1. ORGANITZACIÓ
ECONÒMICA DE LES
SOCIETATS.
TEMA 7

2. INTRODUCCIÓ.
 Totes les coses que consumim són producte del
treball humà.
 L’ activitat econòmica és el conjunt d'activitats fetes
pels èssers humans per satisfer les seues
necessitats.
 Produir béns (distribuir-los i vendre'ls)
 Prestar serveis
 La organització econòmica de les societats és un
factor fonamental per conèixer l’estructura de la
població, els seus moviments, etc.

4. EL FUNCIONAMIENT DE L’ACTIVITAT
ECONÒMICA.
L’ activitat econòmica té tres fases:
 La producció de bens:
 Bens de consum o finals: Roba, calçat …
 Bens de producció o intermedis: màquines o
ferramentes
Serveis: hospitals, xarxes de transport …
La comercialització
 Distribució
 Venda (a l'engròs o al detall)
El consum

5. Béns d’ equip

6. EL CONSUM.
 Es la compra de bens
i serveis per part de
la població.
 Menjar, beguda, roba,
electrodomèstics,
automòbils…
 És la base del
sistema econòmic
dominant: el
capitalisme

7. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ.
ELS TRES FACTORS NECESSARIS PER A PRODUIR BÉNS
O SERVICIS SÓN:
ELS RECURSOS NATURALS.
(o matèries primeres).
EL TREBALL. Animals,
productes
agraris…
EL CAPITAL.
Són escassos i hi ha
perill de
sobreexplotació de la
naturalesa

8. Recursos naturals

10. Conseqüències mediambientals

12. EL TREBALL.
 El treball és tota activitat humana que servix per
a produir béns o subministrar servicis útils a les
persones.
 En la nostra societat, el tipus de treball més
habitual o estés és el treball per compte d'altre.
 Les persones poden realitzar també un treball
autònom. Hui es diu emprenedor/a.

13. EL CAPITAL.
 Per a produir béns o servicis és
imprescindible disposar de capital.
 S'entén per capital no sols els diners, sinó
també els edificis, les instal·lacions, les
màquines, les persones o les tecnologies
necessàries per a produir béns o servicis.

14. L’ ECONOMIA DE MERCAT.
 És el sistema econòmic dominant en el
món: el capitalisme.
 La idea fonamental de l'economia de
mercat és que només amb el lliure joc de
l'oferta i la demanda s'aconseguixen els
preus justos que permeten satisfer un
nombre més gran de necessitats.

15. FUNCIONAMENT DEL MERCAT.
OFERTA I DEMANDA.
 Mercat, venedors i compradors. En el mercat es compren i venen
mercaderies. En este espai coincidixen els venedors, que per
obtindre beneficis oferixen una determinada mercaderia i els
compradors, que la desitgen amb el preu més baix possible.
 Preu dels productes. El preu depén de la quantitat de productes i de
compradors. Si l'oferta és escassa i molts compradors desitgen el
producte, el preu puja. Si hi ha molta oferta i pocs compradors, el
preu baixa. Aquesta és la teoria.
 Llei de l'oferta i la demanda. El punt d'equilibri entre preu i quantitat
de producte venut fluctua segons les circumstàncies: és la llei de
l'oferta i la demanda.

16. La publicitat.
 La publicitat és necessària per a donar a
conéixer productes o servicis. Presenta un
producte mostrant les seues qualitats o
funcions.
 La publicitat influïx enormement en la
societat perquè està en totes parts i
condiciona la conducta de les persones.

17. ELS AGENTS
ECONÒMICS

18. DEFINICIÓ.
 Els agents econòmics són les persones,
grups o institucions que intervenen
decisivament en el funcionament de
l'economia.
 Hi ha tres agents econòmics essencials:
les famílies, les empreses i l'Estat.

19. LES ECONOMIES
DOMÈSTIQUES.
 Les famílies són un
dels principals
agents de consum.
Cada família dedica
una bona part dels
seus recursos
econòmics a
comprar béns i
servicis per a cobrir
les seues
necessitats.

20. LES EMPRESES.
 Les empreses són el principal agent de producció i distribució. Per mitjà del
treball i el capital, fabriquen i distribuïxen béns i servicis.
 En el mercat, els productes es venen a un preu quelcom superior al preu
que ha costat obtindre el producte. La diferència entre el preu de venda i el
de cost és el benefici. Aquest també depén de la plusvalia.
 Hi ha grans empreses multinacionals, empreses mitjanes i xicotetes
empreses.
 Segons la seua activitat, les empreses poden ser del sector primari,
secundari o terciari.

21. EL SECTOR PÚBLIC O ESTATAL.
 l sector públic és el conjunt
d'activitats i iniciatives econòmiques
i socials que realitza l'Estat, que es
poden realitzar amb els impostos
que paguen els ciutadans i les
empreses. Amb estos diners l'Estat
pot:
 Mantindre l'administració pública.
 Promoure l'activitat econòmica i les
relacions socials entre les persones.
INFRAESTRUCTURES.
 Oferir servicis públics.
ENSENYAMENT, SANITAT …
 Oferir altres prestacions socials com
a pensions de jubilació o de malaltia,
de desocupació, etc.

23. EL MERCAT
LABORAL

24. LA POBLACIÓ ACTIVA.
 La població econòmicament activa la formen totes les
persones ocupades que produïxen béns i servicis o que es
troben disponibles per a això. Inclou les persones en
desocupació.
 En quasi tots els països l'activitat econòmica de les persones
depén del seu sexe. Encara que cada vegada hi ha més dones
actives, poques arriben a llocs de gestió o de responsabilitat.
 Es dóna una pèrdua d'importància del treball en el sector
primari i un creixement del sector de servicis.
 L'automatització de la producció i la deslocalització ha portat a
la reducció de plantilles en moltes empreses. Estes raons són
algunes què expliquen que moltes persones hagen quedat en
desocupació.

25. EL MERCAT DE TREBALL.
 Per a desenrotllar la seua activitat, les
empreses necessiten persones
preparades per a exercir una funció
determinada.
 La demanda i l'oferta de treball
constituïxen el mercat de treball.

27. El salari mitjà de la dona a Espanya és un 34,7% inferior al de l'home, segons un informe
de Manpower. 24 de gener del 2005
L'estudi afirma que es podria posar fi a esta situació amb més treball a temps parcial
Les dones guanyen un 50% menys que els hòmens en el sector privat espanyol i un 10,7% en el sector públic, la qual cosa significa que
el salari mitjà de la dona a Espanya és un 34,7% inferior al de l'home, segons l'últim informe sobre el mercat laboral publicat per
l'empresa de treball temporal Manpower. Les diferències salarials s'accentuen, sempre a favor dels hòmens, en les ocupacions amb
jornades laborals més curtes o que impliquen nivells educatius més baixos, entre els treballadors amb una major experiència laboral i
en les empreses amb plantilles més extenses.
El catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, encarregat de coordinar l'informe, va
puntualitzar ahir que "una tercera part" de les diferències salarials "s'explica" perquè "la dona treballa un 13% d'hores menys que
l'home".
Per tant, al tindre en compte esta variable, el catedràtic considera que la diferència salarial en el sector públic "desapareix", però
només explica "una tercera part" de la desigualtat existent en el sector privat. Quant a les "dos terceres parts" restants, va apuntar com
a possibles causes les "diferències en les característiques individuals" de l'empleat o la "discriminació"per raó de gènere. Altres
elements determinants per a les diferències salarials entre gèneres, segons Oliver, és que, d'una banda, "les dones tenen menys
posicions de comandament i, per l'altre, que la seua presència predomina més en empreses de menys treballadors, on la productivitat
és més baixa i, com a conseqüència, també els salaris.
Grandària de l'empresa
En funció de la grandària de l'empresa, la menor desigualtat té lloc en aquelles companyies de 20 a 49 treballadors en què els hòmens
guanyen de mitja un 13,8% més que les dones, mentres que són les empreses de 100 a 499 treballadors les que presenten les majors
diferències salarials entre sexes (un 50%, sempre en favor de l'home). Precisament, l'estudi indica que la presència de l'home és molt
elevada en sectors com l'industrial, amb empreses més grans i majors sous, mentres que la dona predomina més en el sector servicis o
altres "no qualificats".
L'estudi indica que en 2001 el sou mitjà de la dona en el sector privat era només de 992 euros bruts al mes, un 50% menys que el de
l'home, que ascendia a 1.489 euros. No obstant això, estes diferències salarials es reduïxen fins al 44% en nivells educatius alts, mentres
que en els nivells baixos el salari de la dona se situa un 56% per davall.
Així mateix, assenyala que la desigualtat se "acreix" a mesura que augmenten els anys d'experiència laboral. Mentres que les dones
amb experiència d'entre 5 i 29 anys cobren entre un 12% i fins a un 28% menys que l'home, a partir dels 29 anys d'experiència el salari
de l'home és un 73% superior.
L'explicació a esta gran diferència és que són poques les dones amb nivell de formació elevat que romanen en el mercat de treball
durant més de 30 anys. A més, segons Oliver, "quan augmenta l'experiència" laboral, la diferència salarial "s'incrementa" perquè la

28. ELS SINDICATS I LES
ORGANITZACIONS EMPRESARIALS.
 La legislació reconeix el dret dels treballadors a triar
uns representants, que exercisquen la funció
d'interlocutors davant dels empresaris per a
negociar i arribar a pactes i convenis individuals o
col·lectius per a millorar la seua situació laboral.
 Els treballadors tenen també el dret d'afiliar-se a
sindicats i de recórrer a la vaga com a manera de
demostrar el seu descontent.
 També els empresaris tenen dret a crear
organitzacions empresarials per a defendre els seus
interessos.