SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 27
EL RENAIXEMENT: CINQUECENTO Raquel Rojas David Márquez Laia Sanmiquel
CONTEXT HISTÒRIC: ,[object Object]
S. XVI lluites entre Frances I de França I l'emperador Carles V. Europa, un camp de batalla
El papa de Roma, dóna suport al francès i provocarà la decadència del papat
Creixement econòmic
Reforma protestant de Luter.  Canvi  en el mapa  religiós  europeu
Expansió  del moviment per Europa
CARACTERÍSTIQUES: ,[object Object]
( grecs i  llatins )
Humanisme ,[object Object]
Antropocentrisme ,[object Object]
Aparició de la figura del mecenes ,[object Object]
Distorció de figures, creació d'espais irreals i ús de colors clars
ARQUITECTURA: URBANISME IDEAL I DE JARDINS: - Trencament amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. - Urbanisme orientat a l'organització de les ciutats utòpiques, i a l'organització de jardins. - Ciutat ideal anomenada Sforzinda, ideada per Filarete.
- Disseny de jardins. Dos  exemples  són el Sacro Bosco de Bomarzo - la Villa d'Este a Tívoli, tots dos a Itàlia.
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: -L’església i el palau, i les vil·les suburbanes. També es van construir hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf i ponts. NOUS EDIFICIS RELIGIOSOS: La forma de la planta de les esglésies es de dos tipus: basilical  i la centralitzada
-La  basílica de Sant Pere, iniciada al principi del s. XVI per Bramante
És Alberti qui presenta millor el nou estil renaixentista amb l’església de Sant'Andrea i San Sebastiano.
Bramarte, al s.XVI representa amb el seu templete de San Pietro in Montorio el paradigma de l'arquitectura classicista.
- Façanes organitzades en tres cossos verticals, el central més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes. El conjunts està coronat per un gran frontó triangular. Els models de l'arquitectura romana de vegades són presents a la façana de les esglésies, que té forma d'arc de triomf. ARQUITECTURA CIVIL: - Utilitats virtuviana. - El palau i la vil·la suburbana,teatres, hospitals i biblioteques · Palaus i vil·les: palaus tenen una forma cúbica, coronada per una  cornisa, i motllures horitzontals que separen els 3 pisos, estructurats en  3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.. Organització interna de l'edifici al  voltant del cortile o pati central.
Palazzo Rucellai (d'Alberti) / Palazzo Medici-Ricardi ( de Michelozzo).
·Les vil·les són una recuperació de l'antiga casa de camp romana  Villa Capra "La Rotonda"
ESPANYA: ENTRE L'ORNAMENTACIÓ I EL PURISME -Es caracteritza per els elements decoratius: medallons, emblemes heràldics, columnes i grotescos (d'animals, figures humanes, fruites...) Façanes molt ornamentades Hospital de Santa Cruz de Toleto i la façana de la universitat de Salamanca. .
[object Object],Palacio  de Carlos V  a l'Alhmbra de Granada. Amb la sobrietat formal d'El Escorial amb l'absència de decoració, defineix un nou estil arquitectònic:  herrerià
ESCULTURA CINQUECENTO : ,[object Object],[object Object],[object Object]
Tendència a la monumentalitat
Miquel Àngel afirma que l'execució es fa '' per forza di levare '' ( a força  de  treure)

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obresTema 11: Reanaixament - Teoria + obres
Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement.
 
Treball de Recerca del Renaixement
Treball de Recerca del Renaixement Treball de Recerca del Renaixement
Treball de Recerca del Renaixement
 
03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
L’art barroc powerpoint-
L’art barroc  powerpoint-L’art barroc  powerpoint-
L’art barroc powerpoint-
 
Escultura Cinquecento
Escultura CinquecentoEscultura Cinquecento
Escultura Cinquecento
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
Renaixement art
Renaixement artRenaixement art
Renaixement art
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento
 
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
 

Andere mochten auch

16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRESAssumpció Granero
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.Assumpció Granero
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICAAssumpció Granero
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)guest2c430f
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURAAssumpció Granero
 
De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600jesus gutierrez
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianadBoy_Xphora
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓAssumpció Granero
 

Andere mochten auch (20)

18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
Arte mesopotamia
Arte mesopotamiaArte mesopotamia
Arte mesopotamia
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
 
Obres d'art PAU - Època medieval
Obres d'art PAU - Època medievalObres d'art PAU - Època medieval
Obres d'art PAU - Època medieval
 
PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
 
Escultura Barroc
Escultura BarrocEscultura Barroc
Escultura Barroc
 
Velázquez
VelázquezVelázquez
Velázquez
 
De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
El Arte Mudejar
El Arte MudejarEl Arte Mudejar
El Arte Mudejar
 
36. SEU PALMA MALLORCA
36. SEU PALMA MALLORCA36. SEU PALMA MALLORCA
36. SEU PALMA MALLORCA
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
Paleocristiano
PaleocristianoPaleocristiano
Paleocristiano
 
35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ 35. CATEDRAL DE LLEÓ
35. CATEDRAL DE LLEÓ
 

Ähnlich wie Cinquecento Art renaixentista IES Maremar (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
L’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòticL’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòtic
 
La Madeleine
La MadeleineLa Madeleine
La Madeleine
 
Arquitectura Cinquecento
Arquitectura CinquecentoArquitectura Cinquecento
Arquitectura Cinquecento
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
Arquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europeaArquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europea
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
El renaixement a espanya
El renaixement a espanyaEl renaixement a espanya
El renaixement a espanya
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
 
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
 
Tema 11 . reforma
Tema 11 . reformaTema 11 . reforma
Tema 11 . reforma
 
Tema 12: Art barroc i rococó
Tema 12: Art barroc i rococóTema 12: Art barroc i rococó
Tema 12: Art barroc i rococó
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 

Mehr von Mò C

NOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORTNOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORTMò C
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)Mò C
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarMò C
 
Art Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarArt Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarMò C
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarMò C
 
Art Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES MaremarArt Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES MaremarMò C
 
Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarMò C
 
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES MaremarL'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES MaremarMò C
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantíMò C
 
Art Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarArt Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarMò C
 

Mehr von Mò C (10)

NOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORTNOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORT
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES Maremar
 
Art Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarArt Rococó IES Maremar
Art Rococó IES Maremar
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Art Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES MaremarArt Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES Maremar
 
Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES Maremar
 
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES MaremarL'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantí
 
Art Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES MaremarArt Bizantí IES Maremar
Art Bizantí IES Maremar
 

Cinquecento Art renaixentista IES Maremar

  • 1. EL RENAIXEMENT: CINQUECENTO Raquel Rojas David Márquez Laia Sanmiquel
  • 2.
  • 3. S. XVI lluites entre Frances I de França I l'emperador Carles V. Europa, un camp de batalla
  • 4. El papa de Roma, dóna suport al francès i provocarà la decadència del papat
  • 6. Reforma protestant de Luter. Canvi en el mapa religiós europeu
  • 7. Expansió del moviment per Europa
  • 8.
  • 9. ( grecs i llatins )
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Distorció de figures, creació d'espais irreals i ús de colors clars
  • 14. ARQUITECTURA: URBANISME IDEAL I DE JARDINS: - Trencament amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. - Urbanisme orientat a l'organització de les ciutats utòpiques, i a l'organització de jardins. - Ciutat ideal anomenada Sforzinda, ideada per Filarete.
  • 15. - Disseny de jardins. Dos exemples són el Sacro Bosco de Bomarzo - la Villa d'Este a Tívoli, tots dos a Itàlia.
  • 16. TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: -L’església i el palau, i les vil·les suburbanes. També es van construir hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf i ponts. NOUS EDIFICIS RELIGIOSOS: La forma de la planta de les esglésies es de dos tipus: basilical i la centralitzada
  • 17. -La basílica de Sant Pere, iniciada al principi del s. XVI per Bramante
  • 18. És Alberti qui presenta millor el nou estil renaixentista amb l’església de Sant'Andrea i San Sebastiano.
  • 19. Bramarte, al s.XVI representa amb el seu templete de San Pietro in Montorio el paradigma de l'arquitectura classicista.
  • 20. - Façanes organitzades en tres cossos verticals, el central més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes. El conjunts està coronat per un gran frontó triangular. Els models de l'arquitectura romana de vegades són presents a la façana de les esglésies, que té forma d'arc de triomf. ARQUITECTURA CIVIL: - Utilitats virtuviana. - El palau i la vil·la suburbana,teatres, hospitals i biblioteques · Palaus i vil·les: palaus tenen una forma cúbica, coronada per una cornisa, i motllures horitzontals que separen els 3 pisos, estructurats en 3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.. Organització interna de l'edifici al voltant del cortile o pati central.
  • 21. Palazzo Rucellai (d'Alberti) / Palazzo Medici-Ricardi ( de Michelozzo).
  • 22. ·Les vil·les són una recuperació de l'antiga casa de camp romana Villa Capra "La Rotonda"
  • 23. ESPANYA: ENTRE L'ORNAMENTACIÓ I EL PURISME -Es caracteritza per els elements decoratius: medallons, emblemes heràldics, columnes i grotescos (d'animals, figures humanes, fruites...) Façanes molt ornamentades Hospital de Santa Cruz de Toleto i la façana de la universitat de Salamanca. .
  • 24.
  • 25.
  • 26. Tendència a la monumentalitat
  • 27. Miquel Àngel afirma que l'execució es fa '' per forza di levare '' ( a força de treure)
  • 28. Utilitza com a material un sol bloc de pedra o marbre
  • 29. Punt de vista òptim frontal
  • 30. II Gattamelata ( 1453), Pàdua. DONATELLO Primer retrat eqüestre de l'Edat Moderna Cantoria de la catedral de Florència ( 1431) LUCA DELLA ROBBIA S'hi representen relleus que reflecteixen el gust per les coses belles de la vida
  • 31. ESCULTURA MANIERISTA : - El cànon s'allarga i les figures es retorcen sobre si mateixes. - Multifacialitat, que te múltiples punts de vista òptims - Utilització de diversos blocs El rapte de les sabines ( 1583) GIAMBOLGNA Escultura que representa la serpentinata I la voluntat de representar el moviment multidireccional
  • 32. PINTURA: - Consolidació d’algunes tècniques, com la pintura a l'oli d'origen flamenc, i nous suports, com la tela. Leonardo d Vinci introdueix el sfumato i la perspectiva aèria. Miquel Angel accentua el concepte de terribilità a la Capella Sixtina. Rafael a les Estances Vaticanes introdueix solucions manieristes.
  • 33. A Venècia sorgeix una escola pictòrica molt peculiar, iniciada per Giorgione : - pèrdua dels contorns del dibuix - exaltació de la riquesa - valoració del paisatge - distorsió de les figures - ruptura de la simetria renaixentista · El Renaixement nòrdic : escoles alemanya i flamenca. La primera hi destaca Dürer, pintor i gravador. Autoretrat (1498) Museo del Prado M.
  • 34. Brueghel inicia un tipus de pintura de continguts morals i no exempta. ·La pintura renaixentista a Espanya: Es prenen com a model els estils flamenc i italià. El Manierisme té un dels seus millors exemples en les pintures que decoren el monestir d'El Escorial. el Sant Sopar de Joan de Joanes (1570)
  • 35. · El Greco : Domínikos Thehotokópoulos va néixer a Càndia (Creta) l'any 1541.. Desprès del seu pas per Venècia se'n va a Roma on assimila l'obra de Miquel Àngel. S’instal·la a Toledo i realitza una sèrie d'obres per al rei, en les quals destaquen Al·legoria de la Lliga Santa i Adoració del nom de Jesús La seva obra es caracteritza per figures de cànon allargat i amb formes helicoïdals semblants a una flama. La seva tendència a colors freds dóna lloc a unes composicions molt personals. Les temàtiques són diverses. Retrats, paisatges de Toledo... Retrat de Félix de Paravicino i el del Cardenal Fernando Niño de Guevara.
  • 36.
  • 39. Tècnica: pintura al fresc
  • 40. Localització: Sala de la Signatura ( Ciutat del Vaticà)
  • 41.  
  • 42.
  • 43. Cronologia: 1508 – 1512 / 1536 - 1541
  • 45. Tècnica: pintura al fresc
  • 46. Localització: Capella Sixtina del Vaticà ( Ciutat del Vaticà)
  • 47.  
  • 48.
  • 51. Tècnica: oli sobre tela
  • 52. Localització: església de Santo Tomé ( Toledo)
  • 53.