2. Atena Àptera
Documentació general
Nom: Atena Àptera o Atena Niké.
Arquitecte: Cal·lícrates
Cronologia: el projecte data del 449
aC i la realització del 421 aC, s’acabà
el 410 aC.
Localització: Acròpolis d’Atenes
Estil: Grec clàssic
Materials: Marbre blanc del Pentèlic.
Sistema constructiu: Arquitravat.
Dimensions: 4,18 m x 3,78 m.
5. Anàlisi formal: Elements de suport
Murs
2 als laterals
Columnes jòniques
4 al davant i 4 al darrere
Basament
Estereòbat (3 esglaons)
i estilòbat
6. Columnes jòniques
4 al davant i 4 al darrere
Capitell decorat amb volutes
(imiten el caient dels cabells
arrissats que s’enrotllen suaument
sobre el fust)
Fust monolític
amb estries de
cantells plans
Base amb 2 motllures:
Tor (convexa)
Escòcia (còncava)
7. Elements suportats
Arquitrau
3 franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen
Fris
Amb relleus continus i sense les mètopes i triglifs
Cornisa
Semblant a la dòrica. Al damunt hi havia el frontó i els acroteris
9. Coberta avui perduda, de dos aiguavessos
Dibuix de Nike Àptera en el seu aspecte original
10. L'est
Espai exterior i interior Pilars in antis
Atena Nike és un temple jònic de planta
rectangular amfipròstil i tetràstil.
Amfipròstil
(pòrtic de columnes
en les dues façanes)
Dimensions reduïdes:
Antropocentrisme grec
(proporcions humanes)
L’ordre jònic només usat en
temples petits al principi Tetràstil
(quatre columnes al davant)
11. Entorn i integració urbanística
Quan s'entra a l'Acròpolis per la Via Sacra aquest és el segon edifici que
es veu, i la seva presència inspira solemnitat al visitant. Es troba al costat
dels Propileus de Mnèsicles. Cal·lícrates s’adaptà al reduït espai que li
varen assignar.
S'orienta cap a l'est, que és per on surt el sol, símbol diví.
13. [1] Partenó [2] Antic temple d’Atenea [3] Erectéion [4] Estatua d’Atena Promacos [5]
Propíleus [6] Temple d’Atena Niké [7] Eleusinión [8] Santuari d’Artemis Brauronia [9]
Calcoteca [10] Pandroseión [11] Arreforión [12] Altar d’Atena [13] Santuari de Zeus Polieo
[14] Santuari de Pandión [15] Odeó d’Herodes Átic [16] Stoa d’Eumenes [17] Santuari
d’Asclepi o Asclepeion [18] Teatre de Dionis Eléuteros [19] Odeónde Pericles [20] Temenos
de Dionis [21] Aglaureión
14. Interpretació (Contingut i significat)
Atena Àptera era bàsicament un altar d’acció de gràcies (ex vot) dedicat a la
deessa grega de la Saviesa i de l’Estratègia en la guerra, patrona de la ciutat
d’Atenes.
En fou acordada la construcció per tal de commemorar el tractat de pau que
Càl·lies havia firmat amb els perses l’any 449 aC. amb el qual es posà fi a les
guerres mèdiques. El nom, Nike Àptera vol dir “victòria sense ales” perquè els
ateneses pensaven que així la victòria ja no volaria més de la ciutat i s’hi
quedaria per sempre.
15. S’encarregà a Cal·lícrates el 449. Va dissenyar un temple petit ja que
s’havia d’adaptar a l’espai que li havien donat. Va suprimir la pronaos i
l’opistòdom com a sales tancades. Quan aquest va veure que el projecte
trigaria a realitzar-se, va anar a desenvolupar-lo a Agres (santuari de
Demèter), prop d’Atenes.
Després d’un quart de segle, el partit conservador de Cimó, rival de
Pèricles, en el poder aconseguí que s’acabés segons el disseny original de
Cal·lícrates.
Les cerimònies religioses se celebraven a
l’extrerior. Pausànias (S. II) diu que l’escultura
d’Atena que hi havia sostenia amb la mà dreta
un tros de poma i amb l’esquerra un casc.
16. Les dimensions reduïdes són producte del caràcter antropocèntric de la
cultura grega, i del fet que en un principi els arquitectes atenesos
consideraven l'estil jònic apropiat per a temples petits.
El caràcter plenament jònic s'aprecia a les columnes, i en el rebuig del
colossalisme, que converteix Nike Àptera en un edifici de proporcions
humanes. Els relleus del fris eren de diferents artistes, i revelen una gran
varietat d'estils.
Es dedicà a commemorar les victòries d’Alcibíades, que suposaren un
armistici temporal en la catastròfica guerra del Peloponès.
17. Les escultures del fris, fetes entre el
421 i el 415 a C. són diferents
representacions de la Victòria, sola o
acompanyada d’Atena. Probablement el
relleu foren esculpits per deixebles de
Fídies.
L’escultura més celebrada és la de la
deessa Victòria que porta un brau al
sacrifici i al mateix temps es descorda
una sandàlia. La roba és transparent, i li
cau formant plecs que deixen veure les
formes del cos de la deessa.
S’ha atribuït a l’escultor Kalimaco, el qual
es considera l’inventor del capitell
corinti, el refinament de l’escultura grega
de l’última fase del segle V aC.
Els altres relleus dels fris revelen una
gran varietat d’estils, tot i que el
projecte decoratiu deuria ser d’un sol
artista.
18. Els altres relleus dels fris revelen una
gran varietat d’estils, tot i que el projecte
decoratiu deuria ser d’un sol artista.
El 407 es redecorà el fris amb relleus
al·lusius a les processons d’Atena,
envoltada de victòries (nikai), que portaven
animals al sacrifici.
Atena Nike fou en el seu origen un edifici de
culte, però va ser desmuntat durant l'Edat
Mitjana per fer-ne servir els blocs de marbre
per fortificar l'Acròpolis. Al segle XVIII,
durant la guerra entre turcs i venecians, va ser
pràcticament destruït. Es van recuperar les
pedres al segle XIX, en que fou restaurat.
Actualment, el temple ha estat reconstruït fins
a l'alçada de la cornisa.
19. Models i influències
Atena Niké és un dels millors exemples d’arquitectura d’ordre jònic,
juntament amb l’Erectéon. Té dimensions reduïdes perquè era un temple
votiu (imatge i ofrenes de la divinitat). També ho eren altres temples com
el Tresor dels Atenesos, construït després d’una victòria a les guerres
mèdiques i el Tresor dels Sifnis, ambdós a Delfos.
Tresor dels Atenesos Tresor dels Sifnis
20. La Victòria es personificava sovint en la deessa Atena
Portava a la mà una palma i solia representar-se amb
Ales, com la Victòria de Samotràcia. La Atena Niké era
Àptera, com hem dit, sense ales.