3. ANTIC RÈGIM ESTAT LIBERAL
Segle XVIII Segle XIX
POLÍTICA Monarquia absoluta
Súbdits
Sistema parlamentari o
constitucional .
Monarquia o república
Ciutadans
ECONOMIA Agrícola i ramadera
Tècniques tradicionals
De subsistència
Règim senyorial
Capitalista o de mercat
Oferta i demanda
Propietat privada
SOCIETAT Estamental
Privilegiats ( nobles i clergues)
No privilegiats (burgesos, pagesos,.)
Per naixement
De classes
Burgesia i proletariat
Per poder econòmic
DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta mortalitat
Poc creixement de la població
Transició demogràfica
Creixement de la població
16. Revolució industrial
• Conjunt de canvis econòmics (capitalisme),
socials (ordre burgès) i tecnològics que es van
produir inicialment a la Gran Bretanya en la
segona meitat del segle XVIII. Els avenços
tècnics, sobretot la màquina de vapor,
l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del
1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura
menaren a una revolució en l'àmbit de la
indústria, que encapçalaren els sectors del
tèxtil, el carbó i el ferro.
• Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà
imposant lentament a la resta de països
europeus, entre els qual cal incloure
Catalunya.
18. Carles IV (1788-1808)
• Carles IV congela les reformes
iniciades pel seu pare Carles III
• Causa: por a l’expansió de les idees
revolucionàries, contràries a
l’absolutisme.
• Godoy primer ministre
20. Carles IV:
La Guerra Gran (1793-95)
• Causa (detonant): Execució de Lluís XVI
• Bàndols: aliança de les monarquies
europees absolutistes contra la França
revolucionària.
• Conseqüències: derrota d’Espanya
• 1795 Pau de Basilea: subordinació
d’Espanya als interessos de França.
• Conflicte amb Gran Bretanya.
21.
22. Carles IV:
Batalla de Trafalgar (1805):
• Causes: interès de Gran Bretanya pel
predomini marítim.
• Bàndols: Gran Bretanya contra Espanya
i França.
• Conseqüències: destrucció de la flota
espanyola.
• Paralització del comerç colonial
• Crisi de la hisenda
• Crisi en el tèxtil català per la pèrdua
dels mercats colonials.
23. Carles IV: Godoy
• Mesures de Godoy:
– Endeutament de l’estat
– Augment de les contribucions
– Desamortització i venda de terres de
l’església.
• Conseqüències:
– Oposició de la noblesa i de l’església
– Animadversió del fill del rei (Ferran VII)
– Descontentament popular.
– Avalots i revoltes
24. La Guerra del Francès (1808-1814)
• Tractat de Fontainebleau : Espanya i França
pacten repartir-se Portugal.
• L’exèrcit francès entra a Espanya
• Motí d’Aranjuez: Ferran, fill de Carles IV, es
revolta contra el seu pare i vol ocupar el tron.
• El rei Carles IV demana ajuda a Napoleó
• Napoleó ocupa el país.
• Carles IV i Ferran VII abdiquen en Napoleó a
Baiona.
• Napoleó nomena el seu germà Josep I rei
d’Espanya.
25. JOSEP I BONAPARTE (1808-1814)
• Convoca les Corts i promulga el
“Codi de Baiona”, una mena de
constitució liberal.
• La població no accepta el rei
“estranger”
26. La Guerra del Francès (1808-1814)
• Causes: invasió de l’exèrcit francès
• “Segrest”del monarca espanyol Carles IV i del seu fill Ferran.
• Fets:
• 2 de maig de 1808 Aixecament popular a Madrid contra els
francesos.
• Revolta a tot el país. Inici de la guerra.
• 2 poders: monarquia bonapartista de Josep I i les juntes provincials.
• Guerrilles populars. Exèrcit regular mal preparat.
• Junta Suprema Central: assumeix la sobirania en nom de Ferran VII.
• 1810 Consell de Regència, establert a Cadis.
• Suport dels anglesos. Ofensiva de l’exèrcit angloespanyol contra els
francesos (Wellington).
• Barcelona sota domini francès. 1812 Napoleó incorpora el principat a
França.
• Derrotes dels francesos a Rússia i a tota Europa.
• Josep I abandona Espanya
• Tractat de pau de Valencay (1813): Ferran VII recupera el tron
espanyol
• Juny 1814: les tropes franceses abandonen Espanya.
• Batalles importants: Bruc, Bailén, Arapiles, Somosierra
27. La Guerra del Francès (1808-1814)
• Impacte a la nostra comarca: forta resistència a l’Arboç
• Curiositat: el gegant de l’Arboç es diu Chabran en
record d’un general de l’exèrcit napoleònic. Aquest
general es caracteritzà per la seva crueltat envers la vila
de l'Arboç a la qual va sotmetre a tota mena de vexacions:
saquejos, incendis, etc. La població arbocenca,
profundament ressentida amb aquest personatge, no se li
ocorregué millor dia que dedicar-li un gegant en senyal de
mofa per fer-lo ballar al seu antull.
• Llegenda: el timbaler del Bruc
• Quadre famós: “Els afusellaments del 3 de maig” de
Goya.
28. L’ incendi de l’Arboç´(9 juny 1808)
• “Tot anant cap a Tarragona, (Chabran) havia estat rebut pertot arreu amb la
demostració de l’amistat que havia d’inspirar la bona conducta d’aquestes
tropes. Però durant la seva curta estada a Tarragona l’escena havia canviat.
Bandits reunits de totes parts de Catalunya havien envaït el Vendrell, Arbós i
Vilafranca i havien sollevat aquests pobles i tota la població dels encontorns
(….).
• El general Chabran havia d’esperar doncs grans obstacles per fer la
conjunció (amb Duhesme, que l’havia reclamat). Efectivament va trobar
l’avantguarda dels rebels al Vendrell i la feu retrocedir, però llurs forces
principals estaven a l’Arbós on la població i la posició els eren molt favorables.
Es defensaven amb grans peces de canó: però els tiradors les van capturar
aviat, i havent desembarassat l’obertura, el General de cavalleria Bessières va
travessar tota aquesta llarga vila al galop amb els seus cuirassers fins a l’altre
costat per treure’ls les esperances de retirada.
• Mentrestant el general Goullus feia envoltar el poble pels caçadors a
cavall i els tiradors. La intenció del general Chabran era d’estalviar els
habitants tot fent justícia contra els bandits; però dones, nens, vells, tots
s’havien unit a ells i tots estaven posseïts del més gran furor: una pluja de
trets sortia de les cases, bigues i pedres eren llençades des de les finestres i
des de les teulades sobre els nostres soldats que volien penetrar-hi, de manera
que, per estalviar la vida dels nostres braus, va ser necessari calar-hi foc per
tots costats i exterminar així els rebels amb un incendi general”.
(«Resumé des Opérations militaires. Corps d’Armée des Pyrénées Orientales» del general
Porte, desembre de 1808. Archives Nationales, Paris. AF IV 1621. Original en francès).
34. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812
• La convocatòria de les Corts:
– La Junta Suprema Central s’havia dissolt el 1810
– Substituïda pel Consell de Regència
– Dificultats per l’elecció de diputats i per reunir-se, a causa de la
guerra.
– La Junta Superior de Catalunya envia 20 diputats catalans
(Antoni de Capmany).
– Assemblea amb representació individual i no estamental.
– Tres tendències polítiques:
Absolutistes ( volen mantenir intacte l’antic règim)
Reformistes ( poder important del rei )
Liberals ( sobirania nacional i formació d’un estat liberal).
– Els diputats reunits a Cadis representen una minoria il·lustrada i
urbana.
– S’imposen els criteris dels liberals.
– S’estableix la sobirania nacional i es posen les bases per la
formació d’un estat liberal.
– La constitució de Cadis es considera la primera constitució
contemporània de l’Estat Espanyol.
35. La Constitució de Cadis (1812)
• Sobirania Nacional
• Monarquia liberal i parlamentaria
• Declaració dels drets del ciutadà: Igualtat de tots els ciutadans
davant la llei...
• Divisió de poders: legislatiu (corts i rei) executiu ( rei ) judicial (
jutges i magistrats )
• Una sola cambra legislativa
• Sufragi masculí indirecte
• Llibertats individuals ( expressió, impremta, associació...)
• Concepte de propietat privada
• Abolició del règim senyorial ( privilegis de la noblesa i l’església )
• La noblesa manté la propietat de la terra
• Desamortització de les propietats eclesiàstiques
• Abolició de la Inquisició
• Religió catòlica oficial
• Abolició dels gremis
• Llibertat de comerç
• Llibertat de producció agrícola i industrial
• Eliminació de duanes
• Llibertat de preus
39. Ferran VII :
Etapa absolutista: (1814-1820)
• Manifest dels Perses
• Restableix l’Antic Règim
• Reprimeix els afrancesats i els liberals
• Crisi econòmica
• Moviments independentistes a Amèrica
• Afecten el comerç i la hisenda.
• “Pronunciamientos” de l’exèrcit (Riego)
• Oficials liberals defensors del
liberalisme.
42. Ferran VII:
Trienni liberal (1820-1823)
• “Pronunciamiento” de Riego
• Constitució de 1812
• Suport de la burgesia comercial
• Mesures: eliminació de duanes
llibertat d’indústria
impostos a la noblesa i l’església
desamortització béns eclesiàstics
• Partides reialistes
• Liberals: moderats i exaltats
• Santa Aliança ( 100 mil fills de Sant Lluís )
43.
44. Ferran VII :
Dècada Ominosa (1823-1833)
• Repressió: exili liberals
• L’església recupera els seus béns
• La Inquisició no va ser restaurada.
• Aranzel proteccionista (manufactures catalanes)
• Descontentament sectors reialistes (apostòlics)
• Proposen Carles Maria Isidre com a rei
• Insurrecció dels Malcontents (1827) a Catalunya
• Problema successori
• Llei Sàlica: llei vigent que no permet que les dones ocupin el tron
d’Espanya.
• 1830 Neix Isabel II
• Pragmàtica sanció que anul·la la llei Sàlica
• Carles Maria Isidre exclòs dels seus drets a la corona
• Amnistia política
• En morir Ferran VII inici de la Primera Guerra Carlina
• Bàndols: Carlins (absolutistes) contra Isabelins (liberals)
45.
46. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA:
L’Amèrica Espanyola a finals del segle XVIII
• Etapa de prosperitat
• Reactivació del comerç
• Explotació de plantacions de cafè, sucre, tabac...
• Mà d’obra esclava
• Burgesia criolla (de raça blanca però nascuda a
Amèrica).
• Discriminació dels criolls en els càrrecs colonials
• Forts impostos
• Control de l’economia i el comerç per part del govern
d’Espanya
• Influència de les idees liberals
• Independència dels Estats Units (1783)
• Suport de la Gran Bretanya als moviments
secessionistes.
47. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA:
El procés d’Independència:
• Intransigència de la monarquia
• Expansió del moviment d’alliberament.
• Creació de repúbliques americanes independents:
• Paraguai (1811), Argentina(1816), Veneçuela, Colòmbia, Mèxic
(1821), Uruguai, Xile (1818), Bolívia (1824) , Equador, Perú
(1824).
• Governs de criolls que marginen la majoria indígena
• Fracàs dels estats liberals a Amèrica
• Règims unipersonals i despòtics ( cabdillisme )
• Manca d’una classe mitjana àmplia
• Economies agràries
• Dependència colonial.
• Darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines (fins 1898)
• Conseqüències a Catalunya:
• Pèrdua de mercats colonials
• Repatriació de capitals (indians)
• Impuls a la industrialització catalana
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54. Vocabulari:
• Afrancesats: espanyols partidaris dels francesos. Eren liberals
il·lustrats que preferien les idees polítiques dels francesos a
l’absolutisme dels borbons espanyols.
• Estat liberal:
• Milícia nacional
• Sometent:
• Maçoneria
• Pronunciament
• Criolls
• Indians
• Llei Sàlica
• Carlins
• Isabelins
55. Cronologia:
– 1793-95 Guerra Gran
– 1795 Pau de Basilea
– 1805 Batalla de Trafalgar
– 1807 Tractat de Fontainebleau
– 1808 Motí d’Aranjuez
– 1808-1814 Guerra del francès
– 1808 Codi de Baiona
– 1812 Constitució de Cadis
– 1813 Tractat de Valençay
– 1814 Manifest dels Perses
– 1815 Congrés de Viena
– 1827 Insurrecció dels Malcontents
– 1830 Pragmàtica Sanció
– 1833 Primera Guerra Carlina
56. Personatges:
– Godoy
– Wellington
– José San Martín
– Simón Bolívar
– Napoleó Bonaparte
– José Bonaparte
– Carles IV
– Ferran VII
– Carles Maria Isidre
– Riego
