1. WEBQUEST JOAN
MARAGALL
GRUP 1: Maria Ruiz, Laura Poll, Carla Mir,
Bet Coll-vinent, Berta Vallès, Júlia López,
Marta Ruiz, Maria Lausin
2. Activitat 1
EL MODERNISME (de 1892 a 1931)
El modernisme és un moviment que es va donar a Catalunya a
la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del segle
XX. A Catalunya adquireix una dimensión reformadora i
revolucionària.
Característiques principals: Les seves característiques
principals són: l'afany per la musicalitat, la presència de la
natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa
perfecta, per fugir d’una realitat hostil.
Entre les diferents tendències estètiques hi trobem el
regeneracionisme (l’art com a eina per transformar la
realitat) i l’esteticisme (l’art és el refugi de l’artista)
3. MOVIMENTS ETAPES FETS
1892-1900 Dos corrents ideològics: esteticisme
i regeneracionisme, apareguts a
"L'Avenç"
MODERNISME INICIS Festes modernistas de Sitges
1900-1911 Revista "Joventut".
Assimilació d'escriptors de
M.TRIOMFANT la Renaixença. Aparició del
ruralisme.
Revista Avenç:
L'AVENÇ, revista d'història i cultura, és un dels punts de
referència de les revistes culturals editades en llengua catalana.
Fou la introductora de l’avantguarda europea i vehicle del
naixent modernisme. Els el seus fundadors són Jaume Massó i
Torrents, juntament amb Ramon Casas
4. Activitat 2: Principals autors i obres del Modernisme
a Catalunya.
VICTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís)
·VIDA [1869-1966]
Des de petita va sentir una predilecció especial per l’art. Víctor
Català va ser la màscara que li permeté irrompre en el món de
les lletres amb força i llibertat. Va desembocar en una literatura
crítica i punyent.
·OBRA
La seva obra “Dames Rurals” va provocar una forta polèmica i va
esdevenir gairebé un gènere literari per a la literatura
modernista, i marca l’inici de la primera etapa de la seva
producció.
“Solitud” és, sens dubte, una novel·la cabdal de la literatura
contemporània.
5. Santiago Rusiñol i Prats
·VIDA [1861-1931]
Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a
Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres,
i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens
nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la
literatura i les idees estètiques del seu temps.
·OBRA
Hi va predominar la tendencia esteticista, amb obres com
L’alegria que passa(1891), El jardí abandonat(1900), Cigales i
formigues(1901) i L’heroi(1903).
En els primers anys del segle va escriure drames, quadres,
monòlegs i sainets, i es va convertir en un autor molt conegut.
De totes aquestes obres destaca l’Auca del senyor
Esteve(1917).
6. Joan Maragall
VIDA [1860-1911]
Va nèixer a Barcelona el 10 d'octubre del 1860. Va treballar al despatx de la empresa tèxtil del seu pare però ell no va voler seguir i es va
llicenciar en dret a a la Universitat de Barcelona i va exercir de periodista al diario de Barcelona i més tard a l'Avenç, la revista més
important d'aquell moment. Va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1911 després d'haver aconseguit ser un professional de la
literatura.
OBRA
No només va destacar com a poeta sinó com a assagista i traductor de poemes alemanys.
Els seus articles i poemes creaven molts estats d'opinió.
Va publicar cinc reculls poètics:
-Poesies (1895)
-Visions & cants (1900)
-Les disperses (1904)
-Enllà (1906)
-Seqüències ( 1911)
Els poemes dels primers anys eren de temes amorosos i romàntics amb pinzellades populars.Progressivament evolucionarà cap a postulats
regeneracionistes que el van comprometre amb la societat civil: Oda a Espanya,Els cants dels joves, Oda a nova Barcelona,Himne
ibèric.
En els seus poemes queda plasmada la seva teoria crítica i poètica que va desenvolupar dos assaigs:
-Elogis de la paraula( 1903)
-Elogis de poesia (1907)
En aquests dos llibres formula la teoria de la paraula viva,és a dir, la creació poètica s'ha de basar en l'espontaneïtat, la puresa de l'emoció
artística i la sinceritat.
El Compte Arnau és un dels poemes més representatius, la figura del compte Arnau simbolitza l'esperit de la revolta modernista.
7. Activitat 3: Obrers i burgesos
Els moviments obrers cada vegada tenen més importància, es forma la unió
general de treballadors que defensava els seus drets ja que havien de
treballar 14 hores seguides en condicions molt dures els nens de 8 o 9 anys
ja treballaven en fàbriques i guanyaven 6 ptas a la setmana. Es van unir per
fer que canviesin les coses, mica en mica va anar a progressant.
Els borgesos volien el catalanisme.
La càrrega.
No correspon a un fer real, representa l'ambient
de tensió social de final del segle XIX a
Barcelona en temps de la revolució industrial.
8. La bomba del Liceu
Estava molta gent en el liceu quan Guillermo Tell estava en el
segon acta de la seva òpera, de cop va sonar un so molt fort
i la gent corria pels carrers espantada i cridant. En el liceu
estava casi bé tothom.
Per el número de gent morta van saber que era una bomba
però no es sap el mòdel ni el tamany. Això va passar el 1893.
PATERNAL:
Joan Maragall fa referència a la situació social en la que es
troba, la inseguretat dels carrers Directament es refereix a
l'atemptat del Liceu, i fa una introducció a una família
determinada. Joan Maragall, en aquest poema, es presenta
amb una actitud nacionalista i preocupat pels problemes de la
seva societat i per la ciutat de Barcelona.
9. ACTIVITAT 5
La Revolució Filipina va ser un conflicte armat entre el gobern colonial español
i els insurrectes filipins del Katipunan, fundat per Andrés Bonifacio, que va
acabar amb el domini español sobre l’archipielàg, va servir com inici de la
Guerra Filipina-Estadounidensa.
El concepte Guerra de Cuba fa referencia al conflicte bélic que Espanya i els
indepententistes cubans van mantindre al llarg de la segona meitat del
segle XIX. Es va dividir en varies fases, cada una de les quals va constituir
una guerra am diferents noms:
·Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran (1868-1878)
·Guerra Chiquita (1879-1880)
·Guerra de la Independència cubana o Guerra del 95 (1895-1898)
·Guerra Hispana-Estadounidensa (1898)
10.
11. Activitat 6: Setmana Tràgica
Entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909, va tenir lloc la setmana tràgica, un seguit d'aconteciments
que van succeïr a Barcelona i altres localitats catalanes. Més de 80 esglèsies es van cremar, la
gent revoltada va protestar violentament contra l'enviament de 40.000 soldats a la guerra del
Marroc (la majoria eren pares de família catalans).
No se sap perquè es va atacar esglèsies i no al govern i els militars, responsables de la guerra.
Francesc Ferrer i Guàrdia (va ser presoner)
És un extrany personatge que sense tenir cap formació ni accés a l'ensenyament després dels 12
anys, que va dedicar la seva vida a l'alliberament de l'ésser humà. Va morir víctima dels odis que
es van generar entre les oligarquies (començament de s.XX)
tres obres de Joan Maragall.
Maragall intentava comprendre als revoltats:
Articles per “La veu de Catañunya”
1. "Ah, Barcelona...”: contrueix una anàlisi de les causes. Va passar desapercebut.
2. “La ciutat del perdó”: demana pietat pels detinguts que fusellave. Un al·legat contra la pena de mort,
molt dur i emotiu. Prat de la Riba no el va deixar publicar.
3. “L'esglèsia cremada”: comentari espiritual dedicat a l'esglèsia. S'enfronta a la duresa repressiva
redamada per la burgesia i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l'Estat.
