3. Decidim investigar a casa “per què piquen
els mosquits?
També demanar als pares quin és el
nostre tipus de sang .
4. PRIMERES INVESTIGACIONS DE CASA
1.PER QUÈ PIQUEN ELS MOSQUITS?
Hi ha informacions contradictòries, per una banda algunes fonts consultades
asseguren que té a veure amb el tipus de sang, altres no. El que sí ens queda clar és
que és la famella la que pica, perquè necessita proteÏnes per als seus ous.
5. EN Feim un registre i ho representam d’una
manera més visual:
2. QUIN ÉS EL MEU TIPUS DE SANG?
NAYLA 0+
LAURA 0+
CELIA A+
DIMA A+
MARLON B-
TANIA B+
JEREMY B+
LEYRE A+
NOFRE A+
MARINA 0+
GIACOMO 0+
MARTA 0+
PAULA 0+
SOFIA A+
TONI A+
AFRICA A+
ALMA A-
IVAN 0+
SEBASTIAN 0+
NEUS A+
SARAY B+
AUBA 0+
LUCIA 0-
ALEJANDRA 0-
MARCOS A+
JESSICA 0+
6. Per què piquen a unes persones més que a altres?
- Als grup O piquen més. Per què? Què te aquest tipus de sang que no te un altre? color? sucre?
- Van als colors oscurs. Com veuen els mosquits?
- Piquen més als que més respiren. C02? Què és això? Com ho detecten? (EL COS HUMÀ)
- OLORS: Els atrauen els olors forts: cervessa, perfums, suor. Com ensumen?
- A la mare de na Nayla no le piquen. Investigar per què
- Per què piquen?
- Ja sabem que és perquè les famelles necessiten les proteïnes de la sang. on són les proteïnes de la sang? BIOLOGIA
EL COS HUMÀ
- No tots els mosquits piquen: TIPUS DE MOSQUITS: Els mosquits que piquen són els culicedos? (Marcos)
- ANATOMIA: tamany (són més grans els mascles o les femelles?, color (són tots iguals? …) (diferents nins es
demanen el mateix)
- BIOLOGIA: com respiren? (Celia)
- Tenen cervell? Pensen? (Alma)
- tenen pito? (Dima) REPRODUCCIÓ
- Només existeixen femelles? (Nofre)
- I què menjan els mascles?
- Posen OUS. Això és que són ovipars? (Ivan)
- Posen els ous a l’aigua (NOFRE) Per això hi ha més mosquits a prop de l’aigua. CICLE DE LA VIDA D’UN MOSQUIT
CADA VEGADA TENIM MÉS DUBTES I CURIOSITATS:
7. LLENGÜES I GEOGRAFIA
- Com es diu “mosquit” en altres idiomas? (Maria A.D)
- A altres païssos els mosquits són diferents? L’avispa de la Xina (Marcos)
HISTÒRIA
- Còm eren a la Prehistòria? (Sebastià)
- És moria la gent? Poden trasmetre malaties? . hi ha vacuna? Podem tenir al.lergia als mosquits?
(diferents nins es demanen el mateix) EFECTES DE LES PICADURES
- Inmunitat? Quan te tornen a picar, tornen a sortit picades? (Laura)
-- Què tenen els antimosquits per matar els mosquits? (Marlon) COM EVITAR QUE PIQUIN
VOLEM SEGUIR INVESTIGANT!
8. Necessitam mesurar el
mosquit que tenim
projectat per fer-ne un
igual i utilitzar-lo com
mapa conceptual per a
classificar les preguntes
21. VISITA SORPRESA
Un dia, per sorpresa ens ve a veure el
pare de na Tania, en Miguel. Ens ha
duit un "insecte palo" i hem après
moltes coses:
- Que són molt delicats (Auba)
- Que si li cau sa pota li torna a sortir
(Alejandra)
- Que ell no és depredador (Alma)
- Que allarguen les potes anteriors per
espantar a l'enemig i semblar més llarg
(Marcos)
- Que mengen plantes. És hervíbor
(Lucía)
- Són nocturns (África). Durant el dia
queden en "letargo" (letàrgia) (Marcos)
- Els seus depredadors naturals són:
mussols, ocells, roedors (Sebastià)
- L'abdomen te linees (Sofia)
- Corren molt (África)
- No li agrada el color blanc, brillant, ni
els cabells (Alma i África)
- Fins a les potes anteriors te el cap,
des de les anteriors fins a les mitjanes ,
el tórax i després l'abdomen (Marcos)
- Li agrada escalar (Alma)
- Son insectes perquè tenen tres pars
de potes (Mariajo)
22. Finalment entenem perquè no li
piquen els mosquits a na Fátima!
Té un tipus de pell
tan forta que la
trompa dels
mosquits no la pot
traspassar
Quina sort!!!
23. PREVENCIÓ
Comencem a centrar-nos a la part de prevenció. Na Lucia i n’Ivan
investiguen els tipus de repelents. Ens expliquen que poden ser
biològics o bioquímics. Duim a la classe tot tipus de repelents.
24. VIDEO NOTÍCIA IB3
També analitzem aquest vídeo, on expliquen
que l’Ajuntament i Emaya cada any fan algunes
actuacions per a prevenir les plagues de
mosquits.
25. ESTUDI NOTÍCIA.
Ens criden l’atenció 3
coses:
1. Entre 50 i 10 metres
de distància detecten
el Co2
2. Entre 5 y 15 veuen a
la víctima
3. A menys d’un metre
detecten la
temperatura.
26. 5.Anem al pati a mesurar
quan són 50 metres
(distància a la que detecten
CO2), 10 metres (distància a
la que distingueixen els
colors) i 1 metre (distància a
la que detecten la
temperatura
27.
28. Quan més aprop estàs de 37 º
més fàcil és que et piquin els
mosquits.
NOSALTRES QUINA
TEMPERATURA TENIM?
TEMPERATURA
individual i MITJANA
Cada nin es duu a casa aquest full, on han
d’apuntar la temperatura durant un dia.
Després feim la mitjana
29. Però… què és el C02?
Veim aquest vídeo, parlem de la respiració i aprofitam
l’experiment que la setmana passada va fer na Nayla
per a parlar de que és un gas:
https://2ncicleep.blogspot.com.es/2017/11/experiment-nayla.html
30. Com veuen els mosquits?
Aquesta pregunta la trobem més difícil de
contestar, comencem a pensar qui ens podria
ajudar, quins experts en mosquits a Mallorca
pot haver
En Dima i na Tania, que
estan investigant aquest
llibre, se n’adonen que
l’autor, en Xavier
Canyelles, va neixer a
Mallorca
31. Ens posem en
contacte amb
ell
Feim una recerca per internet i
conseguim el seu e-mail
I li demanem si pot
venir a l’escola a
explicar-nos coses
dels mosquits
37. I conversa Què volem ara?
Quan varem posar en comú
què havíem aprés, varem
demanar-nos per a què
podríem utiltizar els
coneixements que havíem
adquirit. I així varem pensar
QUÈ PODEM FER ELS
NINS I NINES DE 3R PER
QUE A LA GENT DEL
POBLE NO LI PIQUIN ELS
MOSQUITS?
Primer en equips i després en
gran grup consensuam un
document amb idees
QUÈ PODEM FER PERQUÈ ELS MOSQUITS NO PIQUIN A LA GENT DEL PIL.LARI?
DEMANAR INFORMACIÓ A EMAYA SI HAN POSAR PINTURA ANTIMOSQUITS
a les clavegueres. QUE HI POSIN
FER UN CARTELL SOBRE COSES QUE FER PERQUÈ NO ENS PIQUIN ELS MOSQUITS.
POSAR-HO AL PATI I ESCOLA
NOTES I FICAR-LES A LA BÚSTIA
DESFILE DISFRESSATS DE MOSQUITS I ALGUNS NINS AMB CARTELLS
XERRADES EN CASES, A PARES, A L’ESCOLA
FER REVISTA I VENDRE-LA PER GUANYAR DOBLERS PER COMPRAR MATERIALS
FER UN DIARI I PENJAR-HO ALS ABRES
DEMANAR-LI A N’ANTÒNIA MARTIN QUÈ HA FET L’AJUNTAMENT I QUÈ PODEM FER NOSALTRES
FER UNA MÀQUINA QUE FACI GRANS ELS MOSQUITS I DEMANAR A 6E AJUDA
FER UN VIDEO I PENJAR-HO ….(NO SABEM A ON: BLOG
POSAR MOLT INSECTICIDA PER L’ESCOLA
QUE TOTS DUGUIN PULSERA ANTIMOSQUITS
CASETA-TRAMPA DELS MOSQUITS amb MESCLES QUE MATIN ELS MOSQUITS
SEMBRAR ALBAHACA I ALTRES PLANTES PER TOT EL COL.LEGI
INVENTAR UNA MÀQUINA PER LLEVAR LA HUMITAT
38.
39. Visita d’Emaya, per a donar-nos un taller de
reciclatge. Varem aprofitar per a demar-li
l’email del departament de clavegueres
41. Dins el nostre projecte “Que
podem fer els nins d’Es
Pil.larí per a que a la gent del
poble no li piquin els
mosquits?” hem hagut de
resoldre diferents problemes:
1. Una de les nostres
actuacions va ser
REPARTIR FULLETONS
per les bústies.
42. Necessitam sabre quantes cases hi ha
en el Pil·larí per a repartir un fulletó a
cada bústia
fotocopai document i aportacions individuals
43.
44. Decidim que la millor manera d’investigar és la que ens ha donat la mare de n?auba, entrar a la web edel INE.
Utilitzam un dia de “GRUPS INTERACTIUS” per a que n’Encarna ensenyi a tots els nins a entrar i cercar la
informació que necessita. QUANTES VIVENDES HI HA AL PIL·LARÍ?
47. 2.Una vegada que sabíem quantes cases
hi ha en el Pil.larí (1015), varem haver de
calcular quantes
fotocòpies haviem
de fer dels nostres fulletons, tenint
en compte que cabien 4 fulletons en cada
fotocòpia.
48.
49.
50.
51. Després de dos dies de
càlculs, varen tenir la idea
de , a partir de 1000
palillos, separar-los en
grups de 4, contar els
grups que havien sortit.
Aquí varem convidar a 4
pares de la classe, perquè
ens ajudassin a comptar
(som matemàtics però
vaguillos)
Veure el video:
https://2ncicleep.blogspot.c
om.es/2018/03/grups-inter
actius.html
GRUPS INTERACIUS
52. 4.Aquest projecte també
ens ha duit a treballar el
plànol per a
repartir-nos els carrers
als que haviem d’anar
cada nin.
Les següents fotos
jugàvem a
“turistes-poblerins”, uns
es demanaven a altres
com arribar a diferents
punts del poble.