1. Els Ports
És un massís muntanyenc situat a l'extrem
oriental del sistema Ibèric i que constitueix una
zona de transició a la Serralada Prelitoral
Catalana.
2. Ventador
El riu Canaletes s'obre camí erosionant les moles
calcàries, salvant un fort desnivell, transcorrent
encaixonat entre la roca i produint un gran salt
d'aigua.
3. Sotorres
El Salt de Sotorres es troba a la part
on el riu Canaletes travessa i busca la
sortida als Ports. En aquest tram el
riu ha erosionat les roques i s'han
format salts d'aigua, el Ventador i el
Salt de Sotorres. Antigament hi havia
un molí de farina que es movia
gràcies al salt de l'aigua i estava
situat al mateix costat del Salt .
4. Penya de Gall
●
El penya de Gall és un Turó d'uns 680 m situat al davant de les Roques de Benet. Hi podem trobar un poblat iber
del qual encara són visibles algunes restes. Els seus habitant havien disposat el poblament en terrasses i un
camí d'accés en forma de ziga-zaga que arribava fins la muralla- de la qual encara queden uns pocs metres.
Per les restes trobades es pot afirmar que el seu poblament arribà a l'època baiximperial.
5. Roques de Benet
Possiblement la muntanya més emblemàtica dels Ports. L’ Institut
Cartogràfic i Geològic reconeix les Roques de Benet com un dels 100
cims més elevats de Catalunya amb una alçada de 1017 metres. És un
punt geodèsic.
Està formada de conglomerats i té unes parets que superen els
250metres en vertical
6. Cova de les Piletes
Petita cova amb un desnivell d'uns
3 metres que forma diferents
bassiols. El seu nom li ve per la
forma que tenen aquests.S'hi
accedeix per la pista que va al mas
de Quiquet, lloc d'inspiració de
Picasso en la seua primera estada
a Horta ( estiu de 1898 a febrer de
1899), al Coll del Llop.
7. Carre Ample
És un dels barrancs més feréstecs i espectaculars del Massís del Port. A la base del Carrer Ample i formant les seues parets trobem la marbrera. L'extracció
del material (a cel obert) es remunta al 1966. Gràcies a les accions de protesta de la gent del territori, l'explotació d'aquesta marbrera mai es va completar. A
parir de la marbrera continuem per la llera pedregosa del riu Sec i encetem el Barranc del Carrer Ample flanquejat d'altes parets rocalloses amb algunes
agulles, balmes i formacions capricioses producte de l'erosió, característiques i comunes dels terrenys calcaris. Llevat d'èpoques plujoses o de tempesta el
barranc baixa sec, amb algunes surgències i tolls esporàdics de poca importància.
8. Tossal d'en Grilló
Cim del Montsagre que es troba a 1.073 m
d'alçada. Hi ha un piló que assenyala la partició
dels termes municipals d'Alfara de Carles, Paüls i
Horta de Sant Joan. És un vèrtex geodèsic.
9. Salt de Ferrassó
El Salt de Ferrassó té una alçada de 70 metres. Recull l'aigua de la Pineda i l'aboca al
riu Canaletes. Podem veure aigua després de la pluja o quan es desfà la neu.
L'aigua és de mineralització dèbil i molt adequada pels que pateixen problemes de
ronyó.
Conten que era un lloc on es desfeien dels animals vells i els que no eren útils per a
treballar.
10. Estrets de Lliberós
Formació geològica que el riu Estrets ha anat formant al seu pas entre
Les Moles del Don i La Gronsa. Compta amb bonics tolls per banyar-
se, com el Toll Blau, i parets on poder practicar l'escalada.
Escenari de la pel·lícula " El Bruc " (2010) del director Daniel
Benmayor.
11. La Pineda
Bosc amb predomini de pi negre situat entre les Roques de Benet, Punta de
Gall i els Cucons.
Les seues fonts van subministrar aigua al poble d'Horta de Sant Joan fins la
dècada dels 60.
Actualment les seues aigües arriben a la font artificial de la Pineda.
12. Les Muntanyoles
Destaquen els boscos de pi
negre que coexisteixen amb
alzines, aurons, boix, arç blanc,
manxiulot , viola de roureda,
peònia de muntanya,..
Destaca per la anomenada, no
per les dimensions, la cova de
Panxampla. S'explica que el
famós bandoler s'hi amagava
dels seus perseguidors.
13. Los Bàcins
Aquestes basses són abastides per una font. Abans es feien
servir per donar aigua als ramats i actualment per tenir
subministrament d'aigua en cas d'incendi.
Una de les basses data de la dècada dels 70 i la més actual
dels anys 1990-1991
14. La Corretja
Itinerari per gaudir de l'olor del bosc i la natura salvatge. I entre els pins, els
roures i l'alzinar, el rastre de l'home, un forn de calç i masos en ruïnes. Fins
als anys seixanta del segle XX aquesta zona va ser un pas de ramats
transhumants entre el Baix Aragó i les terres catalanes.