1. 9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA
GUERRA CIVIL

4. Bandera republicana

5. El context històric
• Internacional: Etapa d’entreguerres (1918-
1939) Ascens dels feixismes a Europa, Crack
del 29 i crisi econòmica mundial.
• Espanya i Catalunya: Segona República (1931-
1936).
Tres etapes:
• Bienni Progressista (1931-9133)
• Bienni Negre (1933-febrer 1936)
• Front Popular (febrer-juliol 1936)

6. Etapes de la República
• Bienni progressista (govern d’esquerres): Constitució
de 1931. Primera etapa de reformes (religiosa, militar,
agrària, descentralització de l’estat, social i cultural). A
Catalunya: Generalitat i Estatut del 32.
• Bienni Negre (govern de dretes): segona etapa de
limitació de les reformes. Fets d’octubre del 34:
revoltes i suspensió de la Generalitat i de l’Estatut de
Catalunya.
• Govern del Front Popular (govern d’esquerres): Nou
impuls de les reformes. Restabliment de la Generalitat i
de l’Estatut. Agitació social i radicalització. Cop d’estat
del General Franco. Inici de la Guerra Civil.

7. La proclamació de la República:
• 12 abril de 1931 Eleccions municipals.
• Espanya: triomf dels partits d’esquerres (republicans, socialistes i
nacionalistes). Catalunya: triomf d’ERC
• 14 d’abril de 1931 Proclamació de la República a molts pobles i
ciutats d’Espanya
• Francesc Macià proclama la República Catalana integrada en la
Federació de Repúbliques Ibèriques.
• Alfons XIII renuncia a la corona i se’n va a l’exili.
• Formació d’un govern provisional de la Segona República
Espanyola.
• Conflicte entre Catalunya i el govern provisional de la República.
• Tres ministres de Madrid viatgen a Barcelona i negocien amb
Macià.
• S’acorda la concessió d’una autonomia per Catalunya.

11. Bienni Progressista (1931-9133)
• Govern d’esquerres (republicans i socialistes)
• Constitució de 1931
• Reformes: educativa, religiosa, militar, agrària,
social i descentralització de l’estat.
• Autonomia de Catalunya: restabliment de la
Generalitat i Estatut del 32
• Francesc Macià: president de la Generalitat
(ERC)

24. Bienni Negre (1933-febrer 1936)
• Govern de dretes (PRR i CEDA)
• Limitació de les reformes
• A Catalunya, govern d’esquerres, presidit per Lluís
Companys (ERC). Tensió entre el govern de la
República Espanyola i la Generalitat de Catalunya.
• Fets d’Octubre del 34: revoltes a Astúries i
Catalunya.
• Companys proclama la República Catalana.
• Suspensió de la Generalitat i de l’Estatut
• Govern de la Generalitat a la presó

25. Causes dels Fets d’Octubre del 34
• El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de
Lerroux va formar-se un nou executiu
conservador en el qual la CEDA de Gil Robles
finalment accedia a les responsabilitats de
govern. Però, per amplíssims sectors del país la
CEDA i el seu líder representaven la fi de les
transformacions socials republicanes, ja
modificades des de la victòria electoral de les
dretes el 1933. Fins i tot, des de l’esquerra va
interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com
una deriva del règim cap al feixisme que, a més,
amenaçava l’autonomia catalana.

26. La llei de contractes de conreu de Catalunya 1934
• A partir, però, de finals del s. XIX,
l'epidèmia de la fil·loxera va provocar la
fi dels contractes de rabassa morta, i els
propietaris expulsaven els rabassaires
de la terra.
• La Llei de Contractes de Conreu fou
una llei elaborada l'abril de 1934 pel
govern de Lluís Companys que tenia
com a finalitat bàsica substituir l'antic
contracte de rabassa morta a fi de
protegir els camperols de ser expulsats i
dotar-los de terres pròpies.
• Aquesta llei no va ser aprovada per les
Corts Espanyoles i provoca una forta
tensió entre el govern de la República i
el de la Generalitat que culmina amb
els Fets d’Octubre del 34 a Catalunya.

27. La revolució d'Astúries del 34
• La Revolució d'Astúries de 1934 va ser
una insurrecció coordinada entre les
diferents forces d'esquerres asturiana,
amb l’objectiu d’abolir el règim republicà i
substituir-lo per un règim socialista.
• L’octubre de 1934, la direcció proletària
del procés revolucionari a càrrec d’Aliança
Obrera va donar a la insurrecció un
caràcter de presa del poder polític.
• Així, els miners asturians van
protagonitzar una revolució social, fruit de
l’acord previ entre anarquistes, socialistes
i comunistes.
• Columnes de miners armats van ocupar
els pobles de la conca, van prendre gran
part de les casernes de la Guàrdia Civil i
van substituir els ajuntaments per comitès
revolucionaris que van assumir el
proveïment d’aliments, el funcionament
dels transports i el subministrament
d’aigua i electricitat.

34. Front Popular (febrer-juliol 1936)
• Govern d’esquerres
• Nou impuls a les reformes
• Restabliment de la Generalitat i de l’Estatut.
• Agitació social i radicalització
• Enfrontaments entre radicals de dretes i
d’esquerres.
• Cop d’estat del General Franco. Inici de la
Guerra Civil.

39. La Guerra Civil 1936-1939

41. Context internacional
• Etapa d’entreguerres (1919-1939). Ascens dels
feixismes a Europa (Hitler i Mussolini) i crisi econòmica
mundial (crack de 1929) . Consolidació del comunisme
a la URSS, amb Stalin. Democràcies dèbils que no
poden aturar els totalitarismes ( França, Regne Unit...).
• Anys previs a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
Polarització:
• Democràcies-dictadures
• Feixisme-Comunisme (Totalitarismes)
• Dretes-esquerres

43. Causes de l’esclat de la guerra:
• Oposició dels sectors dretans de la societat
espanyola als intents de reforma democràtics
de la República.
• Feblesa dels governs republicans
• Sensació d’inestabilitat i de desordre públic.

44. Bàndols enfrontats:
• “NACIONALS”
• Sectors tradicionals i
conservadors
• Propietaris agrícoles
• Alta burgesia industrial
i financera
• Església catòlica
• Monàrquics
• Carlins (Requetè)
• Falangistes
• Militars africanistes
• REPUBLICANS
• Sectors progressistes
• Classes populars
• Obrers i empleats
• Intel·lectuals i artistes
• Pagesos sense terres
• Classes mitjanes
• Anarquistes
• Comunistes
• Socialistes
• Militars demòcrates

46. Guerra Civil 1936-1939
• Inici:
• Cop d’estat militar contra la República, encapçalat
pel general Francisco Franco (18 de juliol 1936).
• Etapes:
• Govern de Giral. Esclat revolucionari ( juliol-
setembre 36 ).
• Govern Largo Caballero (setembre 36–maig 37).
• Govern Negrín (maig 37-març 39 )

47. Suport internacional
• Els governs feixistes
d’Alemanya (Hitler) i
Itàlia (Mussolini) donen
suport a Franco.
• França i Gran Bretanya
(democràcies) es
mantenen neutrals i
creen el Comitè de No-
intervenció (Agost 36)
• L’URSS (Stalin) va donar
suport a la República .
• Brigades internacionals:
voluntaris de tot el món
que lluiten en defensa de
la República i contra el
feixisme.

49. L’estiu del 36:
Juliol-setembre 36: Govern de Giral
Situació de caos i descontrol i revolta social.
• A la zona republicana, comitès i Juntes de Defensa per
reorganitzar la situació.
• A Catalunya, fracàs del cop d’estat. Els obrers agafen les
armes i s’enfronten als militars. El govern no controla la
situació. Situació revolucionària. Reorganització de la
rereguarda: Comitè de Milícies Antifeixistes, economia de
guerra i decret de col·lectivitzacions.
• A la zona Nacional, govern de Burgos.
• Espanya dividida en dues zones: Nacional i republicana.
Territori “Nacional” no unificat.

52. La revolució social
• Els obrers col·lectivitzen les fàbriques i els pagesos les
terres.
• Volen fer la revolució social i que el poder sigui del
poble.
• Durant els primers mesos de la guerra es produeixen
actes violents contra empresaris, burgesos,
eclesiàstics... contra les classes privilegiades en
general.
• Alhora, organitzen milícies de voluntaris per anar a
lluitar contra els feixistes al front d’Aragó.
• Es planteja un dilema entre els partidaris de guanyar
primer la guerra i després fer la revolució social i els de
fer la revolució i guanyar la guerra alhora.
• Això provocarà un enfrontament entre uns i altres
dintre el bàndol republicà (Fets de Maig del 37).

61. Govern de Largo Caballero:
Setembre 36-Maig 37:
• A Catalunya, govern de la Generalitat presidit per Lluís
Companys. Reorganització del poder.
• Ministres anarcosindicalistes al govern de la República.
• Fets de maig del 37: guerra o revolució?
• S’unifica el territori “Nacional”.
• Lluita per Madrid. Batalles del Jarama (febrer 37) i
Guadalajara (març 37), victòries republicanes, Madrid
resisteix.
• Ocupació d’Andalusia occidental, Extremadura i
Astúries pels insurrectes (Nacionals).

63. Diferències
Exèrcit “Nacional” – Exèrcit Republicà:
Exèrcit “Nacional”:
• Organització regular de
l’exèrcit tradicional
• Incorporació de carlins i
falangistes
• Comandament únic
Exèrcit Republicà:
• No té estructura regular
• Són voluntaris organitzats
en milícies.
• Creació de l’Exèrcit Popular
(octubre 36).

67. Els fets de Maig del 37
• Esdeveniments:
• Les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar
els anarquistes de l’edifici de la Telefònica, que
controlava les comunicacions.
• CNT I POUM contra PSUC, ERC I UGT que donen suport
a la Generalitat.
• Intervenció del govern de la república amb 5000
guàrdies d’assalt, per posar fi a la crisi.
• Conseqüències:
• Més de 200 morts
• Derrota dels anarquistes i del POUM
• Crisi del govern de la Generalitat.

69. Govern Negrín (maig 37-març 39 )
• Els comunistes controlen el govern de la República
Espanyola.
• Govern de la República a Barcelona. La Generalitat perd
poder a Catalunya.
• Zona republicana dividida en dues parts.
• Els insurrectes arriben al mar per la zona de l’Ebre, des
d’Aragó. Catalunya aïllada de la resta de territori republicà.
• Batalles de Brunete (juliol 37), Belchite (nov. 37), Terol
(gener 38) i de l’Ebre (juliol-octubre 38), guanyades pels
“nacionals”.
• Febrer 39: ocupació de Catalunya i final de la guerra.
Queda encara la zona de Madrid i fins la costa de Valencia
en poder de la República, que es rendirà dies més tard.

70. Andreu Nin 1892-1937

71. Andreu Nin i el POUM
• Els fets de maig van enfortir les posicions dels
comunistes dintre el govern de la República.
• El nou govern de Negrín declara il·legal el
POUM. El seu dirigent, Andreu Nin, és detingut
i probablement assassinat per la policia política
soviètica.
• El POUM era un partit comunista independent,
que no seguia les directrius d’ Stalin.
• Stalin considerava Andreu Nin el seu enemic.

78. El bàndol nacional
• A la zona “Nacional” els militars controlen el
poder des del primer moment.
• Es forma la Junta de Defensa Nacional a Burgos,
més tard govern de Burgos.
• Francisco Franco és proclamat cap d’estat i
Generalíssim dels exèrcits (1 d’octubre de 1936).
Dictadura personal de Franco.
• 1937 Decret d’unificació: creació de la FET i de las
JONS, partit únic del franquisme format per
falangistes, carlins i feixistes.
• Persecució dels republicans, execucions, consells
de guerra, ...

82. El drama dels
refugiats

87. A la zona republicana els aliments eren escassos .Això va fer
sorgir un mercat negre on es podien adquirir productes a preus
molt elevats.
A la zona “Nacional” no van patir aquesta manca d’aliments ja
que tenien les zones agrícoles més importants d’Espanya.

88. L’exili

89. L’exili

90. L’exili