SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 6
IBERS, CELTES I COLONITZADORS
IBERS CELTES
• Quan? • Primer mil·lenni aC. • Primer mil·lenni aC.
• Quins llocs habitaven? • El sud i l’est de la Península. • La Meseta i la costa atlàntica
• On vivien?
• En pobles emmurallats de pedra amb torres de
defensa.
• En llocs elevats o prop d’un riu.
• En pobles emmurallats (els castres).
• En llocs elevats.
• Convivien amb altres pobles: vascons...
• Com eren les cases?
• Rectangulars distribuïdes formant carrers.
• Teulades cobertes amb argila per evitar la
humitat.
• Circulars i distribuïdes de forma desordenada.
• Com s’organitzaven? • En tribus governades per un reietó. • En tribus.
• A què es dedicaven?
• A l’agricultura i la ramaderia.
• Eren una artesans experts. Fabricaven espases
de ferro, recipients de ceràmica al torn, teixits de
llana i lli.
• Comerciaven amb les colònies fenícies i
gregues. Utilitzaven moneda pròpia en els
intercanvis.
• A la ramaderia i conreu de cereals.
• El comerç era poc habitual: vivien del que
produïen.
• Eren especialistes en la fabricació d’objectes de
metall.
• Altres • Tenien llengua i escriptura pròpia.
FENICIS GRECS CARTAGINESOS
• Segle VII aC • Segle VI aC • Segle III aC
• Venien d’Àsia. • Venien de Grècia. • Venien d’Àfrica
• S’instal·laren a la costa andalusa. • S’instal·laren a la costa mediterrània.
• S’instal·laren a les Balears i est de la
Península.
• Atrets pels minerals de la Península: or i
plata...
• Per comerciar amb els metalls, la sal i
l’espart de la Península.
• Van introduir el torn (per treballar l’argila),
la moneda (per al comerç).
• Volien conquerir territoris per augmentar
el seu poder al Mediterrani.
• Es van enfrontar a Roma que els van
vèncer i expulsar.
• Bons navegants
• Excel·lents comerciants.
• Van fundar colònies:
 Gadir (Càdis)
 Sexi (Almuñécar)
 Malaka (Màlaga)
• Van fundar colònies:
 Rhode (Roses)
 Empòrion (Empúries)
 Sagunt
 Hemeroskopeion (Dénia)
• Van fundar colònies:
 Ebussus (Eivissa)
 Cartago Nova (Cartagena)
ELS ROMANS I HISPÀNIA
 L’any 218 aC van desembarcar a Empúries. Venien atrets pels recursos de la Península: metalls...
 Guerres púniques: fa més de 2.000 anys van derrotar els cartaginesos i van conquerir la Península. Va durar més de 200 anys. Van
vèncer l’exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal. Van expulsar els cartaginesos.
 Els pobles que habitaven al nord, a l’oest i a l’interior van oferir una forta resistència.
 L’any 19 aC, l’emperador August va acabar la conquesta de la Península.
 Van anomenar la Península com a Hispània, una província més de l’Imperi romà.
 Van dividir Hispània en províncies governades per un governador.
 En un principi hi havia dues províncies, després tres i en el segle III dC ja n’hi havia cinc: la Bètica, la Lusitània, la Tarraconense, La
Gal·lècia i la Cartaginense.
 Van implantar les lleis de l’Imperi Romà. El dret romà és la base de moltes lleis de l’actualitat.
 Hi havia persones lliures:
o Homes i dones rics:
 Grans comerciants, propietaris d’extensos terrenys i famílies que procedien de Roma.
o Homes i dones humils:
 Artesans, petits comerciants i petits propietaris agrícoles.
 Hi havia esclaus:
o Propietat d’una altra persona.
 Treballaven al camp, en el servei domèstic, en les mines o com a gladiadors en el circ.
 Romanització: adaptació als costums dels romans.
o Legionaris: soldats romans.
 Es van establir als poblats celtes i ibers i els van transformar en ciutats romanes.
 Van fundar noves ciutats: Híspalis (Sevilla) o Barcino (Barcelona).
o Amb els pas del temps, la població va aprendre el llatí que substituí les altres llengües. Només es mantingué el basc.
o Inicialment, la majoria adorava els déus romans.
o A l’any 380 dC, el cristianisme es convertí en la religió oficial de tot l’Imperi romà.
 Eren excel·lents constructors
 Feien servir dos nous materials: el ciment i el formigó (pedres, ciment i sorra).
 Per decorar parets i el terra feien pintures o elaboraven mosaics a base de pedres petites o vidres de colors.
 Els romans van conquerir Hispània i la van romanitzar: van fundar-hi ciutats i hi van estendre el llatí i el cristianisme.
L’EDAT ANTIGA
s’inicia amb a l’actual Catalunya hi vivien es caracteritza per
L’APARICIÓ DE
L’ESCRIPTURA
L’APARICIÓ DE GRANS CIVILITZACIONS
com la dels
finalitza amb ELS IBERS GRECS ROMANS
que eren que van que van crear
LA CAIGUDA DE
L’IMPERI ROMÀ
POBLES GUERRERS
NAVEGAR PEL
MEDITERRANI
L’IMPERI ROMÀ
que van establir van dominar
COLÒNIES LA CONCA MEDITERRÀNIA
 VIVIEN EN POBLATS
GOVERNATS PER UN CAP
GUERRER
van difondre creant imposant
 TENIEN UN SISTEMA
D’ESCRIPTURA PROPI
 ES DEDICAVEN A
L’AGRICULTURA, LA
 EL SEU PENSAMENT
 AVENÇOS TÈCNICS
 EL SEU ART
 CIUTATS
 CALÇADES
 OBRES
PÚBLIQUES
 LA LLENGUA
 LA CULTURA
 LES LLEIS
 ELS COSTUMS
Resum Edat Antiga
Resum Edat Antiga

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
aroki
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
psalaman
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
2nESO
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mflore22
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
mjvercher
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
gb9585
 

Was ist angesagt? (20)

La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
L'eix cronològic
L'eix cronològicL'eix cronològic
L'eix cronològic
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Els fenicis
Els fenicisEls fenicis
Els fenicis
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 

Ähnlich wie Resum Edat Antiga

L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
Elisabet
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
luisjuanceacero
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
ciclesuperior56
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
ivcs
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
cpjaumei
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ronaldbum
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ronaldbum
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
alope3752
 
Tema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumTema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resum
patitadegoma
 

Ähnlich wie Resum Edat Antiga (20)

Exposició sobre l’edad antiga
Exposició sobre l’edad antigaExposició sobre l’edad antiga
Exposició sobre l’edad antiga
 
Presentación edat antiga
Presentación edat antigaPresentación edat antiga
Presentación edat antiga
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Història antiga
Història antigaHistòria antiga
Història antiga
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Catalunya en temps de les colonitzacions.
Catalunya en temps de les colonitzacions.Catalunya en temps de les colonitzacions.
Catalunya en temps de les colonitzacions.
 
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacionsPRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Tema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumTema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resum
 
polis1t12.ppt
polis1t12.pptpolis1t12.ppt
polis1t12.ppt
 

Mehr von MAICA CIMA

Mehr von MAICA CIMA (20)

Comencem
ComencemComencem
Comencem
 
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentació AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
 
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACIÓ AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
 
Fichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
 
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
 
Palabras lectoescritura
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
 
Fichas de lectura
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
 
Abecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
 
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULASABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
ABECEDARIO: MINÚSCULAS Y MAYÚSCULAS
 
Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
 
Material lectoescritura IV
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
 
Material lectoescritura III
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
 
Material lectoescritura II
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
 
Material de lectoescritura I
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
 
LECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: TLECTOESCRITURA: T
LECTOESCRITURA: T
 
LECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y SLECTOESCRITURA: M y S
LECTOESCRITURA: M y S
 
LECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: LLECTOESCRITURA: L
LECTOESCRITURA: L
 
LECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y PLECTOESCRITURA: M y P
LECTOESCRITURA: M y P
 
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALESLECTOESCRIPTURA: V0CALES
LECTOESCRIPTURA: V0CALES
 
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
Unit 10. ANGLÈS. ALUMNAT NEE.
 

Resum Edat Antiga

  • 1. IBERS, CELTES I COLONITZADORS IBERS CELTES • Quan? • Primer mil·lenni aC. • Primer mil·lenni aC. • Quins llocs habitaven? • El sud i l’est de la Península. • La Meseta i la costa atlàntica • On vivien? • En pobles emmurallats de pedra amb torres de defensa. • En llocs elevats o prop d’un riu. • En pobles emmurallats (els castres). • En llocs elevats. • Convivien amb altres pobles: vascons... • Com eren les cases? • Rectangulars distribuïdes formant carrers. • Teulades cobertes amb argila per evitar la humitat. • Circulars i distribuïdes de forma desordenada. • Com s’organitzaven? • En tribus governades per un reietó. • En tribus. • A què es dedicaven? • A l’agricultura i la ramaderia. • Eren una artesans experts. Fabricaven espases de ferro, recipients de ceràmica al torn, teixits de llana i lli. • Comerciaven amb les colònies fenícies i gregues. Utilitzaven moneda pròpia en els intercanvis. • A la ramaderia i conreu de cereals. • El comerç era poc habitual: vivien del que produïen. • Eren especialistes en la fabricació d’objectes de metall. • Altres • Tenien llengua i escriptura pròpia. FENICIS GRECS CARTAGINESOS • Segle VII aC • Segle VI aC • Segle III aC • Venien d’Àsia. • Venien de Grècia. • Venien d’Àfrica • S’instal·laren a la costa andalusa. • S’instal·laren a la costa mediterrània. • S’instal·laren a les Balears i est de la Península. • Atrets pels minerals de la Península: or i plata... • Per comerciar amb els metalls, la sal i l’espart de la Península. • Van introduir el torn (per treballar l’argila), la moneda (per al comerç). • Volien conquerir territoris per augmentar el seu poder al Mediterrani. • Es van enfrontar a Roma que els van vèncer i expulsar. • Bons navegants • Excel·lents comerciants. • Van fundar colònies:  Gadir (Càdis)  Sexi (Almuñécar)  Malaka (Màlaga) • Van fundar colònies:  Rhode (Roses)  Empòrion (Empúries)  Sagunt  Hemeroskopeion (Dénia) • Van fundar colònies:  Ebussus (Eivissa)  Cartago Nova (Cartagena)
  • 2. ELS ROMANS I HISPÀNIA  L’any 218 aC van desembarcar a Empúries. Venien atrets pels recursos de la Península: metalls...  Guerres púniques: fa més de 2.000 anys van derrotar els cartaginesos i van conquerir la Península. Va durar més de 200 anys. Van vèncer l’exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal. Van expulsar els cartaginesos.  Els pobles que habitaven al nord, a l’oest i a l’interior van oferir una forta resistència.  L’any 19 aC, l’emperador August va acabar la conquesta de la Península.  Van anomenar la Península com a Hispània, una província més de l’Imperi romà.  Van dividir Hispània en províncies governades per un governador.  En un principi hi havia dues províncies, després tres i en el segle III dC ja n’hi havia cinc: la Bètica, la Lusitània, la Tarraconense, La Gal·lècia i la Cartaginense.  Van implantar les lleis de l’Imperi Romà. El dret romà és la base de moltes lleis de l’actualitat.  Hi havia persones lliures: o Homes i dones rics:  Grans comerciants, propietaris d’extensos terrenys i famílies que procedien de Roma. o Homes i dones humils:  Artesans, petits comerciants i petits propietaris agrícoles.  Hi havia esclaus: o Propietat d’una altra persona.  Treballaven al camp, en el servei domèstic, en les mines o com a gladiadors en el circ.  Romanització: adaptació als costums dels romans. o Legionaris: soldats romans.  Es van establir als poblats celtes i ibers i els van transformar en ciutats romanes.  Van fundar noves ciutats: Híspalis (Sevilla) o Barcino (Barcelona). o Amb els pas del temps, la població va aprendre el llatí que substituí les altres llengües. Només es mantingué el basc. o Inicialment, la majoria adorava els déus romans. o A l’any 380 dC, el cristianisme es convertí en la religió oficial de tot l’Imperi romà.  Eren excel·lents constructors  Feien servir dos nous materials: el ciment i el formigó (pedres, ciment i sorra).  Per decorar parets i el terra feien pintures o elaboraven mosaics a base de pedres petites o vidres de colors.
  • 3.  Els romans van conquerir Hispània i la van romanitzar: van fundar-hi ciutats i hi van estendre el llatí i el cristianisme. L’EDAT ANTIGA s’inicia amb a l’actual Catalunya hi vivien es caracteritza per L’APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA L’APARICIÓ DE GRANS CIVILITZACIONS com la dels finalitza amb ELS IBERS GRECS ROMANS que eren que van que van crear LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ POBLES GUERRERS NAVEGAR PEL MEDITERRANI L’IMPERI ROMÀ que van establir van dominar COLÒNIES LA CONCA MEDITERRÀNIA  VIVIEN EN POBLATS GOVERNATS PER UN CAP GUERRER van difondre creant imposant
  • 4.  TENIEN UN SISTEMA D’ESCRIPTURA PROPI  ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA  EL SEU PENSAMENT  AVENÇOS TÈCNICS  EL SEU ART  CIUTATS  CALÇADES  OBRES PÚBLIQUES  LA LLENGUA  LA CULTURA  LES LLEIS  ELS COSTUMS