2. L’aparició de
l’escriptura cap a
l’any 3500 aCany 3500 aC a
MesopotàmiaMesopotàmia,
l’actual Iraq,
marca l’inici de la
Història i de la
seva primera
etapa: l’EdatEdat
AntigaAntiga.
3. L’Edat Antiga s’estén des que hi ha
humans que comencen a escriure,
fa uns 5.500 anys, fins a la caigudafins a la caiguda
de l’Imperi romàde l’Imperi romà, l’any 476 dC.
4. De la llarga etapa que hi hagué abans
de l’Edat Antiga en diem PrehistòriaPrehistòria.
5. I de l’edat que començà després de
l’Edat Antiga en diem Edat MitjanaEdat Mitjana.
17. Les ciutats mesopotàmiques tenien
carrers, places, edificis públics, muralles,
palaus i temples.
CIUTATS DE
MESOPOTÀMIA BABILÒNIA
18. A Mesopotàmia
manaven els reis.
La invenció de
l’escriptura va
permetre la
redacció de lleis.
Una de les lleis va
ser el Codi
d’Hammurabi, del
segle XVIII aC.
19. La religió era
politeista, és a dir,
amb la creença en
diversos déus. Per
exemple, Enlil era
el déu dels vents, i
Ishtar, la deessa de
la guerra, l’amor i
la fecunditat.
ISHTAR
20. Els ziggurats eren una
enorme torre
construïda amb
maons i tova, amb
diverses funcions:
observatori
astronòmic, lloc de
culte o centre
d’endevinació.
21. També fa més de 5.000 anys que es va
desenvolupar una civilització a Egipte.
28. El faraó havia de mantenir l’ordre, la
seguretat i la justícia dins del regne. Va
formar un poderós exèrcit que va
consolidar el domini egipci a la zona.
29. Els sacerdots i els alts funcionaris
formaven una classe privilegiada dins la
civilització egípcia.
30. A l’Antic Egipte era important el comerç
amb les regions veïnes.
32. Es tracta d’unes tombes monumentals
per als faraons. La idea era contenir
l'«essència» del faraó per tota
l'eternitat.
33. A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va
haver una civilització amb escriptura. Fa
uns 2.500 anys, la civilització índia arribà
a la màxima esplendor.
Estàtua de pedra d’un rei
(aprox. any 2000 aC)
Peça de
ceràmica
(aprox. any
1300 aC)
35. Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual
Turquia.
HITTITESHITTITES
Mar MediterraniMar Mediterrani
GrèciaGrècia
EgipteEgipte
MesopotàmiaMesopotàmia
37. La cultura hittita és coneguda perquè va
ser la descobridora de la tècnica de la
forja i del treball del ferro.
38. Els hittites eren molt hàbils en el treball
de la plata i el bronze.
39. Els fenicis van ser els primers grans
mercaders de l'antiguitat.
40. Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia
tenia ciutats comercials riques.
FENICISFENICIS
EgipteEgipte
ArvadArvad
Mar MediterraniMar Mediterrani
BiblosBiblos
SidóSidó
TirTir
HittitesHittites
42. Al llarg de les costes mediterrànies, els
fenicis van fundar diverses colònies.
IbusimIbusim
GadirGadir PanormusPanormus
TharrosTharros
KurionKurion
Leptis MagnaLeptis Magna
CartagoCartago
SigaSiga
43. De totes les colònies fenícies, Cartago
va ser la més poderosa i va fer l’Imperi
Cartaginès.
Escultura cartaginesa
Amulet cartaginès
44. La cultura minoica es va desenvolupar a
l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.
45. L’illa de Creta es troba prop d’Egipte,
dels Hittites i de la Grècia continental.
CRETACRETAMar MediterraniMar Mediterrani
EgipteEgipte
GrèciaGrècia
ItàliaItàlia
HittitesHittites
47. A la Creta de la cultura minoica ja s’hi
construïen palaus.
48. Els palaus minoics tenien les parets
pintades amb frescos alegres i
vius.
49. La gent de la cultura minoica
també creia en diversos déus, eren
politeistes.
Aquesta estàtua és
coneguda com a
Deessa de les serps
i data de l’any 1600 aC.
50. La cultura grega es va
desenvolupar a l’actual Grècia, a
les illes del mar Egeu i a la costa
oest d’Anatòlia.
Mar MediterraniMar Mediterrani
EgipteEgipte
GRÈCIAGRÈCIA
ItàliaItàlia
MarMar
EgeuEgeu
AnatòliaAnatòlia
56. Les polis s’ajudaven les unes a les altres
enfront dels pobles estrangers, que
anomenaven bàrbars.
57. La democràcia té el seu origen a Atenes
l’any 507 aC. Això vol dir que no hi
manava un rei o un emperador sinó que
la gent triava els seus governants.
58. La democràcia té el seu origen a Atenes
l’any 507 aC. Això vol dir que no hi
manava un rei o un emperador sinó que
la gent triava els seus governants.
59. Dins del govern només podien participar
els homes lliures: els esclaus, els
estrangers residents i les dones no
tenien dret a intervenir en política.
60. Les seves obres d’art, com per exemple
els temples i les escultures, encara
perduren i són un exemple de perfecció
i bellesa.
El Partenó,
temple
grec a
Atenes.
62. La gent de l’antiga Grècia explicaven
l’origen del món a través de mites.
Deien que els fenòmens naturals eren
obra de diversos déus i deesses.
Estàtua que
representa el déu
Zeus
Escultura que
representa la
deessa Hera
63. Es considerava que els déus i deesses
vivien a l’Olimp, el cim més alt de
Grècia.
El mont OlimpRelleu dels déus Posidó,
Apol·lo i Àrtemis
64. Els antics grecs van construir temples en
honor dels déus i deesses i van crear els
Jocs Olímpics per honorar-los.
Ceràmica grega on hi
ha representats jocs
olímpics
65. El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV
aC, va conquerir les polis i van deixar de
ser independents.
66. La major part dels romans i romanes
treballaven al camp.
69. Els esclaus eren presoners de guerra o
fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien
drets. Eren una possessió més.
70. Al segle VIII aC. es funda la ciutat de
Roma al costat del riu Tíber, a la
península Itàlica.
Mar MediterraniMar Mediterrani
GrèciaGrècia
ROMAROMA PenínsulaPenínsula
ItàlicaItàlica
Riu TíberRiu Tíber
72. Durant la República, els romans van
dominar la península Itàlica (any 275 aC).
PenínsulaPenínsula
ItàlicaItàlica
RomaRoma
73. Abans
d’acabar
el s. III aC,
Roma ja
havia
conquerit
més
territoris.
CartagoCartago
RomaRoma
HispàniaHispània
74. Al segle I
aC, les
conquestes
de l’Imperi
Romà ja
tenien una
gran
extensió.
HispàniaHispània
ÀfricaÀfrica
RomaRoma
Gàl·liaGàl·lia
MacedòniaMacedònia
SíriaSíria
ÀsiaÀsia
75. Al segle I
dC,
l’Imperi
Romà va
arribar a
la seva
màxima
expansió
HispàniaHispània
ÀfricaÀfrica
RomaRoma
Gàl·liaGàl·lia
MacedòniaMacedònia
ÀsiaÀsia
SíriaSíria
EgipteEgipte
BritàniaBritània
76. Els romans i les romanes eren
politeistes, creien en molts déus i
deesses, que eren semblants a les
divinitats olímpiques de Grècia.
ZeusZeus JúpiterJúpiter
El déu Zeus, dels
grecs, i el déu
Júpiter, dels romans,
és el mateix. Tots dos
són déu suprems del
cel i déu del llamp
77. A les cases romanes hi havia un petit
altar per a les divinitats protectores de
la llar.
Lar de bronze del segle ILar de bronze del segle I
Altar trobat a PompeiaAltar trobat a Pompeia
78. Al principi la religió cristiana no era
especialment ben vista per les autoritats
romanes.
En alguns moments,
el cristianisme fou
perseguit per
l’Imperi Romà i, fins i
tot, castigat amb la
pena de mort.
79. Més tard, el cristianisme es va declarar
legal. Al segle IV dC, es va convertir en la
religió oficial de l’Imperi Romà.
Mosaic romà queMosaic romà que
representa Jesucristrepresenta Jesucrist
L’emperadorL’emperador
romà Teodosiromà Teodosi
va prohibirva prohibir
totes lestotes les
religionsreligions
menys elmenys el
cristianismecristianisme
83. Els teatres romans també eren
semblants als teatres grecs.
TeatreTeatre
romà deromà de
MèridaMèrida
84. Als circs romans es feien curses de
cavalls i de carros (bigues o quadrigues).
85. El fòrum era la plaça principal de la
ciutat romana.
Fòrum deFòrum de
RomaRoma
86. L’escultura romana va arribar a ser molt
realista.
Estàtua delEstàtua del
primerprimer
emperadoremperador
romà,romà,
l’emperadorl’emperador
OctaviàOctavià
AugustAugust
Retrat de matrona deRetrat de matrona de
la dinastia Flàviala dinastia Flàvia
87. Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la
península Ibèrica hi havia els ibers.
IBERSIBERS
GalsGals
GrecsGrecs
FenicisFenicis
RomansRomansCeltesCeltes
CartaginesosCartaginesos
