1. San Pietro in
Montorio
Donato Bramante
(1444-1514)

2. Donato Bramante (Urbino 1444 ‑ Roma 1514).
És la primera gran figura amb la qual comença el segle XVI en l’àmbit
arquitectònic. A més de gran arquitecte fou també pintor. Les primeres obres
les va fer a Lombardía, i després a Milà. La seva aportació fou determinant per
a la nova concepció de l’arquitectura, que en aquest segle aconsegueix la
plenitud clàssica que s’endevinava en el segle anterior (Quattrocento)
L’arquitectura del Cinquecento representa el triomf definitiu de la
monumentalitat, l’elegància, la mesura constructiva, la proporció exquisida, la
centralització dels espais i la proliferació de la cúpula com a símbol còsmic i
perfecta coronació dels edificis, els quals consoliden amb ella la centralització
de l’espai i en subratllen la monumentalitat. Bramante és el principal
representant d’aquest nou llenguatge, igual que Rafael ho és en el classicisme
pictòric ple.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bramante

3. L'any 1476, a l'edat de trenta dos anys, Bramante abandonà Urbino. Decidí
viatjar per conèixer de prop les obres dels majors innovadors de l'art italià. La
primera etapa fou Màntua, on aprecià les obres de Mantegna. Però no oblidà les
grans obres d'arquitectura. Es traslladà a Florència, admirant la cúpula del
Duomo, l'obra mestra de Brunelleschi, i els admirables treballs de Leone
Battista Alberti.
L'oportunitat de demostrar les seves qualitats com arquitecte se li presentà el
1481, a Milà. Assabentat que el duc Ludovic il Moro tenia instruccions de
reconstruir l'Església de Sant Sàtiro, Bramante li presentà el seu projecte. El
duc li confià la reconstrucció. Per Bramante fou un gran esdeveniment. Acabada
l'obra (any 1486), fou considerat com un dels millors arquitectes de l'època.
Al servei del duc de Milà treballà en moltes
obres arquitectòniques. La que li va donar
major fama fou l'Església de Santa Maria
delle Grazie, precisament a Milà. La
majestuosa cúpula que s'alça sobra la part de
l'absis de l'església és considerada com una
de les més precioses construccions
arquitectòniques de l'època.

4. Bramante mostra des del principi una clara influència d’Alberti, la qual
enriquirà posteriorment gràcies a la seva relació amb Leonardo. Quan el
1499 abandona Milà i va a Roma trobarà allà la inspiració definitiva per a
la seva completa personalitat humanista. Allí va poder aprofundir en el
coneixement de l’arquitectura clàssica, que ell reelaborà, donant-li un sentit
més ampli a l’espai interior, ampliant la seva monumentalitat i impulsant l’ús
de plantes centralitzades.
A Roma va fer les seves obres més conegudes: el claustre de Santa Maria
della Pace o el templet de San Pietro in Montorio, que li varen donar molta
fama i feu que el Papa Juli II el nomenés el 1506, superintendent general de
totes les obres de renovació del Vaticà. Això el va dur a fer el primer
projecte de San Pere i el Pati del Belvedere, que possibilitava la unió dels
Palaus Vaticans.

5. Documentació general
Nom: San Pietro in Montorio
Autor: Bramante, Donato
(1444-1514)
Cronologia: 1502
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials: pedra, marbre (base i
capitells de les columnes) i
granit (el fust de les columnes)
Sistema constructiu: arquitravat
i voltat.
Dimensions: 4,50 m (diàmetre de
la cúpula i el cilindre central)

7. Anàlisi formal: Elements de suport i suportats
Llanterna
Cúpula de mitja
esfera
Entaulament amb Tambor
arquitrau, fris i
cornisa
Mur circular de
16 columnes
la cel·la envoltat
d’ordre toscà
per pilastres
adossades
Sòcol o basament
esglaonat
(crepidoma)

9. Espai interior
La planta és circular i s’alça sobre una
cripta on se suposa que s’erigí la creu en
que fou crucificat Sant Pere.
Les dimensions reduïdes (4,50 m) de la
cel·la només permeten celebra-hi
cerimònies íntimes. Malgrat això hi ha un
altar al cantó oposat a la porta d’entrada.
Altar
Cripta
Galeria de 16 columnes
d’ordre toscà, que dóna
La volta a l’edifici (peristil)

10. La cel·la de San Pietro amb el seu altar.
Aquest, amb l’escalinata que ens porta a
ell ocupen aproximadament la meitat de
l’interior de la cel·la, per tant l’espai que
hi queda és molt reduït.

11. La cripta

12. Espai exterior
Un edifici amb planta circular no
era nou, ja que en el segle anterior
se n’havien construït. La
característica principal d’aquesta
obra és que fou el primer edifici
renaixentista en el qual la cel·la
està envoltada a la manera
clàssica per columnes amb
arquitrau.
Igual que a les construccions
clàssiques, l’espai entre columnes es
manté constant al llarg del seu
perímetre, per tant, la disposició
d’aquestes no dóna cap informació
sobre la situació de l’altar en el seu
interior.

13. El peristil s’enlaira damunt d’un basament esglaonat, format per tres graons
que envolten tot l’edifici. Seguidament hi ha un curt podi al qual s’hi accedeix
per tres petits graons situats en quatre costats simètrics.
Sobre les columnes hi ha l’entaulament, el fris del qual està decorat amb
motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere. Té en total
48 mètopes separades pels corresponents tríglifs.

14. Consta de 2 pisos
Tant al de baix com al de dalt, als
murs s’hi alternen les fornícules
(nínxols), portes i els finestrals,
amb la interposició de pilastres.
Aquestes es corresponen a les
columnes exteriors.
Les fornícules només estan
decorades a la seva part alta, en
forma de petxina semicircular.
Al pis superior hi ha una
balustrada (barana) que dóna la
volta a l’edifici.
Damunt d’aquest s’enlaira una
cúpula nervada, els nervis de la
qual conflueixen en una bella
llanterna exterior.

15. Detall del mur exterior del
temple.
Part de l’arquitrau i el fris
interior, amb els triglifs i les
mètopes.
Petxina semicircular situada
sobre la fornícula.

18. Entorn i integració urbanística
Primer volia emmarcar l’edifici en un pati circular, per potenciar la
monumentalitat del llenguatge clàssic. Al final el temple va quedar dins del
claustre rectangular del monestir de San Pietro, que avui ocupa l’Acadèia de
Belles Arts d’Espanya a Roma. Tot i això la monumentalitat hi és present.
Monestir de San Pietro i claustre

19. Interpretació
Aquest petit temple fou finançat
pels Reis Catòlics per donar gràcies
per la conquesta de Granada i per
commemorar el martiri de sant Pere
i simbolitza la fundació de l’Església.
Per aquest motiu s’alçà al lloc on,
segons la tradició, va ser crucificat
sant Pere (cap per avall).
A les mètopes hi ha imatges dels
instruments de la passió de sant
Pere i objectes de la litúrgia
cristiana que redunden en el valor
al·legòric d’aquesta obra.
La forma circular obeeix a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof i teòleg
italià Marsilio Ficino (1433-1499) que afirmava que a Déu, com a “ment còrmica”,
li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta, com havien dit els
filòsofs grecs.

21. La cúpula, coronada per una
llanterna sobre la qual hi ha la
creu, sembla alçar-se des del món
terrenal cap al món celestial.
El coneixement de Bramante de
l’arquitectura de la Roma
clàssica provenia dels edificis i
les ruïnes que hi havia a Roma en
la seva època i de la lectura del
tractat d’arquitectura romana de
Vitrubi, arquitecte i enginyer
romà del segle I a.C.
El crepidoma, o les tres escales
representa cadascuna les tres virtuts
teologals: la fe, l'esperança i la caritat.

22. L’església votiva de San Pietro in
Montorio es convertí aviat en el
model a seguir en el Cinquecento.
Bramante hi captà l’essència de
l’arquitectura romana clàssica
com ningú no ho havia fet abans.
També va servir a Bramante com
a assaig del que hauria de ser la
gran obra del cristianisme, San
Pere del Vaticà.

24. Funció
El seu significat és simbolitzar la condició de l'apòstol Pere com a Primer
Pontífex i fonament de l'Església, i la seva funció és commemorativa i
religiosa.
A més de la inqüestionable funció commemorativa l’execució de l’obra serví a
Bramante per investigar noves formes arquitectòniques dins dels paràmetres
clàssics. Aquest temple era un assaig de l’encàrrec que posteriorment se li
faria de la basílica de Sant Pere, que no pogué finalitzar i que acabà duent-se
a terme amb grans variacions respecte del projecte inicial.
Per tant aquesta obra es considera el manifest de l'arquitectura del
classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat
decorativa.

25. Models i influències
Bamante recuperà la tipologia de temple circular o thólos iniciat a Grècia i
reformulat a Roma. El temple de Vesta i el Panteó romà foren el dos
màxims referents d’aquesta obra.

26. Importància de l’obra
El petit templet de San Pietro in Montorio és una verdadera credencial del que
Bramante significa per l’arquitectura del Cinquecento, i així ho reconeix el
teòric de l’arquitectura Bruno Zevi:
“El temple rodó de Bramante a San Pietro in Montorio de Roma, que inaugura el
sele XVI, es pot dir que constitueix la declaració de principis d’aquest segle:
absoluta afirmació de l’esquema central; màxima valoració de les relacions
dimensionals entre les parts de l’edifici, és a dir, de l’element proporcional;
plasticitat sòlida. Aquest petit temple és una mica el Partenó de l’època i com a
tal té tots els defectes i qualitats de l’obra mestra grega. Però l’analogia entre
Grècia i el segle XVI no va més enllà d’aquest ideal formal comú, ja que el
programa edilici del segle XVI imposa els espais interns”.
Andrea Palladio,
Villa Capra (Vicenza)
1551-1553

27. El temple de Bramante es convertí
en model clàssic a imitar durant el
Cinquecento, i fou reproduït en
pintures i monedes.
Dos anys més tard de ser acabat
fou un clar referent per l’obra de
Rafael: Esposori de la Mare de
Déu, 1504.
Dimensions: 1,70 m x 1,17 m
Pinacoteca de Brera, Milà.

28. Visió del Beat Amedeo
Menez de Sylva
Autor: Pedro Fernández
(1480 Múrcia – 1521)
Data: 1513-14
Museu: Galeria Nacional de
Arte Antiguo (Roma)
Dimensions: 277 x 320 cm.
Tècnica: Oli sobre taula
Estil: Renaixentista

29. Altres influències
Medalla de Juli II, 1506. Bronze, diametre 5,7 cm
Bibliothèque Nationale, Paris.
Cristofano Cardosso va colaborar amb Bramante en l’ornamentació dels seus
projectes a Milà. El revers mostra el pla que Bramante tenia per San Pere del
Vaticà.

30. Cardosso va ser un
medallista i joier italià,
fill d’orfebre, que ens
ha deixat un dels pocs
testimonis gràfics del
projecte inicial de
Bramante per a la
Basílica de Sant Pere
del Vaticà.
1506
Bronze, diameter 5,7 cm
National Gallery of Art, Washington