1. Laocoont i els seus fills
Agesandre i fills (S. I aC)
Estil: Grec hel·lenístic
(323 aC – 31 aC)

2. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
Característiques generals:
L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època
hel·lenística. En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la
polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la
confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica
més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret
que els tipus generals.

3. La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la
infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, sobre tot dels personatges
públics, amb una marcada psicologia individual.
Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més
variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats
dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.

4. Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la
preferència pel moviment i per la grandiositat.
També buscava provocar sensacions immediates, fos amb tragèdies o amb la
gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen
expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins.
L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades.
Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com
espiritual.

5. · El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la
comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme
precursor dels nostres museus, hi trobem recopilacions, retrats,
biblioteques...
. Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i
dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i
sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat
simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que
en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època.
· En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons.
· Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat
clàssica.

6. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)
- Més moviment i dinamisme
- Importància al grups escultòrics
- Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina)
- Busquen provocar sensacions immediates
- Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
problemes tècnics.

7. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:
• Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes
II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal
moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Epígon en serà un escultor
destacat (tema dels gals invasors).
. Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment
contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes.
Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre,
Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
• Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…
L'Al·legoria del Nil
. Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors
Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...)
. Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat

8. Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells,
nens, púgils, retrats de persones concretes...
Escola d’Atenes
Escola d’Alexandria: Al·legoria del Nil Tors Belvedere,

9. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic
com espiritual.
Escola de Pèrgam
Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit

10. Escola de Rodes
Victòria de
Samotràcia El Toro Farnesi

11. El Colós de Rodes

12. Laocoont i els seus fills
Agesandre i fills (segle I aC)
Fills: Polidor i Dimensions: 2,42 m
Atenodor d’alt
Material: marbre
Localització: Museu
Vaticà Tècnica: talla i
trepanat
Original: ruïnes palau Formes: exempta
Titus (Roma)
Tipologia: grup
Estil: grec hel·lenístic Cromatisme: monocroma
(Escola de Rodes)

13. Agesandre i fills
Agesandre, Apolidor i Atenodor, escultors de l’escola de Rodes, sembla que
pare i fills respectivament, tenen els seus noms gravats en un grup escultòric
semblant al del Laocoont. No obstant, se’n tenen molt poques notícies d’ells,
ni tan sols és segura l’època en que varen viure. El que sembla clar és que són
anteriors o del segle I a C, ja que Plini el Vell parla del Laocoont (segle I).
L’autoria de l’escultura, coneguda des de principis del segle XVI, s’ha
comprovat amb unes troballes de
grups de figures fetes el 1957 , que
representaven escenes de l’Odissea
d’Homer, en una cova utilitzada per
l’emperador Tiberi com a sala de banquets,
a prop de Nàpols. Aquí es trobà un grup
que representava a Ulisses cegant a
Polifem, i que portava els noms d’aquests
escultors gravat. A partir d’aquí s’han
relacionat, per la similitud tècnica,
els dos grups.

14. Laocoonte
Historia de la escultura
1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de
Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había
definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás
pintada o esculpida”
El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la
figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas,el Moisés.
El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma
de dinero.
Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a
Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio
II, ordenó secretamente la realización de una copia.
El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue
devuelto a Roma.
1905. El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de
mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo
escultórico original.
http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm

15. Anàlisi formal: Descripció

16. Narració que Virgili fa a l’Eneida.
Composició piramidal
Composició
Els cossos dels fills són
anatòmicament com el
El centre és la
figura del sacerdot.
Anatomia pare però a escala
reduïda
musculosa. Els cossos s’agiten
Gran tensió en les tres
dimensions de
Diagonal que travessa l’espai.
tota l'escultura i
marca el moviment Cada múscul del seu
cos mostra la
violència de l’esforç.
Cossos contorçats. El fill petit ja no fa
Moviment violent
força, l’altre busca
l’ajut del pare.
Es trenca la
Les serps uneixen serenitat i l’equilibri
les tres figures
de l’època clàssica.
Augmenten el
Estructura piramidal
dinamisme
Sols pot ser contemplat frontalment

17. Expressió turmentada Dinamisme i expressivitat
Arrugues
Dolor del sacerdot troià
en el
rostre
Boca
Ulls Efecte de clarobscur en el
oberta
enfonsats volum dels músculs, els
cabells, la boca oberta...
Volums molt
marcats

18. Músculs en tensió, exageradament treballada, cossos contorçats... La
serp està a punt de mossegar-li el maluc.
Cossos
tractats
amb la
perfecció
clàssica.
En canvi,
trenca els
cànons de
serenitat i
equilibri.

19. Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos (perfecta captació del
patiment) de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul
del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense
donar sensació de que l’acció s’ha aturat.

20. La mirada el fill gran demanant ajuda Detall del fill petit

21. Detall de la mossegada d’una de
les serps a Laocoont Detall del fill gran

22. El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de
bronze grec del segle II aC (amb només un fill)
És de l’escola de Rodes (Victòria de Samotràcia)
Caracteritzada per la teatralitat, moviment, grandiositat...
Interpretació (Temàtica)
Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les
serps de mar trameses per Atena (partidària dels grecs) com a càstig
al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Aquest havia mirat
de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del
cavall (ple de soldats grecs esperant ser introduïts a la ciutat). Sinó,
un espia grec, va convèncer els troians de fer-ho, dient-los que era un
present d’Atena. Aquesta és la versió explicada per Virgili a l’Eneida.
Una altra versió, segons la mitologia grega, diu que Laocoont era un
sacerdot d’Apol.lo i el seu càstig no va tenir relació amb la guerra
entre grecs i troians, sinó que es produí perquè es casà contrariant els
desitjos del déu.

23. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida
del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen
una gran coincidència:
“Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava
sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües
tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament
pel mar i es dirigiren cap a la vora... Ressonà l’escumós mar; ja tocaven
terra... Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els
petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després,
a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren...”

24. Descripció que de l’escultura havia fet Plini
el Vell:
Ha de situar-se per davant de totes, no només
De l’art de l’estatuària sinó també del de la
pintura. Fou esculpida en un sol bloc de marbre
Pels excel·lents artistes de Rodes Agesandre,
Polidor i Atenodor i representa Laocoont, els
seus fills i les serps admirablement enroscades.
Plini el Vell (Segle I)
Gravat de Marco Dente mostrant l’
escultura tal y com fou trobada
(Segle XVI)

25. Funció
Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc
públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a
l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar
obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la
fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les
seves anècdotes.
http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos

26. Models i influències
És important el deute de l'hel·lenisme el passat clàssic. El model
dels relleus de l’altar de Pèrgam és clar igualment.
Gran influència en obres romanes.
Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis
del segle XVI.
El Laocoont va impressionar a
Miquel Àngel quan l’estàtua es va
trobar l’any 1506 entre les
ruïnes del Palau de Titus a
Roma, i on prèviament hi havia
estat la Domus Àurea de Neró.
El florentí quedà impressionat
per la ràbia continguda
(terribilità).
Probablement va ser una font
d’inspiració pel seu famós
Moisès.

27. Relació amb els relleus de l’altar de Zeus a Pèrgam

28. El Laocoont es comparable al
Barroc, posterior al classicisme
renaixentista, quan es
representaren els cossos plens
de tensió i dinamisme, com és el
cas de Bernini (segle XVII)
Rapte de Prosèrpina

29. Altres interpretacions del mateix tema
Laocoont de El Greco