1. KOUROS I KORE
Autors: desconeguts
Cronologia: Kouros d’Anàvissos, 530 aC. La Kore amb peple, 510-500 aC
Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d’Atenes) i Acròpolis d’Atenes
(Museu de l’Acròpolis). Estil: Grec arcaic
Dimensions: 1,94 m i 1,21 m Material: marbre de Paros
Tècnica: talla Formes: exempta
Tipologia: dempeus Cromatisme: policromia

2. ÈPOCA ARCAICA (segles VIII-VI a. C.). Context històric
•ART I SOCIETAT
•Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana
•Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe
mercantil sobre la terratinent
•Les tiranies que s’imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de
l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les
contradiccions, seran la transició a la democràcia
•L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials
•Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics
•L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats
•Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i
consciència d’unitat cultural i nacional de l’aristocràcia. La participació en els Jocs està
reservada a l’aristocràcia
•L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un
context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes
màgics o saludables.
•Idea completament nova de l’art: l’art que només era un mitjà en la lluita per la vida i com a
tal tenia sentit i valor passa ara a ser independent de tot valor pràctic, de tot profit, de tot
valor extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en
pura imitació i variacions sobre la realitat: és el canvi més radical que ha passat mai en la
Història de l’Art
•Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art "inútil" producte d’un comerç
puixant, d’unes ciutats enriquides, d’unes colonitzacions afortunades
•Són en molts casos conscients d' estar creant, de ser artistes, milloren econòmicament però la
societat, encara que estima les seves obres, en canvi els menysprea, la seva consideració social
és baixa degut al treball manual
•La música, la poesia, la filosofia eren les úniques arts nobles
•Aquestes idees es mantindran amb pocs canvis fins al Renaixement.

3. CARACTERÍSTIQUES ARTÍSTIQUES (Època arcaica)
Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant
Urbanisme irregular, adaptació al terreny
Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic
Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica
Gran importància de l’escultura: Kuroi i Korai
Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica
Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del
cos sota els vestits i els plecs.
El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos.
No busquen la semblança: són retrats ideals

4. Període arcaic
Somriure
Cama avançada Ulls
arcaic
ametllats
Frontalitat i Braços
enganxats Músculs
rigidesa Policroma
al cos esquemàtics
Influència
egípcia
Qui va ser
Dèdal? Quina
relació té amb
l'origen de
l’escultura
grega segons la
mitologia?

5. Koré pintada com l’original, i tal com s’ha conservat

6. Reflexen l’evolució de l’escultura, del 620 al 480 aC

8. Anàlisi formal
Descripció...

9. Composició
- Postura hieràtica
- Frontalitat i simetria Eixos horitzontals
- Eix vertical divideix el
cos en dues meitats
Forma de UU poc
- Braços enganxats al cos i pronunciada als
punys tancats pectorals, als
genolls
- Genolls poc naturals,
cames musculoses
- Pas en davant (cama
esquerra avançada)

11. Cabells ordenats geomètricament
Ulls ametllats i grossos
Somriure estereotipat, intemporal
(arcaic)

12. Les korai (en singular koré = noia)

13. Les korai anaven vestides amb una túnica fins els peus cenyida a la
cintura. Es treballen els plecs de la roba, que cauen rígids.
Pentinats més rics i
ornamentats.
Gest repetit d’oferir una fruita
amb la mà.
Restes de policromía…

14. Rigidesa Gràcia, elegància i
refinament
Trets arcaics
Somriure tímid
Ulls ametllats Llargues trenes que cauen
sobre les espatlles
Hieratisme
Mà esquerra estesa, com
Inexpressivitat oferint quelcom (fruit)
Cama esquerra Vestit que cau rígid
avançada marcant lleugerament els
plecs, deixant veure
formes del cos
Simetria i repetició de
formes Restes de policromia
Braç dret enganxat al
cos, puny tancat

16. Evolució de l’estil grec arcaic

18. Interpretació (Temàtica)
Els kouroi (kouros, en singular)
representaven déus, atletes o es feien com
a recordatori a persones que havien mort.
El kouros d'Anàvissos és l'escultura
funerària d'un jove anomenat Kroisos. La
inscripció diu: “resta trist i dret al costat
de l’estela del finat Kroisos, lluitador de
primera línia que el tempestuós Ares s’ha
endut”.
En general no fan referència a cap persona
concreta. Els cossos es mostren amb total
naturalitat, nus, tal i com anaven els atletes
en les competicions esportives. El somriure
és intemporal, de satisfacció amb ells
mateixos. El temps en ells és com un
present etern.

19. Les korai (kore, en singular, vol dir donzella)
eren imatges que es creu que representaven
sacerdotesses. La majoria eren ofrenes
votives.
Es pot seguir la moda a través de les
característiques dels vestits, i l’evolució a
través de la disposició dels plecs.
Aquesta kore du una túnica dòrica i un
pentinat de llargues trenes, típic d’aquestes
escultures.
Moltes foren trobades en un dipòsit de
l’Acròpolis d’Atenes on foren enterrades
després de la invasió persa.
Dimensions més reduïdes que els kouroi,
poques superen les naturals.

20. Funció
Tenien diverses finalitats:
-Representar un déu
-Ofrena dedicada a una diviniat
-Loa d’un atleta vencedor
-Estàtues funeràries
Algunes porten inscripcions amb el nom de l’autor o dedicatòries
a algun déu.
El Kouros d’Anàvissos és una ofrena als déus.
S’han trobat a diversos llocs de Grècia (sobre tot a tombes prop
de Delfos), de l’Àsia Menor i de la Magna Grècia.
Eren encarregades tant per particulars com per entitats
públiques que tenien funcions diverses.

21. Models i influències
L’estatuària egípcia fou el seu model,
degut als viatges comercials i culturals
fets pels grecs a Orient i la vall del Nil
a partir del segle VII a C. En aquests
viatges van poder veure les estatues
colossals egípcies, amb les quals les
d’aquesta època arcaica tenen gran
similitud. També hi ha diferències, com
la nuesa i la utilització de suport
posterior.
També en la talla de pedra es nota la
influència egípcia (primer ho feien en
fusta, les xóana, abans del segle VII
a C).
L’escultura arcaica fou precedent de la
clàssica, en la seva evolució cap a
formes cada cop més naturals.