1. Tema 7
Antecedents de LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
LES CAUSES DE LA GUERRA
LA SOCIETAT EUROPEA DE FINALS DE S. XIX i de PRINCIPIS DEL S.XX
Lʼany 1914, es considerat com lʼany real dʼentrada al S.XX a Europa.
1- Fins llavors eren molt importants les pervivències de lʼanomenaʼt ANTIC RÈGIM
a. A Europa sʼhavien creat Parlaments, però en ells encara predominaven els
membres/representants de la Noblesa i de lʼAlta Burgesia
b. Sʼhavia obert el camí a les idees republicanes i socialistes, però a Europa sols hi
havia 2 repúbliques
i. França
ii. Portugal (1910)
c. Sʼhavia desamortitzat la terra però aquesta estava en mans dels grans propietaris
i/o nobles
2- El mon de la BELLE EPOQUE, era un mon PROSPER i ESTABLE
3- EL CAPITALISME, tot i les difícils condicions de vida i treball a les que sotmetia als
obrers, havia demostrat CAPACITAT DE NEGOCIACIÓ, per tal de resoldre la
CONFLICTIVITAT SOCIAL
a. Permissibilitat amb el SINDICALISME REFORMISTA
i. Alemanya
ii. Gran Bretanya (TU)
4- LʼIMPERIALISME: havia generat un ambient de seguretat i de SENSACIÓ DE
SUPERIORITAT en els europeus. La sensació de poder predominar en el mon i de poder
imposar la seva cultura (superior) es fa patent.
a. Aquests fets contribuïen a donar seguretat als europeus, que veien el futur i la
seva via amb molta seguretat
5- APARICIÓ DELS MOVIENTS DE RENOVACIÓ ESTÈTICA. A finals de S.XIX, apareixien
moviments de renovació estètica que assumien
a. La capacitat dʼinnovació de la societat capitalista i del maquinisme: FUTURISME
b. La capacitat dʼinnovació de les Ciències i de les Arts des de una perspectiva
personal i sensorial
i. La Naturalesa no es vista per lʼartista com a espectador, sino que els
nous moviments artístics promouen la seva INTERPRETACIÓ i
REINTERPRETACIÓ
ii. Promovien la primacia de la visió humana i busca de la perfecció per
sobre dʼuna realitat imperfecta
iii. Valoració dels sentits com a creadors de realitats artístiques: lʼhome
podia tenir la capacitat de transformar la natura i la realitat
iv. Les AVANTGUARDES: cubisme, ... es situen en aquest camí
6- El VITALISME
a. A mesura que sʼaproximava la Gran Guerra, es va anar generant, arreu dʼEuropa,
climes socials que la feien inevitable
b. Els intel·lectuals, a cada estat nació, explicaven que era inevitable o fins i tot
convenient: semblava que els pobles que no hi participessin es veurien aïllats
2. dels afers internacionals i que fins i tot, podrien veure qüestionada la seva pròpia
independència o existència, per part dels anomenats pobles civilitzats
c. Sols anaven quedant petits nuclis dʼautors pacifistes, que denunciaven el caràcter
imperialista de la Gran Guerra, que es veien progressivament aïllats i molt cops,
es veien obligats a emigrar (Romain Rolland, a França: va haver dʼexiliar-se a
Suïssa, per defensar el pacifisme)
d. Molts intel·lectuals, fins i tot, van morir al camp de batalla
7- APARICIÓ DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ MASSIUS
a. Amb el JʼAccuse, dʼÉmile Zolà, aquest crea la funció social dels intel·lectuals:
i. Demostra el poder que pot tenir la premsa, ja a finals del S.XIX
ii. Els intel·lectuals comencen a veure que tenen un públic massiu i per tant,
que poden influir, sobre lʼopinió pública.
iii. Els intel·lectuals, veient que son escoltats, intenten influir en les
respectives social, utilitzant els mitjans de comunicació i després, molts
cops, fent evident el seu compromís polític
b. Els artistes, deixen progressivament de treballar per mecenes o per grups socials
reduïts i mostren la seva obra al conjunt de la societat. Sovint, aquesta donarà
lloc a un art compromès amb la respectiva societat (compromís social de lʼartista)
c. La premsa, pren un paper molt rellevant, ja que aprofitant que els estats
implanten lʼeducació obligatòria, troben un nou mercat entre les classes populars
i. En molts casos, la premsa es lligarà a propostes polítiques, a partits o a
institucions: es convertiran en el TERCER PODER
8 – CAUSES ECONÒMIQUES I DIPLOMÀTIQUES
Cal tenir present, sobretot, les relacions entre 3 països, els més importants de
lʼEuropa de lʼèpoca, junt a Rússia i Àustria Hongria:
A. Gran Bretanya: estava conscientment allunyada dels afers europeus, ja que
estava més preocupada de mantenir el seu imperi, sobretot la Índia (SPLENDID
ISOLATION). Sols lʼany 1902, trencava aquesta neutralitat per signar un tractat
amb el Japó.
a. Sols intervindrà a la guerra obligada pels esdeveniments i per la pressió
dʼAlemanya (que li volia qüestionar el seu paper de potència hegemònica
a nivell mundial
B. França: la pèrdua dʼAlsàcia i Lorena, lʼany 1870, deprés de perdre la guerra amb
Prússia, va iniciar una època de forta exaltació nacionalista, amb lʼobjectiu de
recuperar aquests territoris i el seu paper com a 1ª potència a nivell europeu.
Per aconseguir-ho havia de trencar lʼaïllament que lʼimposava lʼAlemanya de
Bismarck
C. Alemanya: volia arribar a lʼestatus de gran potència, qüestionant el poder
econòmic, polític i militar/marítim de Gran Bretanya.
a. Econòmicament i gràcies el seu desenvolupament industrial, controlava
gran part de lʼEuropa Central
b. Políticament, mantenia aliances amb Áustria Hongria i Rússia:
assegurava lʼaïllament de França
c. Militar/Marítim: la construcció dʼuna gran flota (dissenyada per lʼalmirall
Von TRIPITZ) amb vaixells més grans i més poderosos que els britànics,
es posaven a lʼalçada dʼaquests, fet que volia aprofitar Von Bismarck, per
aconseguir major influència i poder colonial
d. Aquests fets van portar a Gran Bretanya a acostar-se a França
e. Rússia, necessitada de capital financer, que no obtenia dʼAlemanya,
també es va aliar a França