Ponència d'Angel Bosqued al debat sobre la gestió col•lectiva dels serveis públics a l'Àgora Juan Andrés 7 de març 2015

1. Em van demanar els companys de Parcs que parlés sobre
col·lectivitzacions i tot seguit, sobre si era possible
col·lectivitzar l'“empresa municipal” de parcs i jardins.
No sé per què, aquesta vegada vaig començar per la RAE,
i diu que col·lectivitzar és “transformar lo particular en
colectivo“.
I, és clar, vaig acabar l'article i els anava a dir no, no és
possible perquè esteu en una empresa pública i, per tant,
no és col·lectivizable.
Tot seguit vaig pensar, que això ells ja ho sabien i que,
justament, el que volien era que fossin col·lectius els parcs
i jardins que encara queden darrere de massa cases dels
barris benestants de la ciutat. Volien ser, com els seus avis,
anarquistes expropiadors i crear roses rojinegres al jardí de
la teulada de la familia Cambó (us diré que existeix, de
veritat, que té jardiner propi i que la veiem des de la
-encara- teulada de la CGT).
Així que vaig arribar a la conclusió de que aquella era una
gran idea però que per aquesta “gimnàstica revolucionaria”
no era a mi a qui necesitaven.
Viag tornar al pensament inicial, vaig col·locar la definició de la RAE al calaix del paper a
reciclar i vaig continuar pensant a veure que els hi podria explicar.
I em va venir al cap l'Abad de Santillán, quan deia alguna cosa semblant a que només
haurem destruit un sistema econòmic quan l'haguem substituit per un altre i que així, el
capitalisme només el superarem quan prou associacions lliures de persones lliures assagin,
experimentin, construeixin i facin funcionar altres formes econòmiques millors.
Cert, fixeu-vos-hi: lliures, crear, millorar.
En Sinesio García Fernández , veritable nom de l'Abad de Santillán, ho expressava
fantàsticament. Ser anti...loquesigui está bé, però no serveix de res si no ets pro...altrecosa i
treballes per construir-la. Podem ser anticapitalistes, està molt bé de fet ser·ho, però
realment només quan experimentem i demostrem que hi ha alternatives és quan
comencem, de veritat, a construir un altre món.
Es va començar pel trueque i el capitalisme el va absorbir; es va inventar la moneda falsa i
els policies se la queden; socialistes utòpics van crear falansteris i el sistema els va convertir
en “colònies”; es van crear cooperatives i el capitalisme s'ha modificat per deixar-les ser part
del mateix sistema; es van crear els soviets i el partit-estat es va casar amb el capitalisme
creant la terrible bestia de l'economia centralitzada sense cap mena de llibertat individual ...
quina capacitat del capitalisme per adaptar-se.
Pero tornem al diccionari, a veure, potser tenia raó: quan varen “transformar lo particular en
colectivo” el capitalisme no va reapropiar ni fagocitar aquelles empreses o granges
colectivizades, va treure fusells i canons i instaurà repressió i destrucció.
Aquesta és una combinació letal: persones lliures creant organitzacions lliures a on els
diners no son el valor sino una eina o, millor encara, no existeixen.
Haurem destruit el capitalisme al sustituir les empreses privades per aquestes noves
organitzacions productives lliures.

2. Doncs és una llàstima companyes, pero amb aquesta pensada tan maca mai no podreu
col·lectivitzar l'institut municipal de parcs i jardins, perquè ja és públic, o sigui de l'estat
(versió local en aquest cas) i si no trobem una fòrmula per substituir-lo com a patró i amo no
farem res.
Eh voilà! Autogestionem. Què diu la RAE: “Sistema de organización de una empresa según
el cual los trabajadores participan en todas las decisiones”. I perquè veieu que no soc tant
iaio, què diu la wiki: “es el uso de cualquier método, habilidad y estrategia a través de las
cuales los partícipes de una actividad pueden guiar el logro de sus objetivos con autonomía
en el manejo de los recursos. Se realiza por medio del establecimiento de metas,
planificación, programación, seguimiento de tareas, autoevaluación, autointervención y
autodesarrollo” Ostia, mama por!, aquesta vegada la Wiki s'ha passat.
Pero veiem la trampa RAE; és la mateixa que ja ens presentaven els alemanys i la seva
concertació, o els japonesos amb els seus “cercles de qualitat” o modernes teories que ens
diuen que implicar al treballador, fer-lo participar es bó per la salut del negoci. Atenció,
podem participar en les decisions, en totes, però no diu què de-ci-di-rem. No, altres tindran
aquest poder. No, això no és autogestió.
I els jardiners sí que poden lluitar i guanyar a la seva empresa per aconseguir que sigui
autogestionada. Coneixen la seva feina, coneixen les plantes amb les que treballan, viuen a
la societat i saben les necesitats d'aquesta, viuen a la ciutat i caminen pels barris i saben on
fa fred o calor, on bufa un vent que espatega o a on mai entra el sol, estan a peu de carrer i
coneixen on hi ha escoles, casals d'avis o solars abandonats, ... coneixen o poden conèixer
la part burocràtica del control de stocks i la compra de plantes noves, saben reparar
eines, ... ¡què importa que la propietat sigui pública, realment pública, si la gestió de totes
les decisions és compartida per treballadors i ciutadans!
I pensant això, vaig trobar que a França fa temps que treballen “la jardineria com a eina de
desenvolupament social” i fins i tot existeix la FNJFC, o sigui, la Federació Nacional de
jardins Familiars i Colectius i parlen de poblacions econòmicament desafavorides i a les que
aquests jardins ajuden a la seva integació social i cultural. Parlen primer del “jardí obrer”
(idea d'un abat) i més tard del “jardí familiar” (idea de partits polítics a la municipalitat) quan
ve la bonança econòmica i cal un lloc d'interacció social. També que hi ha empreses
d'esquerra ecològica –tornem a l'adaptabilitat del sistema– que funcionan fent de la
necesitat virtut, com seria el cas de Coloco.
A Montreal no ho han privatitzat, però l'ajuntament fa concursos entre els ciutadans per
trobar idees de nous jardins, lloga espais pel conreu o crea cursos d'animador “horticultural”
i posa aquesta part del seu presupost municipal a lliure debat entre els ciutadans.
En fi, no es autogestió, pero acredita que amb els jardins municipals es poden fer més
coses que només posar flors i que els governs locals fa anys que hi remenen.
I, aleshores, els companys de Parcs en van fer arribar el seu treball al respecte de les coses
que es podrien fer si la seva empresa fos de propietat municipal i de gestió compartida
treballadors i ciutadans i vaig pensar, perque volen que faci jo un discurs si ells ja tenen tot
escrit el que s'ha de fer?: “La gestió que proposem està basada en dos vessants clars,
d'una banda la participació de les treballadores i treballadors, tant en la presa de decisions,
com en l'organització del treball, i per un altre costat, en la participació de la ciutadania, en
les línies d'actuació de l'Institut i de manera més detallada, en la gestió per barris,
assegurant que els processos participatius siguin clars i reals, fent un gran esforç a
assegurar els nivells de satisfacció del veïnat.”

3. Es constituirà un comitè de seguiment a la gestió de l'organització, ...
De la mateixa manera es crearan comissions de control de districte...
No es prendrien decisions populistes, ...
Un consell d'administració, farà d'enllaç entre el comitè de seguiment principal i el poder
polític, aquest no tindrà caràcter decisori.
Perquè aquest sistema d'organització empresarial funcioni ha de contenir valors de gran
importància, els més rellevants serien:
1.- Fomentar la transparència en la gestió de l'empresa.
2.- Fomentar la confiança, l'honestedat i la cooperació entre persones, entre diferents
col·lectius i nivells de decisió.
3.- Fomentar els valors de la solidaritat amb l'entorn social.
4.- Estimular processos d'aprenentatge professional i personal basats en el suport mutu, el
respecte a la individualitat i la cooperació.
5.- Fomentar l'aprenentatge en la participació col·lectiva i en la resolució de conflictes.
6.- Fomentar la qualitat dels treballs a realitzar i del servei que s'ofereix a la ciutat.
7.- Fomentar les bones condicions de treball.
8.- Les ordres de treball no són imposades, són plantejades, debatudes, compreses i
consensuades.
Aquests valors han d’anar acompanyats de polítiques socials i ambientals com podrien ser:
Horts urbans
Males herbes i fitosanitària
Vivers municipals
Collserola
I a cada punt detallen actuacions i mètodes.
Autogestionar Parcs serà això tenir una empresa pagada per tots, gestionada per
treballadors i ciutadans en reunions obertes on les decisions són preses col·lectivament i
que serveixi perquè dels parcs, jardins, horts i espais verds se'n facin espais d'utilitats
diverses reclamades i utilitzades pels seus beneficiaris.
Companyes, això ho teniu fet!.
Només cal convencer al Trias,...gran amant de l'autogestió com bé sabeu...
Àgora Juan Andrés Benítez, Raval, Barcelona.
7 de març del 2015