1. AVALUAR PER DESENVOLUPAR
COMPETÈNCIES,
AVALUAR COMPETÈNCIES
Neus Sanmartí
Agost, 2009
EE Menorca

2. Els canvis importants en el què i el
com ensenyar acostumen venir més
dels canvis en els sistemes d’avaluació
externs que no pas dels canvis en les
orientacions curriculars
De la mateixa manera, el què i com aprèn
l’alumnat depèn del sentit que el
professorat doni a l’avaluació, dels
valors que promogui a través d’ella.

3. Punts de vista per aprofundir
en l’avaluació
1. Com a activitat per aprendre, a partir
de regular què i com aprenem (base
de les competències d’aprendre a
aprendre i d’autonomia i inicativa
personal, a més de tot tipus
d’aprenentatges)
2. Com a activitat per comprovar què
hem après

4. QUALIFICAR vs REGULAR
Avaluar per qualificar es centra en:
• valorar resultats
Avaluar per regular es centra en:
• comprendre les raons de les
dificultats, errors...

5. 190.000.000 anys
190.106 anys

6. Exemples de respostes i ‘lògiques’
190.001.992 = 190.000.000 + 1.992
11.400 = 190 x 60
250 = 190 + 60
13.392 = 190 x 60 + 1992
2.242 = 190 + 60 + 1992
190 …
4.493
190.106
2.332
190.000.000

7. 1. L’avaluació com a activitat per
aprendre, a partir de regular
què i com aprenem
Comporta aprendre a regular:
– La percepció dels objectius
d’aprenentatge
– Com anticipem i planifiquem l’acció
– La percepció dels criteris d’avaluació

8. a) Regular la percepció sobre els
objectius d’aprenentatge

9. Les partícules canvien de grandària
D
I
A No dibuixa partícules
G
N Les partícules conserven les distància
O
S
I Dibuixa partícules i objectes
Les partícules es mouen cada vegada més

10. Què creus que aprendrem?
(després d’una explicació inicial)
• A dibuixar àtoms
• Química
• A fer fórmules
• A explicar perquè passen coses
• A saber teories
• A pensar
• A explicar perquè l’aigua i altres
substàncies canvien
•…

11. Què creieu que aprendrem sobre les plantes?
(després d’una conversa inicial)
Què mengen?
Com són per dins?
El procés de naixement
A regar, a sembrar-les,
a cuidar-les, a tocar-
les fluixet

12. b) Avaluació-regulació de la
anticipació i planificació de
l’acció

13. Cooperativament, els alumnes
acorden què han de pensar i/o fer per
resoldre un conjunt de tasques (a
partir del què han anat aprenent).

14. En què hem de pensar quan utilitzem el
model ‘cinètico-molecular’ per explicar
canvis físics en els materials?
Tots els materials:
 Estan formats per partícules. Si és una substància
pura, totes les partícules són iguals.
 En els canvis físics les partícules no varien (ni el
tipus, ni la grandària)
 En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple,
els cristalls d’un mineral), o desordenades (per
exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre
estan desordenades
 A més temperatura, es mouen a més velocitat i la
distància entre elles és més gran (excepte…)

15. Aquests resums (o “Bases d’orientació”),
que han d’elaborar els propis alumnes
amb les seves paraules, s’han de avaluar-
regular molt bé.
Poden anar variant al llarg dels cursos,
ampliant-los, matitzant afirmacions…

16. Com són les ombres del pati?
(2n CEIP Baloo)
A quin costat està l’ombra?
On és el Sol en En què ens fixem per
relació a saber si el nostre dibuix
l’ombra?
és idoni?
L’ombra toca els peus?
L’ombra té nas?

17. En gran grup identifiquem regularitats:
Les ombres que observem al pati…
(a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions)
• Són negres.
• Estan enganxades als peus de la persona (o a
l’objecte) que fa ombra.
• Tenen la mateixa silueta.
• Poden ser més grans, més petites, o iguals.
• La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la
font de llum) i l’ombra.

18. Si han estat capaços d’abstreure en què
pensar o fer, quan observen nous fets poden
identificar si “funciona” i quins canvis
introduir,
-i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT-
3 mesos després un alumne
va preguntar:
“Com és que l’ombra de
l’ocell no està enganxada a
les seves potes?”
(1r CEIP Barrufet)

19. No té massa sentit donar fetes
aquestes planificacions i sovint
no cal arribar a una única
formulació, perquè l’alumnat és
divers a l’inici i divers al final

20. Títols molt relacionats amb el procediment
No pot deixar de posar
exemples concrets
R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

21. Títols relacionats amb el model
Operacions plantejades de
forma abstracte i molt sintètica

22. 3. A la darrera part del procés
d’aprenentatge cal avaluar si
l’alumnat identifica els
CRITERIS D’AVALUACIÓ i si
és capaç d’aplicar-los per
autoregular-se

23. REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE
LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA
Què he de fer? Estarà ben fet si...
1. Escollir un títol 1.1 està d'acord amb l'experiència
per a l’informe 1.2 resumeix l'objectiu principal
1.3 és suggeridor
2. Identificar 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat
l'objectiu principal 2.2 comença amb un verb
3. Plantejar la 3.1 s'indiquen les variables dependent i
hipòtesi independent
3.2 s'indiquen les variables que es controlen
Base 3.3 es redacten utilitzant la forma:
"Si ........................., aleshores .................
d’orientació
4. Indicar els 4.1 s'anoten tots
materials i 4.2 són anomenats correctament
instruments utilitzats
en l'experimentació Criteris
5. … 5.1 … d’avaluació

24. Compartint els continguts de l’avaluació
Què afegiriem avui sabent que aquest aprenentatge
ha de tenir una finalitat competencial?
Ex: Utilitzar aquests coneixements per argumentar
sobre la puresa d’un producte que utilitzem
quotidianament

26. Revisió de produccions inicials
“Em vaig equivocar perquè vaig dibuixar les
partícules d’aigua de tamany diferent a cada
estat. Crec que ho vaig dibuixar així perquè
m’imaginava que les partícules d’aigua sòlida
eren com trossos de gel i que en canvi les
d’aigua líquida eren més petites perquè…
Pensava que les partícules eren... Ara en canvi
crec que …”.

27. Co-avaluació d’una companya
“Marc té una mica de raó i s’ha adonat
del perquè s’ha equivocat. Encara que
hi ha moltes més diferències entre els
3 casos. Per exemple, les partícules es
mouen molt més depressa quan l’aigua
és vapor i també estan molt més
desordenades”.

28. Mesclem aigua i sal
Exemples d’idees dels companys per millorar el dibuix (a partir
de criteris consensuats):
“No pot ser que estiguin per línies perquè no estarien
barrejades”;
“L’aigua també està en partícules”.
(CEIP Coves d’en Cimany, 5è)

29. 2. L’avaluació com a activitat per
comprovar què hem après
• Com plantejar preguntes que avaluïn la
competència?
• Com aconseguir que hi hagi coherència
entre els objectius d’aprenentatge i
l’avaluació?
• Com qualificar el grau de competència?

30. Té sentit una activitat d’avaluacio final?
• Serveix per posar a prova si s’ha après
• Possibilita reconèixer quins aspectes
encara cal aprofundir
Però només si:
• És coherent amb el procés d’ensenyament
• Hi ha probabilitats de tenir èxit

31. a) Un primer problema:
Com plantejar preguntes (activitats)
per avaluar la competència?

32. S’avaluen competències a partir
d’aquest tipus de preguntes?
“Per tal que les plantes fabriquin el seu
aliment, quin component de l‘aire és
necessari?:
a) Ozó
b) Nitrogen
c) Vapor d’aigua
d) Diòxid de carboni”
INCE (2002) -MECD-

33. 2 Completeu el segŸe text sobre lÕ
nt intercanvi de substˆ ncies entre la sang i les clálules del cos:
Les artres es van ramificant o dividint en ............................... i aquestes en ................................
i
que arriben a ............................................................................. del cos.
Els capilá s— uns vasos sanguinis que tenen una paret molt ....................... formada tan sols per
lars n
................................., i com que la sang que circula tŽ una pressi—......................... llavors el
plasma amb els ................................. i ................................ traspassa la paret i es barreja amb el ....
....................................................... que rodeja totes les clálules del cos.
Es produeix lÕ
intercanvi de substˆ ncies entre aquest l’quid i les clálules. El l’quid aporta a les
clálules lÕ
oxigen procedent de ............................ i els nutrients procedents de .................................
Les clálules cedeixen el ................i ................................................procedents del seu metabolisme.
Una part del l’quid que porta aquestes substˆ ncies entra en els capilálars que es reuneixen per
formar les ....................................... que tambŽ es reuneixen per formar les ............................. que
porten la sang al cor.
El l’quid .............................. que no retorna als capilálars sanguinis penetra en dÕ
altres capilálars
anomenats ................................... i forma la ................................ que finalment es connecta al .......

34. Característiques de les
BONES PREGUNTES
PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA
Avui tots hem notat que algú ha posat
un ambientador a la classe. Amb tot
el què has après aquests dies, com li
explicaries a un company del curs
anterior per què ho hem percebut?
DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI

35. Com sembla que es canvia
sense canviar res?
La Joana és professora de ciències i està explicant
el sistema nerviós. En la primera classe explica les
cèl.lules que constitueixen aquest sistema.
a) Com s’anomenen aquestes cèl.lules?
b) Descriu les parts que distingueixen aquestes
cèl.lules
c) Com es comuniquen les neurones?
…

36. Exemples de preguntes curtes
però interessants
• Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava
10 kg ara en pesa 100.
• Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor
al cervell?
• En què hem de pensar (o observar) per saber si
un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per
saber si un cuc i una serp formen part del mateix
grup d’animals)?

37. Però per avaluar la competència
són necessàries tasques
relacionades amb l’actuació
• Aquest anunci afirma que la compra d’un
cotxe d’aquesta marca és “CO2 neutral”.
Argumenta si creus que és cert o no, i
justifica, des del punt de vista ambiental,
quins aspectes s’haurien de tenir en
compte al comprar un vehicle a motor
ESO - Ciències

38. I a primària?
(després de treballar el cicle de
l’aigua i l’argumentació)
• L’Ajuntament està iniciant converses amb
els responsables de d’una empresa de
cartronatge perquè s’instal.li en el polígon
de Can Serra. Se’t demana des de l’
Ajuntament la teva opinió, per poder
valorar millor si ens convé la instal.lació
de la fàbrica, i en cas afirmatiu, que
plantegis quines condicions o
compromisos haurien de poder cumplir.
CEIP La Roureda (6è primària)

39. Si no canvien les
preguntes-activitats d’avaluació,
no canvia res

40. Un segon problema:
b) Coherència entre els objectius
d’aprenentatge i l’avaluació

41. Importància de preveure la
competència global que volem ajudar
a desenvolupar en una UD
Objectiu redactat en forma de competència
Que els alumnes siguin capaços de:
- Utilitzar el coneixement sobre … i les dades o
informacions obtingudes a partir de … per …
(prendre decisions, argumentar…) actuacions en
relació a….

42. Quins criteris d’avaluació?
Es pot distingir entre:
- Criteris de realització (relacionats amb
l’aplicació de les accions recollides a la
Base d’Orientació -planificació de l’acció-)
- Criteris de resultats (que ens indiquen el
nivell de qualitat amb què apliquem
aquestes accions)

43. • Objectiu (competencial): Utilitzar els coneixements
sobre l’energia i les seves propietats per analitzar
críticament un anunci i per argumentar l’opinió de
manera fonamentada.
• Criteris avaluació:
De realització De resultats
Aborda l’anàlisi del problema tenint en compte la Ho fa de manera:
seva complexitat (té en compte diverses - Pertinent
variables, pros i contras…) - Completa
Utilitza el concepte d’energia tenint en compte - Precisa
les seves propietats (es transforma, es - Coherent
transfereix, es conserva, es dissipa…)
Argumenta de manera que convenç,
fonamentant les seves raons, utilitzant
connectors adients…

44. Un tercer problema:
c) Com qualificar el grau de
competència?

45. Preguntes del professorat
• Quan val cada competència a la nota
final?
• Quan valen els coneixements i quan les
competències?
• Es pot aprovar si no tenen els
coneixements adquirits de la matèria?
• …

46. Com ho fa PISA?
• Identifica 6 (+0) nivells de competència

47. Per on començar a
replantajar-nos la qualificació?
• Definir “nivells de competència”
interrelacionant aspectes diversos
(i posar en dubte que un alumne que
respon bé la meitat de les qüestions ja
és “competent”).

48. El treball entorn a una visió
competencial de l’aprenentatge
genera moltes preguntes i dubtes
per als quals encara no tenim
respostes. Sabem més “què no
és” que no pas “què és”. Però
ens obre camins per innovar i per
avançar entre tots.