4. Els testicles tenen dues funcions principals:
• Produir les gàmetes masculines pels processos d’espermatogènesi I
espermiogènesi
• Secretar hormones sexuals masculines
L’espermatogènesi I l’espermiogènesi comencen a la pubertat i continuen
durant tota la vida. Al principi de la pubertat els testicles segreguen grans
quantitats de testosterona, hormona esteroidea que estimula el creixement
testicular i s’inicia la maduració dels túbuls seminífers.
Els primitius “cordons sexuals” dels testicles embrionaris contenien cèl·lules
germinals primordials. A la pubertat, conforme els testicles descendeixen cap
a l’escrot, els cordons sexuals desenvolupen un lumen central i es diferencien
en els túbuls seminífers. Alhora, les cèl·lules germinals primordials de
l’interior dels túbuls es divideixen diversos cops per mitosi diferenciant-se en
espermatogonis.
5. Els espermatogonis (2n) es divideixen per mitosi formant els espermatòcits
1aris (2n) que patiran la primera meiosi dant lloc als espermatòcits 2aris (n),
que patiran la segona meiosi formant les dues espermàtides. Alhora que
esdevenen les divisions, les cèl·lules filles migren cap al lumen dels túbuls
seminífers, així les espermàtides les trobarem adjacents al lumen. Aquest
procés és l’anomenada espermatogènesis.
En la fase d’espermiogènesis les espermàtides es transformen en
espermatozous madurs amb les següents parts:
6.
7. Els espermatozous s’introdueixen en el lumen dels túbuls i són transportats a
l'epidídim on s'emmagatzemen. En l’ejaculació l’esperma és propulsat cap als
vasos deferents i l’uretra i es barreja amb les secrecions de la vesícula
seminal, la pròstata I les glàndules bulbouretrals.
La capacitació seria la part final del procés, esdevenen canvis en l’acrosoma
que s’omple de vesícules amb enzims hidrolítics que permetran a
l’espermatozou penetrar la membrana pel·lúcida de l'òvul. Aquest procés té
lloc en el tracte genital femení I requereix del contacte amb les secrecions de
l’oviducte. Els espermatozous usat en FIV són capacitats artificialment
11. Els ovaris tenen dues funcions principals:
• Produir les gàmetes femenines pel procés d’oogènesi
• Secretar hormones
Les gònades embrionàries contenen cèl·lules germinals primordials que per mitosi
formaran la oogònia (2n). En el 5é mes de desenvolupament fetal algunes de les
oogònies augmenten de tamany i es divideixen per mitosi esdevenint oòcits primaris
(2n). Aquests oòcits comencen la 1a meiosi. Al 7é mes de desenvolupament
embrionari els oòcits 1aris s’envolten d’una capa de cèl·lules aplanades esdevenint
fol·licles primaris. Aproximadament, al néixer, presentem uns 500.000 fol·licles
primaris en el ovari. En el moment que els oòcits primaris s’encapsulen, la 1a divisió
meiòtica s’atura, concretament en la profase I. I fins a la pubertat romandrà en aquest
estat.
Al contrari que en el mascle, les cèl·lules germinals de la femella ja són presents des
del naixement, però la meiosi està aturada, nomes es completa durant la maduració
fol·licular, en el període previ a l’ovulació. Aquesta suspensió en profase pot durar fins
uns 40 anys.
En els mascles la meiosi I només té lloc després de la pubertat i tot el procés dura uns
70 dies.
12. Però a més, mentre en l'espermatogènesi es formen 4 espermatozous, en el cas de
l'oogènesi, el procés no és equitatiu. De cada oogoni nomes es formarà un oòcit, els
altres 3 donaran lloc a corpuscles polars que degeneraran.
14. En cada cicle ovàric uns 20 fol·licles primaris comencen el procés de maduració, però
generalment nomes un arriba a la maduresa, la resta degenera. Aquest cicle es
divideix en 3 fases:
• Fase fol·licular: on de nombrosos fol·licles primaris nomes es desenvolupa un
fol·licle de Graaf. (cèl·lules de la granulosa i zona pel·lúcida; degeneració/atresia
fol·licular; antrum; ooteca – teca interna segrega estrogen; completa la meiosi I
abans ovulació)
• Fase ovulatoria: Quan està totalment desenvolupat, el fol·licle de Graaf sobresurt de
la paret de l’ovari. L’ovulació té lloc quan la paret de l’ovari es trenca i l'oòcit 2ari és
expulsat a la cavitat peritoneal. La segona divisió meiòtica nomes es completarà
quan l'oòcit hagi estat penetrat per l’espermatozou, llavors parlem d’òvul.
15. • Fase lútea: Desprès de l’ovulació les cèl·lules de la granulosa del fol·licle de Graaf
proliferen i formen el cos luti molt vascularitzat que segrega progesterona (prepara
l’endometri per la implantació) i estrògens. Si l’ou no s’implanta el cos luti degenera i
forma el corpus albicans, si s’implanta la placenta segregarà gonadotropina corionca
(hCG) que evita la degeneració del cos luti mantenint la segregació de progesterona
fins que la placenta en pugui segregar per si mateixa.
18. Exercicis 10, 11 i 12 pàg. 252
Fecundació i desenvol. embrionari
• Fertilització: aproximació gàmetes i penetració a l'oòcit 2ari
• Amfimixi: Unió dels pronuclis (descondensats) – cariogàmia; i reabsorció dels
embolcalls per formar un sol nucli – sincàrion
Llegir pàg. 254 llibre
19. Direcció marcada dels espermatozòides
cap a l`òvul
Zona amb una alta densitat
d’espermatozoides
21. En el moment en què els dos nuclis (haploides), el de l’oòcit
i el del espermatozoide, es fusionen té lloc la fecundació.
Originant-se una cèl·lula diploide: l’ou
A partit d’aquest moment, s’inicien un seguit de mitosi. És a dir la cèl·lula és divideix
per formar dues cèl·lules. I aquestes, al seu torn, es divideixen per formar un embrió
de quatre cèl·lules; i així successivament. Totes aquestes divisions es fan
sincrònicament i seguint un temps pautat. Per altra banda, fixeu-vos en què l’ou no és
cada cop més gran, sinó que les cèl·lules filles cada cop són més petites
22. Després d’un nombre elevat de divisions es forma la mòrula, una esfera formada per
milers de cèl·lules.
Posteriorment, les cèl·lules es van situant cap a la perifèria per formar la blàstula. Esfera
entapissada per les cèl·lules o blastòmers i amb un espai intern anomenat blastocel.
Seguidament té lloc la gastrulació: Una part de la blàstula s’invagina fins aproximar-se a
la paret oposada: formant-se dues capes: ectoderma, i endoderma.
Per altra banda, algunes cèl·lules es desprenen i es queden en la cavitat
celomàtica, constituint l’origen de la tercera capa: mesoderma.
23. Després de la unió dels dos
?
nuclis, comencen les divisions.
Podem observar fases de 4, 8,
16 cèl·lules
?
4C
8C
16C
24. Seqüència de divisió cel·lular:
A: pol animal; divisió simètrica en el pla meridià. Cèl·lules filles iguals a les progenitores
V: pol vegetal; divisió asimètrica en el pla equatorial. Cèl·lules filles més petites que les
progenitores, (divisió més lenta)
A
* *
*
*
V t=0 t=26” t=1’10” t=1’46”
*
*
t=1’50” t=1’56” t=2’20” t=3’
