1. UD 1: L'època de les
L’ÈPOCA DE LES
revolucions. fi de
REVOLUCIONS. La
l’Antic Règim i les
revoluciond liberals.
Unitat didàctica 1.

2. Què hem de tenir en
compte per conèixer una
època?

3. SEGLE XVIII

Demografia:

Societat:

Economia:

Política

Pensament

4. SOCIETAT ESTAMENTAL:
PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS
Concepte clau:
estament.

6. - en què es diferenciaven els privilegiats dels no
privilegiats?

7. LA DEMOGRAFIA:
Per què
pràcticament no
creixia la població?

8. CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC: ALTA
MORTALITAT PERÒ ALHORA ALTA
NATALITAT
 Crisis de subsistència (ex 1.51 p. 30)
 Guerres
 Malalties:
 Pesta negra
 Tifus
 Diftèria
 Manca d’higiene i pocs avenços en medicina.

9. ECONOMIA: LES MANUFACTURES

10. MANUFACTURES: COM FABRICAVEN?

11. 
Manufactures urbanes:
− control gremial:
− Control de la producció.
− Control dels preus.
− Control del volum de producció.
− Control de la formació i del mestratge.
− Com funcionaven els gremis?
− El mestre: amb dret a taller i botiga, a tenir aprenents i a
ensenyar l‘ofici.
− L‘oficial: tenia un sou.
− L‘aprenent: acostumava a viure a casa del mestre i no rebia un
sou, sinó que el seu treball es compensava amb l‘aprenentatge i la
manutenció i habitatge.

12. MANUFACTURES RURALS:
FARGUES I MOLINS

13. COM POTS ESCAPAR DEL CONTROL
GREMIAL?

Manufactures disperses: Domestic System:
− Com funcionava?
− Comerciants de les ciutats que per fugir del control gremial
encarregaven la fabricació de teixits a pagesos del camp,que ja no
estaven sotmesos a les normes gremials. Els donaven tots els
materials necessaris per a la fabricació i al cap d‘un temps els
venien a buscar la producció.
− Per què s'instauren i qui instaura aquest sistema?
− Per fugir dels gremis.
− Els comerciants i en relació amb els comerciants del comerç
triangular. (A Catalunya rebien el nom d‘indianos, molts dels
quals s‘enriquien ràpidament, d‘aquí l‘expressió fer les Amèriques.
Sovint quan tornaven es construïen palauets, molts dels quals es
troben a Sitges i a Vilanova.)

14. MAPA DEL COMERÇ TRIANGULAR o
colonial.

15. ELS ESCLAUS

16. MARQUÈS DE COMILLAS,
ANTONIO LÓPEZ LÓPEZ

17. POLÍTICA: L'ABSOLUTISME.
“L'ESTAT SÓC JO”

Discurs de Lluís XIV (XVII)

“el poder sobirà només resideix en la meva persona; és
només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen
autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el
seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder
legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap
partició... l'ordre públic complet emana de mi, i els
drets i els interessos de la meva nació reposen a les
meves mans.”

Font 3. p. 9 i exercicis.

19. QUÈ EN DEIEN D'AQUEST
ABSOLUTISME?

Un noble deia:

“ els reis han estat nomenats déus perquè ells són,
gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres
obeint el seu dret. Són senyors i propietaris dels béns i
de les vides dels homes.

Sense els reis la vida humana sera tan sols desordre i
confusió. El món no podria existir sense reis. Són una
segona ànima de l'univers, un contrafort que suporta el
món.”

Tenint aquest pensament era fàcil pensar una altra
manera d'organitzar la societat?

20. 
Definiu absolutisme.

En un sistema absolutista:

- qui controla el poder judicial? I el poder executiu i el
poder legislatiu?

Mapa d’Europa, p. 8.

21. L'art de l'absolutisme:
el Rococó

24. hivernacle dels tarongers, 1000
hivernacle dels tarongers, 1000
arbres.
arbres.

25. Sala dels
miralls

30. CARACTERÍSTIQUES DEL ROCOCÓ
Pintura.
- TEMES PROFANS, OCI, JOCS.
- COLORS PASTEL I CLARS.
Arquitectura:
- demostrar el poder reial.
- propaganda de l'absolutisme.

31. Rousseau Kant Voltaire
PENSAMENT DEL SEGLE
XVIII

33. Diderot
Turgot
Bust de
Voltarire.
A la dreta,
d’Alembert
Rousseau
Madame
Geoffrin

34. LECTURA DE LES P. 10 I 11
- LECTURA I COMENTARI DE LES FONTS.
- ESQUEMA DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA
IL·LUSTRACIÓ.

35. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT.
- conseqüències de les idees il·lustrades per algunes
monarquies → el despotisme il·lustrat.
- definició.

36. SEGLE XVIII

Societat:
− Estamental, Privilegiats i no privilegiats.
− El Tercer Estat

Demografia:
− creixement equilibrat.

Economia:
− Comerç triangular
− Manufactures: urbanes, rurals i disperses.

Política
− Absolutisme: l'Antic Règim → Versalles.

Pensament
− Il·lustració → despotisme il·lustrat.

37. LES REVOLUCIONS
BURGESES
Què vol dir Revolució?
Què deu significar revolució burgesa?

38. - Estaments de l’Antic Règim:
- Noblesa
- Clergat
- Tercer estat o poble:
- Artesans
- Pagesos
- Burgesia
- Quin grup social a partir del XVIII comença a
tenir molt poder econòmic?
- Quin grup social tenia el poder econòmic però no
polític?
- Font 11 i 12. Exercicis p. 13

39. Un precedent: LA INDEPENDÈNCIA
DELS ESTATS UNITS
- De quin regne europeu formava part els futurs
EUA?
PWP ud 2.
Intenteu completar aquest esquema a partir de les
meves explicacions i documents:
1. Causes de la independència
2. Protagonistes
3. Fets claus
4. Conseqüències

40. Causes:
- Pujada dels impostos dels productes colonials.
- Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i felicitat,
contracte social.
Protagonistes:
- Jefferson i Franklin perquè redacten la Constitució.
- Washington perquè és el primer president.
Fets:
- 4 de juliol 1776: Declaració d’independència.
- 1776- 1781: guerra de la Independència.
- 1783: Tractat de París i Washington de president.
Conseqüències:
- Primer estat republicà i amb una constitució 
revolucions burgeses.
- Emancipació per primera vegada d’una colònia europea.

41. LA REVOLUCIÓ FRANCESA:
“LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ”
 http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/656.htm

42. 1789-1799:
PERÍODE REVOLUCIONARI A
FRANÇA.
 D’on eren la majoria
dels il·lustrats?
 Llibertat i igualtat en
una societat
estamental?
 Llibertat i igualtat,
contracte social en una
monarquia
absolutista?

43. PER QUÈ I COM VA COMENÇAR?
 Causes: (associeu cada causa amb la font que hi relacionen en el llibre de text)
 Ideesil·lustrades de llibertat, igualtat i contracte social.
 Males collites successives  el preu del blat puja però els
impostos reials i dels nobles augmenten.
 Guerra contra la Corona Britànica pels Estats Units 
endeutament de les finances de la corona francesa:
bancarrota o fallida.
Any 1788
Ingressos Despeses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols i Exèrcit (25%)
burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Obres públiques (2%)
Deute i interessos (41%)

44. JOC DE ROLS
 Davant d’aquesta situació
financera, el rei què podia
fer?
 Augmentar els impostos
per recaptar més diners i
poder retornar els crédits.
 Però podia augmentar la
pressió contra els no
privilegiats?
 La solució passava per fer
pagar impostos els
privilegiats.
 Què significava per a la
societat estamental?
 Elfinal del privilegi de no
pagar impostos.

45. El rei convoca els Estats Generals:
- Assemblea formada pels tres estats.
- Cada estat tenia dret a un vot per estat.
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
1r estament: església, 291 representants
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants
El tercer estat demana el canvi en les votacions: per
membres, no per estat.

46.  Davant de la negativa de la noblesa i el clergat de
canviar el sistema de votacions, el tercer estat es
declara representant de la nació i es constitueix
en l’Assemblea Nacional.
 Els membres de l’Assemblea juren al Jeu de
Paume que redactaran una Constitució basada en
la igualtat, llibertat i sobirania nacional.
Comença la Revolució francesa.

47.  El rei ordena a
l’exèrcit que
reprimeixi
l’Assemblea.
 El poble assalta la
Bastilla: la presó més
representativa de
l’absolutisme. 14 de
juliol de 1789. ex. 1.26.
p. 15

48. PRIMERA FASE: 1789-1792.
UN NOU ESTAT LIBERAL I BURGÈS.
- Legislacions que canvïen el règim:
- Declaració dels Drets de l’Home i del
- Constitució de 1791:
- Monarquia parlamentària i sobirania nacional
- Separació dels poders de l’estat
- Sufragi censitari
- Expropiacions eclesiàstiques.
- Llibertat econòmica: de creació d’empreses.
Idees claus de la legislació?
Tots els grups socials estarien d’acord amb aquestes
legislacions?
Ex. 1.56. p. 31

49. 1792:
UNA NOVA ONADA
REVOLUCIONÀRIA
 La resta de monarquies europees absolutistes
tenen por de la Revolució, es podria estendre per
tot arreu  li declaren la guerra i entren amb els
exèrcits.
 El rei conspira contra els revolucionaris, s’intenta
escapar però el reconeixen i l’empresonen.
 El govern no té prestigi i no té el suport de tots els
membres del Tercer Estat, les capes populars
s‘han quedat sense poder votar pel sufragi
censitari.

50. ELS JACOBINS (REPRESENTANTS DE
LES CAPES POPULARS) AL PODER
 Els sans-culottes
 El partit més radical
accedeix al poder:
JACOBINS  segona
revolució:
 Proclamen la República i
empresonen el rei.
 El líder és Robespierre.

51.  Nova constitució:
 Sufragi universal masculí.
 Exèrcit nacional (victòries contra els contrarrevolucionaris).
 Mesures econòmiques populars: preus controlats dels
productes bàsics i ajut als pobres.
 Justícia ràpida contra els considerats contrarrevolucionaris:
la família reial és condemnada a la guillotina i 30.000
francesos més (època del Terror).
Ex. 1.55 p. 30 + lectura i resum de l’article “Temps de guillotina” p.33

52. 1794- 1799:
EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ
 Cop d’estat de la burgesia  condemnats els
líders jacobins. Font 21 p. 17.
 Burgesia imposa una nova Constitució:
 Sufragi censitari.
 Llibertat econòmica.
 Guerra civil interna (jacobins, burgesos,
absolutistes) + la guerra contra les
monarquies estrangeres  comença a
destacar un jove general i la burgesia el veu
com una solució d’ordre.
 El 1799 Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat i
es considera el final de la Revolució.

53. 1799 – 1815
NAPOLEÓ BONAPARTE
 1799 fa el cop d’estat i el 1804 es
proclama emperador de França
(monarquia burgesa). Font 22.
 Respecta alguns elements
revolucionaris:
1. Supressió dels privilegis dels nobles i l’Ésglèsia,
2. declaració de drets de l’home,
3. establiment d’una Constitució escrita,
4. creació d’una justícia independent,
5. lliure mercat,...
 Reformes polítiques i econòmiques
claus:
1. Promulgació del codi civil
2. Un sistema educatiu nacional
3. Creació del Banc de França i del
franc

54. Política expansionista: conquereix Europa.
Mapa de l’imperi napoleònic.
Quins territoris va ocupar?
Per què va obtenir victòries amb tanta rapidesa?
Quines expedicions i per què van significar el final de
l’imperi napoleònic?

55. 1814
LA RESTAURACIÓ
Les monarquies absolutistes en el Congrés de Viena
de 1814 acorden defensar-se de qualsevol intent
revolucionari, accepten la intervenció dels altres
estats en cas de Revolució interna.
REVOLUCIONS LIBERALS: 1830 I
1848
Font 23, exercicis p.
18

56. EL NACIONALISME
 Lectura p. 19 i definicions claus.
 Mapa de l’Europa de la Restauració.
 Grups de recerca i exposició:
 Grècia
 Irlanda
 Alemanya
 Itàlia (fitxa)

57. NEOCLASSICISME
L’ART DE LA REVOLUCIÓ
-títol: Neo + clàssics?
-Quines característiques pot tenir?

58. Ex 1.60 p. 31

64. EL ROMANTICISME
La pintura de les nacions, del passat gloriós.

70. Font
34., p.
25

72. CARACTERÍSTIQUES
 Sentiment, emoció. El sublim.
 Individualitat. El geni.
 Naturalesa viva, salvatge -->paisatges.
 El passat dels pobles, l'edat mitjana, els pobles
germànics. El Nacionalisme (volkgeist).
 La llum, el color, la pinzellada solta (violència.)
 AUTORS MÉS IMPORTANTS:
 Caspar David Friedrich.
 Géricault.
 William Turner.

73. EXERCICI D’ANALITZAR OBRES.

74. LA MÚSICA DE L’ÈPOCA
El barroc de Vivaldi i Bach.
El classicisme de Mozart i Beethoven.

75. EXERCICIS DE REPÀS:
- ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
- COMPLETAR ESQUEMA DE LA
UNITAT
PARAULES CLAUS: (poden ser definides dins de
l’esquema)
-Antic Règim:
-Il·lustració o liberalisme
-Societat estamental
-Absolutisme
-Comerç triangular o colonial
-Revolució liberal
-Separació o divisió de poders
-Sufragi censatari i sufragi universal
-Sans-culottes o jacobins
-Nacionalisme
-Rococó
-Neoclassicisme
-Romanticisme

76. RESUM GRÀFIC
1. DESCRIPCIÓ DE LA FONT
- QUÈ ÉS? MAPA, ESQUEMA, PINTURA,
ESCULTURA, …
- DE QUIN ANY I DE QUINA ÈPOCA?
- DE QUIN LLOC?
- QUÈ HI APAREIX?
2. TEMA QUE HI APAREIX A
DESENVOLUPAR

77. L’EIX CRONOLÒGIC:
-Proporcionalitat temporal.
-Classificació dels fets i fenòmens:
-Política: fets i personatges. Retrats i símbols.
-Economia i societat: processos i fenòmens.
Gràfics, taules, imatges socials.
-Pensament: processos a llarg termini: història de
les mentalitats.
-Art:imatges del poder, evolució cap a la crítica
social.

78. EIX
Dates:
POLÍTICA
Fins Revolució francesa: Antic Règim.
1776 Declaració de la Independència
1789 -1799 Revolució francesa
1799-1815 Napoleó
PENSAMENT
Il·lustració
SOCIETAT
Estamental
Natalitat i mortalitat elevades