SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 10
Downloaden Sie, um offline zu lesen
WEBQUEST JOAN
       MARAGALL

GRUP 1: Maria Ruiz, Laura Poll, Carla Mir,
Bet Coll-vinent, Berta Vallès, Júlia López,
        Marta Ruiz, Maria Lausin
EL MODERNISME (de 1892 a 1931)

El modernisme és un moviment que es va donar a Catalunya a
   la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del segle
   XX. A Catalunya adquireix una dimensión reformadora i
   revolucionària.

Característiques principals: Les seves característiques
  principals són: l'afany per la musicalitat, la presència de la
  natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa
  perfecta, per fugir d’una realitat hostil.
Entre les diferents tendències estètiques hi trobem el
  regeneracionisme (l’art com a eina per transformar la
  realitat) i l’esteticisme (l’art és el refugi de l’artista)
MOVIMENTS           ETAPES                      FETS



                        1892-1900     Dos corrents ideològics: esteticisme
                                       i regeneracionisme, apareguts a
                                                   "L'Avenç"
   MODERNISME            INICIS          Festes modernistas de Sitges



                        1900-1911         Revista "Joventut".
                                       Assimilació d'escriptors de
                      M.TRIOMFANT     la Renaixença. Aparició del
                                               ruralisme.




Revista Avenç:

L'AVENÇ, revista d'història i cultura, és un dels punts de
referència de les revistes culturals editades en llengua catalana.
Fou la introductora de l’avantguarda europea i vehicle del
naixent modernisme. Els el seus fundadors són Jaume Massó i
Torrents, juntament amb Ramon Casas
Principals autors i obres del Modernisme a
Catalunya.

VICTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís)
·VIDA [1869-1966]
Des de petita va sentir una predilecció especial per l’art. Víctor
   Català va ser la màscara que li permeté irrompre en el món de
   les lletres amb força i llibertat. Va desembocar en una literatura
   crítica i punyent.

·OBRA
La seva obra “Dames Rurals” va provocar una forta polèmica i va
  esdevenir gairebé un gènere literari per a la literatura
  modernista, i marca l’inici de la primera etapa de la seva
  producció.
“Solitud” és, sens dubte, una novel·la cabdal de la literatura
  contemporània.
Santiago Rusiñol i Prats
·VIDA [1861-1931]
Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a
   Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres,
   i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens
   nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la
   literatura i les idees estètiques del seu temps.
·OBRA
Hi va predominar la tendencia esteticista, amb obres com
   L’alegria que passa(1891), El jardí abandonat(1900), Cigales i
   formigues(1901) i L’heroi(1903).
En els primers anys del segle va escriure drames, quadres,
   monòlegs i sainets, i es va convertir en un autor molt conegut.
   De totes aquestes obres destaca l’Auca del senyor
   Esteve(1917).
Joan Maragall
VIDA [1860-1911]
Va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1860. Va treballar al despatx de la empresa tèxtil del seu pare però ell no va voler seguir i es va
     llicenciar en dret a a la Universitat de Barcelona i va exercir de periodista al diario de Barcelona i més tard a l'Avenç, la revista més
     important d'aquell moment. Va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1911 després d'haver aconseguit ser un professional de la
     literatura.

OBRA
No només va destacar com a poeta sinó com a assagista i traductor de poemes alemanys.
Els seus articles i poemes creaven molts estats d'opinió.
Va publicar cinc reculls poètics:
-Poesies (1895)
-Visions & cants (1900)
-Les disperses (1904)
-Enllà (1906)
-Seqüències ( 1911)
Els poemes dels primers anys eren de temes amorosos i romàntics amb pinzellades populars.Progressivament evolucionarà cap a postulats
      regeneracionistes que el van comprometre amb la societat civil: Oda a Espanya,Els cants dels joves, Oda a nova Barcelona,Himne
      ibèric.
En els seus poemes queda plasmada la seva teoria crítica i poètica que va desenvolupar dos assaigs:
-Elogis de la paraula( 1903)
-Elogis de poesia (1907)
En aquests dos llibres formula la teoria de la paraula viva,és a dir, la creació poètica s'ha de basar en l'espontaneïtat, la puresa de l'emoció
     artística i la sinceritat.
El Compte Arnau és un dels poemes més representatius, la figura del compte Arnau simbolitza l'esperit de la revolta modernista.
Obrers i burgesos
Els moviments obrers cada vegada tenen més importància, es forma la unió
   general de treballadors que defensava els seus drets ja que havien de
   treballar 14 hores seguides en condicions molt dures els nens de 8 o 9 anys
   ja treballaven en fàbriques i guanyaven 6 ptas a la setmana. Es van unir per
   fer que canviesin les coses, mica en mica va anar a progressant.
Els borgesos volien el catalanisme.
La càrrega.
No correspon a un fer real, representa l'ambient
de tensió social de final del segle XIX a
Barcelona en temps de la revolució industrial.
La bomba del Liceu

Estava molta gent en el liceu quan Guillermo Tell estava en el
  segon acta de la seva òpera, de cop va sonar un so molt fort
  i la gent corria pels carrers espantada i cridant. En el liceu
  estava casi bé tothom.
Per el número de gent morta van saber que era una bomba
  però no es sap el mòdel ni el tamany. Això va passar el 1893.

PATERNAL:
Joan Maragall fa referència a la situació social en la que es
  troba, la inseguretat dels carrers Directament es refereix a
  l'atemptat del Liceu, i fa una introducció a una família
  determinada. Joan Maragall, en aquest poema, es presenta
  amb una actitud nacionalista i preocupat pels problemes de la
  seva societat i per la ciutat de Barcelona.
La Revolució Filipina va ser un conflicte armat entre el gobern colonial español
   i els insurrectes filipins del Katipunan, fundat per Andrés Bonifacio, que va
   acabar amb el domini español sobre l’archipielàg, va servir com inici de la
   Guerra Filipina-Estadounidensa.


El concepte Guerra de Cuba fa referencia al conflicte bélic que Espanya i els
    indepententistes cubans van mantindre al llarg de la segona meitat del
    segle XIX. Es va dividir en varies fases, cada una de les quals va constituir
    una guerra am diferents noms:
·Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran (1868-1878)
·Guerra Chiquita (1879-1880)
·Guerra de la Independència cubana o Guerra del 95 (1895-1898)
·Guerra Hispana-Estadounidensa (1898)
Setmana Tràgica
Entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909, va tenir lloc la setmana tràgica, un seguit d'aconteciments
    que van succeïr a Barcelona i altres localitats catalanes. Més de 80 esglèsies es van cremar, la
    gent revoltada va protestar violentament contra l'enviament de 40.000 soldats a la guerra del
    Marroc (la majoria eren pares de família catalans).
No se sap perquè es va atacar esglèsies i no al govern i els militars, responsables de la guerra.


Francesc Ferrer i Guàrdia (va ser presoner)
És un extrany personatge que sense tenir cap formació ni accés a l'ensenyament després dels 12
    anys, que va dedicar la seva vida a l'alliberament de l'ésser humà. Va morir víctima dels odis que
    es van generar entre les oligarquies (començament de s.XX)


tres obres de Joan Maragall.
Maragall intentava comprendre als revoltats:
Articles per “La veu de Catañunya”

1. "Ah, Barcelona...”: contrueix una anàlisi de les causes. Va           passar desapercebut.
2. “La ciutat del perdó”: demana pietat pels detinguts que fusellave. Un al·legat contra la pena de mort,
     molt dur i emotiu. Prat de la Riba no el va deixar publicar.
3. “L'esglèsia cremada”: comentari espiritual dedicat a l'esglèsia. S'enfronta a la duresa repressiva
     redamada per la burgesia i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l'Estat.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Joan Buades Beltran
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLluis Rius
 
La poesia del segle xx
La poesia del segle xxLa poesia del segle xx
La poesia del segle xxOhgoma
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I NoucentistaFàtima
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAFàtima
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
Modernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I AvantguardaModernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I AvantguardaFrancesc March
 
Segle XIX Català
Segle XIX CatalàSegle XIX Català
Segle XIX Catalàangema
 
El noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·laEl noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·lapererossellobover
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeJosep Miquel
 
Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Anna De Valencià
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerra
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerraVALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerra
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerraAntonioRamosWard
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XXjoanpol
 
Modernisme
ModernismeModernisme
ModernismeMireia
 
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
Unitat 4  La Poesia De PostguerraUnitat 4  La Poesia De Postguerra
Unitat 4 La Poesia De PostguerraFàtima
 

Was ist angesagt? (20)

Valenciano trabajo
Valenciano trabajoValenciano trabajo
Valenciano trabajo
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
 
La poesia del segle xx
La poesia del segle xxLa poesia del segle xx
La poesia del segle xx
 
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I AvantguardismeEl Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
 
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3  La Poesia Modernista I NoucentistaUnitat 3  La Poesia Modernista I Noucentista
Unitat 3 La Poesia Modernista I Noucentista
 
Unitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençAUnitat 3. La RenaixençA
Unitat 3. La RenaixençA
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Modernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I AvantguardaModernisme, Noucentisme I Avantguarda
Modernisme, Noucentisme I Avantguarda
 
Segle XIX Català
Segle XIX CatalàSegle XIX Català
Segle XIX Català
 
El noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·laEl noucentisme i la novel·la
El noucentisme i la novel·la
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
 
Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5Temes literatura proves pau 1 al 5
Temes literatura proves pau 1 al 5
 
Modernisme, power
Modernisme, powerModernisme, power
Modernisme, power
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerra
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerraVALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerra
VALENCIÀ: Noucentisme, vanguardies i postguerra
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
Unitat 4  La Poesia De PostguerraUnitat 4  La Poesia De Postguerra
Unitat 4 La Poesia De Postguerra
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (13)

Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
31d el modernisme català arquitectura
31d  el modernisme català arquitectura31d  el modernisme català arquitectura
31d el modernisme català arquitectura
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
MODERNISME CATALÀ
MODERNISME CATALÀMODERNISME CATALÀ
MODERNISME CATALÀ
 
Apunts del Modernisme
Apunts del ModernismeApunts del Modernisme
Apunts del Modernisme
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
EL MODERNISME
EL MODERNISMEEL MODERNISME
EL MODERNISME
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Imatge + Text = significat
Imatge + Text = significatImatge + Text = significat
Imatge + Text = significat
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 

Ähnlich wie Literatura!

Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologiactorrijo
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólaiamoras
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardismechechpique
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfMnicaFerri1
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptfmart3
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.pptfmart3
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólaiamoras
 
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30pererossellobover
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)sarab9914
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)sarab9914
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXtorrascat
 

Ähnlich wie Literatura! (20)

modernisme
modernismemodernisme
modernisme
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologia
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Modernisme
Modernisme Modernisme
Modernisme
 
Avantguardisme
AvantguardismeAvantguardisme
Avantguardisme
 
Dossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdfDossier 4t d'ESO. .pdf
Dossier 4t d'ESO. .pdf
 
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt9_modernisme.ppt
9_modernisme.ppt
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30La narrativa a les balears als anys 20 i 30
La narrativa a les balears als anys 20 i 30
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)Modernisme01 (1)
Modernisme01 (1)
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Modernisme01
Modernisme01Modernisme01
Modernisme01
 
El Modernisme
El ModernismeEl Modernisme
El Modernisme
 
Modernisme mossèn.pptx
Modernisme mossèn.pptxModernisme mossèn.pptx
Modernisme mossèn.pptx
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 

Literatura!

  • 1. WEBQUEST JOAN MARAGALL GRUP 1: Maria Ruiz, Laura Poll, Carla Mir, Bet Coll-vinent, Berta Vallès, Júlia López, Marta Ruiz, Maria Lausin
  • 2. EL MODERNISME (de 1892 a 1931) El modernisme és un moviment que es va donar a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del segle XX. A Catalunya adquireix una dimensión reformadora i revolucionària. Característiques principals: Les seves característiques principals són: l'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, per fugir d’una realitat hostil. Entre les diferents tendències estètiques hi trobem el regeneracionisme (l’art com a eina per transformar la realitat) i l’esteticisme (l’art és el refugi de l’artista)
  • 3. MOVIMENTS ETAPES FETS 1892-1900 Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, apareguts a "L'Avenç" MODERNISME INICIS Festes modernistas de Sitges 1900-1911 Revista "Joventut". Assimilació d'escriptors de M.TRIOMFANT la Renaixença. Aparició del ruralisme. Revista Avenç: L'AVENÇ, revista d'història i cultura, és un dels punts de referència de les revistes culturals editades en llengua catalana. Fou la introductora de l’avantguarda europea i vehicle del naixent modernisme. Els el seus fundadors són Jaume Massó i Torrents, juntament amb Ramon Casas
  • 4. Principals autors i obres del Modernisme a Catalunya. VICTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís) ·VIDA [1869-1966] Des de petita va sentir una predilecció especial per l’art. Víctor Català va ser la màscara que li permeté irrompre en el món de les lletres amb força i llibertat. Va desembocar en una literatura crítica i punyent. ·OBRA La seva obra “Dames Rurals” va provocar una forta polèmica i va esdevenir gairebé un gènere literari per a la literatura modernista, i marca l’inici de la primera etapa de la seva producció. “Solitud” és, sens dubte, una novel·la cabdal de la literatura contemporània.
  • 5. Santiago Rusiñol i Prats ·VIDA [1861-1931] Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. ·OBRA Hi va predominar la tendencia esteticista, amb obres com L’alegria que passa(1891), El jardí abandonat(1900), Cigales i formigues(1901) i L’heroi(1903). En els primers anys del segle va escriure drames, quadres, monòlegs i sainets, i es va convertir en un autor molt conegut. De totes aquestes obres destaca l’Auca del senyor Esteve(1917).
  • 6. Joan Maragall VIDA [1860-1911] Va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1860. Va treballar al despatx de la empresa tèxtil del seu pare però ell no va voler seguir i es va llicenciar en dret a a la Universitat de Barcelona i va exercir de periodista al diario de Barcelona i més tard a l'Avenç, la revista més important d'aquell moment. Va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1911 després d'haver aconseguit ser un professional de la literatura. OBRA No només va destacar com a poeta sinó com a assagista i traductor de poemes alemanys. Els seus articles i poemes creaven molts estats d'opinió. Va publicar cinc reculls poètics: -Poesies (1895) -Visions & cants (1900) -Les disperses (1904) -Enllà (1906) -Seqüències ( 1911) Els poemes dels primers anys eren de temes amorosos i romàntics amb pinzellades populars.Progressivament evolucionarà cap a postulats regeneracionistes que el van comprometre amb la societat civil: Oda a Espanya,Els cants dels joves, Oda a nova Barcelona,Himne ibèric. En els seus poemes queda plasmada la seva teoria crítica i poètica que va desenvolupar dos assaigs: -Elogis de la paraula( 1903) -Elogis de poesia (1907) En aquests dos llibres formula la teoria de la paraula viva,és a dir, la creació poètica s'ha de basar en l'espontaneïtat, la puresa de l'emoció artística i la sinceritat. El Compte Arnau és un dels poemes més representatius, la figura del compte Arnau simbolitza l'esperit de la revolta modernista.
  • 7. Obrers i burgesos Els moviments obrers cada vegada tenen més importància, es forma la unió general de treballadors que defensava els seus drets ja que havien de treballar 14 hores seguides en condicions molt dures els nens de 8 o 9 anys ja treballaven en fàbriques i guanyaven 6 ptas a la setmana. Es van unir per fer que canviesin les coses, mica en mica va anar a progressant. Els borgesos volien el catalanisme. La càrrega. No correspon a un fer real, representa l'ambient de tensió social de final del segle XIX a Barcelona en temps de la revolució industrial.
  • 8. La bomba del Liceu Estava molta gent en el liceu quan Guillermo Tell estava en el segon acta de la seva òpera, de cop va sonar un so molt fort i la gent corria pels carrers espantada i cridant. En el liceu estava casi bé tothom. Per el número de gent morta van saber que era una bomba però no es sap el mòdel ni el tamany. Això va passar el 1893. PATERNAL: Joan Maragall fa referència a la situació social en la que es troba, la inseguretat dels carrers Directament es refereix a l'atemptat del Liceu, i fa una introducció a una família determinada. Joan Maragall, en aquest poema, es presenta amb una actitud nacionalista i preocupat pels problemes de la seva societat i per la ciutat de Barcelona.
  • 9. La Revolució Filipina va ser un conflicte armat entre el gobern colonial español i els insurrectes filipins del Katipunan, fundat per Andrés Bonifacio, que va acabar amb el domini español sobre l’archipielàg, va servir com inici de la Guerra Filipina-Estadounidensa. El concepte Guerra de Cuba fa referencia al conflicte bélic que Espanya i els indepententistes cubans van mantindre al llarg de la segona meitat del segle XIX. Es va dividir en varies fases, cada una de les quals va constituir una guerra am diferents noms: ·Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran (1868-1878) ·Guerra Chiquita (1879-1880) ·Guerra de la Independència cubana o Guerra del 95 (1895-1898) ·Guerra Hispana-Estadounidensa (1898)
  • 10. Setmana Tràgica Entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909, va tenir lloc la setmana tràgica, un seguit d'aconteciments que van succeïr a Barcelona i altres localitats catalanes. Més de 80 esglèsies es van cremar, la gent revoltada va protestar violentament contra l'enviament de 40.000 soldats a la guerra del Marroc (la majoria eren pares de família catalans). No se sap perquè es va atacar esglèsies i no al govern i els militars, responsables de la guerra. Francesc Ferrer i Guàrdia (va ser presoner) És un extrany personatge que sense tenir cap formació ni accés a l'ensenyament després dels 12 anys, que va dedicar la seva vida a l'alliberament de l'ésser humà. Va morir víctima dels odis que es van generar entre les oligarquies (començament de s.XX) tres obres de Joan Maragall. Maragall intentava comprendre als revoltats: Articles per “La veu de Catañunya” 1. "Ah, Barcelona...”: contrueix una anàlisi de les causes. Va passar desapercebut. 2. “La ciutat del perdó”: demana pietat pels detinguts que fusellave. Un al·legat contra la pena de mort, molt dur i emotiu. Prat de la Riba no el va deixar publicar. 3. “L'esglèsia cremada”: comentari espiritual dedicat a l'esglèsia. S'enfronta a la duresa repressiva redamada per la burgesia i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l'Estat.