SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 72
Els recursos energètics
Producció i distribució de l’energia
               Energies alternatives
   Energia: capacitat que tenen els cossos per
    realitzar un treball [ J ].
   Principi de conservació de l’energia: l’energia
    no es pot crear ni destruir, sinó que només es
    pot transformar o transmetre d’uns cossos a
    uns altres.
   Força: és la causa de que un cos variï la seva
    posició o la seva forma.
                                  F:força (N)
                   F   m a        m: massa (kg)
                                  a: acceleració (m/s2)


                                                          2
   Pes: és la força d’atracció que exerceix la
    Terra sobre un cos.
                            P: pes (N)
                            m: massa (kg)
                                                        m
                                              g   9,8
           P   m g          g: gravetat                 s2

   Treball: Al desplaçar un cos una distància d
    amb una força F el treball és:
                F
                                       W     F d cos
                    α
                                       W: treball ( J )
                                       D: distància (m)
                                       α: angle que formen la
                        d              força i el desplaçament

                            Si α=0          W     F d
                                                                 3
   Potència: és el treball realitzat en cada unitat
    de temps.
                             P:potència Watt (W)
       W                     W: treball ( J )
     P         Watt (W)      t:temps (s)
       t                     1CV=736W
   Si la força i el desplaçament tenen la mateixa
    direcció i sentit:
                              P: potència (W)
      W      F d              F:força (N)
    P            F v          d:distància (m)
      t       t               t: temps (s)
                              v:velocitat (m/s)
                                                       4
   Energia mecànica [ J ]
    ◦ Energia potencial. En funció de la posició

                       E p mgh
    ◦ Energia cinètica. En funció del moviment.
                             1 2
                      Ec       mv
                             2
   Energia tèrmica o interna: és l’energia que té un cos
    deguda a la suma de les energies que posseeixen les seves
    molècules.
    L’augment del moviment de les molècules augmenta la
    seva energia interna.


                                                                5
   Quant l’energia tèrmica d’un cos es
    transfereix a un altre s’anomena calor.
   La transferència pot ser:
    ◦ Conducció: per contacte (sòlids)
    ◦ Convecció: propagació en els fluids
    ◦ Radiació: forma d’ones electromagnètiques
   Energia química: La dels enllaços entre els
    àtoms que formen les molècules.
   Energia elèctrica: deguda als electrons en
    moviment.                     E: energia (J) (kW·h)
                                     P: potència (W) (kW)
                                     T: temps       (s) (h)
               E Pt V I t            V: tensió (V)
                                     I: intensitat (A)
                                                              6
   Energia nuclear: Energia que manté juntes les
    partícules del nucli dels àtoms en un espai
    molt reduït. E: energia (J)
                 2   m:massa desintegrada (kg)
         E m c       c: velocitat de la llum     c 3 10 8 m / s 2

   Energia radiant: ones electromagnètiques. Per
    exemple el Sol.
   Energia sonora: Moviment de vibració que es
    desplaça a través de molècules d’un medi
    natural.

                                                                    7
Energia                Energia
sonora    Energia      mecànica
          elèctrica




Energia
radiant                 Energia
                        química



           Energia
Energia    tèrmica      Energia
nuclear               lluminosa
                                  8
Ec=Ep+Eu

Energia,    Ec                         Eu   Energia,
Treball i        Sistema                    Treball i
Potència
consumida   Wc                         Wu   Potència
                   η                        útil


            Pc                         Pu
                   Ep
                  Wp       Energia,
                           Treball i
                           Potència
                   Pp      perduda


                                                        9
   El rendiment d’una màquina és la relació
    entre el treball o energia consumit i el treball
    o energia útil.


          Wu            Wc                Wu
                                          Wc
    ◦ η:rendiment (tant per u)
    ◦ Wu: Treball útil ( J )
    ◦ Wc: Treball consumit ( J )


                                                       10
E:Energia (J) (kw·h)

                          Eu                Eu
 Eu           Ec                    Ec
                          Ec
En els casos de transformacions directes:
P:Potència (W) (CV)
                           Pu                Pu
 Pu          Pc                       Pc
                           Pc

                                                  11
Eu   Pu t        Ec   Pc t


   1J 1 1s
       W           1kWh 1KW 1h
                1000W    3600s
1kWh 1kW 1h 1kW       1h         3,6 106 J
                 1kW      1h
                            6
            1kWh 3,6 10 J
                                         12
Un motor subministra 3CV de potència útil i
té un rendiment del 35%. Quina energia
consumirà en 8 h, en Joules?




                                              13
Un muntacàrregues triga 2 min. per aixecar
una càrrega de 2000 kg. a 30 m d’altura.
Calcula el treball útil que efectua i la potència
útil del motor en CV




                                                    14
   Al llarg del temps:
    ◦   Energia del sol, muscular de l’home, dels animals
    ◦   Energia del vent →vaixells, molins
    ◦   Energia de l’aigua → roda hidràulica
    ◦   Revolució industrial S. XIX → Màquina de vapor
    ◦   Carbó vegetal
    ◦   Carbó mineral
    ◦   Motor d’explosió → benzina, petroli
    ◦   Gas natural
    ◦   Energia nuclear



                                                            15
Es troben a la
                              natura, com la
             Primàries:
                            llenya, l’aigua, el
En funció                   carbó i el petroli
de la seva
                              S’obtenen a
naturalesa
                              partir de les
             Secundàries:   primàries, com
                            l’electricitat i la
                                 benzina
                                                  16
Provenen del
                               Sol, vent,
              Renovables:
                               mar, aigua
                  tenen
                               dels rius,
 En funció      reserves
                               biomassa,
   de les     il·limitades
                              dels residus
 reserves
                                 sòlids
disponibles
                                Carbó,
                  No
                              petroli, gas
              renovables
                             natural, urani
                                              17
Petroli, gas
                                natural, carbó,
                Convencionals      energia
 En funció                      hidroelèctrica,
  del grau                         nuclear
d’utilització
                     No         Solar, eòlica,
                convencionals   biomassa, ...



                                                  18
                          combustió
    Materials   + oxigen               energia calorífica
    combustibles
                       Sòlids:                Carbó

                                        Destil·lació del
Combustibles                            petroli(benzina,
   fòssils          Líquids:               querosè,
                                          gasoil,fuel)

                                          Gas natural,
                    Gasosos:
                                          butà, propà

                                                             19
   És l’energia
    que es
    desprèn en
    la combustió
    completa de
    la unitat de
    massa o
    volum d’un
    combustible.

                   tornar
                            20
E: Energia produïda en la combustió (J)
Segons unitats pc

pc: Poder calorífic (MJ/kg)   E     m pc
m: massa consumida (kg)

pc: Poder calorífic (MJ/m3, MJ/l)
V: volum consumit (m3, l)

                        E V pc
                                           21
m V d
m: massa (kg)
V: volum (m3, dm3, l)
d: densitat (kg/m3, kg/dm3, kg/l)

1m3 = 103 l
1dm3 = 1 l

                                    22
Determina l’energia calorífica que s’obté en
la combustió de 15 kg de llenya seca.




                                      Taula pc

                                                 23
Determina l’energia calorífica que s’obté en
la combustió de 15 litres de benzina.
(dbenzina=0,7kg/l)




                                      Taula pc

                                                 24
Determina l’energia calorífica que s’obté en
la combustió de 9 litres de gas natural.




                                      Taula pc

                                                 25
   La taula mostra el pc del gasos en condicions
    normals:
      101300 Pa (1 atm)
      0ºC de temperatura
   En condicions diferents de pressió i
    temperatura el poder calorífic es calcula:

                              p    273
           pc     pc (CN )
                           101300 273 T
   P:pressió en Pa          1atm=101300Pa
   T:temperatura en ºC      K=273+ºC
                                                    26
Calcula el poder calorífic del propà a 6 atm
de pressió i 30ºC de temperatura .




                                      Taula pc

                                                 27
Calcula l’energia calorífica que s’obté en la
combustió de 70 l de gas butà que es troba
a 250000 Pa i 20ºC de temperatura.




                                       Taula pc

                                                  28
   És la quantitat de calor que ha de rebre una
    substància per elevar la seva temperatura en
    1 K o 1ºC.
   Així la quantitat de calor necessària per elevar
    la temperatura d’un cos des de T1 fins a T2
    és:
          Q C (T2 T1 )            m ce (T2 T1 )
    Q: Quantitat de calor necessària en J
    m:massa en kg                           H2O
                                                                kJ
    ce: calor específica del cos en kJ/kg   ce( H 2 O )   4,18
    ºC , kcal/kg ºC                                            kg º C
    T:temperatura en ºC o K.                dH2O=1kg/l
                             1cal=4,18 J
                                                                        29
Calcula l’energia necessària per escalfar 50l
d’aigua de 20 ºC a 80ºC.




                                       H2O
                                                     kJ
                               ce( H 2 O )   4,18
                                                    kg º C
                                 dH2O=1kg/l
                                                             30
Energia
                necessària per
                escalfar un cos



                Energia útil

            η
                  Energia
                consumida



                Combustió
 Pèrdues
d’energia
                                  31
Energia necessària per
                                     Combustió d’un
 elevar la temperatura   Rendiment
        d’un cos                        material
                             η
         Eu                               Ec

                                               Ec
 Q=m·ce·(T2-T1)                           m
                              Eu               pc
                         Ec                    Ec
      m=V·d                    η          V
                                               pc
                                      Segons unitats pc


 m
           Q                             Ec=m·pc
      ce (T2 T1 )         Eu=η·Ec
                                         Ec=V·pc
                                       Segons unitats pc
                                                           32
Per escalfar 5l d’aigua de 20ºC a 100ºC
s’utilitza gas butà. Calcula el volum de gas
butà que serà necessari si el sistema té un
rendiment del 80%. (pc=120MJ/m3)




                                               33
Si tenim una caldera de rendiment 40%,
quina quantitat d’energia podem aprofitar
si cremem 60 kg de butà? (pc=49MJ/kg)




                                            34
Potència
                                   Combustió d’un
desenvolupada          Rendiment
                                      material
per un vehicles            η
                                        Ec
      Pu
                                           Ec
                             Eu      m
   Eu=Pu·t              Ec                 pc     V
                                                       m
                              η            Ec          d
           e       e                  V
  v          ;t                             pc
           t       v
                                   Segons unitats pc

                                      Ec=m·pc
      Pu
              Eu        Eu=η·Ec           m=V·d
               t
                                       Ec=V·pc
                                   Segons unitats pc
                                                           35
Calcula el consum de benzina cada 100 km
d’un automòbil que desenvolupa 70 CV amb
vmitjana=120 Km/h i un rendiment del motor
del 36%.(dbenzina=0,78 kg/l)(pc=49MJ/kg)




                                             36
Calcula la potència que desenvolupa un
automòbil que consumeix 7l de gasolina
cada 100 km a una velocitat de 110 km/h. El
rendiment és del 30%. (dbenzina=0,78 kg/l)




                                              37
 La llenya i el carbó vegetal
 Carbó mineral
 El petroli
 El gas natural
 Combustibles gasosos




                                 38
   La llenyà:                    El carbó vegetal:
    ◦ Bàsic per a la meitat        ◦ S’obté a partir de la
      de la humanitat                piròlisi (combustió
    ◦ L’utilitzen per                parcial) de la llenya
      escalfar-se,                   (amb poc oxigen).
      il·luminar-se i cuinar       ◦ Pesa 5 o 6 vegades
                                     menys que la llenya.




                                                             39
   Origen:
    descomposició
    orgànica d’extensos
    boscos que cobrien
    la Terra,
    submergits sota
    sorra i roques
    durant milions
    d’anys.



                          40
Tipus    Origen      %C       Poder       Utilització   Extracció
                              calorífic
Torba    Recent      <60%     Pobre       Consum
                                          domèstic
Lignit   Recent      55-70%   Baix        A prop de     A cel obert.
         (cents de                        l’extracció
         milions
         d’anys)
Hulla    Antic       75-94%   Alt         Carbó de coc.
                                          Alt forn      Subterrània
                                                        amb pous
Antracita El més     93-97%   Molt alt    Combustible verticals
          antic                           siderúrgia




                                                                       41
   A cel obert      Subterrània:
    ◦ Ràpid           ◦ Car
    ◦ Econòmic        ◦ Perillós (silicosi,grisú)




                                                    42
Combustible    Directament a les centrals tèrmiques
              d’ús general
                                  Carbó de coc, siderúrgia
                 Per la
              destil·lació     Gas ciutat, utilització domèstica
                 seca
Aplicacions    (piròlisi)     Productes químics,plàstics i
                s’obté               fertilitzants

                                  Combustible
              Gasificació:
                gas de         Gas natural sintètic
                síntesi
                                  Hidrocarburs



                                                                    43
   La seva importància radica en la quantitat de
    productes derivats que proporcionen, bàsics
    pel desenvolupament industrial d’un país.
   Petroli brut:




         Barreja
     d’hidrocarburs    Destil·lació   Productes
     sense aplicació       a les         útils
         directa        refineries
                                                    44
   Origen: descomposició de plàncton marí
    sobre roques sedimentàries formant bosses
    de petroli (líquid)




                                                45
   Torre de perforació
   L’extracció pot ser:
    ◦ Natural
    ◦ Forçada
   Plataformes marines




                           46
Destil·lació     •Segons el punt d’ebullició s’obté : butà,

fraccionada       propà, benzina, gasoil, olis, fuel ...




 Cracking
                 •Descomposició dels hidrocarburs més pesants
                  (olis, fuel) en més lleugers (benzines)



                 •Unió d’hidrocarburs lleugers (butà, propà) per
Polimerització    formar més pesants (benzines, gasoils)




 Reforming       •Millora les característiques de les benzines




                                                                 47
Directa: gas butà, propà,
 benzina, querosè, gasoil,
        fuel, asfalt.




Com a matèries primeres de
 la indústria petroquímica:
 plàstics, fibres sintètiques,
   detergents, pintures...


                                 48
   És bàsicament gas metà (CH4),
    formant bosses, sol o associat amb el petroli.
   Transport:

             Gasoductes: grans
             canonades

             Vaixells metaners: gas
             natural liquat
                                                     49
Indústria, comerç, habitatge


Centrals tèrmiques mixtes (combinen amb fuel i carbó)


Instal·lacions de cogeneració (electricitat i calor)


Indústria petroquímica com a matèria primera



                                                        50
Primera família: gas ciutat o manufacturat
Pc de 17 a 23 MJ/m3


Segona família: gas natural i aire propanat
Pc de 42 a 55 MJ/m3


Tercera família: gas butà i propà
Pc de 94 a 120 MJ/m3


                                              51
   Estructura de l’àtom
                           Nucli:      protons   +    +    neutrons
                           Massa:     1,6725 10-27 kg   1,6725 10-27 kg
                   -       Càrrega:   +1,602 10-19 C      0C
                                      Z: Nombre atòmic       N
    -         +
             +

                       -      Escorça: electrons   -
                              Massa:    9,1091 10-31 kg
                              Càrrega: -1,602 10-19 C


    A(nombre màssic) = Z (nombre atòmic) +N (nombre de neutrons)




                                                                          52
   El nombre atòmic (Z, nombre de protons)
    determina un element.
   Un element es pot presentar amb diferents
    nombres màssics. Pot tenir diferent nombre
    de neutrons en el nucli.
   Isòtops: Àtoms del mateix element amb
    diferent nombre màssic.
   Per indicar l’estructura d’un element X ho fem
    així:       A
               Z
                    X         A=Z+N
    A(nombre màssic) = Z (nombre atòmic) +N (nombre de neutrons)
                                                                   53
   Isòtops de l’hidrogen:
        1            2             3
       1
            H        1
                         H         1
                                       H
                         Deuteri   Triti
   Isòtops d l’urani:

       233           235           230
       92
            U        92
                           U       92
                                        U

                                            54
Calcula el nombre del neutrons dels
diferents elements:

  2
  1
    H

  230
   92
        U
                                      55
   És l’energia continguda en el nucli dels
    àtoms.
   Quan neutrons i protons formen el nucli la
    massa total és inferior a la que tenen per
    separat.
   Aquesta massa es transforma en energia
    d’enllaç.
                           E: Energia (J)
                     2
       E      m c          M: massa (kg)
                           C: vel. Llum 3·108 m/s


                                                    56
   Transformació nuclear en la que el nucli emet
    radiacions a gran velocitat (≃c).
                Partícules
    Alfa(α)     positives,
                                  Poc
     +                         penetrants
    +          nuclis d’heli
                                                Paper, cm aire

               Partícules         Més
    Beta (β)   negatives,      penetrants
    -          electrons
                                            Alumini, m aire
               Fotons, llum       Molt
Gamma(γ)
                no visible     penetrants


                                             Plom, formigó       57
De forma
         Natural         espontània

                           Isòtops
Tipus
                         radioactius
                          artificials
        Artificial
                      S’obtenen amb el
                       bombardeig del
                      nucli amb α,β,γ i
                          neutrons
        Al emetre radiacions l’element
        radioactiu es va desintegrant
                                          58
   Qualsevol procés de transformació que
    implica el nucli de l’àtom s’anomena reacció
    o transmutació nuclear.
   Amb la radioactivitat es poden aconseguir
    petites quantitats d’energia.
   Hi ha dos tipus de reaccions nuclears en què
    es poden aconseguir grans quantitats
    d’energia:                       FUSIÓ
                   Reaccions
                    nuclears
                                    FISSIÓ

                                                   59
   Unió de nuclis
    lleugers per formar
    més pesants
   Aquestes reaccions
    desprenen molta
    energia
   Es produeixen al sol i
    les estrelles
   La dificultat radica en
    la alta Tª per
    començar la fusió. La
    matèria a aquesta Tª
    és un plasma difícil
    de confinar.


                              60
   Ruptura del nucli per
    impacte d’un neutró
   Reacció en cadena
   L’energia alliberada
    és molt gran:
    ◦ Explosió nuclear (de
      manera sobtada)
    ◦ Reactor nuclear
      (controlat)
   Combustible: urani
    natural i urani
    enriquit.

                             61
62
En la fissió d’un kg d’urani desapareixen 0,67g
de matèria. Calcula l’energia que es desprèn.




Calcula quanta quantitat de carbó s’ha de
cremar per aconseguir aquesta mateixa
quantitat d’energia . (PC= 29 MJ/kg)




                                                  63
   El consum d’energia és un indicador del
    desenvolupament d’un país:
    ◦   EEUU i Canadà        8 TEP        TEP: Tones
                                          equivalents de
    ◦   Japó                 4 TEP        petroli
    ◦   Unió Europea        3,8 TEP
    ◦   Tercer Món    0,5 TEP         Per habitant i any.
                                      Dades 2004
   Reserves:
    ◦   Petroli: 40 anys
    ◦   Gas natural: 70 anys
    ◦   Carbó: 200 anys
    ◦   Urani: 100 anys

                                                            64
   L’extracció, els processos d’obtenció i la
    utilització dels combustibles fòssils i dels
    materials radioactius produeixen impactes en
    el medi natural.
   Els més importants:
    ◦   L’electe hivernacle
    ◦   La pluja àcida
    ◦   Les boires fotoquímiques
    ◦   La contaminació radioactiva




                                                   65
   Elevació de la
    temperatura de la
    atmosfera degut a
    gasos hivernacle(CO2,
    H2O, CFC, òxid nitrós,
    metà i ozó):
    ◦ Deixant passar la
      radiació solar
    ◦ No deixen sortir la
      radiació cap a l’espai


                               66
   Provoca canvis en:
    ◦ La producció agrícola
    ◦ L’elevació del nivell del
      mar
   Hi ha compromisos a
    nivell mundial per a
    reduir les emissions          La 15ena Cimera de les
                                  Nacions Unides sobre el Canvi
    de CO2, com:                  Climàtic va que es va celebrar
    ◦   Reduir el consum          a Copenhaguen (Desembre
    ◦   Millorar el rendiment     2009) , va ser un fracàs, però
    ◦   Plantar més arbres ...    es van acordar reduccions
                                  per més de 400 organitzacions
    ◦   (Protocol de Kioto)       d’arreu del món i un pla
                                  d’ajuda als països més
                                  desafavorits.
                                                                   67
Òxids de                  Vapor
sofre ( SOx)
                          d’aigua,                   Pluja
 Òxids de
 nitrogen                  llum i                    àcida
  (NOx)                   oxigen

•Es produeixen al cremar
combustibles fòssils                     Seca
•Causa la lixiviació o separació de   (partícules)     Humida
                                                       (pluja i
nutrients bàsics del sòl i priva a                      neu)
la vegetació d’aquests nutrients
vitals.
•Activa els metalls pesants , els
quals contaminen les aigües.
•Erosiona les pedres i això afecta
a edificis i monuments.
                                                                  68
69
   Cúpula d’aire calent
    sobre les ciutats amb
    partícules de fum
    produïdes per:
    ◦ Cotxes
    ◦ Centrals tèrmiques
    ◦ Indústries
   Provoca problemes de
    salut humana
    (conjuntivitis, sinusitis,
    asma, mal de coll i
    problemes a la
    vegetació i a les
    collites


                                 70
   Produïda per:
    ◦ Emissions radioactives
      (accidents)
    ◦ Gestió dels residus
      radioactius
      Gasosos
      Líquids
      Sòlids de mitjana i baixa
       activitat
      Sòlids d’alta activitat
   Causa la destrucció de
    molècules, amb el
    consegüent perill per
    l’home (càncer),
    l’agricultura ...
   Ex. 1986 Txernòbill


                                   71
Els recursos energètics
                           Producció i distribució de l’energia
                                          Energies alternatives


Imatges i gràfiques del llibre:
Tecnologia Industrial 1
Mc. Graw Hill

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Ti 2. t-5.maquines electriques
Ti 2. t-5.maquines electriquesTi 2. t-5.maquines electriques
Ti 2. t-5.maquines electriquesemesegue
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeMaria Bañeres
 
El circuit electric_1er_eso
El circuit electric_1er_esoEl circuit electric_1er_eso
El circuit electric_1er_esolborrasborras
 
Unitat 5 Màquines elèctriques
Unitat 5 Màquines elèctriquesUnitat 5 Màquines elèctriques
Unitat 5 Màquines elèctriquesdavidsanz50
 
Tema 5 maquines_electriques
Tema 5 maquines_electriquesTema 5 maquines_electriques
Tema 5 maquines_electriquesmjtecno
 
Tema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energiaTema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energiaXavier Roura
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]antonmaria
 
4 correntaltern
4 correntaltern4 correntaltern
4 correntalternmjtecno
 
Correcció exerc cc
Correcció exerc ccCorrecció exerc cc
Correcció exerc ccmjtecno
 
Unitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsUnitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsdavidsanz50
 
L’electricitat
L’electricitatL’electricitat
L’electricitatcarlesmb
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsCarlos Cardelo
 
Unitat 4 electromagnetisme i corrent altern
Unitat 4 electromagnetisme i corrent alternUnitat 4 electromagnetisme i corrent altern
Unitat 4 electromagnetisme i corrent alterndavidsanz50
 

Was ist angesagt? (20)

Ti 2. t-5.maquines electriques
Ti 2. t-5.maquines electriquesTi 2. t-5.maquines electriques
Ti 2. t-5.maquines electriques
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetisme
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
El circuit electric_1er_eso
El circuit electric_1er_esoEl circuit electric_1er_eso
El circuit electric_1er_eso
 
Circuits elèctrics
Circuits elèctricsCircuits elèctrics
Circuits elèctrics
 
Electricitat components
Electricitat componentsElectricitat components
Electricitat components
 
Energia i calor
Energia i calorEnergia i calor
Energia i calor
 
Unitat 5 Màquines elèctriques
Unitat 5 Màquines elèctriquesUnitat 5 Màquines elèctriques
Unitat 5 Màquines elèctriques
 
Tema 5 maquines_electriques
Tema 5 maquines_electriquesTema 5 maquines_electriques
Tema 5 maquines_electriques
 
Tema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energiaTema 8 treball i energia
Tema 8 treball i energia
 
Forces i equilibri
Forces i equilibriForces i equilibri
Forces i equilibri
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
 
4 correntaltern
4 correntaltern4 correntaltern
4 correntaltern
 
Correcció exerc cc
Correcció exerc ccCorrecció exerc cc
Correcció exerc cc
 
Unitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigsUnitat 6 Propietats i assaigs
Unitat 6 Propietats i assaigs
 
Camp electric
Camp electricCamp electric
Camp electric
 
L’electricitat
L’electricitatL’electricitat
L’electricitat
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistors
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
Unitat 4 electromagnetisme i corrent altern
Unitat 4 electromagnetisme i corrent alternUnitat 4 electromagnetisme i corrent altern
Unitat 4 electromagnetisme i corrent altern
 

Ähnlich wie Energia i v5_alumnes

Ähnlich wie Energia i v5_alumnes (20)

Energia
EnergiaEnergia
Energia
 
7energia
7energia7energia
7energia
 
Unitat 0 Comencem
Unitat 0 ComencemUnitat 0 Comencem
Unitat 0 Comencem
 
APUNTS ENERGIA, CALOR I TEMPERATURA - FÍSICA 2n ESO
APUNTS ENERGIA, CALOR I TEMPERATURA - FÍSICA 2n ESOAPUNTS ENERGIA, CALOR I TEMPERATURA - FÍSICA 2n ESO
APUNTS ENERGIA, CALOR I TEMPERATURA - FÍSICA 2n ESO
 
W i E
W i EW i E
W i E
 
Energia, calor i temperatura
Energia, calor i temperaturaEnergia, calor i temperatura
Energia, calor i temperatura
 
Cat re fisquim4eso_005
Cat re fisquim4eso_005Cat re fisquim4eso_005
Cat re fisquim4eso_005
 
Fis 1 bat_u5_presentacions
Fis 1 bat_u5_presentacionsFis 1 bat_u5_presentacions
Fis 1 bat_u5_presentacions
 
Dinàmica de Màquines
Dinàmica de MàquinesDinàmica de Màquines
Dinàmica de Màquines
 
Unitat 0 comencem
Unitat 0 comencemUnitat 0 comencem
Unitat 0 comencem
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
 
Bat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicaBat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamica
 
Tema1 dinamica
Tema1 dinamicaTema1 dinamica
Tema1 dinamica
 
Energia, Treball i Potència
Energia, Treball i PotènciaEnergia, Treball i Potència
Energia, Treball i Potència
 
Energia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previsEnergia. Conceptes previs
Energia. Conceptes previs
 
L'energia conceptes clars
 L'energia conceptes clars L'energia conceptes clars
L'energia conceptes clars
 
ENERGIA
ENERGIAENERGIA
ENERGIA
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
L´energia
L´energiaL´energia
L´energia
 
Fis 1 bat_u7_presentacions
Fis 1 bat_u7_presentacionsFis 1 bat_u7_presentacions
Fis 1 bat_u7_presentacions
 

Mehr von dolors

Jocs florals
Jocs floralsJocs florals
Jocs floralsdolors
 
Act 5 mates
Act 5 matesAct 5 mates
Act 5 matesdolors
 
Optatives 4t
Optatives 4tOptatives 4t
Optatives 4tdolors
 
Let's jam
Let's jamLet's jam
Let's jamdolors
 
Itineraris4t 2018
Itineraris4t 2018Itineraris4t 2018
Itineraris4t 2018dolors
 
Angles, càmera i acció
Angles, càmera i accióAngles, càmera i acció
Angles, càmera i acciódolors
 
Descobrint malalties
Descobrint malaltiesDescobrint malalties
Descobrint malaltiesdolors
 
No perdem el cap
No perdem el capNo perdem el cap
No perdem el capdolors
 
Apassionats viure
Apassionats viureApassionats viure
Apassionats viuredolors
 
Oido cocina
Oido cocinaOido cocina
Oido cocinadolors
 
Presentació alumnes projecte futur clot
Presentació alumnes projecte futur clot Presentació alumnes projecte futur clot
Presentació alumnes projecte futur clot dolors
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1dolors
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1dolors
 
Recuperación septiembre
Recuperación septiembreRecuperación septiembre
Recuperación septiembredolors
 
Itineraris 4t_16_17
Itineraris 4t_16_17Itineraris 4t_16_17
Itineraris 4t_16_17dolors
 
Botiga de nadal
Botiga de nadalBotiga de nadal
Botiga de nadaldolors
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondodolors
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondodolors
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondodolors
 

Mehr von dolors (20)

Estimar
EstimarEstimar
Estimar
 
Jocs florals
Jocs floralsJocs florals
Jocs florals
 
Act 5 mates
Act 5 matesAct 5 mates
Act 5 mates
 
Optatives 4t
Optatives 4tOptatives 4t
Optatives 4t
 
Let's jam
Let's jamLet's jam
Let's jam
 
Itineraris4t 2018
Itineraris4t 2018Itineraris4t 2018
Itineraris4t 2018
 
Angles, càmera i acció
Angles, càmera i accióAngles, càmera i acció
Angles, càmera i acció
 
Descobrint malalties
Descobrint malaltiesDescobrint malalties
Descobrint malalties
 
No perdem el cap
No perdem el capNo perdem el cap
No perdem el cap
 
Apassionats viure
Apassionats viureApassionats viure
Apassionats viure
 
Oido cocina
Oido cocinaOido cocina
Oido cocina
 
Presentació alumnes projecte futur clot
Presentació alumnes projecte futur clot Presentació alumnes projecte futur clot
Presentació alumnes projecte futur clot
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Recuperación septiembre
Recuperación septiembreRecuperación septiembre
Recuperación septiembre
 
Itineraris 4t_16_17
Itineraris 4t_16_17Itineraris 4t_16_17
Itineraris 4t_16_17
 
Botiga de nadal
Botiga de nadalBotiga de nadal
Botiga de nadal
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondo
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondo
 
Dolores Redondo
Dolores RedondoDolores Redondo
Dolores Redondo
 

Kürzlich hochgeladen

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Kürzlich hochgeladen (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

Energia i v5_alumnes

  • 1. Els recursos energètics Producció i distribució de l’energia Energies alternatives
  • 2. Energia: capacitat que tenen els cossos per realitzar un treball [ J ].  Principi de conservació de l’energia: l’energia no es pot crear ni destruir, sinó que només es pot transformar o transmetre d’uns cossos a uns altres.  Força: és la causa de que un cos variï la seva posició o la seva forma. F:força (N) F m a m: massa (kg) a: acceleració (m/s2) 2
  • 3. Pes: és la força d’atracció que exerceix la Terra sobre un cos. P: pes (N) m: massa (kg) m g 9,8 P m g g: gravetat s2  Treball: Al desplaçar un cos una distància d amb una força F el treball és: F W F d cos α W: treball ( J ) D: distància (m) α: angle que formen la d força i el desplaçament Si α=0 W F d 3
  • 4. Potència: és el treball realitzat en cada unitat de temps. P:potència Watt (W) W W: treball ( J ) P Watt (W) t:temps (s) t 1CV=736W  Si la força i el desplaçament tenen la mateixa direcció i sentit: P: potència (W) W F d F:força (N) P F v d:distància (m) t t t: temps (s) v:velocitat (m/s) 4
  • 5. Energia mecànica [ J ] ◦ Energia potencial. En funció de la posició E p mgh ◦ Energia cinètica. En funció del moviment. 1 2 Ec mv 2  Energia tèrmica o interna: és l’energia que té un cos deguda a la suma de les energies que posseeixen les seves molècules. L’augment del moviment de les molècules augmenta la seva energia interna. 5
  • 6. Quant l’energia tèrmica d’un cos es transfereix a un altre s’anomena calor.  La transferència pot ser: ◦ Conducció: per contacte (sòlids) ◦ Convecció: propagació en els fluids ◦ Radiació: forma d’ones electromagnètiques  Energia química: La dels enllaços entre els àtoms que formen les molècules.  Energia elèctrica: deguda als electrons en moviment. E: energia (J) (kW·h) P: potència (W) (kW) T: temps (s) (h) E Pt V I t V: tensió (V) I: intensitat (A) 6
  • 7. Energia nuclear: Energia que manté juntes les partícules del nucli dels àtoms en un espai molt reduït. E: energia (J) 2 m:massa desintegrada (kg) E m c c: velocitat de la llum c 3 10 8 m / s 2  Energia radiant: ones electromagnètiques. Per exemple el Sol.  Energia sonora: Moviment de vibració que es desplaça a través de molècules d’un medi natural. 7
  • 8. Energia Energia sonora Energia mecànica elèctrica Energia radiant Energia química Energia Energia tèrmica Energia nuclear lluminosa 8
  • 9. Ec=Ep+Eu Energia, Ec Eu Energia, Treball i Sistema Treball i Potència consumida Wc Wu Potència η útil Pc Pu Ep Wp Energia, Treball i Potència Pp perduda 9
  • 10. El rendiment d’una màquina és la relació entre el treball o energia consumit i el treball o energia útil. Wu Wc Wu Wc ◦ η:rendiment (tant per u) ◦ Wu: Treball útil ( J ) ◦ Wc: Treball consumit ( J ) 10
  • 11. E:Energia (J) (kw·h) Eu Eu Eu Ec Ec Ec En els casos de transformacions directes: P:Potència (W) (CV) Pu Pu Pu Pc Pc Pc 11
  • 12. Eu Pu t Ec Pc t 1J 1 1s W 1kWh 1KW 1h 1000W 3600s 1kWh 1kW 1h 1kW 1h 3,6 106 J 1kW 1h 6 1kWh 3,6 10 J 12
  • 13. Un motor subministra 3CV de potència útil i té un rendiment del 35%. Quina energia consumirà en 8 h, en Joules? 13
  • 14. Un muntacàrregues triga 2 min. per aixecar una càrrega de 2000 kg. a 30 m d’altura. Calcula el treball útil que efectua i la potència útil del motor en CV 14
  • 15. Al llarg del temps: ◦ Energia del sol, muscular de l’home, dels animals ◦ Energia del vent →vaixells, molins ◦ Energia de l’aigua → roda hidràulica ◦ Revolució industrial S. XIX → Màquina de vapor ◦ Carbó vegetal ◦ Carbó mineral ◦ Motor d’explosió → benzina, petroli ◦ Gas natural ◦ Energia nuclear 15
  • 16. Es troben a la natura, com la Primàries: llenya, l’aigua, el En funció carbó i el petroli de la seva S’obtenen a naturalesa partir de les Secundàries: primàries, com l’electricitat i la benzina 16
  • 17. Provenen del Sol, vent, Renovables: mar, aigua tenen dels rius, En funció reserves biomassa, de les il·limitades dels residus reserves sòlids disponibles Carbó, No petroli, gas renovables natural, urani 17
  • 18. Petroli, gas natural, carbó, Convencionals energia En funció hidroelèctrica, del grau nuclear d’utilització No Solar, eòlica, convencionals biomassa, ... 18
  • 19. combustió  Materials + oxigen energia calorífica  combustibles Sòlids: Carbó Destil·lació del Combustibles petroli(benzina, fòssils Líquids: querosè, gasoil,fuel) Gas natural, Gasosos: butà, propà 19
  • 20. És l’energia que es desprèn en la combustió completa de la unitat de massa o volum d’un combustible. tornar 20
  • 21. E: Energia produïda en la combustió (J) Segons unitats pc pc: Poder calorífic (MJ/kg) E m pc m: massa consumida (kg) pc: Poder calorífic (MJ/m3, MJ/l) V: volum consumit (m3, l) E V pc 21
  • 22. m V d m: massa (kg) V: volum (m3, dm3, l) d: densitat (kg/m3, kg/dm3, kg/l) 1m3 = 103 l 1dm3 = 1 l 22
  • 23. Determina l’energia calorífica que s’obté en la combustió de 15 kg de llenya seca. Taula pc 23
  • 24. Determina l’energia calorífica que s’obté en la combustió de 15 litres de benzina. (dbenzina=0,7kg/l) Taula pc 24
  • 25. Determina l’energia calorífica que s’obté en la combustió de 9 litres de gas natural. Taula pc 25
  • 26. La taula mostra el pc del gasos en condicions normals:  101300 Pa (1 atm)  0ºC de temperatura  En condicions diferents de pressió i temperatura el poder calorífic es calcula: p 273 pc pc (CN ) 101300 273 T  P:pressió en Pa 1atm=101300Pa  T:temperatura en ºC K=273+ºC 26
  • 27. Calcula el poder calorífic del propà a 6 atm de pressió i 30ºC de temperatura . Taula pc 27
  • 28. Calcula l’energia calorífica que s’obté en la combustió de 70 l de gas butà que es troba a 250000 Pa i 20ºC de temperatura. Taula pc 28
  • 29. És la quantitat de calor que ha de rebre una substància per elevar la seva temperatura en 1 K o 1ºC.  Així la quantitat de calor necessària per elevar la temperatura d’un cos des de T1 fins a T2 és: Q C (T2 T1 ) m ce (T2 T1 ) Q: Quantitat de calor necessària en J m:massa en kg H2O kJ ce: calor específica del cos en kJ/kg ce( H 2 O ) 4,18 ºC , kcal/kg ºC kg º C T:temperatura en ºC o K. dH2O=1kg/l 1cal=4,18 J 29
  • 30. Calcula l’energia necessària per escalfar 50l d’aigua de 20 ºC a 80ºC. H2O kJ ce( H 2 O ) 4,18 kg º C dH2O=1kg/l 30
  • 31. Energia necessària per escalfar un cos Energia útil η Energia consumida Combustió Pèrdues d’energia 31
  • 32. Energia necessària per Combustió d’un elevar la temperatura Rendiment d’un cos material η Eu Ec Ec Q=m·ce·(T2-T1) m Eu pc Ec Ec m=V·d η V pc Segons unitats pc m Q Ec=m·pc ce (T2 T1 ) Eu=η·Ec Ec=V·pc Segons unitats pc 32
  • 33. Per escalfar 5l d’aigua de 20ºC a 100ºC s’utilitza gas butà. Calcula el volum de gas butà que serà necessari si el sistema té un rendiment del 80%. (pc=120MJ/m3) 33
  • 34. Si tenim una caldera de rendiment 40%, quina quantitat d’energia podem aprofitar si cremem 60 kg de butà? (pc=49MJ/kg) 34
  • 35. Potència Combustió d’un desenvolupada Rendiment material per un vehicles η Ec Pu Ec Eu m Eu=Pu·t Ec pc V m η Ec d e e V v ;t pc t v Segons unitats pc Ec=m·pc Pu Eu Eu=η·Ec m=V·d t Ec=V·pc Segons unitats pc 35
  • 36. Calcula el consum de benzina cada 100 km d’un automòbil que desenvolupa 70 CV amb vmitjana=120 Km/h i un rendiment del motor del 36%.(dbenzina=0,78 kg/l)(pc=49MJ/kg) 36
  • 37. Calcula la potència que desenvolupa un automòbil que consumeix 7l de gasolina cada 100 km a una velocitat de 110 km/h. El rendiment és del 30%. (dbenzina=0,78 kg/l) 37
  • 38.  La llenya i el carbó vegetal  Carbó mineral  El petroli  El gas natural  Combustibles gasosos 38
  • 39. La llenyà:  El carbó vegetal: ◦ Bàsic per a la meitat ◦ S’obté a partir de la de la humanitat piròlisi (combustió ◦ L’utilitzen per parcial) de la llenya escalfar-se, (amb poc oxigen). il·luminar-se i cuinar ◦ Pesa 5 o 6 vegades menys que la llenya. 39
  • 40. Origen: descomposició orgànica d’extensos boscos que cobrien la Terra, submergits sota sorra i roques durant milions d’anys. 40
  • 41. Tipus Origen %C Poder Utilització Extracció calorífic Torba Recent <60% Pobre Consum domèstic Lignit Recent 55-70% Baix A prop de A cel obert. (cents de l’extracció milions d’anys) Hulla Antic 75-94% Alt Carbó de coc. Alt forn Subterrània amb pous Antracita El més 93-97% Molt alt Combustible verticals antic siderúrgia 41
  • 42. A cel obert  Subterrània: ◦ Ràpid ◦ Car ◦ Econòmic ◦ Perillós (silicosi,grisú) 42
  • 43. Combustible Directament a les centrals tèrmiques d’ús general Carbó de coc, siderúrgia Per la destil·lació Gas ciutat, utilització domèstica seca Aplicacions (piròlisi) Productes químics,plàstics i s’obté fertilitzants Combustible Gasificació: gas de Gas natural sintètic síntesi Hidrocarburs 43
  • 44. La seva importància radica en la quantitat de productes derivats que proporcionen, bàsics pel desenvolupament industrial d’un país.  Petroli brut: Barreja d’hidrocarburs Destil·lació Productes sense aplicació a les útils directa refineries 44
  • 45. Origen: descomposició de plàncton marí sobre roques sedimentàries formant bosses de petroli (líquid) 45
  • 46. Torre de perforació  L’extracció pot ser: ◦ Natural ◦ Forçada  Plataformes marines 46
  • 47. Destil·lació •Segons el punt d’ebullició s’obté : butà, fraccionada propà, benzina, gasoil, olis, fuel ... Cracking •Descomposició dels hidrocarburs més pesants (olis, fuel) en més lleugers (benzines) •Unió d’hidrocarburs lleugers (butà, propà) per Polimerització formar més pesants (benzines, gasoils) Reforming •Millora les característiques de les benzines 47
  • 48. Directa: gas butà, propà, benzina, querosè, gasoil, fuel, asfalt. Com a matèries primeres de la indústria petroquímica: plàstics, fibres sintètiques, detergents, pintures... 48
  • 49. És bàsicament gas metà (CH4), formant bosses, sol o associat amb el petroli.  Transport: Gasoductes: grans canonades Vaixells metaners: gas natural liquat 49
  • 50. Indústria, comerç, habitatge Centrals tèrmiques mixtes (combinen amb fuel i carbó) Instal·lacions de cogeneració (electricitat i calor) Indústria petroquímica com a matèria primera 50
  • 51. Primera família: gas ciutat o manufacturat Pc de 17 a 23 MJ/m3 Segona família: gas natural i aire propanat Pc de 42 a 55 MJ/m3 Tercera família: gas butà i propà Pc de 94 a 120 MJ/m3 51
  • 52. Estructura de l’àtom Nucli: protons + + neutrons Massa: 1,6725 10-27 kg 1,6725 10-27 kg - Càrrega: +1,602 10-19 C 0C Z: Nombre atòmic N - + + - Escorça: electrons - Massa: 9,1091 10-31 kg Càrrega: -1,602 10-19 C A(nombre màssic) = Z (nombre atòmic) +N (nombre de neutrons) 52
  • 53. El nombre atòmic (Z, nombre de protons) determina un element.  Un element es pot presentar amb diferents nombres màssics. Pot tenir diferent nombre de neutrons en el nucli.  Isòtops: Àtoms del mateix element amb diferent nombre màssic.  Per indicar l’estructura d’un element X ho fem així: A Z X A=Z+N A(nombre màssic) = Z (nombre atòmic) +N (nombre de neutrons) 53
  • 54. Isòtops de l’hidrogen: 1 2 3 1 H 1 H 1 H Deuteri Triti  Isòtops d l’urani: 233 235 230 92 U 92 U 92 U 54
  • 55. Calcula el nombre del neutrons dels diferents elements: 2 1 H 230 92 U 55
  • 56. És l’energia continguda en el nucli dels àtoms.  Quan neutrons i protons formen el nucli la massa total és inferior a la que tenen per separat.  Aquesta massa es transforma en energia d’enllaç. E: Energia (J) 2 E m c M: massa (kg) C: vel. Llum 3·108 m/s 56
  • 57. Transformació nuclear en la que el nucli emet radiacions a gran velocitat (≃c). Partícules Alfa(α) positives, Poc + penetrants + nuclis d’heli Paper, cm aire Partícules Més Beta (β) negatives, penetrants - electrons Alumini, m aire Fotons, llum Molt Gamma(γ) no visible penetrants Plom, formigó 57
  • 58. De forma Natural espontània Isòtops Tipus radioactius artificials Artificial S’obtenen amb el bombardeig del nucli amb α,β,γ i neutrons Al emetre radiacions l’element radioactiu es va desintegrant 58
  • 59. Qualsevol procés de transformació que implica el nucli de l’àtom s’anomena reacció o transmutació nuclear.  Amb la radioactivitat es poden aconseguir petites quantitats d’energia.  Hi ha dos tipus de reaccions nuclears en què es poden aconseguir grans quantitats d’energia: FUSIÓ Reaccions nuclears FISSIÓ 59
  • 60. Unió de nuclis lleugers per formar més pesants  Aquestes reaccions desprenen molta energia  Es produeixen al sol i les estrelles  La dificultat radica en la alta Tª per començar la fusió. La matèria a aquesta Tª és un plasma difícil de confinar. 60
  • 61. Ruptura del nucli per impacte d’un neutró  Reacció en cadena  L’energia alliberada és molt gran: ◦ Explosió nuclear (de manera sobtada) ◦ Reactor nuclear (controlat)  Combustible: urani natural i urani enriquit. 61
  • 62. 62
  • 63. En la fissió d’un kg d’urani desapareixen 0,67g de matèria. Calcula l’energia que es desprèn. Calcula quanta quantitat de carbó s’ha de cremar per aconseguir aquesta mateixa quantitat d’energia . (PC= 29 MJ/kg) 63
  • 64. El consum d’energia és un indicador del desenvolupament d’un país: ◦ EEUU i Canadà 8 TEP TEP: Tones equivalents de ◦ Japó 4 TEP petroli ◦ Unió Europea 3,8 TEP ◦ Tercer Món 0,5 TEP Per habitant i any. Dades 2004  Reserves: ◦ Petroli: 40 anys ◦ Gas natural: 70 anys ◦ Carbó: 200 anys ◦ Urani: 100 anys 64
  • 65. L’extracció, els processos d’obtenció i la utilització dels combustibles fòssils i dels materials radioactius produeixen impactes en el medi natural.  Els més importants: ◦ L’electe hivernacle ◦ La pluja àcida ◦ Les boires fotoquímiques ◦ La contaminació radioactiva 65
  • 66. Elevació de la temperatura de la atmosfera degut a gasos hivernacle(CO2, H2O, CFC, òxid nitrós, metà i ozó): ◦ Deixant passar la radiació solar ◦ No deixen sortir la radiació cap a l’espai 66
  • 67. Provoca canvis en: ◦ La producció agrícola ◦ L’elevació del nivell del mar  Hi ha compromisos a nivell mundial per a reduir les emissions La 15ena Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi de CO2, com: Climàtic va que es va celebrar ◦ Reduir el consum a Copenhaguen (Desembre ◦ Millorar el rendiment 2009) , va ser un fracàs, però ◦ Plantar més arbres ... es van acordar reduccions per més de 400 organitzacions ◦ (Protocol de Kioto) d’arreu del món i un pla d’ajuda als països més desafavorits. 67
  • 68. Òxids de Vapor sofre ( SOx) d’aigua, Pluja Òxids de nitrogen llum i àcida (NOx) oxigen •Es produeixen al cremar combustibles fòssils Seca •Causa la lixiviació o separació de (partícules) Humida (pluja i nutrients bàsics del sòl i priva a neu) la vegetació d’aquests nutrients vitals. •Activa els metalls pesants , els quals contaminen les aigües. •Erosiona les pedres i això afecta a edificis i monuments. 68
  • 69. 69
  • 70. Cúpula d’aire calent sobre les ciutats amb partícules de fum produïdes per: ◦ Cotxes ◦ Centrals tèrmiques ◦ Indústries  Provoca problemes de salut humana (conjuntivitis, sinusitis, asma, mal de coll i problemes a la vegetació i a les collites 70
  • 71. Produïda per: ◦ Emissions radioactives (accidents) ◦ Gestió dels residus radioactius  Gasosos  Líquids  Sòlids de mitjana i baixa activitat  Sòlids d’alta activitat  Causa la destrucció de molècules, amb el consegüent perill per l’home (càncer), l’agricultura ...  Ex. 1986 Txernòbill 71
  • 72. Els recursos energètics Producció i distribució de l’energia Energies alternatives Imatges i gràfiques del llibre: Tecnologia Industrial 1 Mc. Graw Hill