Mans Unides ha centrat les campanyes de sensibilització dels últims 7 anys en informar i conscienciar sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, que s’haurien de complir en 2015. Enguany acabem aquest cicle centrant-nos en l'ODM 8 amb la campanya "Un món nou, projecte de tots".
L'any 2014 Mans Unides s'uneix a la lluita pel 8è Objectiu del Mil•lenni: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament.
Els Objectius del Mil•lenni són els vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l'any 2000, que tots els països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l'any 2015. Aquests objectius ara mateix constitueixen la principal agenda de desenvolupament tant de les diferents agències de Nacions Unides com de les ONG i les agències oficials de cooperació. Tothom focalitza el seu treball en l'assoliment dels ODM.
Amb l'ODM 8 es pretén desenvolupar un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Es pretén atendre les necessitats especials dels països menys avançats, els països sense litoral i els petits estats insulars en desenvolupament, així com encarar de manera integral el deute dels països en desenvolupament. S'intentarà, en cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament a preus assequibles, així com, en cooperació amb el sector privat, donar accés als beneficis de les noves tecnologies.
Moltes de les metes dels ODM no es compliran el 2015. Per això, l'ONU ja està treballant en el Post 2015 per seguir impulsant l’assoliment de les metes acordades a la Cimera del Mil•lenni l’any 2000.
A un any del 2015, els resultats dels ODM són ben pobres: el principal objectiu, reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam i pobresa extrema, no s’ha aconseguit ni de bon trós.
I què està passant amb l'ODM 8? Molts analistes consideren que una aliança dels països rics amb els països pobres per fomentar el desenvolupament ensopega amb greus contradiccions en les regles del joc de les relacions Nord-Sud, marcades fins al dia d'avui per la ideologia neoliberal i els interessos dels poderosos.
3. “Ens trobem davant d’un escàndol
mundial de gairebé mil milions de
persones, mil milions de persones,
que encara pateixen la fam avui, no
podem mirar a una altra part fingint
que el problema no existeix.
Els aliments que estan disponibles
avui al món arribarien per eliminar la
fam al món.”
Papa Francesc Desembre 2013
Campanya 1963
4. Mans Unides Campanya 55 (Any 2014)
Tots per un món nou:
Institucions, governs,
empreses, ONGD, persones de
totes les religions i creences,
cadascun de nosaltres.
5. El món nou que volem:
ZERO
POBRESA
FAM
GUERRES
INJUSTÍCIA
DISCRIMINACIÓ
6. Agenda de Desenvolupament Post2015: Enquesta Mundial “El Món que
volem 2015”
Prioritats enquesta
MYWORLD 2015:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Enquesta mundial “El Món que volem 2015”:
www.myworld2015.org
Han participat 1.320.671 persones de 194 països
Accés a l’educació.
Millor atenció
sanitària.
Millors oportunitats de
feina.
Govern honest i
receptiu.
Accés a aigua potable
i sanejament.
Alimentació adequada
i a un preu assequible.
7. Paraules clau per a un món nou
Foto:Timor. Laura Gutiérrez
VIDA
PAU
JUSTÍCIA
LLIBERTAT
ALEGRIA
ESPERANÇA
AMOR
FRATERNITAT
8. Claus per a un projecte
comú. (I)
• Donar veu a totes
les persones que
pateixen
silenciosament la
fam, perquè aquesta
veu es converteixi
en un rugit capaç de
sacsejar el món.
• Escoltar la veu dels
empobrits que ens
parlen de les seves
esperances, somnis
i treball per un món
millor.
9. Claus per a un projecte
comú. (II)
• Prendre consciència:
-Malbaratament de menjar i
mal ús dels recursos al
nostre abast.
-Les nostres accions
quotidianes repercuteixen
en la vida dels qui-prop o
lluny de nosaltrespateixen la fam en la seva
pròpia pell.
"Els aliments que es llencen a les escombraries són
aliments que es roben de la taula del pobre, del qual té
gana" Papa Francesc
10. Claus per a un projecte comú.
(III)
• Participar i compartir:
– Consum auster i solidari frenant la cultura
del consum compulsiu i superflu.
– Del "no puc canviar el món ..." al "puc fer el
que està a la mà" a la família, escola, barri,
empresa, parròquia ...
– Promovent actituds d'acollida, cooperació,
diàleg i respecte.
– Participar en activitats solidàries.
– Compartir donant suport a projectes de
desenvolupament.
– Mobilitzar-nos perquè institucions
públiques i empreses compleixin els seus
compromisos.
11. Claus per a un projecte comú.
(IV)
Nivel social y político:
• Coherència de polítiques
• Països en desenvolupament: millorar
governabilitat, transparència en la gestió
dels recursos, respecte a drets humans,
inversió en infraestructures i serveis
bàsics, ajuda als petits agricultors.
• Països rics: donar suport a països en
desenvolupament, augmentar l'ajuda
oficial al desenvolupament, alleugeriment
del deute extern, lluita contra la corrupció,
millora de les regles del comerç
internacional, promoure accés a
medicaments essencials i tecnologia.
• Legislació que protegeixi els drets humans
i el medi ambient.
• Suport econòmic i polític a les activitats
dels organismes internacionals (FAO)
12. Construir la fraternidad
• Hi ha una forma més de promoure la
fraternitat -i així vèncer la pobresa- que
ha d'estar al fons de totes les altres. És
el despreniment de qui tria viure estils
de vida sobris i essencials, de qui,
compartint les mateixes riqueses,
aconsegueix així experimentar la
comunió fraterna amb els altres. Això és
fonamental per seguir Jesucrist i ser
autènticament cristians.
Papa Francesc XLVII JORNADA
MUNDIAL DE LA PAU - 1 DE GENER DE
2014
13.
14. PRIORITATS
Donem suport a les comunitats més
vulnerables i els sectors de població
més desfavorits.
Comunitats Hup’a
Río Negro Amazonía Brasil
•Les regions més pobres on no estan
cobertes les necessitats bàsiques
• Regions on no està concentrada la
cooperació
• Àrees rurals o periurbanes, indígenes,
grups ètnics marginats
• Dones i nens en situacions vulnerables
L'Església Catòlica és
la major xarxa de fraternitat
del món.
15. PROTAGONISME DE LES PERSONES DEL SUD
La mirada de tots s'ha de centrar en els rostres dels
pobres, no com persones incapaces i dependents, només
amb mancances, sinó com a subjectes amb capacitats i
recursos, drets i deures, capacitats per sortir, per si
mateixos, de la seva situació amb la solidaritat activa
16. Senegal
Cooperació al Desenvolupament:
Realitzar una tasca de transformació del
món, tant del Nord com del Sud, en base a
relacions d'igualtat, compartint treball i
responsabilitat i servint de llera per a la
20. FILIPINES:
DESENVOLUPAMENT
INTEGRAL, PAU I DIÀLEG
INTERRELIGIÓS
• Mans Unides treballa a Filipines des de 1987.
•
•
Realitzats més de 275 projectes, per un import superior als 26
milions d'euros: educació, sanitat, agricultura, prevenció de
desastres naturals.
Promoció de la pau i del diàleg interreligiós.
Cristians, musulmans i animistes comparteixen marxes per la pau i
celebracions religioses (Iftar musulmà, Nadal, Pasqua ...)
21. ÁFRIC
A
La guerra a República Centreafricana ha
causat la mort de centenars de persones i
milers de refugiats.
22. El nostre estil per construir un món nou:
denunciar la injustícia, cuidar i capacitar
les persones perquè puguin ser agents
del seu propi desenvolupament.
23. REPÚBLICA
CENTREAFRICANA: UN
FUTUR EN PAU
Mans Unides contribueix mitjançant els projectes de
desenvolupament a construir un futur en pau en països com Rep
Centreafricana.
Foto: Mons Aguirre. Nens de Bangassou.
25. HAITÍ: RECONSTRUINT
VIDES
•
•
Mans Unides ha treballat al costat de la població d'Haití per
reconstruir les infraestructures que el terratrèmol va destruir i la
vida de milers de persones que a poc a poc van sortint endavant.
Entre d'altres projectes Mans Unides dóna suport comunitats
camperoles per tal que millorin la producció agrícola: millora
nutricional i de l'economia familiar.
26. PARTICIPANT EN XARXES
Mans Unides forma part de CIDSE i Participa en reunions
internacionals: RIO +20 i Comitè de Seguretat Alimentària de
la FAO
Livia (Relacions Internacionals Mans Unides) dóna l'informe "El desafiament de la fam"
a Olivier De Schutter, Relator Especial de Nacions Unides pel Dret a l'Alimentació.
29. "VOLUNTARIAT" AMB ACTITUD DE
SERVEI
Cari, 91 anys,
en actiu des de fa 40 anys.
Maria Manuela, 94 anys,
en actiu des de 1959.
30. BASE SOCIAL I PARTICIPACIÓ A LA SOCIETAT:
0.000 SOCIS, 5.300 VOLUNTARIS, 133 CONTRACTATS
L SUD, CADA ANY MILERS DE PERSONES PARTICIPEN
ALS PROJECTES DE MANS UNIDES
Clima psicológico de malestar “Estamos hartos de lo que ocurre en el mundo”: crisis, conflictos, corrupción, paro. “Que se acabe de una vez”: deseo profundo en el corazón de la gente. (cierta resignación que nos inmoviliza)
Conscientes de la “crisis de valores”, se ha roto el tejido social por el individualismo, el egoísmo, la violencia…
Las mujeres constituyen el 48% de la población india, aunque ser mujer conlleva unos riesgos importantes desde el primer momento: cada año se practican 600.000 abortos selectivos y la mortalidad infantil en niñas es un 40% superior a la de los niños. Estos datos reflejan el poco valor que la sociedad india otorga al género femenino, un género que sufre constantes vejaciones tales como el matrimonio precoz, que constituye un 56% de los matrimonios en zonas rurales, o la exclusión social de las mujeres solteras, viudas o separadas.
Las violaciones y muertes de jóvenes que fueron noticia en el año 2013 son sólo un reflejo de lo que ocurre. India es un país todavía muy rural, con 1.200 millones de habitantes -de los que un 60% son analfabetos-, y un sistema de castas abolido hace más de 60 años pero muy presente todavía en los usos actuales de la sociedad.
Los delitos por agresión sexual en India representan sólo una parte más de un amplio espectro de violencia y discriminación que, según algunos investigadores, provocaría la muerte de entre uno y dos millones de mujeres al año.
Al año son quemadas vivas 100.000 mujeres y otras 125.000 fallecen víctimas de agresiones físicas. Muchas de esas defunciones son resultado de causas relacionadas con litigios sobre la dote -una tradición ilegal aunque vigente-, cuya consecuencia última dejaría un saldo de unos 130.000 infanticidios anuales.
Dentro hay un ser querido muerto por las balas que han matado a algo más de 1.100 centroafricanos durante las últimas dos semanas y media. Según llegan más cerca, sus caras expresan una tristeza infinita. En algunos casos, el parvo tamaño de la caja deja adivinar que se trata de un niño.
Uno de los últimos días que pasé en Bangui presencié una escena que habla por sí sola. En una de los cruces entre dos calles, una muchacha de veintitantos años se desplomó en la acera. Acudimos varias personas para socorrerla y alguien quiso llamara a un taxi para llevarla a un hospital. La chica acertó a balbucir unas palabras, entre lágrimas y con una voz débil, a su buen samaritano: “No me llevéis al hospital, no estoy enferma. Es que hace cuatro días que no como”.
Septiembre 2013: Más de 500 rebeldes del Frente Moro de Liberación Nacional ( MNLF ) leales al fundador Nur Misuari atacaron Zamboanga (Mindanao)
El resultado ha sido trágico, la destrucción masiva de viviendas, propiedades y recursos económicos son innumerables; la muerte de unos 300 rebeldes y también algunos soldados y civiles, cientos de heridos y prácticamente toda la población de casi un millón de personas traumatizada emocionalmente y polarizada.
Padre Ángel Calvo. Claretiano.
Dentro hay un ser querido muerto por las balas que han matado a algo más de 1.100 centroafricanos durante las últimas dos semanas y media. Según llegan más cerca, sus caras expresan una tristeza infinita. En algunos casos, el parvo tamaño de la caja deja adivinar que se trata de un niño.
Uno de los últimos días que pasé en Bangui presencié una escena que habla por sí sola. En una de los cruces entre dos calles, una muchacha de veintitantos años se desplomó en la acera. Acudimos varias personas para socorrerla y alguien quiso llamara a un taxi para llevarla a un hospital. La chica acertó a balbucir unas palabras, entre lágrimas y con una voz débil, a su buen samaritano: “No me llevéis al hospital, no estoy enferma. Es que hace cuatro días que no como”.
Caminar embarrados hasta el cuello
Caminar embarrados hasta el cuello
A los seis meses del seísmo más de 1.500.000 personas, 360.000 familias, vivían en unos 1.500 campos de desplazados. Casi cuatro años más tarde entre 172.000 y 300.000 personas, según diferentes fuentes, viven aún en esos campos.
El baile de cifras no es ni casual ni inocuo. Hace tan solo medio año, en junio de 2013, la cifra oficial de población en los campos era de 278.000 personas. Hoy la cifra es de poco más de 170.000. ¿Qué ha cambiado en los últimos seis meses?
Una de las razones de tal disminución es la eliminación de la lista oficial de campos tres áreas, Canaan, Jerusalem y Onavile, que agrupan diversos campos en los que viven aproximadamente 54.000 personas. A los dos meses del terremoto el presidente haitiano declaró la zona dónde ahora se encuentran estos asentamientos de población, a las afueras de Puerto Príncipe, de utilidad pública. Miles de personas lo consideraron una invitación a ocupar los espacios vacíos, ante la falta de respuesta a las necesidades de vivienda. A lo largo de los tres últimos años centenares de familias que han sido expulsadas de los campos de la capital, o se hacinaban en sus bidonvilles, se han acabado instalando en estos terrenos. Las autoridades extienden ahora la amenaza de las expulsiones a estos campos en los que la vida no es en absoluto fácil, pues carecen de cualquier servicio básico, agua potable, saneamiento, educación o sanidad.