2. Documentació general
Títol: Las Meninas
Autor: Diego Rodríguez
de Silva y Velázquez
(1599-1660)
Cronologia: 1656
Estil: Barroc
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 3,18 m x
2,76 m
Localització: Museu del
Prado (Madrid)
Tema: Retrat de grup
3. Sala del Museu del Prado on es troben Las Meninas
http://www.wga.hu/index1.html
http://www.museodelprado.es/coleccion/galer
ia-on-line/galeria-on-line/obra/la-familia-de-
felipe-iv-o-las-meninas/
4. Context històric
Espanya era al segle XVII una gran defensora
de la Contrareforma catòlica. La Inquisició
vetllarà per mantenir el dogma establert al
Concili de Trento. El poder de l’Església serà
molt gran, i tindrà molta més força que a la
dividida Itàlia. Això explica les característiques
del barroc espanyol: la temàtica serà
eminentment religiosa, l’art serà utilitzat com
argument convincent del poder catòlic. També és
un segle de crisi econòmica i demogràfica. Ja no
arriben tants metalls preciosos d’Amèrica, i la
pesta fa estralls entre la població.
Quan va néixer Velázquez començava el seu
regnat Felip III. Quan arribà a Madrid, el 1622,
va començar a treballar a la cort del jove Felip
IV, pel qual ja no deixaria de pintar. Durant el
seu regnat els problemes polítics no s’acabarien
mai. Va patir la insurrecció de Catalunya
(Guerra dels Segadors) i Portugal, separant-se
aquest últim de la corona espanyola. Entrà també
en la Guerra dels Trenta Anys.
5. Velázquez (1599-1660)
Va començar pintant quadres costumistes a Sevilla, així com temes religiosos.
Vieja friendo huevos, 1628
L’adoració dels Mags, 1619
El rei agenollat en primer pla és un autoretrat
del pintor, el més gran del seu costat és el seu
mestre i futur sogre, Pacheco, i la Verge la
seva futura dona, Juana Pacheco.
6. El aguador de Sevilla, 1623 Felip IV, 1628, quan Velázquez ja
s’havia convertit, a la cort, en el
retratista del rei i tota la seva família
7. A Madrid va començar la
temàtica mitològica
El triomf de Bacus o els
Borratxos, 1629
La fragua de Vulcano
A la cort va tenir un gran èxit, i hi va
desenvolupar diferents càrrecs
(“Ajudant de guardaroba” i “ajudant
de cambra” del rei). Al final fou
nomenat “Aposentador mayor del
palacio”, el 1651 i va ser nomenat
cavaller de l’ordre de Santiago, creu
que llueix a Las Meninas.
8. Va fer dos viatges a Itàlia, enviat per la cort. En el seu primer viatge va
pintar dos paisatges plens de llum, considerats com un antecedent de la
pintura impressionista. Són dues representacions de la vil.la dels Mèdici.
També va conèixer les obres dels pintors venecians del Renaixement, així
com l’obra de Rubens, del qual es feu amic quan aquest va venir a Espanya.
9. La rendició de Breda, 1634-35. Fou pintat pel palau del “Buen Retiro” per
ordre del Comte Duc d’Olivares. Celebra una victòria a la Gerra dels 30 Anys.
10. El comte duc d’Olivares,
1634. Era qui realment
governava Espanya en
aquella època.
El princep Baltasar Carlos a
cavall, 1635-36.
12. ANÀLISI FORMAL
Elements plàstics
Predomina el color sobre el dibuix.
La paleta és clara, lluminosa, amb gran
riquesa de colors i matisos. Hi trobem el
blanc, el negre, l’ocre, tocs vermells...
La pinzellada és llarga, fluïda, visible, i
es combina amb una de curta i precisa
per perfilar els detalls.
Els contorns de les figures es
difuminen, plasmant l’atmosfera que les
separa, és la perspectiva aèria. Les
formes es dilueixen en la proximitat.
Reprodueix amb gran realisme
textures molt diferents, com la
duresa de la fusta, la rigidesa dels
vestits o la flonjor del pelatge del
gos.
13. Composició
L’escena s’estructura dins
d’un espai cúbic que
s’omplirà amb els
personatges. Aquest espai
ens mostra dues parets, la
del fons, amb dos grans
quadres a la part de dalt, i
dues portes, amb un mirall
al mig. La porta de la
dreta és oberta i deixa
entrar la llum. La paret de
la dreta té una sèrie de
finestres, i la primera i
l’última es trobem
obertes, deixant també
entrar la llum. A l’esquerra
hi ha una gran tela, de la
qual només veiem una part,
i d’esquena. El sostre és
pla i té dues làmpades.
Diferents matisos de gris
omple aquest espai.
14. Acurat estudi de la llum,
que il·lumina sobretot les
figures del primer pla, i les
que s’allunyen d’aquestes es
van submergint en la
penombra.
La llum irradia de dos focus
principals: la finestra de la
dreta, que il·lumina les
figures del primer pla, i la
porta oberta del fons.
L’espai del mig resta en
penombra.
Per tant els jocs de llum i
ombra ajuden a crear la
il·lusió d’espai: la llum que
entra per la porta del fons i
el seu contrast amb la foscor
del sostre i la paret de la
dreta contribueixen també a
crear la profunditat en
l’escena.
15. Totes les figures estan agrupades a la part baixa de la composició, amb la
qual cosa aconsegueix crear un gran camp visual. El mirall i la porta del fons
són els elements que donen més profunditat a l’escena.
El mirall reflecteix alguna cosa
que és fora de l’escena principal.
La porta amplia molt el camp
visual.
La paret de l’esquerra té una
sèrie de finestres, per una de les
quals entra la llum que il·lumina
l’escena principal. A la dreta una
gran tela se’ns mostra pel
darrere.
La part de dalt és buida, només
l’omple l’aire, que dona la sensació
que separa les formes i els
espais, als difuminar els cortorns
d’aquests.
16. Les línies de perspectiva
van a parar a la porta i la
silueta del fons, la qual al
il·luminar aquesta zona crea
una sensació de profunditat
molt més gran.
17. Els personatges de primer pla
estan disposats en dos grups de
tres:
- Al centre la nena més petita,
rosa, i als seus dos costats dues
noies més grans, una agenollada
a l’esquerra i l’altra iniciant una
reverència, a la dreta. Totes
tres van ricament vestides.
- L’altre grup el forma una nana
macrocèfala i un nan, amb un
mastí al davant.
Al segon pla hi trobem dos
personatges a la dreta, una dona i
un home que conversen mig
amagats en la penombra. Al costat
esquerre hi ha una gran tela, que A la paret del fons hi ha una porta oberta,
ocupa el primer pla absolut, amb a la dreta, amb un home que sembla que
un pintor al seu davant, amb els l’obre i està sobre unes escales. Al centre
estris del seu treball a les mans i de la paret un mirall que reflecteix dues
una creu de San Jaume al pit. figures. Per sobre hi ha dos grans quadres.
18. Els diferents grups
que formen la
composició del quadre.
Important destacar
l’espai que s’obre
entre els personatges
del primer pla i els del
fons, així com l’espai
creat davant de
l’escena principal, que
ens mostra una altra
perspectiva, també
molt amplia, la que es
troba al davant dels
personatges del
primer pla. Aquesta
s’obté amb el recurs
del mirall situat a la
paret del fons.
19.
20. Interpretació
Els contemporanis de Velázquez conceberen aquesta obra com un retrat de
la infanta Margarita, filla del rei Felip IV i futura emperadriu d’Alemanya.
Els inventaris reials s’hi referiren com La família. L’any 1843 el pintor
Madrazo li va donar el nom actual, Las Meninas, terme portuguès utilitzat a
la cort espanyola per identificar les dames d’honor dels infants reials.
Les interpretacions que s’han donat d’aquest quadre són molt diverses. Per
uns és un retrat de la infanta i prou, per altres un retrat de la família reial,
per altres un elaborat joc de miralls, o una reivindicació socials del paper de
l’artista, o l’interès del pintor per pintar el rei, el qual no es deixava retratar
per l’acusat realisme dels últims quadres que li havia pintat o per exaltar la
pintura mateixa.
Els quadres que pengen en la paret del fons s’han identificat com còpies de
Rubens (Pal·les i Aracne) i Jordaens (Apol·lo i Màrsies) fetes pel pintor Juan
Bautista del Mazo, que era gendre de Velázquez.
Els personatges també han estat gairebé tots identificats.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas
22. Els reis José Nieto
Marcela
de Ulloa Guardadames
(Diego Ruiz?)
Velázquez
Isabel de
Maribárbola
Velasco
Nicolasito
Agustina Infanta Pertusano
Sarmiento Margarita
23. La infanta Margarita, tenia
uns 5 anys en aquest quadre. És
la figura principal, el centre, i
al seu voltant gira l’escena. Va
ser un dels personatges de la
família reial que més cops va
retratar el pintor. Estava
compromesa amb el seu oncle,
l’emperador d’Àustria Leopold
I. Aquest va rebre molts
retrats seus, de Velázquez, ja
que volia saber quin aspecte
tenia la seva futura dona. S’hi
va casar quan tenia 16 anys, i va
morir amb només 22 després
de set embarassos.
Està pintada amb especial
simpatia per Velázquez.
24. Una de les meninas, María
Agustina Sarmiento de
Sotomayor. Filla de comte i
dona més tard del comte de
Peñaranda. Està oferint aigua a
la infanta en un búcar, i s'inclina
al seu davant com marcava el
protocol de la cort.
25. Isabel de Velasco. Filla del comte de
Fuensalida. Es va casar amb el duc de
Arcos i va morir el 1659, després d’haver
estat “menina” de la infanta. És la que
comença a fer una reverència en mirar
cap a l’espectador, o els personatges que
apareixen al fons, reflectits al mirall. Són
el rei Felip IV i la seva dona, Mariana de
Àustria.
26. Mari Bárbola (Maria Bárbara Asquín).
Nana hidrocèfala, que a la mort de la
seva senyora, la comtessa de Villerbal i
Walther, va passar a formar part del
servei de Palau "amb paga, racions i
quatre lliures de neu durant l'estiu".
Nicolasito Pertusato. Nan, d'origen
milanès; va arribar a ésser ajudant de
cambra del rei i va morir a l'edat de
setanta-cinc anys; segons Gómez de la
Serna, "tan petit com sempre".
27. Diego Velázquez. És
l’autoretrat del pintor, davant
d’un gran llenç i amb la paleta i
el pinzell a les mans. Porta la
clau d’ajuda de cambra a la
cintura. La creu de Santiago
va ser pintada posteriorment,
quan en 1659 va ser admès
com a cavaller d’aquesta
ordre. L’historiador Palomino
diu:
“alguns diuen que sa Majestat
mateix li va pintar, per animar
els mestres d’aquesta
nobilíssima art, amb tan
superior cronista; perquè quan
va pintar Velázquez aquest
quadre, el rei encara no li
havia fet aquesta mercè”
28. Marcela de Ulloa. Era viuda de
Diego de Portocarrero y mare
del cardenal del mateix nom.
Era l’encarregada cuidar i
vigilar a totes les donzelles que
envoltaven a la infanta
Margarita. Porta roba de vídua i Felip IV y i la seva dona Mariana
conversa amb un personatge en d’Àustria. Apareixen reflectits en un
la penombra esmentat només mirall penjat al centre i al fons del
com un “guardadamas”. quadre. Per alguns és aquest
precisament el retrat dels reis que
estava pintant Velázquez.
29. José Nieto Velázquez. Era
l’aposentador de la reina, Velázquez
ho era del rei. Va servir al palau fins
que va morir. Es troba al fons, en una
porta oberta per on entra la llum. Té
un genoll doblegat sobre l’escala. No
queda clar si va a entrar o a sortir de
la sala.
30. La sala on es desenvolupa l’acció es
Diferents interpretacions
trobava a l’Alcàsser dels Àustries, a
Madrid, el qual es va cremar més
endavant. Era una de les cambres del Una de les més acceptades és la que diu
príncep Baltasar Carlos, que que la infanta Margarita i el seu
Velázquez utilitzava com a taller. a seguici irromp a l’estudi de Velázquez
mentre aquest pintava la parella reial,
que apareix al mirall del fons. Però
segons la reconstrucció de les
perspectives, el mirall podria reflectir la
tela que està pintant, llavors hauríem de
saber a qui miren el pintor i la resta de
personatges.
31. Una altra diu que els que
irrompen en l’estudi del pintor
són els reis, i la infanta i el
seguici ja eren allà, contemplant el
treball de Velázquez. Aquesta es
basa en els gests i les mirades
dels personatges, com també en el
fet que el pintor sembla
interrompre la seva tasca en
adonar-se de l’entrada els reis. La
infanta, observant el nan com
molesta al gos, gira els ulls per
observar els seus pares entrant a
l’estudi. Isabel de Velasco s’ha
adonat de l’entrada dels reis i
comença a fer una reverència.
També la nana Maribàrbola els ha
vist. La resta de personatges
segueixen amb la seva activitat,
sense veure qui acaba d’arribar. La
porta del fons indica que
l’aposentador de la reina obre la
porta per quan els reis vulguin
sortir, com marcava el protocol.
32. Gran coneixedor del protocol
del palau, es diu que en
aquesta pintura Velázquez
volia demanar la noblesa de la
pintura i ser tractat com a
Itàlia, on als pintors se'ls
tenia en gran consideració. Per
això es retrata en el mateix
espai que la família reial però
guardant la distància
necessària amb els reis, que
són en un altre pla diferent i
només com un reflex,
demostrant en aquest detall
l'habilitat diplomàtica del
pintor. Com diu Tolnay:
«Las Meninas són com un
És com si Velázquez considerés manifest sobre la pintura com
que tant important era el seu art a art liberal.»
que el propi rei anava a veure’l
pintar, com ja havia fet Carles V
amb Ticià.
33. També s'han interpretat alguns
personatges des d'un punt de vista
al·legòric; així, la nana Mari Bárbola
té una bossa de monedes a les mans,
element incongruent llevat que
simbolitzés la cobdícia. El nan
Nicolasito Pertusato, que molesta al
gos, seria el Mal, importunant a la
Fidelitat. Encara que aquesta
interpretació sembli molt atrevida,
és cert que el mal apareix en els
tractats d'iconografia com un
personatge vestit de vermell, i el gos
és símbol de fidelitat i d'alerta
davant els perills. Cal recordar, a
més, que Velázquez posseïa llibres
d'iconografia a la seva biblioteca
com el de Cesare Ripa.
El quadre va ser penjat al despatx
d’estiu del rei Felip IV, on només ell
tenia accés, fet que indica el valor
privat i familiar que tenia aquesta obra
pel monarca.
34.
35. "El Niño de Vallecas"
1643-45
Retrat d’Innocenci X, 1650
38. Models i influències
Models de Velázquez foren els
pintors del Renaixement italià,
sobretot els venecians, així com el
naturalisme de Caravaggio. També
l’influí el seu contemporani Rubens.
El seu estil però acabà sent
completament singular i personal.
Se’l considera una de les figures
principals del Barroc.
Las Meninas estan clarament
influïdes en la seva composició per
l’obra: Matrimoni Arnolfini de Van
Eyck (1434).
El mirall reflecteix allò que no és
dins la tela. El gos, símbol de
fidelitat, en primer pla...
39. Fins a començament del
segle XIX Velázquez va
ser poc conegut fora
d’Espanya, com la
majoria de pintors
d’aquest país. Durant el
romanticisme, després
de les guerres
napoleòniques, va passar
a ser font d’inspiració
dels artistes més
avançats.
Goya fou un dels seus principals admiradors,
l’obra del qual va estudiar en les col·leccions
reials. La família de Carles IV (1800) s’inspirà
en Las Meninas.
40. Els impressionistes també valoraren
la modernitat de l’obra de
Velázquez. Manet el qualificà com a
“pintor dels pintors”, o “el pintor per
excel·lència.
Manet. El bar del Folies
Bergère,
1881-81
41. Al segle XX l’obra de Velázquez va ser motiu de reflexió i reinterpretació
per a molts artistes.
Las Meninas i La infanta Margarita, de Picasso (1959), són algunes de les
moltes versions d’aquest quadre fetes per l’artista malagueny. Gran part
es troben al Museu Picasso de Barcelona.
42. Manolo Valdés & Rafael Solves
(Equipo Cronica. Pop Art), El
recinte, 1971
Manolo Valdés, Las Meninas, 2007
http://search.it.online.fr/covers/?m=1656
43. Las Meninas (after Velázquez) Las Meninas (after Velázquez)
Equipo Crónica Sophie Matisse, 2001
