1. La caiguda del mur de
Berlin
Laura Maestro
Neus Cabré
1 batx. B
Història del Món Contemporani

2. Berlin, una ciutat dividida
Al 1945, al final de la segona Guerra Mundial, segons l’Acord de Ialta, Alemanya va ser
dividida en quatre zones controlades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França, ja que,
cap dels vencedors volia que l'antic règim feixista tornés a adquirir poder.
Els Estats Units i la Unió Soviètica van acordar ocupar el país amb la intenció de trobar
un règim pacífic i de llibertat per als alemanys.
Tot i això, darrere hi havia una rivalitat ideològica de dos sistemes socials oposats i
la política expansionista del govern soviètic.
Poc després Berlín, la capital,
va ser dividida entre:
L’Oest (República Federal
Alemanya) i ocupada per les
forces de la EUA, França i la
Gran Bretanya.
L’Est (República Democràtica
Alemanya) ocupada per les
forces de la Unió Soviètica.
La divisió física de la ciutat es
va consumar a l'agost del 1961, amb la construcció d'un mur comunista de separació,
considerat per l'RDA un "mur de protecció antifeixista", i per altres "mur de la vergonya",
perquè el règim de la República Federal Alemanya no podia frenar la creixent corrent
de fugitius que volien desplaçar-se al altre costat de Berlín.
Al mateix temps, va començar l'anomenada Guerra freda entre el bloc capitalista i el
comunista, i Berlín es convertir en un punt calent de les agències d'espionatge tant de
l'est com de l'oest.
El pla de construcció del mur de Berlín era un secret d'Estat de l'RDA, construït per ordre
del SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de l'Exèrcit
Nacional Popular (Volksarmee).
Des de1961-1989 Alemanya va estar separada. Molta gent va haver de separar-se de
les seves famílies, que podien viure en l'altre costat de la ciutat, molts treballadors van
quedar-se sense feina i van ser instaurats sistemes socials que van separar no només als

3. ciutadans alemanys al seu territori, sinó també en creences, en afectes i en formes de
vida i tot això sense consultar prèviament.
Els ciutadans dels dos estats disposaven de passaports diferents, encara que segons la
concepció jurídica occidental, tots tenien la mateixa nacionalitat alemanya.
Durant l'existència del mur moltes persones van intentar creuar les fronteres per estar en
desacord amb el règim que els havia estat imposat. Els ciutadans van intentar escapar
de moltes maneres: a través de túnels o saltant el mur des de finestres properes.
Alguns van aconseguir sortir, altres van ser empresonats o van morir en el intent.
El 1989, sota la pressió del món, el govern va acceptar obrir fronteres i esfondrar el Mur.
Després de diverses dècades moltes persones van tornar a veure la seva família i sortir
d'un país que els tancava la llibertat de trànsit.
L'estat de divisió política va finalitzar el 3 d'octubre de 1990 quan la RDA s’ incorporà a
la República Federal deixant així que hi hagués quatre dècades després de ser fundat.
Aquest breu resum sobre el mur de Berlin es pot veure en els següents vídeos:
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081008/documentos-tv-asi-cayo-muro-
berlin-resumen-10-minutos/309739.shtml
http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk
http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related

4. Imatges, epigrama i documents
A continuació podem veure unes fotografies simbòliques referents a aquest tema:
Molts dels berlinesos es van
despertar un dia veient com
el mur els separava de les
seves famílies i amics.
En poc temps la ciutat es va
dividir i qualsevol persona
que havia creuat la frontera
ja no podia tornar. Tot i això,
molts d’ells van reaccionar a
temps i van abandonar la
ciutat clandestinament.
Aquesta imatge és un testimoni del pensament popular. La nena, com molts dels
homes i dones d’aquella època, busca pedra amb pedra una sortida cap a la
desitjada Alemanya Occidental sense perdre l’esperança.
Van ser molts els berlinesos que van intentar creuar el
mur, alguns d’ells van perdre la vida en el intent. Vint-
i-vuit anys després que es posés la primera pedra,
berlinesos orientals i occidentals van tornar a veure's
les cares. El retrobament de centenars de famílies
separades pel mur va ser per fi possible.
A mesura que els pocs quilòmetres de mur que
quedaven a Berlín s’anaven esquerdant, les ferides i
les rancúnies entre els ciutadans alemanys de l'est i
l'oest s’anaven guarint. Però la reunificació no va ser
tan ràpida ni tan fàcil com s'esperava i a les
desigualtats socials i econòmiques entre les regions es
va sumar un altre problema: l’atur.
En aquesta imatge podem veure com aquesta nena berlinesa, que no va arribar a
conèixer la frontera que dividia el seu país, salta el lloc per on transcorria el anomenat
“mur de la vergonya”. Anys abans, aquest salt li podia costar a un la vida. Encara que
molts el van aconseguir: més de 40.000 persones.

5. Aquesta fotografia, on apareix el
president soviètic, Leonidas Breznev,
besant a l’estil rus a Erich Honecker,
líder de la RDA, es va prendre a Berlin
oriental el 4 d’octubre del 1979, durant
la celebració del 30 aniversari de la
República democràtica alemanya.
La imatge anterior va ser la inspiració
per al famós mural titulat "Brotherhood
Kiss", pintat per l'artista Dmitri Vrubel
sobre el mur de Berlín (East Side
Gallery).
Aquest petó no és un símbol sexual,
d’alliberació homosexual, és més bé
un símbol contrari, polític, de repressió.
Aquest petó també està representat en un dels més famosos grafits del mur, on apareix
un Trabi (Trabant, el típic cotxe d'Alemanya Oriental) travessant la paret.
Els grafits pintats al mur són una de
les característiques més conegudes
universalment. Durant els més de 28
anys que va estar en peu, berlinesos
de totes les edats van realitzar milers
de pintades i murals en el formigó
fronterer. Alguns artistes occidentals
penjaven els seus quadres del mur, o
s'organitzaven exposicions al seu
costat.
Les autoritats de la RDA ordenaven a alguns soldats que sortissin a l'altre costat per
netejar el mur. La paret es trobava entre un i dos metres dins de territori oriental en la
major part del seu recorregut, de manera que els soldats podien sortir a netejar. La por
a la deserció i les ires dels occidentals van fer que les neteges no fossin molt habituals,
en canvi, les batudes a la zona interna si que ho eren. Era costum llançar sobre el mur
tot tipus d'escombraries, llaunes, burilles, ampolles i qualsevol cosa que pogués llançar-
se. De tant en tant, patrulles de soldats recorrien la franja de seguretat recollint les
escombraries que els llançaven des de l'altre costat.

6. El mur de Berlin també va servir com a inspiració d’epigrames. A continuació, podem
veure un “epigrama con muro” de Mario Benedetti.
La tardor del 1989, plena de protestes i manifestacions en tota Alemanya, es van
culminar el dia 10 de novembre i els titulars de tots els diaris van assenyalar: "Die Mauer
ist weg" (el mur és obert), ja que, havia caigut al vespre a les 7.05 de la tarda del dia
anterior.
“Epigrama Con Muro”
Entre tú y yo/mengana mía/ se levantaba malentendidos
un muro de Berlín hecho de horas desiertas hubo quien los juntó como reliquias
añoranzas fugaces
y de pronto una tarde
tú no podías verme porque montaban te vi emerger por un hueco de niebla
guardia y pasar a mi lado sin llamarme
los rencores ajenos
yo no podía verte porque me encandilaba ni tocarme ni verme
el sol de tus augurios y correr al encuentro de otro rostro
rebosante de calma cotidiana
y no obstante solía preguntarme
cómo serías en tu espera otro rostro que tal vez ignoraba
si abrirías por ejemplo los brazos que entre tú y yo existía
para abrazar mi ausencia había existido
un muro de Berlín que al separarnos
pero el muro cayó desesperadamente nos juntaba
se fue cayendo ese muro que ahora es sólo escombros
nadie supo qué hacer con los más escombros y olvido.
Mario Benedetti
En aquesta breu composició poètica, es pot veure com l’autor expressa els seus
sentiments davant d’una Alemanya dividida pel mur i després de la seva caiguda.
Recordar la història és necessari perquè aquestes atrocitats mai s'oblidin ni es tornin a
repetir.
http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk
http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related

7. A part de les imatges i de l’epigrama anterior, també hem buscat alguns documents
per facilitar-ne la comprensió, ja que l’analitzarem i sabrem com va viure la gent
d’aquell llavors, la caiguda d’aquest mur amb tanta controvèrsia. El primer document
que analitzarem és el discurs que va fer John Kennedy al 1963.
Dos mil años hace que se hiciera alarde de que se era “Civis Romanus sum”. Hoy en el mundo
de la libertad se hace alarde de que “Ich bin ein Berliner”.Hay mucha gente en el mundo que
realmente no comprende o dice que no lo comprende cuál es la gran diferencia entre el
mundo libre y el mundo comunista. Decidles que vengan a Berlín.
Hay algunos que dicen que el comunismo es el movimiento del futuro. Decidles que vengan a
Berlín.
Hay algunos que dicen en Europa y en otras partes “nosotros podemos trabajar con los
comunistas”. Decidles que vengan a Berlín.
Y hay algunos pocos que dicen que es verdad que el comunismo es un sistema diabólico pero
que permite un progreso económico. Decidles que vengan a Berlín.
La libertad tiene muchas dificultades y la democracia no es perfecta. Pero nosotros no tenemos
que poner un muro para mantener a nuestro pueblo, para prevenir que ellos nos dejen. Quiero
decir en nombre de mis ciudadanos que viven a muchas millas de distancia en el otro lado del
Atlántico, que a pesar de esta distancia de vosotros, ellos están orgullosos de lo que han hecho
por vosotros, desde una distancia en la historia en los últimos 18 años.
No conozco una ciudad, ningún pueblo que haya sido asediado por dieciocho años y que vive
con la vitalidad y la fuerza y la esperanza y la determinación de la ciudad de Berlín Occidental.
Mientras el muro es la más obvia y viva demostración del fracaso del sistema comunista, todo el
mundo puede ver que no tenemos ninguna satisfacción en ello, para nosotros, como ha dicho
el Alcalde, es una ofensa no solo contra la historia, sino también una ofensa contra la
humanidad, separando familias, dividiendo maridos y esposas y hermanos y hermanas y
dividiendo a la gente que quiere vivir unida.
¿Cuál es la verdad de esta ciudad de Alemania? La paz real en Europa nunca puede estar
asegurada mientras a un alemán de cada cuatro se le niega el elemental derecho de ser un
hombre libre, y que pueda elegir un camino libre.
En dieciocho años de paz y buena confianza esta generación de alemanes ha percibido el
derecho a ser libre, incluyendo el derecho a la unión de sus familias, a la unión de su nación en
paz y buena voluntad con todos los pueblos.
Vosotros vivís en una defendida isla de libertad, pero vuestra vida es parte de lo más importante.
Permitirme preguntaros a vosotros como yo concluyo, elevando vuestros ojos por encima de los

8. peligros de hoy y las esperanzas de mañana, más allá de la libertad meramente de esta ciudad
de Berlín y todos los pueblos de Alemania avanzan hacia la libertad, más allá del muro al día de
la paz con justicia, más allá de vosotros o nosotros de toda la humanidad.
La libertad es indivisible y cuando un hombre es esclavizado ¿quién está libre? Cuando todos
son libres, ellos pueden mirar a ese día, cuando esta ciudad está reunida y este país y este gran
continente de Europa esté en paz y esperanza.
Cuando ese día finalmente llegue y la gente del Berlín Occidental pueda tener una moderada
satisfacción en el hecho de que ellos están en la línea del frente casi dos décadas.
Todos los hombres libres, dondequiera que ellos vivan, son ciudadanos de Berlín. Y por lo tanto,
como hombres libres, yo con orgullo digo estas palabras “Ich bin ein Berliner”.
Discurso de John Kennedy, Berlín, 11 de junio de 1963
Després de llegir aquest document, podem analitzar-lo de la següent forma:
• El seu origen es desenvolupa a partir de la creació del mur de Berlín, i
d’aquesta manera, presentar a tothom la situació que paia Alemanya en
aquell moment. Per tant, podem dir que prové d’una font primària.
• Autor: John Kennedy, que en aquell llavors era el president dels Estats Units
d’Amèrica.
• Data: 11 de juny de 1963
• Connotacions ideològiques: la llibertat en el món en el que vivien, ja que una
persona no és lliure si hi ha un mur que separa un país i una ciutat.
El discurs que va fer John Kennedy a Berlín, quan aquesta encara estava dividida entre
Berlín Occidental i Berlín Oriental, va ser una demostració de la discrepància que
sentia ell i tot el poble nord-americà sobre el poder comunista d’aquella ciutat i que
també afectava a tot el país d’Alemanya, ja que el que el comunisme demostrava era
que no hi havia llibertat, per què com pot ser un home lliure si està empresonat en una
ciutat i no li deixen traslladar-se a l’altre costat del mur? Això no és llibertat. El que ens
diu John Kennedy és que hi ha molta gent al nostre món, al nostre voltant, que no és
conscient del que pot significar un món comunista, perquè creuen que no hi ha cap
diferència i que ells mateixos podrien viure perfectament en un món comunista. Però
s’equivoquen, un món comunista comporta molts canvis en la societat i gairebé
tothom no estaria content amb la seva situació. Tot i que la democràcia no és
perfecta, no hi ha comparació amb el comunisme, ja que aquest ens prohibeix moltes
coses, fins i tot la llibertat. Per tant, podem dir que les úniques persones que en aquell
moment comprenien perfectament les diferències entre un món i un altre, eren els

9. habitants de Berlin. Per aquesta raó, en John Kennedy, diu: “Jo sóc berlinès”, perquè ell
comprèn tot el que estan passant els berlinesos i també comprèn el que comporta
viure en un món on el poder el té el comunisme.
http://inep.org/content/view/2592/100/
Després d’analitzar el discurs de John Kennedy, ens disposarem a llegir i analitzar el que
en Jaime Rubio Rosales va ficar en el seu bloc sobre el tema que estem presentant: el
mur de Berlín. Tot i així, ell l’anomena d’una altra manera: “El maldito muro de Berlín”.
Amb aquest títol ja podem saber que aquest home no està molt d’acord amb aquesta
separació. El que ens presenta aquest personatge és les seves dues experiències al
anar a Berlín, una quan hi havia el mur i l’altra quan ja va ser enderrocat. Després de
llegir-lo, ho analitzarem i sabrem com ho va viure.
El maldito muro de Berlín, por Jaime Rubio Rosales.
He estado dos veces en el Muro de Berlín: una en el año 1981, cuando la Alemania comunista
celebraba el décimo aniversario de la construcción del muro como una forma de protegerse
contra “la perniciosa influencia del mundo capitalista”. Y la otra este mismo mes, celebrando
justo todo lo contrario, o sea, el derribo del maldito muro hace
En ambos casos he estado acompañado de buenos amigos alemanes que sufrían viendo a su
país dividido por el telón de acero. Sin embargo, aquella primera visita tuvo su toque novelesco
porque yo iba acompañado de un conocido periodista de Hamburgo, ciudad en la que yo
pasaba el verano. El me propuso que lo acompañara a Berlín mientras hacía un reportaje sobre
la increíble mascarada montada por el régimen de Höenecker: ¡la celebración de décimo
aniversario de la construcción del Berliner Mauer!
Allí pude enterarme del negocio de la venta de alemanes incómodos para el régimen
comunista, que eran vendidos a la RFA. Los precios variaban según la cualificación de cada
uno: así, un ingeniero valía 50000 marcos, mientras que un cura sólo valía 5000. ¡Había que verlo
para creerlo!
Recuerdo que le dediqué un par de artículos a este tema en La Provincia y recogí esta
experiencia en mi novela “Misterio en Ripoche Street”. En esta misma novela describo la caída
del muro y hago una crítica al comunismo del Este europeo, mientras mis personajes pasan al
otro lado y se meten en toda clase de líos.
Pues bien, unos años más tarde, en un viaje a Praga fui invitado a conocer la Biblioteca
Nacional, que formaba parte de la antigua Universidad que los jesuitas fundaron en el S.XVII.
¡Una auténtica joya del Barroco! Pero cuál sería mi sorpresa cuando un profesor de español de
la Universidad se me acerca y me dice: “Señor Rubio, he leído su novela y me ha gustado
mucho excepto en un detalle, ¡que su crítica al régimen comunista es muy light!”

10. Después supe que los praguenses nunca le perdonaron a los soviéticos que les invadieran con
sus tanques durante la Primavera de Praga y eso hizo acrecentar su odio al comunismo, un odio
que se percibía en toda la ciudad.
Y así llegamos a este Otoño cuando, en un viaje relámpago, estuve con mis antiguos amigos
alemanes en uno de los actos iniciales que conmemoran el derribo del muro. Allí brindamos por
la reunificación alemana con una buenas jarras de cerveza berlinesa.
Després de llegir aquest document, el podem analitzar de la següent forma:
• El seu origen és fer veure a tothom la injustícia de que hi hagi un mur de Berlín
que separi una ciutat sencera i que, a més, es pugui, per exemple, vendre a la
gent. Per tant, aquest text és una font primària, perquè pertany a un bloc.
• Autor: Jaime Rubio Rosales, un escriptor i periodista llicenciat en filosofia i
filologia moderna.
• Data: 6 de Novembre de 2009
• Connotacions ideològiques: Aquest document pretén mostrar la injustícia del
món, perquè ens mostra la passivitat que vivien en Berlín, quan, per exemple, es
permetia vendre a una persona. I no sols això, sinó que depèn de la professió
que tenien, els podien vendre per més o menys diners, demostrant que hi ha
una important discriminació.
Aquest assaig que va fer Jaime Rubio té l’objectiu de fer veure al món la injustícia que
es vivia a Berlín quan encara hi havia el mur en peu. Com pot ser que s’accepti la
compra i venda de persones en el primer món? Ja ens sembla poc acceptable que
això succeeixi en el tercer món, però representa que en el món en que vivim està molt
més desenvolupat i això no succeïa des de fa segles. A més, també podem observar
que Praga tampoc estava molt conforme amb el comunisme, a causa de la seva
invasió a la Primavera de Praga, on els soviètics els van conquistar. Per aquesta raó,
pensaven que la crítica d’aquest home era molt suau, ja que ells podrien haver dit
moltes més coses. Tot això ho va descobrir quan va viatjar a Berlín per primera vegada
i quan va viatjar a Praga. En canvi, la segona vegada que va viatjar a Berlín, el mur ja
havia estat enderrocat i les diferències entre les dues bandes de Berlín havien
desaparegut. En aquest cas, Jaime Rubio va veure com la destrucció d’aquesta
barrera social provocava l’alegria de tot el poble berlinès. Això ens demostra que
gairebé tot el poble de Berlín, per no dir tot el poble, estaven en contra de l’aparició
d’aquest mur; i per tant, a favor de la seva destrucció. I com no estar-ho? Aquest mur
destrossava famílies, ja que si una vivia en una part del mur; i l’altre membre de la

11. família vivia en l’altre part del mur, no es podien veure. I també podem parlar dels
treballs, de les amistats…
http://www.noticiasgrancanaria.com/2009/11/mi-experiencia-en-el-muro-de-
berlin.html