1.
23-12-2014
Els companys i companyes del Col•lectiu Malesherbes de la CGT
de Parcs i Jardins de Barcelona us fem arribar aquest esborrany
de document que estem elaborant per tal que pugueu fer les
vostres aportacions i així enriquir-lo pel bé del servei que debem
a la ciutadania. La idea és no conformar-nos amb la gestió
piramidal de fets consumats i de l’allunyament dels gestors de
les realitats socials dels nostres barris.
Digues la teva, ara depèn de tots i totes.
Per un servei públic de jardineria de
gestió col·lectiva per a la ciutat de
Barcelona
Col·lectiu malesherbes de la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona
novembre de 2014

2.
Antecedents
Els parcs i jardins de la ciutat no sempre han estat gestionats per l’Institut Municipal de
Parcs i Jardins, ni el treball que té encomanat s’ha fet sempre mitjançant un organisme
públic. A finals dels anys setanta la gestió que es feia per part de les múltiples empreses
de jardineria privada deixava molt a desitjar i el govern municipal va decidir que era
convenient la municipalització del servei per acabar amb la degeneració de les
“contractes” heretades del règim totalitari del franquisme. Aquesta decisió va significar
que es van contractar treballadors itreballadores que fins llavors estaven alsector privat
i es va crear el servei municipal, com avui el coneixem. Una clara aposta per la gestió
directa del servei públic.
A partir de 1979, amb l’entrada dels nous Ajuntaments democràtics, comencen 12 anys
de gestió directa de la jardineria de Barcelona, on es van crear nous parcs, fruit de les
lluites veïnals que reclamaven la creació d’espais verds als barris. Tant les reformes
d’antics parcs, com la creació de nous espais o el manteniment en general del verd
municipal van ser elogiats arreu per la professionalitat jardinística. Passat el “Boom”
olímpic, comença una etapa d’abandó i una davallada de la qualitat de la jardineria,
degut a la manca de personal i amagada darrera del concepte de “Jardineria Sostenible”
Ara per ara el manteniment que fem del verd és precari, fent les feines a corre-cuita,
amb manca de personal i amb un perjudici directe de les zones verdes que de forma
recorrent han de ser subjectes a unes remodelacions multimilionàries (Park Güell,
Jardins de Costa i Llobera, Parc de Joan Miró, Espanya Industrial, Parc de la Pegaso, la
Ciutadella, i una llarga llista) que paga tothom per la deixadesa en la gestió, aprofitant-
se de nou les grans empreses privades que controlen el sector amb contractes suculents
i millonaris.
La plantilla del nostre Institut sempre ha rebutjat de forma frontal els intents de
privatització induïts pels diferents ajuntaments haguts a Barcelona, com l’intent de
transformar-nos en una S.A. fins a la instauració d’una EPEL (entitat pública empresarial
local) l’any 2005 o les lluites contra els nous intents de desmuntar l’Institut que ens
porten fins al dia d’avui.
La part del pressupost dedicada a contractar empreses externes ha anat en augment els
últims anys, i hem passat de dedicar un 5% dels recursos fins a un 30%, cap lluita no ha
aconseguit canviar aquesta tendència. És a partir d’aquesta situació que ens plantegem
una forma de lluita proactiva que inclogui la remunicipalització dels serveis
externalitzats amb la contractació per Oferta Pública d’Ocupació necessària i una
proposta de gestió col·lectiva que faci partícip a l’entramat social dels barris i a tots els
treballadors i treballadores de les decisions jardinístiques de la ciutat, tots formant part
de l’òrgan de govern de l’Institut.
Demanem per tant que es faciuna auditoriadel’estatactual dels treballs externalitzats,
pel que fa alcost ia laqualitat de serveiprestat, per talde corregir situacions perjudicials
pels interessos generals.

3.
Exigimdes d’aquí una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les
grans inversions per la seva “posada a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de
manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de
Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais comel Parc Güell,
a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb què l’empresa privada ocupa
espais públics per fer negoci.
Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que actualment a la
ciutat de Barcelona és de 6 metres quadrats per habitant, molt per sota dels 10 metres
quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut, espai que es veu reduït per
la forta pressió turística, que pateix la nostra ciutat.
Proposta de gestió col·lectiva del servei de jardineria.
-Gestióinclusivai participadaamb els/les empleats/desdel servei públic.
-Gestió inclusiva i participada amb la ciutadania.
En aquestpuntpassemexposarunapropostade model degestióque vamésenllàdelpurament
econòmici que entramés enl'humà i enel social d'un servei de jardineriaque had'apropar-se
una mica més a les voluntats veïnals.
Entenem que els actuals models de gestió municipals han quedat enrere pel que fa a les
expectatives i a les exigències de transparència per part de la ciutadania.
D'altra banda la certesa que tenim la ciutadania al carrer, que els diners públics, ja sigui de
l’Ajuntament, de la Generalitat o del pressupost espanyol, no està sota control i que ingents
quantitats de diners surten per la porta de darrere, cap a les mans d'empreses amigues o de
persones sense escrúpols, que l'única cosa que busquen és el lucre i l'acumulació de riqueses,
valors que ha promogut, al nostre entendre, el fracassat sistema capitalista.
A partird'aquí intentaremdonarlesbasesper aquè unservei públiccomenaquestcasl'I.M.de
Parcs i Jardinsde Barcelona,pugui sergestionatdesd'unaestructurahoritzontalambunmodel
participatiu, tant en la presa de decisions, com en l'organització del treball i que promogui el
compromís i la responsabilitat personal i col·lectiva amb la finalitat que el resultat a les zones
verdesde la ciutat,sigui unproducte de qualitatambuna clara identitatde treball comunitarii
social.
La gestió que proposem està basada en dos vessants clars, d'una banda la participació de les
treballadoresi treballadors,tantenlapresade decisions, comenl'organitzaciódel treball,i per
unaltre costat,enlaparticipacióde laciutadania, enleslíniesd'actuacióde l'Instituti de manera
més detallada, en la gestió per barris, assegurant que els processos participatius siguin clars i
reals, fent un gran esforç a assegurar els nivells de satisfacció del veïnat.
Es constituiràuncomitè de seguiment, enel qual estreballaran,qüestionsde caràctergeneral,
referent a la gestió de l'organització, a les tasques encomanades per la ciutat i als recursos
disponiblesperdur-hoaterme.Enlaqual participaràlaciutadania,al costatde lestreballadores
i treballadors i l’equip tècnic municipal.

4.
De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte representades en les
mateixes proporcions abans descrites, amb la finalitat de prendre les decisions jardinístiques
sobre el terreny de manera més directa i amb proximitat.
No es prendrien decisions populistes, per tal de fer contenta la ciutadania, totes tres parts,
professionals, tècnics i veïnat, hauran d’estar d’acord.
Un consell d'administració, faràd'enllaçentreel comitède seguimentprincipal i el poderpolític,
aquest no tindrà caràcter decisori i únicament proposarà línies de treball en funció de
pressupostos, tractant de traçar una línia de jardineria homogènia entre barris i procurant
equitat en les inversions.
Perquè aquest sistema d'organització empresarial funcioni ha de contenir valors de gran
importància, els més rellevants serien:
1.- Fomentar la transparència en la gestió de l'empresa.
2.- Fomentarlaconfiança,l'honestedatilacooperacióentrepersones,entre diferentscol·lectius
i nivells de decisió.
3.- Fomentar els valors de la solidaritat amb l'entorn social.
4.- Estimular processos d'aprenentatge professional i personal basats en el suport mutu, el
respecte a la individualitat i la cooperació.
5.- Fomentar l'aprenentatge en la participació col·lectiva i en la resolució de conflictes.
6.- Fomentar la qualitat dels treballs a realitzar i del servei que s'ofereix a la ciutat.
7.- Fomentar les bones condicions de treball.
8.- Les ordres de treball no són imposades, són plantejades, debatudes, compreses i
consensuades.
Aquests valors hand’anar acompanyats de polítiques socials i
ambientals com podrienser:
Horts urbans
És el moment d’aprofundir en el programa de participació de la xarxa d’horts urbans de
Barcelona iniciada per l’Institut municipal de Parcs i Jardins de Barcelona l’any 1997.
Aquest és un projecte que va destinat tan sols als jubilats i jubilades de Barcelona i que
té l’objectiu d’integració i col·laboració de la ciutadania en activitats de millora
ambiental através del conreu d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica
i per millorar la seva qualitat de vida; pensem que aquesta millora de la qualitat de vida
cal obrir-ho a altres sectors de la població, els que tenen un alt risc d’exclusió social, els
caiguts a la pobresa, els aturats de llarga durada, etc.

5.
La xarxa d’horts urbans per a gent gran es va originar amb la petició d’un grup veinal, al
districte de Gràcia; s’ha d’aconseguir que aquesta iniciativa s’ampliï a col·lectius més
desfavorits, que en la tasca de conrear la terra, tinguin la satisfacció del major nombre
de necessitats humanes possibles, com tenir accés a aliments ecològics de qualitat i
frescos,itenir un llocde trobada on puguin organitzar-se per asuperar elmoment actual
de crisi econòmica i ecològica.A l’hora, es col·labora en lasostenibilitatambiental doncs
la producció d’hortalisses locals i de temporada té la seva conseqüència de reducció de
les emissions de CO2 en el transport, refrigeració i emmagatzematge dels aliments
produïts, la pràctica hortícola haurà de formar part del currículum educatiu al cicle de
primària.
L’entitat municipal amb la col·laboració de cada districte de la ciutat, hauria de crear les
zones d’horts, la seva parcel·lació, amb la instal·lació d’aigua necessària i donar suport
tant tècnic com pràctic. S’hauria d’estudiar cada zona verda de la ciutat i cada terreny
municipal senseedificar,per tractar d’encabir zones d’horts comunitaris amplis que doni
cabuda a tothom que vulgui participar d’un projecte d’aquest tipus. La zona d’hort
evidentment variarà en funció de la disponibilitat de les zones verdes de cada barriada.
Els centenars de solars privats i municipals en desús a Barcelona haurien d’obrir les
portes a possibles cessions per a entitats veïnals per la promoció d’aquests horts i altres
usos socials. Els municipals per la seva part, poden tenir o no un projecte destinat a
l’espai concret, i mentre no es dugués a terme podria ser utilitza’t de manera temporal.
Altres, els privats, podrien ser cedits mitjançant compromisos combinats. Els propietaris
es comprometrien a cedir l’espai urbà sense construïr, durant un cert temps, amb la
possibilitat d’ampliar els temps. Els nous usuaris es comprometrien a mantenir el lloc en
condicions d’ordre i d’higiene mínimes que garanteixin la salubritat del solar, a més de
garantir un ús de caràcter social i no privatiu.
Donat que aquests espais, més que una zona d’oci, és una sortida a la necessitat actual
d’una part de la població amb vies de millorar la seva situació econòmica, de treball o
social, ha de tenir la seva organització autònoma, per a gestionar els espais i també de
construir-los. També és necessari encabir un espai adequat per les trobades i
desenvolupament de diverses activitats o centre de reunions.
Males herbes i fitosanitària
Avui dia tenim suficient informació com per dubtar de la necessitat d’aplicar productes
fitosanitaris a l’ambient urbà. Un ambient tant carregat com el de la ciutat de Barcelona,
altament contaminat, no necessita una aportació extra, al mortífer còctel, en forma de
productes químics que no fan sinó empitjorar el deteriorament de la salut pública.
A Parcs i Jardins utilitzem el Roundup, que és un herbicida d’ús mundial, a base de
glifosat, desenvolupat per Monsanto amb el fi de crear noves plantes modificades
genèticament capaces de resistir aquest producte i poder aplicar-lo de manera
generalitzada, sotmetent els cultius mundials a l’ús d’aquest herbicida.

6.
Les mal anomenades males herbes no son altre cosa que herbes espontànies, vegetals
que reclamen el seu lloc a la ciutat. No diem que es faci protecció d’aquestes plantes,
sinó que, sis’hade contenir la sevaexpansió en llocs concrets, s’haurà de fer de manera
mecànica i no amb l’aplicació de productes amb substàncies nocives per les persones i
l’entorn. Aquestes herbes podrien tenir els seus propis espais tot aprofitant la seva
riquesa biològica i els seu paper individual al ecosistema.
A més, s’hauria d’actualitzar les pràctiques naturals pel control de plagues, que d’altra
banda, també formen part d’un ecosistema urbà heterogeni, tot deixant de costat
insecticides i fungicides químics, pel control de plagues i malures.
Vivers municipals
S’hauria de recuperar la plena productivitat i qualitat dels vivers de la ciutat, incidint
més destacadament en la recuperació d’espècies florals perdudes o desaparegudes i
plantar-les per Barcelona, amb fonamentals criteris paisatgístics i de biodiversitat.
Calrecordar aquí que tant laveritable políticad’estalvieconòmic com laveritable imatge
jardinera de la ciutat (molt diferent de la imatge usual fonamentada només en
campanyes publicitàries) arrenca d’una sàvia i coherent planificació de les plantacions i
d’una encertada gestió tècnica dels vivers amb suficient personal per dur-lo a terme.
Collserola
Les aportacions, que el conjunt d'ecosistemes que conformen el divers mosaic del Parc
Natural de Collserola, fa a la nostra ciutat, tot i no ser prou conegudes per l'engròs de la
ciutadania, són deltot beneficioses,van intrínsecament lligades ala salut.Constitueixen
el millor aliat que a Barcelona tenim en la lluita global contra el canvi climàtic. Així doncs
la seva perpetuació és en mans dels usos i/o abusos que la ciutat en faci. En la línia
seguida per la lluita ciutadana en defensa de Collserola, proposem que una ampla zona
de parcs iespais verds públics siguintractats junt a les noves zones agrícoles coma zones
de pre-parc, permetent que Collserola entri realment a la ciutat. Permetent el
creixement dels prats naturals, refugi i hàbitat de moltes espècies que els necessiten,
prioritzant l’ús de plantes autòctones a les zones ja enjardinades dels barrisco-llindants
a la falda de Collserola i fent un us racional dels recursos hídrics, recuperant al hora les
aigües de les fonts de la solana de Collserola, que avui acaben escolant-se a les
clavegueres. Altres llocs susceptibles de ser tractats d'igual manera serien la muntanya
de Montjuïc o els Tres Turons.