1. Nil López

2. La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega, el principal autor de la qual va
ser Menandre.
Tant l'una com l'altra són una comèdia de caràcters amb un argument d'embolics
i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare
amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per
un marca o un objecte.
També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als
quals el seu pare no els deixa casar-se.
Els personatges són arquetípics: el vell de mal geni, el seu astut esclau que
sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta,
l'alcavot sense escrúpols.

3. Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al
peu de la lletra, sinó que el tractaven amb molta llibertat (contaminatio):
allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra
una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega, cosa possible pel
caràcter recurrent de temes i personatges.
Els personatges tenen noms grecs, molt complicats i ridículs per als romans, els
actors porten els vestits típics grecs, el lloc de l'acció és sempre una ciutat grega.
Una diferència important de la comèdia llatina respecte de la Comèdia Nova de
la qual deriva és el lloc destacat que hi tenen la música, el cant i la mímica.
En efecte, mentre que la Comèdia Nova no incloïa música dins l'obra, a la llatina,
i sobretot a Plaute, les parts cantades i les parts recitades amb acompanyament
musical eren majoritàries.
Només queden comèdies de dos autors: Plaute i Terenci.

5. OBRES DE PLAUTE
 La comèdia de l’olla (Aulularia)  RESUM
 La comèdia dels ases (Asinaria)  RESUM
 La comèdia del cistell (Cistellaria)
 La comèdia del Bagul (Vidularia)
 La comèdia del fantasma (Mostellaria)  RESUM
 Les tres monedes (Trinummus)
 Truculent (Truculentus)  RESUM
 El soldat fanfarró (Miles gloriosus)  RESUM
 El cartaginès (Poenulus)  RESUM
FER CLIC A “RESUM” PER VEURE EL RESUM DE LES OBRES

6. OBRES DE PLAUTE
 Amphituro
 Addictus
 Casina
 Bacchides
 Mercator
 Mostellaria
 Persa
 Ruddens
 Captivi

8. OBRES DE TERENCI
 Andria
 L’Eunuc
 La sogra (Hecyra)
 El turmentador de sí mateix (Heautontimoroumenos)
 Formió
 Els germans (Els Adelphi)

9. LA COMÈDIA LLATINA
Marc Rodríguez

10. Terenci
• Nascut a Cartago el -184 (o -194), Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. També el seu
sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut (o donat) al senador romà
Terentius Lucanus. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu
mestre, va rebre una educació d'home lliure i fou ràpidament manumès. Va tenir una filla que va
casar-se amb un cavaller romà.
• Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el cercle
dels quals comprenia Publi Corneli Escipió Emilià, Gai Leli el Sabi, Luci Furi Filus. De bell antuvi
començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci.
• Escrigué obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós
d'hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes d'elles fossin
representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué
tota mena de dificultats, no només amb el públic, en ocasió de les representacions, sinó també
amb la crítica oficial i, en particular, amb Luscius de Lanuvium, president del collegium poetarum,
que omplí Terenci de recriminacions.
• La seva carrera és molt breu. Després d'haver presentat les seves comèdies a Roma, el 160 aC
va partir cap a Grècia per a cercar-hi motius d'obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies de
Menandre d'Atenes. Però a partir de l'ant 159 aC, quan decidí tornar de Grècia, no en sabem res
més, d'ell. La seva vida sembla interrompre's en aquell moment, quan tenia 25 (o 35) anys. S'han
formulat dues tesis:
• Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata i hauria mort d'aflicció a Stymphale, a
Arcàdia.

11. Virgili
• Poeta llatí. Encara que fill de pares modests, Virgili va estudiar retòrica i llengua i filosofia gregues
en *Cremona, Milà, Roma i Nàpols.
Si ben no va intervenir de manera directa en la vida política, des de molt ràpid Virgili va gaudir del
suport de mecenes i amics, com *Cayo Mecenes, el poeta Horaci i fins i tot *Octavio, el futur
emperador Augusto, en part propiciat per l'èxit de la seva primera obra major, les Bucòliques, en
les quals desenvolupa molts temes de la tradició *pastoril, presos sobretot dels Idil·lis de
*Teócrito, encara que va introduir nombroses al·lusions a personatges i situacions de la seva
època.
Incitat pels seus protectors, va escriure les *Geórgicas, en suport de la política imperial de
rellançar l'agricultura a Itàlia, en les quals recrea la bellesa de la vida camperola i els seus
diferents aspectes

12. Plaute
• Ben poca cosa se'n sap sobre la joventut de Titus Maccius Plautus. Es creu que nasqué a
Sarsina (una ciutat d'Umbria) vora el 254 aC (o el 251 segons alguns estudiosos). Segons Morris
Marples, Plaute treballà a teatres (de fuster, d'escenògraf) durant els seus primers anys. [4]
Gràcies a aquestes feines, potser, s'originà el seu amor pel teatre. Amb el temps descobriren el
seu talent com a actor i adoptà els noms de "Maccius" (un personatge secundari bufonesc de
farses populars) i "Plaute" (que significa "peus plans" o "orelles planes" com les d'un gos [5]). La
tradició explica que acumulà força diners en un negoci nàutic, però que acabà anant-se en orris.
Plaute hagué de treballar d'obrer manual i estudià drama grec —particularment l'Antiga Comèdia
Grega de Menandre d'Atenes durant el seu temps lliure. Els estudis li permeteren de crear les
seves obres, publicades entre el 205 i el 184 AC. Plaute assolí gran popularitat i el seu nom
esdevingué sinònim d'èxit teatral.
• Les comèdies de Plaute són majoritàriament adaptacions dels models grecs per al públic de
Roma, i sovint estan basades directament en dramaturgs hel·lens. Reescrigué texts grecs amb la
intenció de donar-los un aire que atragués els romans. Les seves obres són de les més
primerenques que ens resten intactes en la literatura llatina (tot i que més pròpiament, potser,
podrien anomenar-se "adaptacions"). Títols seus són Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides,
Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, entre
d’altres.

13. Golfus de Roma

14. Resum
• Explica la història de uns veïns del mateix carrer: Erronius, que
es passa tota la pel.licula buscant als seus fillsLycus que es
dedica a vendre dones,Senex qu és un patrici, la seva dona i el
seu fill Heros que esta enamorat de una de les dones que té
Licus, Philia i gràcies a Pseudulus, esclau de la seva família
aconsegueix tenir al costat a la dona que estima però a
vegades passen alguneas situacions on pot ser que els dos
amants es separin .Heros havia promès a Pseudulus la seva
llibertat si aconseguia a la dona i axí quedar lliure, com al final
va passar.Mentre’s Miles Gloriusus ja anteriorment havia
comprat a Phidia i la vindria a buscar per emportar- se –la,
però al final resulta que els fills de Erronius eren Phidia i Miles
Gloriosus, axí el nou “ status” d’ella permet casar-se amb
Heros.