L'escola Mallorquina. Power fet per alumnes de 2n batxillerat a fi d'entendre Rosselló-Pòrcel,

1. L’ESCOLA
MALLORQUINA
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Antonio Pozo i Arnau Corts
2n BTX. A
Literatura Catalana

2. ÍNDEX
Escola Mallorquina
●Característiques
●Autors més importants
●Corrents literaris
La figura de Gabriel Alomar

3. ESCOLA MALLORQUINA
Escola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins sobretot el grup
de la revista La Nostra Terra de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de
postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la
característica principal seria l'arrel clàssica, i la rigor acadèmica de la forma, de la
temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al
noucentisme.
Grup d’escriptors inspirats amb els clàssics grecollatins.
Estan vinculats amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme,
Modernisme i Noucentisme entre d’altres.
Existeix una alternança entre el català i el castellà, com en el propi Rosselló-Pòrcel.

4. CARACTERÍSTIQUES
L’Escola Mallorquina s’interpreta amb dos sentits fins al 1936:
• En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
• En sentit estricte, grup de poetes d’una tendència poètica d’unes característiques determinades dins de la literatura catalana-valenciana-
balear.
Característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica.
Interès per damunt de tot per l’art i la musicalitat com a recurs de la poesia.
Temàtica paisatgista (propensió als mites)

5. AUTORS VINCULATS MÉS IMPORTANTS
Nucli ideològic que s’imposa:
La majoria dels autors de l’Escola Mallorquina eren conservadors i defensors d’una personalitat
mallorquina que, si bé ja era nacionalista, es mantingué desvinculada dels moviments progressistes
del principat. Fou una Ideologia basada en la tradició rural, la religiositat i un possibilisme
nacionalista.
Noms vinculats a l’Escola mallorquina:
•Bartomeu Rosselló-Pòrcel (són notables les influències que rep d’aquesta escola)
•Josep Maria Quadrado
•Josep Lluís Pons i Gallarza

6. CORRENTS LITERARIS
● Romanticisme: El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari. El seu
caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició,
amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
● Neoclassicisme:El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a
reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de
la Il·lustració fonamentats en la raó.
● Costumisme: El costumisme és un tipus de novel·la romàntica del segle XIX i XX. Aquest tipus de novel·la sorgeix amb la intenció de 'conservar els
aspectes tradicionals de la vida del poble. Relata tipus socials, ambients... i aleshores generalitza les peculiaritats. És subjectiu.
● Naturalisme: El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va
ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és
una evolució del realisme.

7. GABRIEL ALOMAR
Primerament hem de saber que va ser el gran mentor de
Rossellò-Pòrcel. Aquest Fou un poeta, prosista i assagista
mallorquí, molt relacionat amb el moviment d'art català del
modernisme tot i que en féu una interpretació molt personal. Va
ser un llibertari d'esquerres actiu, especialment a Barcelona i
altres regions de parla catalana, des dels primers anys del
segle XX fins a la seva mort a l'exili.
Es va involucrar també en el moviment nacionalista català i el
corrent literari del noucentisme, amb influències poètiques de
Gabriele d'Annunzio i Giosuè Carducci. Col·laborà a
nombrosos diaris, com El Poble Català (1904-1906), que va
ajudar a impulsar, i El Imparcial. En el primer hi va publicar
diversos articles sobre el liberalisme català on exposava la
idea de vincular el nacionalisme amb la modernització social,
tot ressaltant el paper de les ciutats com a agents suprems de
la civilització, i on va rebutjar sempre el tradicionalisme i el
ruralisme.