1. Laura Redondo, Mireia Miranda,
Miriam Fínez i Daniel Parejo.
1r HS1

2.  La Decadència
 Causes de la decadència
 El Renaixement
 Poesia
 Prosa
 Literatura popular
 Pere Serafí
 A la vora del mar/lo mariner
 Comentari de la cançó
 Bibliografia
Índex

3. NEOCLASSICISM
E
IL·LUSTRACIÓ
BARROC
RENAIXEM
ENT
s. XVIIIs. XVI s. XVII
És el període que va des del
Renaixement fins a la Il·lustració. Aquest
terme va ser creat pels intel·lectuals que
al segle XIX van iniciar la recuperació
cultural i sociolingüística de la literatura
catalana: la Renaixença.

4. Causes de la decadència
 Unió de les corones de Castella i
d’Aragó.
· No van poder evitar la influència
cultural castellana (castellanització).
· Hi ha autors que redacten en
castellà (València).
· Autors bilingües (Catalunya i
València).
· El català en desavantatge.
 Segle XVI:
· Els països de llengua catalana perden contacte entre ells.
· Diverses crisis afecten a Catalunya.
· Escriptors catalans, valencians i mallorquins perden la
tradició literària.

5.  El Renaixement va començar amb la
culminació de l’Humanisme. Té les
característiques següents:
 Ganes de viure i afany de l’ésser humà
 Triomf de l’individualisme
 Curiositat per la història pròpia
 Tornada a l’Antiguitat.
 Sorgeix una nova relació amb la
Naturalesa.

6.  El millor poeta català va ser Pere
Serafí, que va alternar l’idealisme
amorós amb el ausismarquisme.
 Altres poetes, com Andreu Martí
Pineda i Valeri Fuster, van insistir en
els models costumbristes de finals
del segle XV.
 Els poemes de Joan Pujol i els
actes sacramentals de Joan
Timoneda reflectien el canvi de la
contrarreforma.
 Amb la contrarreforma desapareix
l’esperit de la crítica i de búsqueda.
Poesia

7.  La prosa més valuosa és Els col·loquis
de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor
Despuig.
 A la narrativa històrica destaquen les
cròniques de Pere Miquel Carbonell,
Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis.
Una obra és L’ espill de la vida religiosa
(Anònima).
 En la literatura d’entreteniment,
apareixen les novelle i les facecias
com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda.
 Destacava un teatre d’intenció realista i satírica com La
vesita de Joan Ferrandis
d’ Herèdia.
Prosa

8. Literatura popular i tradicional
Característiques:
 Activitats de la gent del poble.
 Anònimes, tradició oral.
 Gèneres.
 Mètrica.

9.  Poeta i pintor català, nascut a
Barcelona (va néixer entre 1505 i
1510 i va morir el 1567).
 S’inspirà en els clàssics llatins i en
la poesia popular.
 Va escriure sonets, epístoles
i cançons.
 Obra: Dos llibres, entre d’altres.
Autor: Pere Serafí

10. A la vora de la mar 7a
hi ha una donzella, (bis) 4b
que en brodava un mocador; 7c
és per la reina. (bis) 4b
Quan en fou a mig brodar 7a
li manca seda; (bis) 4d
gira el ulls envers la mar 7a
veu una vela. (bis) 4d
(cliqueu sobre la partitura)
Obra: A la vora del mar/Lo mariner

11.  Tema.
 Síntesi de la cançó.
 Mètrica.
 Figures retòriques.

12. Bibliografia
http://www.slideshare.net/ventadorm/decadn
cia-moviments-artstics
http://158.109.134.212/filologia/assign.asp?
Klomp=28654
http://www.conselldemallorca.net/?
id_section=1285&id_lang=1
http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?
page_id=168
http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?
page_id=166
http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?
page_id=162