Aquesta es la presentació del meu projecte final de carrera d'enginyeria de l'edificació.

1. PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ
DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA
ESGLESIA DE SANT MIGUEL DE PILZÁN
ENGINYERIA DE L’EDIFICACIÓ
Autors: Marta Chàfer Nicolás
David Serrano Marqués
Setembre 2011 Tutor: Gerard Fontanals Clop

2. Memòria Memòria Càlculs Plec de Annexes Bibliografia
descriptiva constructiva estructurals condicions
INDEX
Memòria descriptiva
Memòria constructiva
Càlculs estructurals
Plec de condicions
Annexes
Bibliografia

3. Memòria
descriptiva
Antecedents
Dades històriques
Memòria descriptiva Estat actual
Estudi de patologies
Definició de la proposta
Programa de treball

4. Memòria
constructiva
Treballs previs
Moviment de terres
Memòria constructiva Impermeabilitzacions i
drenatge
Enderrocs i desmuntages

5. Càlculs
estructurals
Estructura encavallada
Càlculs estructurals Estructura forjat cor
Estructura sota coberta

6. Plec de
condicions
Plec de condicions

7. Annexes
Aixecament topogràfic
Annexes Dictamen
Reportatge fotogràfic
Estudi seguretat i salut
Amidaments i pressupost

8. Memòria
descriptiva
Antecedents
Bé d'interès cultural (BIC) Conjunt
d’interès cultural – Zona arqueològica
Construïda: S. XIII
Reformada: S.XVI i S.XVIII
Origen romànica
Parts gòtiques i renaixentistes

9. Memòria
descriptiva
Dades històriques-arquitectòniques
orientada d’est a oest romànic
edifici d'una sola nau coberta
amb tres trams de voltes de
creueria
Capelles laterals posteriors
Es sobrealça l'església amb maó
vist
només es conserven visibles dues
finestres (al àbsis i a la façana
principal)
Contraforts afegits posteriors

10. Memòria
descriptiva
Hipòtesi històrica
el mur nord existia abans de l’església actual d’origen romànic, ja
que la forma del carreuat és molt diferent a la resta.
L’església romànica hauria tingut l’absis i una nau única
Exceptuant el mur nord, la resta de murs que formen la nau central
i l’absis, i la coberta amb lloses romàniques amb l’espadanya; és
d’origen romànic bastant avançat

11. Memòria
descriptiva
L'edifici en el seu estat actual és el resultat de successives
reformes. La més important segurament correspon al segle XVI,
època en la qual es recreix la nau amb maó i s’obre la galeria
d’arquets per a la ventilació de la coberta
les primitives voltes es van substituir per unes altres de creueria
estavellada, característiques del gòtic tardà d'aquell moment.

12. Memòria
descriptiva
Estat actual i estudi de patologies
Físiques
Lesions de caràcter físic, és a dir, aquelles en què la problemàtica patològica està basada en fets físics, com ara
agents atmosfèrics (gelades, vent, pluja, canvis de temperatura), o bé, partícules de brutícia, condensacions
etc.
Humitats: d’obra, capil·laritat, filtració, condensació i accidental.
Erosió
Brutícia
Mecàniques
Son les originades per sobreesforços que els elements en qüestió no poden assolir. Les agruparem en:
Deformacions: Guerxament, guerxament o alabeig, desploms, fletxes
Esquerdes: Per excés de càrrega i/o per dilatacions i contraccions higromètriques
Fissures: Fissures mirall del suport, detecten o bé una deformació del suport sigui per esquerdes (fractura) o bé per
moviments
de junta constructiva.
Fissures inherents a l’acabat, per retracció hidràulica o per moviments de dilatació - contracció.
Químiques
Són totes aquelles amb un procés patològic de caràcter químic, amb l’origen en presencia de sals, àcids o àlcalis
que reaccionen
químicament per acabar produint algun tipus de descomposició del material distingim entre:
Eflorescències
Oxidacions i corrosions.

13. Memòria
descriptiva
Lesió física
Humitats per capil·laritat:
Al mur nord hi ha una taca d’alçada aproximadament uniforme,
tapada amb un revestiment ventilat de llistons de fusta contínua
Procedència:
• L’afectació es produeix per la situació del mur orientat al Nord i pel
terreny humit. Ascens per succió capil·lar des del terreny del
subsòl humit i humitat procedent de l’aire humit procedent del
Nord.
• En el mur Sud i Est és degut a la mala conducció de l’aigua en els
carrers i terrenys que els envolten. Fent que tota l’aigua procedent
de les pluges, vagin a parar en façana.
Proposta
• La intervenció en el mur Nord tindrà com a objectiu la creació
d’una “barrera de capil·laritat” que es pot realitzar amb mètodes
electrofísics (electroforesis o electroosmosis) o mètodes químics.
• Respecte el mur Sud i est seria recomanable una rasa perimetral

14. Memòria
descriptiva
Lesió física
Humitats per filtració:
Bufament i caiguda d’acabats i/o pintures
Procedència:
L’afectació es produeix per la filtració de l’aigua de pluja per
les teulades, per culpa de la deformació d’aquestes i
absència i falta teules
Proposta
Desmuntar la teulada. Ja que les teules estan
majoritàriament en bon estat, es poden aprofitar. Tornar a
muntar la teulada amb una bona col·locació de les mateixes
impedint així la filtració de l’aigua

15. Memòria
descriptiva
Lesió física
Humitats per filtració:
Una taca negra en l’interior de l’absis i disgregació dels
carreus que estan humits
Procedència:
L’afectació es produeix per la mala col·locació de les teules
ja que fa que la l’aigua de la pluja filtri per les teules i arribi
al sostre interior.
Proposta
Es recomana desmuntar la teulada, i ja que les teules si que
estan la majoria en bon estat i es poden aprofitar, tornar a
muntar la teulada amb una bona col·locació de les mateixes
impedint així la filtració de l’aigua.

16. Memòria
descriptiva
Lesió física
Erosió i podriment:
Una taca negra en l’interior de l’absis i disgregació
dels carreus que estan humits
Procedència:
Els motius de la pèrdua o transformació superficial
Són per causes físiques (condicions climatològiques
extremes).
Proposta
Reposició del material que falta, ja sigui reconstruint
la coberta o arreglant les zones afectades

17. Memòria
descriptiva
Lesió física
Erosió :
Es detecta a tota la façana de maó massís una
pèrdua important de la junta de morter de calç
Procedència:
Els motius de la pèrdua o transformació superficial
són per causes físiques (condicions climatològiques
extremes).
Proposta
Reposició del material que falta.

18. Memòria
descriptiva
Lesió física
Atacs de xilòfags :
En sostre del cor es localitzen bigues de fusta que
presenten una pèrdua de secció important.
Procedència:
Els motius de la pèrdua de secció són per l’atac
constant d’insectes xilòfags
Proposta
Aprofitament o substitució, total o parcial.

19. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Erosió mecànica:
Es localitzen en la part baixa del mur exterior de
l’absis pèrdua de material i l’aparició d’una esquerda
fins a la finestra superior.
Procedència:
Els motius de la pèrdua és per culpa dels esforços
mecànics, el terreny s’hauria assentat, cosa que
provoca un sobre esforç no previst i la caiguda dels
carreus, ja que l’esquerda té forma d’arc de
descarrega.
Proposta
Reposició del material que falta.

20. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Pèrdues de secció en bigues i pilars:
S’observa que unes bigues i pilars de fusta, formigó, i
maó massís presenten una pèrdua de secció
important.
Procedència:
Els motius de la pèrdua es la falta de manteniment,
que ha comportat al desgast dels materials per culpa
dels agents meteorològics.
Hi ha una força puntual del pilar que recau just
damunt de la volta
Proposta
Aprofitament o substitució total o parcial.

21. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Deformació i desploms:
Deformació del mur de càrrega de maó massís
Procedència:
Espessor insuficient del mur o sobrecàrregues
anòmales no previstes en la seva execució
També la falta de trava dels quatre murs en el
moment de la seva execució
Proposta
L’objectiu es recuperar la resistència mecànica de
l’element constructiu, utilitzant un cèrcol perimetral
que lligui les 4 parets de càrrega entre si

22. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Fletxament:
Guerxament de la biga carenera de la coberta i de
les transversals a la mateixa
Procedència:
Sembla que hi hagi sobrecàrregues no previstes en la
seva execució que han forçat la biga al vinclament.
També és culpa de les condicions climatològiques
extremes (Gelades i nevades molt comuns) i de
l’estat de conservació.
Proposta
Recàlcul de la coberta.

23. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Debilitació en bigueria horitzontal:
Aparició de fissures forma superficial.
Procedència:
Aquest tipus d’afectació es produeix, probablement,
per la gran quantitat de clorurs en l’ambient interior,
amb una fusta sense tractament previ.
El procés es podria haver accelerat per un mala
preparació de la fusta utilitzada en la reconstrucció
de la coberta.
Proposta
Tractament de la fusta (nova o no), com a mètode de
prevenció, amb mètodes no tòxics

24. Memòria
descriptiva
Lesió mecànica
Pèrdua de secció en mur:
Pèrdua de la part superficial del mur del contrafort.
Procedència:
La vegetació, en aquest cas l’heura, ha crescut dins
del mur, fent que les arrels s’expandeixin per dins del
contrafort i al créixer les mateixes provocar el
despreniment dels carreus del contrafort.
Proposta
Tallar la planta, arrencar-la i fumigar perquè no torni
a créixer. Com a primer pas s’hauria d’intentar
arrencar, però això pot fer perillar l’estabilitat del
contrafort.

25. Memòria
descriptiva
Altres patologies

26. Memòria
descriptiva
01 Situació i emplaçament 14 Proposta – Estructura PC
02 Patologies – Façana oest
15 Proposta – Estructura PSC
03 Patologies – Façana sud
16 Proposta – Façana Oest
04 Patologies – Façana est
17 Proposta – Façana Sud
05 Patologies – Façana nord
18 Proposta – Façana Est
06 Patologies – Secció AA’
07 Patologies – Secció BB’ 19 Proposta – Façana Nord
08 Patologies – Secció CC’ 20 Proposta – Secció AA’
09 Patologies – Secció DD’ 21 Proposta – Secció BB’
10 Proposta – Planta Baixa 22 Proposta – Secció CC’
11 Proposta – Planta Cor 23 Proposta – Secció DD’
12 Proposta – Planta SotaCob 24 DD01
13 Proposta – Planta Coberta 25 DD02

27. Memòria
descriptiva
Propostes
Es proposen actuacions que permetin l’assegurament de les estructures més
perjudicades, el sanejament d’aquells elements que puguin influir
negativament en la conservació del bé i el desmuntatge dels elements que
presenten perill d’esfondrament.
Actuacions per punts:
• Desmuntatge de cobertes de la nau de l’església, absis, capella lateral i sagristia.
• Execució de coberta de la nau, desmuntatge de coberta fins al tram romànic en
l’absis i reparació de les teulades de la capella lateral i sagristia.
• Consolidació i reparació del mur nord i del mur de l’absis
• Eliminació de les humitats.
• Encercolat dels murs laterals
• Rasa perimetral
• Eliminació de l’heura

28. Memòria
descriptiva
Consolidació de l’esquerda en el mur de
l’absis:
El Projecte adopta aquesta solució per tal de mantenir
l’ús de materials compatibles, pels resultats comprovats
d’aquesta tècnica i perquè aquesta ha estat provocada per
l’assentament del terreny que en l’actualitat és estable.
El últim punt es pot garantir, ja que tenim un dictamen de
l’any 2000 (adjunt a l’annex1) on indica l’estat de
l’esquerda, que continua igual i per tant ens estalvia la
realització d’un grapat i d’un reforç estructural del
terreny.

29. Memòria
descriptiva
Recuperació de lloses romàniques de la
coberta de l’absis:
Hem observat que en la coberta hi ha una doble teulada,
formada per teules àrabs i en un segon nivell lloses
romàniques, el que s’haurà de fer serà el desmuntatge de
les teules àrabs, per al seu posterior reaprofitament en les
altres cobertes i mantenir la coberta de lloses romàniques.
Amb aquest procés intentarem aproximar l’absis al seu
estat original.

30. Memòria
descriptiva
Capella lateral i sagristia:
Les cobertes laterals estan molt malmeses i plenes d’humitats, a més a més al
realitzar l’alçat topogràfic es poden observar les irregularitats de la coberta.
Sota les teules àrabs hi ha una capa de runa i arena d’uns 40 cm. S’opta per
mantenir la mateixa solució constructiva que la que hi ha ara construïda, atès
que no s’han observat indicis de l’existència d’una
coberta anterior a l’actual.

31. Memòria
descriptiva
Coberta nau principal: Renovació de l’estructura de fusta mantenint la
majoria de teules.
Atès el mal estat actual de la coberta, la fletxa en el carener, el podriment i
corcament de les bigues de fusta. S’aprofitaran totes les teules originals que
es puguin, perquè l’impacte visual des de l’exterior sigui el mínim possible. Pel
que fa a les altres dues opcions han estat descartades perquè l’afegit modern
es considera part de la història de l’església.

32. Memòria
descriptiva
Forjat sota coberta:
Els dos forjats són similars i s’actuarà de la mateixa manera.
S’optarà per fer una solució similar a la que hi ha, és a dir, forjat
unidireccional amb bigues de fusta, amb un revoltó format per
un maó de gran format de 6 cm i una capa de compressió de
formigó armat a la part superior.
Eliminació de la vegetació:
L’heura al llarg del temps s’ha incrustat i arrelant dins del mur,
de manera que el primer que s’ha de fer és matar la planta des
de l’arrel.

33. Memòria
descriptiva
Humitats en el terreny:
Realització un drenatge al fons d’una rasa reblerta de graves,
mantenint el nivell de terres actual contra les façanes Sud i
oest. Atès que les patologies originades per la humitat del
terreny no són les més importants i una rasa ventilada afectaria
molt a un impacte visual.
Mur del contrafort:
Reconstrucció de la part despresa del contrafort de pedra del
mur nord.

34. Memòria
descriptiva
Humitats per capil·laritat:
Utilitzarem el sistema d’electroosmosi per les humitats
de capil·laritat del mur nord.
Aquestes humitats venen provocades per l’orientació
del mur en direcció nord i al no tenir cap tipus de
parament davant, que eviti que l’aire humit l’afecti
directament. L’opció que es realitzarà serà el sistema
electroosmosi inalàmbrica, de la casa comercial
humicontrol (mursec). Amb aquest sistema no cal
perforar el mur i per tant garantim la seva estabilitat i
estètica.

35. Memòria
descriptiva
Replenat de les juntes:
Replenat de les juntes en els arcs de les finestres i a les
façanes amb morter de calç, ja que s’ha anat desgastant
al llarg del temps al tractar-se d’un morter de calç sense
putzolana.
Grapat d’esquerdes:
Graparem les esquerdes que apareixen a les cantonades dels
murs de maó massís de sota coberta, perquè treballi tot en
conjunt i evitar el desplom d’aquest.
L'execució del sistema es realitzarà amb trepants, col·locant
les grapes i emplenant els forats amb lletada o,
preferiblement, morter expansiu o sense retracció. El conjunt
convé recobrir-lo amb morter, de manera que les grapes
quedin protegides de la corrosió.

36. Memòria
descriptiva
Fusteries:
Per prevenir l’entrada d’animalets a la sota coberta es col·locaran unes reixes a
totes les obertures. Aquestes estaran formades per un bastiment de 75x75x3
mm. fixat mecànicament al mur i per una malla de filferros d'acer inoxidable
de 2 mm. de diàmetre i pas de malla de 25 mm. fixat mecànicament al
bastiment.

37. Memòria
constructiva
Memòria constructiva

38. Càlculs
estructurals
Estructura encavallada
Càlculs estructurals Forjat sota coberta
Forjat cor

39. Càlculs
estructurals
Estructura encavallada:
L’estructura de bigues fusta de la coberta serà substituïda per unes
encavallades d’esquadria adient, i amb el respectiu tirant, que també serà de
fusta.
En l'avaluació d'accions per a determinar el predimensionat de la encavallada de fusta que es presenta,
s'ha tingut en compte la Normativa CTE-AE-08, "Acciones en la edificación", així com la Normativa
NCSE-02, "Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General i edificación".
Les càrregues que hem suposat per al seu càlcul han estat les accions gravitatòries i permanents.

40. Càlculs
estructurals
Forjat cor:

41. Plec de
condicions
Plec de condicions

42. Plec de
condicions
Aixecament topogràfic
Reportatge fotogràfic
Annexes Amidaments i pressupostos
Dictamen
Estudi de seguretat i salut

43. Annexes
Aixecament topogràfic
Aixecament interior de l’església
Objectiu
Equip utilitzat
Cinta mètrica
Mesurador làser
Nivell
Metre
Croquis de plànols
Metodologia

44. Annexes
Aixecament exterior de Metodologia
l’església Croquis previ
Objectiu Estacionament
Radiació (obtenció de
Equip utilitzat punts)
Estació total robotitzada Representació
Trípode fotogramètrica
Prisma
Estaques
Croquis de plànols

45. Annexes
Reportatge fotogràfic

46. Annexes

47. Annexes

48. Bibliografia
Bibliografia
• IGLESIAS COSTA, MANUEL Arte Religioso del Alto Arxius on s’ha trobat informació:
Aragón Oriental, Volum 3 pàg. 233
• Enciclopedia Catalunya romànica, vol XIV
“Ribagorza” - Arxiu del bisbat de la Seu d’Urgell
• MATARREEDONA, FRANCISCO Crismones - Arxiu del bisbat de Lleida
trinitarios medievales -Arxiu de l’ajuntament de Benabarre
• Universidad de Alcalá – COAATM Teoria e
historia d la restauración Arxius on NO s’ha trobat cap informació:
• LERICHE-ANDRIEU Initiation à l’art roman
• ROSELL, JAUME Arquitectura, construcció i ciutat - Diputació de Lleida
en la historia d’occident - Diputación de Huesca
• ESTABLÉS ELDUQUE, JOSE Arquitectura romanica - Arxiu de la Catedral de Lleida
lombarda - Arxiu del Bisbat de Barbastro
• COLE, EMILY La gramàtica de l’arquitectura - Arxiu de la Fundació Pública de l’Institut
• MAÑÁ REIXACH, FRUCTUÓS El gros de l’obra d’Estudis Il·lerdencs
• F. ALCALDE Banco de detalles arquitectonicos - Instituto de Estudios Altoaragoneses
• DOMENECH I MONTANER, Lluís Visites per - www.romanicoaragones.com
l’arquitectura romànica - www.aragonromanico.com
• Instrucción Estructural del Hormigón EHE 08
• Codigo técnico de la edificación

49. Gracies per la seva atenció
Preguntes?