3. Negació del dibuix Pinzellada solta Taques de color Efectes subtils de llum Efecte d'esbós Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872 Elements plàstics Intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat. Predomina foscor Reflexos van separant-se a l’apropar-se a l’ espectador

4. Boira matinal Instal·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants Tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 Sol entre la broma de l’albada, color intens Reflexos del sol a l’aigua Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç Composició

5. Interpretació La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències. Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors. El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos. Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.

7. Estil La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color. Ja hem vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures , que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Per aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure . Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura. Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.

8. Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família s'instal·là a Le Havre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va començar venent caricatures de personatges coneguts o de qui les hi encarregava. El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure. La merienda campestre Claude Monet (1865-66)

9. 1867, Saint Adresse

10. Claude Monet amb la seva esposa Camille en el seu estudi flotant, 1874 pintats per Édouard Manet Barca-taller, 1876

11. Les roselles a Argenteuil 1873 Barques vermelles, Argenteuil 1875

12. Pont d’Argenteuil, 1874

13. 1874, Regata a Argenteuil

14. Gare de Saint Lazare, 1877 (l’atmosfera és la principal protagonista)

15. L es catedrals de Rouen 1892-1894 Per pintar aquesta sèrie llogà una casa davant del temple, i des de la finestra pintava els diferents efectes de la llum sobre la seva façana i les seves torres Parlament de Londres 1904 Pont de Waterloo 1900-1903

16. Water ireses, 1900 A partir de 1890 comprà una casa a Giberny, on feu instal·lar un pont japonès al jardí, sobre un gran estany ple de nenúfars que pintarà fins els seus últims anys.

17. 1904, Les cases del Parlament

18. El 1908 viatjà a Venècia on pintà una sèrie de quadres dels seus edificis, canals, postes de sol…

19. " Nymphéas" Giverny (1883 - 1926)

20. Water lilies, 1905

21. Monet al seu jardí, 1917 i 1921