2. El Manifest Comunista
“Tota la història de la
societat humana, fins
a l'actualitat , és una
història de lluita de
classes.” (Tractat I)
Karl Marx i Friedrich Engels durant el II Congrés
de la Lliga Comunista, celebrat a Londres el 1847.
8. Música
● Àudio: 5ª simfonia de
Beethoven (òpera
clàssica)
Ludwing Van Beethoven
9. Literatura
Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832)
La seva obra abarca gèneres com la
novel·la, la poesia lírica, el drama i, fins
i tot, controvertits tractats científics. Va
deixar una profunda empremta en
importants escriptors, compositors,
pensadors i artistes posteriors, sent
imprescindible en la filosofia alemanya i
constant font d'inspiració per a tot tipus
d'obres.
"Goethe, l'home més gran de les lletres
alemanyes... i l'últim veritable home
universal que va caminar sobre la
terra." {George Eliot}
10. “El futur té molts noms: pels
dèbils és l'inabastable, pels
temerosos, el desconegut;
Pels valents és l'oportunitat.”
Victor Hugo (1802-1885), novel·lista francès
11. No volveremos a vagar
Así es, no volveremos a vagar
Tan tarde en la noche,
Aunque el corazón siga amando
Y la luna conserve el mismo brillo.
Pues así como la espada gasta su vaina,
Y el alma consume el pecho,
Asimismo el corazón debe detenerse a
respirar,
E incluso el amor debe descansar.
Aunque la noche fue hecha para amar,
Y los días vuelven demasiado pronto,
Aún así no volveremos a vagar
A la luz de la luna.
Lord (Gordon) Byron, poeta anglès
12. José Zorilla (1817-1893), dramaturg
espànyol, autor de Don Juan Tenorio
Edgar Allan Poe, post-
romàntic nordamericà
13. El Romanticisme va arribar tard a Espanya. Malgrat
que va tenir una breu durada, van proliferar els
autors, els quals cultivaren la literatura en totes les
seves formes (poesia, teatre i prosa).
Aquest moviment que va caracteritzar el segle XIX,
va arribar també fins a Sudamèrica, on va sobresortir
la figura de José Martí.
16. ● Causes:
Auge del capitalisme
Època de llibertats
(sufragi, relacions
comercials, llibertat
d'associació i premsa,
etc)
Canvis a nivell social,
polític, tecnològic i
cultural
● Conseqüències:
Periòdics = espais de
debat públic
Difusió d'idees
partidistes
Accès a la informació i
a l'educació
(alfabetització de la
classe obrera)
Millores tècniques =
major tirada = beneficis
17. The Times, el precurssor de la
Premsa de Masses
Fundat a Anglaterra el
1814 per John Walter
Posició d'independència
vers l'Estat
Presentava innovacions
periodístiques: primers
corresponsals, novetats,
nous recursos per
obtenir i divulgar la
informació, etc
Notícia publicada al The Times el 2 de setembre
de 1795
18. La Premsa de Masses als EUA
● Boston Newsletter, primer diari nord-americà (fundat a
principis del segle XVIII).
● Els Estats Units adopten en magazine creat pels anglesos.
● Innovacions: premsa sensacionalista (Benjamin Day i
Gordon Bennet).
● Revolució del periodisme nord-americà, dècada de 1830.
● New York Sun (1833), primer diari sensacionalista i de
masses
● Concepte del sensacionalisme: notícies “d'interés humà”
● Novetats: notícies sobre suicidis, robatoris, humor,
publicitat, etc...
19. Irrupció de les agències de notícies
● Sorgeixen a partir de l'augment de la cultura impresa.
● Són empreses de comunicació que fan d'intermediàries
entre la notícia i el mitjà.
● Durant la primera meitat del segle XIX es van fundar
“les 4 grans”: Havas, Reuter, Wolff i Associated Press.
● Van aprofitar la invenció del telègraf per cobrir els
seus circuits informatius, que abastaven pràticament
tot el planeta
● Actualment continuen en funcionament i actuen
sobretot a través d'Internet
20. The Associated Press
● Va néixer a Nova York
l'any 1848, impulsada
pels representants de sis
diaris, encapçalats per:
David Hale (Journal of
Commerce)
James Gordon Bennet
(New York Herald)
Horace Greeley (New
York Tribune)
