolisme ho és de la cultura. És
per tots aquests principis que, per a mi, l’art viu està per sobre de qualsevol gènere,
inclòs el simbolisme. L'art autèntic, l'art viu, posseeix aquell do que Espriu reivindica-
va en la més profunda autenticitat:
La plenitud eterna –de la rosa,
una suprema eternitat– de flor.
Així, la mediterraneïtat del meu art només vol eternitzar el moment actual que ens ha
tocat de viure i, com a enamorat que sóc de la figura humana, represento la gent del
poble, fet i fet, la vida que passa pel meu davant amb tota la seva naturalitat i senzille-
sa, però també amb tota la seva fascinació, amb tot el seu misteri.
Josep Jassans modelant Sant Jordi al seu taller nou d’Alforja.
Jassans

6. JASSA S
D'escultors com Jassans, en queden pocs, aquí i arreu: ell és l'hereu d'una manera de
fer, de procedir, totalment allunyada d'elucubracions abstractes o literàries. Ell és algú
que s'ho juga tot en cada peça, i només en cada peça, conscient que la saviesa de l'artis-
ta sols disposa d'un autèntic espai on manifestar-se: l'obra. Per tant, les seves són unes
escultures que s'alcen davant nostre amb tota la puixança d'allò que és viu. Deia un
poeta que li era car: el clàssic ver no és pas la impotència estilitzada sinó la força difí-
cilment continguda. Ve't aquí una definició que escau d'allò més bé al nostre escultor.
Jassans, a més, és algú que coneix el seu ofici a fons. Tant, que això podria convertir-lo
només en un virtuós i, en canvi, en cada escultura seva és ben palès el combat dut a
terme per prescindir d'allò sobrer, ornamental, efectista. L'artista sol encalçar una màxi-
ma nuesa –literalment i en tots els sentits, com deia un altre poeta– a fi de vivificar
cada obra seva. Per això se'ns fa tan difícil parlar-ne: és una obra, gosaria dir, antiliterà-
ria, que defuig conscientment la paraula, el seu joc fàcil i perillós. S'imposa, doncs,
amb tota naturalitat, el silenci. Un silenci, però, alhora contemplatiu i sensual, carregat
d'expectatives o reminiscències. Les mans se us en van cap a la dolça pell marmòria,
bronzina, de terracota o de fusta, segons el cas. És, sens dubte, el millor senyal: esteu
davant d'una cosa que se us adreça, que us reclama. Res sembla més fàcil, quan això es
produeix. I, en canvi, per a l'artista, que difícil no ha estat arribar-hi! Però ell té el do de Rabaceira - 1978 - Bronze - 25x31 cm.
saber dissimular tot el patiment i la tensió de la seva recerca, i ens els amaga sota una
aparença de suau facilitat. Aquí rau, a parer meu, la màxima saviesa de l'escultor. Una
saviesa, cal subratllar-ho, humil i fecunda, que treu el màxim partit de si mateixa sense
escarafalls i que mai no pretén donar gat per llebre, ans tot el contrari.
Oblideu-vos ara d'aquest petit preàmbul, i lliureu-vos al plaer de contemplar cada un
d'aquest cossos que se us ofereixen amb innocència i passió. Jassans és un dels escul-
tors més persuasius que conec. No parla, fa. No diu, mostra. No ens aclapara, ens sedu-
eix. Ell vol esborrar-se darrere cada obra, deixar que el protagonisme recaigui només
en elles... A fe que ho aconsegueix! Amb la tenacitat i paciència característiques dels
grans mestres, Jassans s'ha situat, gairebé sense voler-ho, a primera línia dels nostres
escultors contemporanis. Ell és una prova irrefutable de la bona salut de què gaudeix
l'escultura catalana actual, i un digníssim successor dels seus mestres. Aquell esqueix
de reminiscència mediterrània implantat per Maillol i prosseguit, després, per Casano-
vas, Clarà i sobretot Rebull, té ara en Jassans un dels seus cimalls més esplendorosos.
Aquesta exposició us n'ofereix tot un tast: gaudiu-ne.
Àlex Susanna
Mil·lènia - 1999 - Bronze - 32x39 cm.

7. La muntanya - 1994 - bronze - 37x40x52 cm.
Astígia - 1984 - Bronze - 52 cm.
Saixa -1988 - Bronze - 50x26x26 cm.

8. CATÀLEG
La nena de les trenes - bronze - 1966 - 1,95cm - Propietat Adelaida
Amigó
La nena del llibre - bronze - 1966 - Mida natural - Propietat de
l’Ajuntament d'Alforja
Mireia - bronze - 1972 - 17x17 cm
La música - bronze - 1973-74 - 53,5 cm
La noia del còncau – bronze - 1974-75 - 26,5x26,5 cm
Boixerola - bronze - 1975 - Mida natural
Rabaceira - bronze - 1983 - 23x35x22 cm
Recollint aigua - bronze - 1976 - 31x17x20 cm
Amaiolada - bronze - 1980 - 25x75x36 cm
erea - bronze - 1980 - 30x78 cm
Retrat Marià Manent - bronze - 1983 - 28 x16x19 cm
Medusa - bronze - 1984 - 18 cm diàmetre - 43cm alt.
Astígia - bronze - 1984 - 52x16x17 cm
Gimnoi - bronze - 1986 - 52 x 21x15 cm
Saixa - bronze - 1982 - 28 cm diàmetre - 50cm alt.
Cant a la vida - bronze - 1990 - 13cm diàmetre, 50 cm alt.
Ataràxia - bronze - 1992 - 45x60x40 cm - Propietat Roser Marquès
Dulaina - bronze - 1993 - 118 cm - Propietat Robert Sarobé
La muntanya - bronze - 1994 -37x04x52 cm
Solacera - bronze - 1994 - 18x58x35 cm
Erika - bronze - 1996 - 22 cm diàmetre, 82cm alt.
Gilbert - terra cuita - 1997 - 36'5 cm
Hèlia - bronze - 1999 - 56x29x43 cm
Mil.lènnia - bronze - 1999 - 35x21x30 cm
La pastoreta - bronze - 2000 - 32 cm diàmetre, 60 cm alt.
La República - bronze - 2001- 138 cm alt. - Propietat Ajuntament de
la Selva del Camp
Laia - bronze - 2001 - 45x38x21 cm
Cofada - 2002 - 48x30x 41 cm
Retrat Jori - penúltim retrat de l'artista
Dulaina - 1993 - 118 cm - Propietat Robert Sarobé.

9. Mariano Andrés Vilella
L’ESFERA ALIME T DE LA CREACIÓ E L’OBRA DE MARIA O A -
DRÉS VILELLA
L’esfera és la tercera dimensió del cercle, que representa la màxima perfecció. Tot
està contingut en el cercle i en l’esfera; sabem que d’ambdues figures emanen la llum
i el moviment. Això ho ha intuït Mariano Andrés Vilella en les seves escultures. Esca-
laborna, talla i poleix les pedres nobles, fet que li ha permès introduir-se en l’esperit
de la matèria i explicar d’una manera, exacta i bella a la vegada, que a l’interior dels
homes hi ha una inquietud creativa que dóna forma a l’entorn.
La grandesa de l’ésser humà rau, segons el meu punt de vista, a poder explicar tot el
que l’envolta i trobar la transcendència del concepte en la fenomenologia a la qual
està sotmès. D’aquí que es digui que l’home és la mesura de totes les coses; no perquè
sigui el més fort ni el més ben desenvolupat dels éssers vius, sinó perquè té la capaci-
tat d’interpretar el fet propi i el de l’univers, del qual n’és una mínima peça. Disposa
del que s’anomena ànima i té un cervell que li permet ordenar els impulsos més vari-
ats d’una manera que no només és productiva sinó que té una finalitat última que ni
ell mateix aconsegueix definir. El cor és el motor del seu organisme, però, a més, tro-
bem en ell una aspiració cap al més alt –potser el retorn a la llum de la qual prové?–,
que Mariano Andrés Vilella plasma en les seves escultures.
Mariano Andrés Vilella ha sabut arribar, a través de l’orifici escultòric, del treball de
tallador de la pedra al servei de grans obres a donar la seva pròpia dimensió com a
artista. No s’ha deixat tancar en l’ofici que amb tanta precisió domina, com tampoc ha
cregut que la docència cap als altres al llarg de prolífics anys de mestre de taller fos la
culminació d’una habilitat artesana. Ha entès que l’art és una manifestació de l’esperit
a través dels sentits que es posen al seu servei i ha aconseguit que les seves escultures
visquin d’acord amb els seus paràmetres, però de la mateixa manera com ho fa la flor,
l’arbre i l’home; és a dir, ha aconseguit integrar-se al ritme de l’univers, que va ser
abans que les lleis físiques que el descriuen.
Josep Maria Cadena
Detall d’una de les esferes de
Mariano Andrés. Mariano Andrés polint l’esfera d’una obra de grans dimensions.

10. MARIA O A DRÉS VILELLA, ESCULTOR Gran part de la seva obra ha transmutat passant de la rudesa a la sofisticació, de l’aspredat a
la polidesa, de l’ocultació a la visibilitat, de l’estabilitat al dinamisme, de la fredor a la cali-
M’agrada recordar (és el meu deure) que tinc un amic des de fa 30 anys que es diu Mariano desa, de la foscor a la lluminositat. I tot això amb un nexe comú: «Capturar l’esfera»,
Andrés Vilella. Va ser el meu professor de talla a la Facultat de Sant Jordi (Barcelona) i, al «Entrellaçar», «Subjectar». Són obres que juguen amb el diàleg entre l’interior i l’exterior de
mateix temps (i encara més important, per a mi), mestre de taller durant quasi quatre anys. si mateixes.
Va entrar a la meva vida com ho fa un punter en la dura estructura del marbre i prefereixo
recordar-lo ple de pols, dures les mans, vista agusada, sensible tracte. M’he preguntat mol- No vull deixar d’indicar que en Mariano és el prototipus de persona feta a si mateixa, que ha
tes vegades què va veure en mi perquè m’acollís al seu taller i m’ensenyés el que sabia (que sabut aconseguir que el món giri al ritme que ell s’ha imposat i que les precarietats que ha
sempre ha estat molt), i fes de mi una persona marcada pel seu ímpetu, la seva eufòria i la
pogut sofrir no l’han fet de pedra, més aviat al contrari, fruit d’haver sabut acompanyar-se de
seva il·lusió. Potser hi va veure el mateix que jo vaig veure en ell. La veritat és que la im-
portància de la seva figura i el seu art sempre m’ha proporcionat la força per seguir el meu bons amics.
camí concret i (al mateix temps) admirar el seu.
Però, pel que continua explicant-me (quasi sempre des de la distància: Plasencia Barcelo-
na), la seva actitud i la seva activitat en el seu estimat taller segueix essent permanent: la de
seguir acollint alumnes (com jo en el seu moment) àvids dels seus coneixements i les seves
destreses. Ben pensat, Mariano, regeneració!, saba nova, futur assegurat, exposicions pre-
sents i futures, caldo de cultiu. Els seus alumnes (els seus fragments) surten amb embranzi-
da cap al món, i n’està orgullós. Enhorabona.
Ara em fa l’honor de deixar-me escriure sobre ell i la seva obra... i jo encantat. Però reco-
nec que m’aclaparen les dades de la seva activitat artística i la seva mobilitat geogràfica.
En Mariano i la seva obra escultòrica (realitzada amb tot tipus de pedres), se sap, van units.
Viatjar, conèixer, exposar, i «exposar-se», també. Saben què és sentir-se units per l’or-
ografia espanyola: Barcelona, Girona, Palma de Mallorca, Marbella, Alacant, Madrid, Sara-
gossa, Valdepeñas, Múrcia, Valladolid, Santander, València, Jaca, etc.
Però què es pot dir de la seva trajectòria que va, fronteres enllà, també per Europa i Amèri-
ca amb tot tipus d’exposicions en galeries d’art, certàmens artístics, fires i simpòsiums in-
ternacionals: Toulon, París, Andorra, Londres, Basilea, Itàlia. I també en el nou continent:
Miami, Los Angeles, Chicago, Argentina, Mèxic.
No obstant, malgrat tota aquesta activitat, m’ha confessat que la seva exposició retrospecti-
va a la Fundació Vila Casas (oct. 2011 – abr. 2012) i la que està preparant per a aquest any
a Reus (Tarragona) són de les que més il·lusió li han fet; sense oblidar el seu enorme monu- La piedra sabe
ment titulat Veles al vent instal·lat a Alcúdia (Mallorca) en homenatge al mar i a la navega- lo que es la herida, Síntesi
ció... pot ser... té on escollir. de polvo y hierro, 500x260x45 cm
sangre y esquirlas. Marbre blanc Macael
(Almeria)
Havent dit tot això, m’agradaria reflectir la meva opinió i la meva anàlisi en relació amb la
Andratx.
seva obra escultòrica. Marbres, semicalcàries, granits, basalts, gresos, etc. són tractats amb Su superficie
la duresa i la dolçor que precisen i adapten la seva portentosa tècnica (no he vist res igual) a –lija de agua–
les característiques que en cada cas reclamen i que converteixen la rudesa primària, conve- resbala suave
xa i atàvica en formes còncaves, foradades, entrellaçades, preses de si mateixes, ondulades, por nuestra palma.
d’agradable impacte a la vista aprofitant la infinitat de colors i vetes que aporten magistral-
ment treballades, sense oblidar el tacte i la potència de les qualitats de les textures de les A Mariano.
seves superfícies. Plasencia, gener de 2013.
Antonio Gómez Blázquez

11. 1- Marbre negre de Calatorao
(Saragossa) i blanc iugoslau
80x80x45 cm.
2 - Marbre negre Bèlgica
55x40x25 cm.
3 - Marbre blanc Macael
(Almeria) - 180x60x35 cm
Llavaneres (Barcelona).

12. 4- Mariano Andrés al costat d’una escultura de pedra de Calatorao.
5- Marbre rosa de Portugal
50x45x20 cm.
6- Marbre blanc iugoslau
55x45x20 cm.

13. Valeri Salvadó
OBRA PICTÒRICA
La història de l’art del segle XX s’ha caracteritzat per una llarga llista d’ismes, els segui-
dors dels quals han cregut, il·lusòriament, que eren la modernitat, la innovació, i que les
altres tendències ja estaven superades i desfasades. A tots ells, crítics inclosos, els aconse-
llaria que analitzessin les obres realitzades al paleolític, i llavors veurien com en aquelles
dates tan reculades molts dels ismes ja estaven experimentats: puntillisme, abstracció,
expressionisme, futurisme, minimalisme i també realisme figuratiu. Així, s’adonarien que,
com passa en totes les èpoques, hi havia obres de gran qualitat i altres de menys reeixides.
Avui ens situem davant una mostra de l’obra de Valeri Salvadó, pintor figuratiu i contem-
porani. El Valeri és conscient que el que realment permet qualificar una obra de bona és
que tingui els valors intrínsecs de l’Art: composició, equilibri, atmosfera, valor tonal, mis-
teri. Les seves pintures i els seus dibuixos parteixen d’aquestes premisses. L'artista pot
caure en dos defectes que fan que la seva obra perdi interès: la pusil·lanimitat i el virtuo-
sisme. La primera, òrfena de força i ambició, fa que l’obra esdevingui fluixa, sense indicis
de misteri. El segon és més enganyós, perquè si l’autor domina l’ofici a la perfecció l’obra
sembla de qualitat, però per repetitiva i apresa manca de misteri. El Valeri té superades
aquestes dificultats: no és cap virtuós ni encara menys un pusil·lànime. Fa una obra in-
tel·ligent i la plasma en cada composició amb una valenta riquesa cromàtica. Retrats i
paisatges propers són l’excusa que permet a l’artista expressar-se amb un sentiment obert
a aquest misteri que és l’Art.
Miquel S. Jassans, Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona
Airecel - oli sobre tela - 73x60 cm.
Valeri Salvadó pintant al natural al Baix Camp (pàgina anterior).

14. Rinxolada - grafit sobre paper - 50x35 cm. Ombres màgiques - oli sobre tela - 60x60 cm.
El repòs - oli sobre tela - 100x70 cm. La porta del Molí - oli sobre tela - 50x40 cm.

15. Conflueix el final d
’un cicle: 2009 - 2013
Amb l’exposició homenatge a Josep Jassans, es tanca un cicle dedicat a l’art al Centre A l’abril decidim continuar el Saló Sant Jordi, iniciat per Josepa Filella, en la seva
de Lectura, un període de quatre anys en els quals la secció d’art posa punt i final a la tercera edició. La seva peculiaritat és interrelacionar art i literatura de tal manera que
seva actuació. Noves maneres de fer, de pensar i d’actuar estan per venir en un futur cada obra va acompanyada d’un text literari que en complementa i n’enriqueix el sen-
proper amb la renovació de la junta. tit. Els artistes participants són socis del Centre.
La primavera del 2013 és la culminació de tot el període amb dues exposicions excep-
cionals i irrepetibles: Josep Jassans i Mariano Andrés. Es troben dos mestres de l’esc- Amb l’objectiu de potenciar el Saló i fomentar el gust per l’art i la lectura, per primera
ultura, màxims representants en les seves modalitats. És difícil veure escultura de vegada convoquem un concurs per a nens i joves el I Concurs Sant Jordi de Literatura
qualitat i més veure’n tanta i tan bona en tan poc temps. i de Dibuix del Centre de Lectura. Els seleccionats formaran part d’una exposició
paral·lela al Saló feta al vestíbul del teatre Bartrina, a més d’haver-hi uns guanyadors
que van obtenir com a premi la gratuïtat d’un curs a l’escola d’art, ser socis de l’e-
Període Jordi Agràs 2009-11 ntitat i un lot de material artístic i literari.
Des que el 2009 es va constituir l’actual junta fins al moment present hem organitzat Seguint la idea d’apropar el Centre de Lectura als més joves, l’exposició següent és la
un variat ventall d’exposicions coincidint amb el 150è aniversari de l’entitat. L’objec- integrada per alumnes de batxillerat artístic de l’INS Gabriel Ferrater, futurs artistes,
tiu ha sigut dotar el Centre de Lectura de mostres de diferents modalitats artístiques amants i coneixedors de l’art. Amb el guiatge de l’equip de professors del Departa-
que han permès a l’espectador un tast de l’art que conviu avui en dia, vinculat a l’en- ment de Dibuix de l’institut, ens presenten una bona mostra de la varietat dels estudis
titat, a Reus amb l’objectiu d’obertura, d’anar més enllà sempre i quan les possibilitats que allí imparteixen amb obra fotogràfica, dibuix, pintura i un curiós i elaborat llibre
ens ho permetin. d’artista integrat pel treball de molts alumnes.
Des d’exposicions antològiques d’artistes locals, com Vicenç Ferrer i César Ferrater, Comencem la temporada 2010-11 al setembre amb l’artista David Callau i la seva
al Saló Sant Jordi; exposicions individuals d’artistes socis de l’entitat, com David individual «Benvinguts a l’espectacle». És la tercera parada d’un cicle d’exposicions
Callau o Mar Cabistañ, i col·lectives variades, com la de col·laboració amb la Univer- vitals que Callau realitza per diferents llocs de la nostra geografia. Música, moviment,
sitat de Barcelona, o la d’artistes d’altres entitats reusenques; fins a la mostra presen- color, energia... s’entrellacen en una obra molt potent. Pinzellades enèrgiques, colors
tada pels alumnes de batxillerat artístic de l’INS Gabriel Ferrater. apastelats, tons blaus que donen forma a ballarines amb tutú... es mouen palpitants i
desprenen molta força nascuda de l’enorme vitalitat del seu creador.
La primera exposició comença el novembre de 2009 amb el pintor Gerard Valls, «De
les vicissituds de la humanitat a les actituds socials contemporànies». Presenta una La següent exposició és la col·lectiva «Trossets de pinzell», integrada per membres de
obra dual amb aspectes molt diferents d’una mateixa essència: dues actituds de la l’associació Pinzell Trempat. És un apropament del Centre de Lectura vers altres
societat actual. D’una banda, treballa els costats obscurs de les persones en relació col·lectius afins. Marta Argentina és la professora i cor del grup. D’una manera ame-
amb la nit en una obra suggestiva pintada en colors blaus foscos. Per altra banda, ens na i enriquidora els seus alumnes busquen un assessorament artístic i ella els dóna les
parla de l’home, la màquina i la tecnologia en unes formes molt més geomètriques. eines necessàries per donar els seus primers passos per començar a pintar.
En la següent exposició duta a terme, «Les ciutats del món», la secció d’art participa i Al novembre, Mar Cabistañ inaugura la seva primera exposició individual
col·labora amb la junta del Centre en l’organització de la mostra gràfica representati- «Impressions». Membre de la Secció d’Art i de Pinzell Trempat, Mar Cabistañ ens
va d’un projecte ambiciós, complex i engrescador: la preparació de tot el material que permet conèixer les seves creacions inspirades en pintors impressionistes, tal i com
havia de configurar en el que ha sigut el llibre que porta el mateix nom, una reedició anuncia el títol de la seva exposició. Pinta perquè li agrada i mostra molta senzillesa i
de l’obra escrita per Josep Iglésies i reinterpretada per 54 col·laboradors, entre escrip- alegria en les seves creacions que més que res són un reflex dels seus sentiments.
tors, artistes plàstics i fotògrafs.

16. A l’abril s’inaugura el IV Saló de Sant Jordi amb artistes del Centre de Lectura i el II Decidim mantenir el Saló Sant Jordi i buscar un eix vertebrador de tot el cicle i
Concurs Sant Jordi de Literatura i de Dibuix del Centre de Lectura. En aquesta ocasió mantenir la línia de treball anterior: una exposició amb un artista homenatjat d’una
tenim dues exposicions antològiques, la de Vicenç Ferrer i la de César Ferrater. trajectòria artística completa i interessant i dos artistes més que hi mantinguin al-
Ambdós artistes destaquen pel caire intimista de la seva pintura. gun tipus de paral·lelisme.
Vicenç Ferrer va dedicar part dels millors moments de la seva vida a sortir a pintar al Amb el títol de Confluències, es presentà el cicle de primavera 2012 amb tres ex-
natural el nostre paisatge. En destaca el domini del color i sobretot la frescor i segure- posicions que giraven al voltant de l’obra de Josep Piqué, l’artista homenatjat. Es-
tat amb què estan fetes les aquarel·les. El veritable tema de la seva pintura és un esclat cultor, pintor, gravador, dibuixant i compositor... tot un intel·lectual mogut per les
de llum i color. La seva pinzellada domina l’espai, plasma la llum i encerta el color seves pròpies inquietuds al marge de la comercialització i l’etiquetatge que sovint
amb una facilitat i encert admirable. es fa en l’art. Es tracta d’un artista proper a l’obra avantguardista de Picasso o Ma-
tisse, que es mou dintre d’un avantguardisme que no perd mai completament el
César Ferrater fou tota una personalitat del món artístic i cultural del Reus del segle referent figuratiu. Dos artistes joves, que d’alguna manera representaven la pervi-
XX. La seva antològica és la mostra més completa de la seva obra. Es va dedicar pro- vència d’una part del concepte artístic de Piqué: Gemma Molero i Laia Casals, van
fessionalment a treballar d’agent comercial i va dedicar totes les millors hores de lleu- complementar el cicle.
re a pintar.
I enguany el cicle Confluències 2013 ha estat preparat amb molta il·lusió d’una
«Una altra lectura» és la darrera exposició abans de l’estiu. És una col·laboració molt manera més global i unitària: exposicions, xerrades, projeccions, una taula rodona i
interessant realitzada amb artistes i professors de la Facultat de Belles Arts de la uni- un sopar de cloenda. Espero que podeu participar dels diferents actes i les diferents
versitat Central de Barcelona de l’especialitat de gravat. Amb la temàtica del llibre i exposicions i que serveixin per enriquir el referent cultural i espiritual de tot aquell
les seves múltiples interpretacions, els artistes reflexionen de manera creativa. Cadas- que vulgui fer la seva obra més propera.
cú dóna una interpretació sobre el llibre i la seva lectura particular respecte aquesta
qüestió. Mercè Bessó
Presidenta de la Secció d’Art
Al finals del 2011 Marta Argentina exposa «Inquietuds», com a mostra de la seva
pintura valenta i vigorosa. En aquesta ocasió presenta pintura i escultura bàsicament
centrats en el tema de la tauromàquia.
Tot seguit Emma Folch amb «Zoom», amplia la realitat pintada a través de la visió en
primer pla, d’objectes, espais, animals, etc., per fer-nos fixar en els detalls que li inte-
ressa ressaltar.
Període Xavier Filella 2011-13
La renovació del consell directiu porta a la presidència Xavier Filella fins a dia
d’avui. La junta de la Secció d’Art aposta per continuar dos anys més i es manté fer-
ma fins avui tot i patir canvis importants al nucli de la junta. El canvi de president
significa l’aportació d’una nova línia de treball que implica al conjunt de l’entitat. La
programació passa a fer-se trimestral i conjunta i a la Secció d’Art ens centrarem en
l’organització del cicle de primavera.