SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 8
ECONOMIA TEMA 6 I 8:
EL MERCAT I LA COMPETÈNCIA:
El mercat és un lloc físic o interactiu on hi ha compradors i venedors, per fer un intercanvi de
béns i serveis a canvi de diner.
TIPUS DE MERCATS:
 Mercat de competència perfecte: és aquella en que tots els béns i serveis
s’intercanvien voluntàriament per diners al preu fixat pel mercat, gràcies al lliure
funcionament de d’oferta i demanda.
 Mercat de competènciaimperfecte:esquanunao més empreses poden influir sobre
el preu,de tal maneraque com menorsigui el nombre d’empresesexistents,més gran
serà la seva capacitat per influir sobre el preu.
COMPÈTENCIA IMERFECTA:
 Monopoli: És el cas extrem de la competència imperfecta, i es caracteritza per
l’absència de competència. Una única empresa ofereix tot el bé o servei i per tat té
plena capacitat per influir sobre el preu i a quantitat a produir.
Ex: Renfe, Telefónica, autopistes, autobusos de Girona, Servei d’aigua de Girona...
 Oligopolis: És un mercat on operen poques empreses que són prou grans per incidir
obre el preu si alguna d’aquestes decideix variar la seva oferta.
Ex: Companyies telefòniques i aèries, petroli, bancs, cotxes...
 Competència monopolística: És quan hi ha moltes empreses que fereixen productes
similarsamblamateixafunció utilitat, però entre elles n’hi ha una o poques que han
aconseguitferdel seuproducte unadiferenciacióespecificaque fidelitzaunaclientela.
Ex: Coca-cola, marques de roba, detergents...
CRITERIS PER CLASSFICAR EL MERCAT:
-Grau de concentració: El nombre d’empreses que son presents en el mercat. Com més
venedors, menor grau de concentració. Com més gran és la concentració d’empreses, més
gran és la influència que poden exercir sobre el preu del bé que produeixen.
-Influènciasobre el preu:El venedorsinflueixen sobre el preu, contradient el que deia Adam
Smith amb la seva metàfora de la mà invisible, perquè segons el el mercat ideal és el de la
competència perfecta.
CRITERIS:
 Grau d’homogeneïtat:ésquanelsproductesdel mercatsónintercanviables, cadascun
es pot substituir per un altre ja que no hi ha diferències en la qualitat, el disseny o la
funció. Ex: La gasolina
 Inestabilitatde la competència:Fareferenciaala tensióambque lluitenlesempreses
dinsdel mercatper vendre més,comlesdiferentspolítiquescomercials.Lespolítiques
comercials consisteixen en costoses campanyes publicitàries en els mitjans de
comunicació .
 Grau de transparència: És la quantitat d’informació que tenen tant venedors com
compradors sobre el preu al qual fan totes les transaccions d’un producte.
 Llibertat d’entrada i sortida: Els obstacles amb què es troba una empresa per accedir
o per sortir d’un mercat on ja no hi ha altres empreses (barreres)
LES BARRERES D’UN MERCAT:
 Barreres d’entrada: Són factors que impedeixen o dificulten l’entrada a noves
empreses en un mercat.
-Avantatges en costos: Si una empresa es capaç de produir més barat que qualsevol
altre empresa del sector, podrà també oferir el producte preu de venda més baix.
Aquest avantatge espot aconseguir: Temps en el mercat, tecnologia superior,
economies d’escala...
-Diferenciació del producte: Es produeix quan la qualitat, el disseny o la funció dels
productes fidelitzen al consumidor. Perquè el consumidor apreciï aquesta empresa
requereix fortes inversions en publicitat.
-Inversionsde capital: Certstipusd’empresesque al principi necessiteninversionsmolt
grans i provoquen una barrera d’entrada molt difícil de superar. Típic d’empreses
industrials, de construcció o d’automòbils.
 Barreres de sortida: Són els costos que té una empresa per sortir del mercat o les
pèrdues per no recuperar allò invertit.
Quota de mercat = X 100
MERCAT COMPETÈNCIA PERFECTA
Mercat on hi ha moltes empreses, normalment petites. La producció és barata i el producte
que es ven és homogeni.
-Produccióbarata: Produirnoéscar: Lesinversionsde bénsde producciósón petites i
la tecnologia sol ser accessible.
-Mercat homogeni:Nohi ha diferenciesenlaqualitat,el dissenyolesprestacionsdels
productes des diversos fabricants. La marca o la garantia del fabricant no són
rellevants.
En aquesttipusde mercat hi ha transparència de preus,perquè tanvenedors com compradors
mouen tota la informació sobre els preus a què es venen els productes en el mercat.
Característiques:
 Moltes empreses petites
 Cap influencia sobre el preu
 Productes homogenis
 Competència molt forta
 Grau de transferència total
 No hi ha barres d’entrada ni de sortida
L’EVOLUCIÓ:
-Creixement: Quan els venedors obtenen molts beneficis i entren en el mercat nous
productors o venedors que imiten les empreses que ja hi son.
-Saturació: És produeix una saturació de la demanda, un excés d’oferta i els venedors baixen
preus per dona sortida als excedents, en conseqüència, els beneficis es redueixen.
-Estancament: Algunesempresesabandonenel mercatpercausa de l’excésd’ofertai lesaltres
busquen noves fórmules que els permetin continuar en el mercat. Els preus tornen a baixar.
-Estabilització: Són les empreses supervivents que recuperen la clientela i els beneficis.
No té sentit invertir en publicitat perquè es productes són molt semblants.
EL MONOPOLI:
És una única empresa que cobreix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per decidir
quant produeix i a quin preu. Les seves barreres d’entrada són:
 Accés en exclusiva a un recurs: L’empresa que controli un factor de producció
imprescindible per obtenir un bé o servei serà l’única capaç d’oferir-ho.
Ex: Aigua, gas, petroli...
 Existència: Segons tinguin origen privat o públic, els drets es classifiquen en:
-Patents:Protecciólegal d’uninventaplicablealaindústriaque permet explotar-lo en
exclusiva durant un temps determinat. Ex: Les farmàcies, Chupa-chups...
-Concessions administratives: Consisteix en que a canvi d’un pagament i que es
compleixinunasèrie de condicionsque garanteixinel bonfuncionament de l’activitat,
l’estat cedeix temporalment l’explotació d’aquest dret a una empresa privada.
Ex: Autopistes, busos..
 Naturalesa del servei prestat: A vegades, l’ús d’un servei, desaconsella que hi hagin
varies empreses que el portin al mercat, degut al malbaratament de recursos.
Ex: Renfe (Transport de viatgers) Quan una única empresa redueix els costos del
subministrament s’anomena monopoli natural.
 Avantatge en costos: Quan hi ha empreses molt grans, que poden produir a un cost
molt més petit que altres empreses del mercat.
FUNCIONAMENT DEL MONOPOLIS:
Les empreses monopolistes solen produir una quantitat menor del que el mercat demanda,
perpodertenirelspreusartificialment alts. Poden arribar a ser abusives i perjudicials per els
consumidors. Per evitar situacions d’abús de poder, els països es defensen amb lleis
antimonopoli i els tribunals per a la defensa de la lliure competència.
L’OLIGOPOLI:
Característiques:
 Poques empreses: Quotes de mercat molt altes, això influeix a les decisions de es
altres empreses.
 Mercat homogeni: Productes similars que satisfan la mateixa necessitat i que són
intercanviables entre sí.
 Fortes inversions del capital (barrera d’entrada): La producció de béns i serveis en
aqueststipusde mercats,requereix inversionsi tecnologiesque només estan a l’abast
de grans empreses.
 Influènciagransobre el preu,competènciamoltfortaenel mercat,llibertat d’entradai
sortida...
FUNCIONAMENT:
Col·lusió: qualsevol acord que menyscabi la lliure competència entre les empreses.
Sense col·lusió→ intentar crear estratègies en el mercat, per crear molt competència en e
mercat. Estratègies com:
 Polítiquescomercialsd’anticipació:Esbrinarlesaccionsde lasevacompetènciai actuar
en conseqüència.
 Guerres de preus: Si una empresa redueix els preus i les altres empreses no ho fan,
augmenten els seus ingressos a costa dels altres. Ex: Les companyies telefòniques.
 Lideratge de preus: Quan hi ha una empresa líder que fixa els preus i les condicions i
les altres empreses les accepten.
Amb col·lusió→ Les empreses cooperen en comptes de competir entre si, així formen un
càrtel. S’aconsegueix amb acords per fixar preus, distribuir el mercat o limitar l producció.
Estratègies com:
 Competènciasensepreus:Lesempresescompeteixenendisseny,qualitatoalgunaltre
factor, però respecten un preu acordat.
 Repartiment de mercat: El mercat es reparteix en parts iguals o per zones
geogràfiques.
COMPETÈNCIA MONOPOLISTICA:
És quan hi ha moltesempresesque ofereixenproductessimilars,peròentre ellesn’hi ha una o
poques que han aconseguit fer de seu producte una diferenciació específica que fidelitza
clientela. Tenen certa influència sobre el preu.
Característiques:
 Moltesempreses:Toti que la quotade mercatsigui petita, es superior a la que tenen
les empreses de competència perfecta. Tenen marge per pujar el preu.
 Diferenciació del producte: Els productes satisfan la mateixa necessitat però no són
substitutius els uns dels altres, ja que hi ha diferents qualitats, dissenys, marques...
Quan el producte no és homogeni i té alguna característica que el distingeix dels altres
s’anomena diferenciació del producte.
El funcionamentéssenzill:Mitjançantlapublicitat,lesempresesdiferencienesseusproductes
perquè el consumidor pagui més del que pagaria per els altres.
Diccionari:
Economia d’escala:S’assoleixenenrepartirelscostosfixosentre més quantitat de productes.
LES LIMITACIONS DEL MERCAT:
Un error ésuna conseqüèncianegativadel funcionamentdel mercati esprodueix quanaquest
no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles.
Errors principals són:
 La inestabilitat dels cercles econòmics
 L’existència des béns públics
 Les externalitats
 La competència imperfecta
 La distribució desigual de la renda
LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS:
Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i
recessió.
La inestabilitatcíclicaésquan el valorenla produccióde bénsi serveisdisminueix i després al
final de la fase de recessió segueix una alta d’expansió, i així successivament.
En l’època de recessió, l’Estat pot adoptar dues postures:
 No intervenir-hi:confiantque el mercatsurti persi sol de la crisi i l’activitateconòmica
torni a expandir-se.
 Intervenir-hi:Consuminto produint béns i serveis. L’Estat fa créixer artificialment els
nivells d’activitat econòmica per compensar la manca de demanda privada de béns i
serveis.
INTERVENCIÓ DE L’ESTAT:
La políticaeconòmicaés el conjuntde mesuresi instruments que utilitza l’Estat per intervenir
en l’activitat econòmica i intentar afavorir a marxa del país.
L’EXISTÈNCIA DE BÉNS PÚBLICS:
Els bénsno rendiblessónbénsque nosón rendiblesper un inversor particular, però sí que ho
són per al país, ja que no es pot impedir que les persones que no els han pagat, els utilitzin.
INTERVENCIÓ DE L’ESTAT:
L’estat proporcionaunaltre tipusde bénsi serveisque han de ser gestionats directament per
l’administració pública, com l’exèrcit o a política
 Producció pròpia: (Justícia, política, exèrcit, educació..)
 Adquirint per empreses privades: per distribuir-los gratuïtament per la població
(enllumenat, carreteres, ponts...)
 Subvencionant-ne parcialment l’adquisició: (Sanitat, habitatges socials...)
LES EXTERNALITATS:
Són costos internsque l’empresasuportaendesenvoluparaseva activitat econòmica però en
molts casos l’activitat econòmica té conseqüències negatives.
Són costos externs suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a
conseqüència de l’activitat d’aquesta.
-Costextern:costd’unaactivitateconòmicaque recausobre personesdiferentsde les que fan
aquesta activitat.
-Beneficisexterns:Efectesbeneficiososperaaltresempresesoparticularsdiferentsde lesque
fan aquesta activitat.
-Lesexternalitatssónconseqüènciesde l’activitat econòmica que afecten persones diferents
de lesque duen a terme l’activitat, i no tenen reflex en els preus des béns i serveis produïts.
INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC ( POLITICA MEDIAMBIENTAL)
El govern utilitza diversos instruments per reduir la contaminació:
 Llindarsmàxims:Determinarunslímitsque marquenlamàximacontaminacióque una
empresa està autoritzada a causar, de tal manera que si els sobrepassen siguin
sancionats.
 Impostos unitaris: La quantitat unitària està en relació directa amb el que es
contamina.
 Llicències de contaminació: Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què
s’especifica el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants.
COMPETÈNCIA IMPERFECTA:
Avantatges de la lliure competència:
 Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de
mitjans més eficients per produir.
 Permetl’accésdel públicengeneral aunnombre mésgran de béns i serveis, gràcies a
la reducció de preus.
 Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en baixar els preus dels béns i
serveis.
 Facilita l’accés al mercat noves empreses, i es crea ocupació.
INTERVECIÓ DEL SECTOR PÚBLIC (defensa de la lliure competència)
L’Estat intervé a través de la Comissió Nacional de la Competència, que té les funcions
següents:
 Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència.
 Arbitratge, competènciesconsultivesi tasques de promoció de la competència en els
mercats.
 Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la
societat.
 Elaboració d’informes sobre lasituacióde competènciaalsmercatsi anàlisi i avaluació
dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.
LA REDISTIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RENDA:
Les persones amb les rendes és altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la
societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les
necessitats dels que tenen més i oblidarien les desigualtats econòmiques.
Per aquesta raó s’ha exigit al sector públic ha corregir aquesta desigualtat amb la solidaritat.
La redistribució de la Renda: és com es coneix el procés en el qual l’Estat torna a distribuir,
d’acord amb el principi d’equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a
ciutadans amb una alta capacitat econòmica.
Diccionari:
Equitat: Intenta corregir els errors del mercat i es pretén la igualtat d’oportunitats per
empreses i famílies.
Estat del benestar: Un cas particular del sistema d’economia mixta caracteritzat per
reconeixement d’una sèrie de drets bàsics per a tota la població.
PrestacionsUniversals:S’ofereixenatotala població gratuïtament, només cal que el benefici
les sol·liciti.
Prestacionscontribuïdes:Que gaudeixenaquellesque hancotitzatuna sèrie de quotes a la SS
durant un temps determinat.
Prestacions Socials: Són les més solidàries, ja que els seus beneficiaris són col·lectius que
tenen escassos recursos per als quals es destinen ajudes a menjadors socials, habitatges de
protecció...
ERROR DEL MERCAT INTERVENCIÓ DE L’ESTAT
Inestabilitat dels cicles econòmics Política econòmica (funció estabilitzadora)
Escassetat de béns no rendibles Subministrament de béns públics
Externalitats negatives Política mediambiental
Competència perfecte Lleisantimonopoli peraladefensade lalliure
competència
Distribució de la renda Políticaeconòmica(Funcióredistribuïdora de
la renda)

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONALTEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
Assumpció Granero
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
Sílvia
 
El diari lila de la carlota
El diari lila de la carlotaEl diari lila de la carlota
El diari lila de la carlota
Roser Guiteras
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
Pushkin1799
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
carme
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
ahidalg_04
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
martav57
 

Was ist angesagt? (20)

La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONALTEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
TEMA 11. A. II REPÚBLICA. MAPA 15. ELECCIONS 1931 I GOVERN PROVISIONAL
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
El diari lila de la carlota
El diari lila de la carlotaEl diari lila de la carlota
El diari lila de la carlota
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
Tema11 la crisi de la restauració. (i). el reformisme dinàstic .
 
Verbs derivats
Verbs derivatsVerbs derivats
Verbs derivats
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
 
2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 

Ähnlich wie Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8

Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
amiquel123
 

Ähnlich wie Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8 (20)

Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina GomarClasses de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
 
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo LlarioTipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Unitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de MercatUnitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de Mercat
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
 
Tipus de Mercat
Tipus de MercatTipus de Mercat
Tipus de Mercat
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 

Mehr von marionacastillogarcia (9)

Analisis bodas de sangre
Analisis bodas de sangreAnalisis bodas de sangre
Analisis bodas de sangre
 
Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14
Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14
Economia 1r de Batxillerat Tema 12 I 14
 
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 6
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 6Economia de l'empresa Batxillerat Tema 6
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 6
 
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 5
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 5 Economia de l'empresa Batxillerat Tema 5
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 5
 
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 1 i 2
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 1 i 2Economia de l'empresa Batxillerat Tema 1 i 2
Economia de l'empresa Batxillerat Tema 1 i 2
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
El prcocés industrial
El prcocés industrialEl prcocés industrial
El prcocés industrial
 
Capital de Catalunya priorat- Socials
Capital de Catalunya priorat- Socials Capital de Catalunya priorat- Socials
Capital de Catalunya priorat- Socials
 

Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8

  • 1. ECONOMIA TEMA 6 I 8: EL MERCAT I LA COMPETÈNCIA: El mercat és un lloc físic o interactiu on hi ha compradors i venedors, per fer un intercanvi de béns i serveis a canvi de diner. TIPUS DE MERCATS:  Mercat de competència perfecte: és aquella en que tots els béns i serveis s’intercanvien voluntàriament per diners al preu fixat pel mercat, gràcies al lliure funcionament de d’oferta i demanda.  Mercat de competènciaimperfecte:esquanunao més empreses poden influir sobre el preu,de tal maneraque com menorsigui el nombre d’empresesexistents,més gran serà la seva capacitat per influir sobre el preu. COMPÈTENCIA IMERFECTA:  Monopoli: És el cas extrem de la competència imperfecta, i es caracteritza per l’absència de competència. Una única empresa ofereix tot el bé o servei i per tat té plena capacitat per influir sobre el preu i a quantitat a produir. Ex: Renfe, Telefónica, autopistes, autobusos de Girona, Servei d’aigua de Girona...  Oligopolis: És un mercat on operen poques empreses que són prou grans per incidir obre el preu si alguna d’aquestes decideix variar la seva oferta. Ex: Companyies telefòniques i aèries, petroli, bancs, cotxes...  Competència monopolística: És quan hi ha moltes empreses que fereixen productes similarsamblamateixafunció utilitat, però entre elles n’hi ha una o poques que han aconseguitferdel seuproducte unadiferenciacióespecificaque fidelitzaunaclientela. Ex: Coca-cola, marques de roba, detergents... CRITERIS PER CLASSFICAR EL MERCAT: -Grau de concentració: El nombre d’empreses que son presents en el mercat. Com més venedors, menor grau de concentració. Com més gran és la concentració d’empreses, més gran és la influència que poden exercir sobre el preu del bé que produeixen. -Influènciasobre el preu:El venedorsinflueixen sobre el preu, contradient el que deia Adam Smith amb la seva metàfora de la mà invisible, perquè segons el el mercat ideal és el de la competència perfecta. CRITERIS:  Grau d’homogeneïtat:ésquanelsproductesdel mercatsónintercanviables, cadascun es pot substituir per un altre ja que no hi ha diferències en la qualitat, el disseny o la funció. Ex: La gasolina  Inestabilitatde la competència:Fareferenciaala tensióambque lluitenlesempreses dinsdel mercatper vendre més,comlesdiferentspolítiquescomercials.Lespolítiques comercials consisteixen en costoses campanyes publicitàries en els mitjans de comunicació .
  • 2.  Grau de transparència: És la quantitat d’informació que tenen tant venedors com compradors sobre el preu al qual fan totes les transaccions d’un producte.  Llibertat d’entrada i sortida: Els obstacles amb què es troba una empresa per accedir o per sortir d’un mercat on ja no hi ha altres empreses (barreres) LES BARRERES D’UN MERCAT:  Barreres d’entrada: Són factors que impedeixen o dificulten l’entrada a noves empreses en un mercat. -Avantatges en costos: Si una empresa es capaç de produir més barat que qualsevol altre empresa del sector, podrà també oferir el producte preu de venda més baix. Aquest avantatge espot aconseguir: Temps en el mercat, tecnologia superior, economies d’escala... -Diferenciació del producte: Es produeix quan la qualitat, el disseny o la funció dels productes fidelitzen al consumidor. Perquè el consumidor apreciï aquesta empresa requereix fortes inversions en publicitat. -Inversionsde capital: Certstipusd’empresesque al principi necessiteninversionsmolt grans i provoquen una barrera d’entrada molt difícil de superar. Típic d’empreses industrials, de construcció o d’automòbils.  Barreres de sortida: Són els costos que té una empresa per sortir del mercat o les pèrdues per no recuperar allò invertit. Quota de mercat = X 100 MERCAT COMPETÈNCIA PERFECTA Mercat on hi ha moltes empreses, normalment petites. La producció és barata i el producte que es ven és homogeni. -Produccióbarata: Produirnoéscar: Lesinversionsde bénsde producciósón petites i la tecnologia sol ser accessible. -Mercat homogeni:Nohi ha diferenciesenlaqualitat,el dissenyolesprestacionsdels productes des diversos fabricants. La marca o la garantia del fabricant no són rellevants. En aquesttipusde mercat hi ha transparència de preus,perquè tanvenedors com compradors mouen tota la informació sobre els preus a què es venen els productes en el mercat. Característiques:  Moltes empreses petites  Cap influencia sobre el preu  Productes homogenis  Competència molt forta  Grau de transferència total  No hi ha barres d’entrada ni de sortida
  • 3. L’EVOLUCIÓ: -Creixement: Quan els venedors obtenen molts beneficis i entren en el mercat nous productors o venedors que imiten les empreses que ja hi son. -Saturació: És produeix una saturació de la demanda, un excés d’oferta i els venedors baixen preus per dona sortida als excedents, en conseqüència, els beneficis es redueixen. -Estancament: Algunesempresesabandonenel mercatpercausa de l’excésd’ofertai lesaltres busquen noves fórmules que els permetin continuar en el mercat. Els preus tornen a baixar. -Estabilització: Són les empreses supervivents que recuperen la clientela i els beneficis. No té sentit invertir en publicitat perquè es productes són molt semblants. EL MONOPOLI: És una única empresa que cobreix tota la demanda i gaudeix de plena capacitat per decidir quant produeix i a quin preu. Les seves barreres d’entrada són:  Accés en exclusiva a un recurs: L’empresa que controli un factor de producció imprescindible per obtenir un bé o servei serà l’única capaç d’oferir-ho. Ex: Aigua, gas, petroli...  Existència: Segons tinguin origen privat o públic, els drets es classifiquen en: -Patents:Protecciólegal d’uninventaplicablealaindústriaque permet explotar-lo en exclusiva durant un temps determinat. Ex: Les farmàcies, Chupa-chups... -Concessions administratives: Consisteix en que a canvi d’un pagament i que es compleixinunasèrie de condicionsque garanteixinel bonfuncionament de l’activitat, l’estat cedeix temporalment l’explotació d’aquest dret a una empresa privada. Ex: Autopistes, busos..  Naturalesa del servei prestat: A vegades, l’ús d’un servei, desaconsella que hi hagin varies empreses que el portin al mercat, degut al malbaratament de recursos. Ex: Renfe (Transport de viatgers) Quan una única empresa redueix els costos del subministrament s’anomena monopoli natural.  Avantatge en costos: Quan hi ha empreses molt grans, que poden produir a un cost molt més petit que altres empreses del mercat. FUNCIONAMENT DEL MONOPOLIS: Les empreses monopolistes solen produir una quantitat menor del que el mercat demanda, perpodertenirelspreusartificialment alts. Poden arribar a ser abusives i perjudicials per els consumidors. Per evitar situacions d’abús de poder, els països es defensen amb lleis antimonopoli i els tribunals per a la defensa de la lliure competència.
  • 4. L’OLIGOPOLI: Característiques:  Poques empreses: Quotes de mercat molt altes, això influeix a les decisions de es altres empreses.  Mercat homogeni: Productes similars que satisfan la mateixa necessitat i que són intercanviables entre sí.  Fortes inversions del capital (barrera d’entrada): La producció de béns i serveis en aqueststipusde mercats,requereix inversionsi tecnologiesque només estan a l’abast de grans empreses.  Influènciagransobre el preu,competènciamoltfortaenel mercat,llibertat d’entradai sortida... FUNCIONAMENT: Col·lusió: qualsevol acord que menyscabi la lliure competència entre les empreses. Sense col·lusió→ intentar crear estratègies en el mercat, per crear molt competència en e mercat. Estratègies com:  Polítiquescomercialsd’anticipació:Esbrinarlesaccionsde lasevacompetènciai actuar en conseqüència.  Guerres de preus: Si una empresa redueix els preus i les altres empreses no ho fan, augmenten els seus ingressos a costa dels altres. Ex: Les companyies telefòniques.  Lideratge de preus: Quan hi ha una empresa líder que fixa els preus i les condicions i les altres empreses les accepten. Amb col·lusió→ Les empreses cooperen en comptes de competir entre si, així formen un càrtel. S’aconsegueix amb acords per fixar preus, distribuir el mercat o limitar l producció. Estratègies com:  Competènciasensepreus:Lesempresescompeteixenendisseny,qualitatoalgunaltre factor, però respecten un preu acordat.  Repartiment de mercat: El mercat es reparteix en parts iguals o per zones geogràfiques. COMPETÈNCIA MONOPOLISTICA: És quan hi ha moltesempresesque ofereixenproductessimilars,peròentre ellesn’hi ha una o poques que han aconseguit fer de seu producte una diferenciació específica que fidelitza clientela. Tenen certa influència sobre el preu. Característiques:  Moltesempreses:Toti que la quotade mercatsigui petita, es superior a la que tenen les empreses de competència perfecta. Tenen marge per pujar el preu.  Diferenciació del producte: Els productes satisfan la mateixa necessitat però no són substitutius els uns dels altres, ja que hi ha diferents qualitats, dissenys, marques...
  • 5. Quan el producte no és homogeni i té alguna característica que el distingeix dels altres s’anomena diferenciació del producte. El funcionamentéssenzill:Mitjançantlapublicitat,lesempresesdiferencienesseusproductes perquè el consumidor pagui més del que pagaria per els altres. Diccionari: Economia d’escala:S’assoleixenenrepartirelscostosfixosentre més quantitat de productes. LES LIMITACIONS DEL MERCAT: Un error ésuna conseqüèncianegativadel funcionamentdel mercati esprodueix quanaquest no és eficient en l’assignació dels recursos disponibles. Errors principals són:  La inestabilitat dels cercles econòmics  L’existència des béns públics  Les externalitats  La competència imperfecta  La distribució desigual de la renda LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS: Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió. La inestabilitatcíclicaésquan el valorenla produccióde bénsi serveisdisminueix i després al final de la fase de recessió segueix una alta d’expansió, i així successivament. En l’època de recessió, l’Estat pot adoptar dues postures:  No intervenir-hi:confiantque el mercatsurti persi sol de la crisi i l’activitateconòmica torni a expandir-se.  Intervenir-hi:Consuminto produint béns i serveis. L’Estat fa créixer artificialment els nivells d’activitat econòmica per compensar la manca de demanda privada de béns i serveis. INTERVENCIÓ DE L’ESTAT: La políticaeconòmicaés el conjuntde mesuresi instruments que utilitza l’Estat per intervenir en l’activitat econòmica i intentar afavorir a marxa del país. L’EXISTÈNCIA DE BÉNS PÚBLICS: Els bénsno rendiblessónbénsque nosón rendiblesper un inversor particular, però sí que ho són per al país, ja que no es pot impedir que les persones que no els han pagat, els utilitzin.
  • 6. INTERVENCIÓ DE L’ESTAT: L’estat proporcionaunaltre tipusde bénsi serveisque han de ser gestionats directament per l’administració pública, com l’exèrcit o a política  Producció pròpia: (Justícia, política, exèrcit, educació..)  Adquirint per empreses privades: per distribuir-los gratuïtament per la població (enllumenat, carreteres, ponts...)  Subvencionant-ne parcialment l’adquisició: (Sanitat, habitatges socials...) LES EXTERNALITATS: Són costos internsque l’empresasuportaendesenvoluparaseva activitat econòmica però en molts casos l’activitat econòmica té conseqüències negatives. Són costos externs suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa com a conseqüència de l’activitat d’aquesta. -Costextern:costd’unaactivitateconòmicaque recausobre personesdiferentsde les que fan aquesta activitat. -Beneficisexterns:Efectesbeneficiososperaaltresempresesoparticularsdiferentsde lesque fan aquesta activitat. -Lesexternalitatssónconseqüènciesde l’activitat econòmica que afecten persones diferents de lesque duen a terme l’activitat, i no tenen reflex en els preus des béns i serveis produïts. INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC ( POLITICA MEDIAMBIENTAL) El govern utilitza diversos instruments per reduir la contaminació:  Llindarsmàxims:Determinarunslímitsque marquenlamàximacontaminacióque una empresa està autoritzada a causar, de tal manera que si els sobrepassen siguin sancionats.  Impostos unitaris: La quantitat unitària està en relació directa amb el que es contamina.  Llicències de contaminació: Per poder contaminar cal obtenir una llicència en què s’especifica el límit d’emissió de les diverses substàncies contaminants. COMPETÈNCIA IMPERFECTA: Avantatges de la lliure competència:  Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per produir.  Permetl’accésdel públicengeneral aunnombre mésgran de béns i serveis, gràcies a la reducció de preus.  Fa que augmentin els salaris reals dels treballadors en baixar els preus dels béns i serveis.  Facilita l’accés al mercat noves empreses, i es crea ocupació.
  • 7. INTERVECIÓ DEL SECTOR PÚBLIC (defensa de la lliure competència) L’Estat intervé a través de la Comissió Nacional de la Competència, que té les funcions següents:  Instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència.  Arbitratge, competènciesconsultivesi tasques de promoció de la competència en els mercats.  Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la societat.  Elaboració d’informes sobre lasituacióde competènciaalsmercatsi anàlisi i avaluació dels efectes de la concessió d’ajudes públiques. LA REDISTIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RENDA: Les persones amb les rendes és altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tenen més i oblidarien les desigualtats econòmiques. Per aquesta raó s’ha exigit al sector públic ha corregir aquesta desigualtat amb la solidaritat. La redistribució de la Renda: és com es coneix el procés en el qual l’Estat torna a distribuir, d’acord amb el principi d’equitat, fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb una alta capacitat econòmica. Diccionari: Equitat: Intenta corregir els errors del mercat i es pretén la igualtat d’oportunitats per empreses i famílies. Estat del benestar: Un cas particular del sistema d’economia mixta caracteritzat per reconeixement d’una sèrie de drets bàsics per a tota la població. PrestacionsUniversals:S’ofereixenatotala població gratuïtament, només cal que el benefici les sol·liciti. Prestacionscontribuïdes:Que gaudeixenaquellesque hancotitzatuna sèrie de quotes a la SS durant un temps determinat. Prestacions Socials: Són les més solidàries, ja que els seus beneficiaris són col·lectius que tenen escassos recursos per als quals es destinen ajudes a menjadors socials, habitatges de protecció...
  • 8. ERROR DEL MERCAT INTERVENCIÓ DE L’ESTAT Inestabilitat dels cicles econòmics Política econòmica (funció estabilitzadora) Escassetat de béns no rendibles Subministrament de béns públics Externalitats negatives Política mediambiental Competència perfecte Lleisantimonopoli peraladefensade lalliure competència Distribució de la renda Políticaeconòmica(Funcióredistribuïdora de la renda)