1. L’HANDBOL

2. QUÈ ÉS L’HANDBOL I EN QUÈ CONSISTEIX? L'handbol es juga d'acord a una sèrie de regles, que són modificades o millorades cada 4 anys (any olímpic). Aquest esport es practica amb una pilota esfèrica, on dos equips de set jugadors cadascun (sis jugadors "de camp" i un porter) competeixen per encaixar la mateixa a la porteria rival, marcant així un gol. L'equip que més gols de marcar al final del partit és el guanyador, si els dos equips marquen la mateixa quantitat de gols, llavors es declara un empat. La regla principal és que els jugadors, excepte els porters, no poden tocar intencionalment la pilota amb els seus peus durant el joc. En un joc típic, els jugadors porten la pilota fins a la zona 9 metres mitjançant el pas amb els seus companys i el pot de l' pilota, des d'on intenten batre el porter. Els jugadors rivals intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o bloc els trets amb els seus braços i mans, però i diferenciat d'altres esports, el contacte físic entre jugadors és molt continu. El joc en l'handbol flueix lliurement, aturant-se només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'àrbitre decideix que ha d'aturar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada específica.

3. DIMENSIONS DEL CAMP DE JOC El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'amplada, dividit en dues parts en la qual podem trobar una àrea de porteria a cada una. Totes les lines de joc són aquestes: La línia de cop franc: és una línia discontínua, es marca a 3 m per fora de la línia de l'àrea de porteria. Tant els segments de la línia com els espais entre ells mesuraran 15 cm. La línia de 7 metres: serà d'1 metre de llarg i està pintada directament davant de la porteria. Serà paral·lela a la línia de gol i se situarà una distància de 7 m d'ella. La línia de limitació del porter: (utilitzada només per penals) serà de 15 cm de longitud i es traça directament davant de la porteria, se situa a una distància de 4 metres d'ella. La línia de canvi: (un segment de la línia de banda) per a cada equip s'estén des de la línia central a un punt situat a una distància de 4,5 metres d'ella. Aquest punt final de la línia de canvi està delimitat per una línia que és paral·lela a la línia central, estenent 15 cm cap a dins de la línia de banda i 15 cm cap a fora.

4. DIMENSIONS DE LA pilota Hi ha diferents tipus de pilota, segons el pes i la categoria dels jugadors: Categoria: Juvenil (+16) amb un pes de 425-450g. Categoria: Dones majors de 14 i homes entre 12 i 16 amb un pes de 325-375g. Categoria: Nens de 8 a 12 i nenes de 8 a 14 amb un pes de 290-330g. Sovint, la pilota està plena de resina. La resina ajuda a agafar la pilota amb una mà i així poder fer trucs més fàcilment sense el risc que la pilota es rellisqui. Un dels seus inconvenients és que deixa la pilota molt bruta i el terra queda enganxós.

5. Dimensions de la porteria La porteria està situada al centre de cada línia exterior de porteria. Les porteries estaran fermament fixades al terra o a les parets que estan darrere d'elles per a major seguretat. Les seves mides són de 2 m d'alt per 3 m d'ample, pintada a dos colors amb franges de 2 decímetres. L'amplada dels pals i el travesser és de 8 centímetres, mesura que coincideix amb l'ample de la línia de gol. Aquesta porteria es troba dins d'una àrea de 6 m quadrats, traçada a partir de dos quarts de cercle, amb centre a cada un dels pals i ràdio de 6 m, units per una línia paral·lela a la línia de gol.

6. INICI DEL JOC I DURACIÓ Abans de començar el joc, els 2 equips han de signar la plantilla de jugadors, declarant així estar en condicions legals de poder jugar el partit. Es fa una entrada a l'uníson, des de meitat del camp cap al centre, cada equip a un costat de la línia central. Es saluden els jugadors, als àrbitres i es fa el sorteig, que generalment consisteix a escollir a l'atzar una mà de l'àrbitre on hi ha una moneda o el xiulet d'aquest. El guanyador pot escollir entre Eliminar de la meitat del camp o demanar que arc voleu defensar en el primer temps. Els jugadors es posicionen, l'àrbitre fa un senyal a la taula de control per centrar l'atenció i així es pot donar l'ordre d'iniciar el joc. La durada del partit és de 60 minuts, dividits en 2 períodes de 30 minuts cadascun. El resultat pot ser de victòria per a cada un dels equips, o empat. En alguns tipus de torneig quan es produeix un empat es va a la pròrroga o tanda de penals.

7. SANCIONS DEL PARTIT En aquest esport està permès el contacte "de cara" és a dir, pit amb pit, usant les mans amb braços semi flexionades, sense agafar, a fi de obstruir l'atac de l'equip rival, però mai està permès les empentes, siguin del tipus que siguin . Aquestes faltes se sancionen amb cop franc, excepte aquelles que són una clara ocasió de gol, que són sancionades amb llançament de 7 metres. A més, en cas de ser falta reiterada o antiesportiva també hi ha un altre tipus d'amonestacions, entre les quals podem trobar: amonestació, exclusió, desqualificació i expulsió.

8. amonestació L'amonestació: només pot ser mostrada un cop per cada jugador (sent el màxim 3 per equip) i se li mostrarà quan el jugador mostri una conducta antireglamentària, es excedeixi en el contacte amb el jugador rival o tingui un comportament antiesportiu. La forma d'amonestació és ensenyar la targeta groga per a que la vegi el jugador, el anotador i el públic.

9. L'exclusió: el jugador exclòs no podrà jugar durant 2 minuts i el seu lloc quedarà lliure fins que torni al terreny de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, dóna lloc a la seva desqualificació immediata. L'àrbitre la farà servir en cas de que cometi infraccions de forma reiterada, repetiu el seu comportament antiesportiu o quan el jugador no posi la pilota a terra quan es pita una falta en contra del seu equip. Les manera correcta d'excloure és mostrar el puny tancat amb el dit índex i cor aixecats. L’EXCLUSIÓ

10. LA DESQUALIFICACIÓ La desqualificació: el jugador haurà d'abandonar el terreny de joc per a la resta del partit, jugant el seu equip durant 2 minuts amb un menys i entrant un altre jugador en el seu lloc quan el temps s'hagi complert. També pot ser desqualificat un component de la banqueta, ja sigui suplent o entrenador complint aquesta amb la sortida d'un jugador de camp. Un jugador és desqualificat quan comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud antiesportiva contínua, acumula 3 exclusions, comet algun tipus d'agressió o entra al terreny de joc sense haver d'estar-hi. La desqualificació és mostrada per l'àrbitre ensenyant la targeta vermella al jugador.

11. L’EXPULSIÓ L'expulsió: aquest tipus de penalització és la menys utilitzada sent utilitzada només quan es produeix una agressió manifesta en el terreny de joc. El jugador expulsat haurà d'abandonar el terreny de joc i la banqueta, no podent ser substituït per un altre company per a la resta del partit. L'àrbitre es col·locarà els braços creuats a l'alçada del pit.

12. POSICIÓ TÀCTICA DELS JUGADORS Porter Central El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins de l'àrea de 6 metres, pot donar els passos que vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de fer-ho botar. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que només per aturar els trets. No pot ni donar patades ni donar passades amb elles. Fora d'aquesta àrea ha de comportar-se com qualsevol altre jugador del camp. Normalment porten protecció a l'entrecuix i pantalons llargs per protegir-se dels trets, en alguns països hi ha una norma bastant estranya, si el porter li donen a la part genital, el jugador que ha llançat haurà de ser canviat o estar dos minuts fora del camp de joc. El central és l'eix de l'equip. Ell és el que mana en atac: marca les jugades, col·loca els jugadors i indica des d'on han de començar els atacs estàtics. A més sol ser un jugador ràpid de reflexos i amb molta tàctica .

13. POSICIÓ TÀCTICA DELS JUGADORS Extrem i Lateral Pivot Els extrems es col· loquen un a cada costat dels laterals, també poden circular per l'àrea de 6m, són tàctiques. Solen ser jugadors ràpids àgils, poc pesats i amb gran capacitat de salt. Aprofiten al màxim el terreny de joc per obrir les defenses i generar buits. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Els laterals es situen un a cada costat del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un potent llançament. S'utilitzen per trencar defenses tancades des de la línia de 9 metres. Són els que assisteixen a la majoria d'ocasions als extrems per la seva proximitat. El pivot és l'encarregat de internar a la muralla defensiva i obrir forats on sigui possible. Són jugadors robustos, que funcionin bé en el cos a cos. Els seus moviments poden deixar pas lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria

14. VARIANTS DE L’HANDBOL Mini-Handbol Handbol Platja El Mini-Handbol es juga entre dos equips de 5 jugadors cadascun, sent un d'ells el porter, encara que el porter ha de ser substituït en cada període. A més, en ser aquest un joc dirigit per a nens, tots ells han de participar en alguns dels quatre temps. Es juguen quatre temps de 10 minuts cada un, tenint 6 minuts de descans entre temps i 2 entre períodes (2 temps = 1 període). Cada partit es juga sobre una superfície de material sòlid d'uns 20 per 13 metres, a més de ser reduïdes altres distàncies de l'àrea. La porteria ha de ser rebaixada fins a 1,60 metres en cas de ser benjamí o al, 80 si és aleví. Des línia de meta fins a la zona hi ha 5 metres i el punt de penal es Hayara a 6 metres. La pilota utilitzat pels nens depèn de la seva categoria, 44 cm de diàmetre per a benjamins i 48 per a alevins. A la defensa no podran ser utilitzades les mixtes (defenses independents un jugador) i no podrà ser utilitzada cap substància en la subjecció de la pilota. El resultat final només podrà oscil • lar entre 0-0, 0-1, 1-1, 0-2, ja que cada període és independent i se li dóna un punt a l'equip ganador.10 11. Aquest tipus d'esport no té representacions internacionals, ja que és pràctica només per a l'ensenyament de l'handbol comú entre els nens i nenes dels diferents clubs. L'handbol platja conté grans similituds amb l'handbol tradicional. Hi participen dos equips de quatre jugadors cadascun, sent un d'ells el porter. Es juga en un camp d'uns 27 per 12 metres, el qual està cobert íntegrament per sorra. Cada partit consta de dos temps de 10 minuts cadascun i el resultat és comptabilitzat independentment, si aconsegueixes guanyar els dos temps, aconsegueixes un 2-0, però en cas de cada equip guanyar un període, el partit es decideix amb el sistema de " un jugador contra el porter ". Els cops franc han de treure's justament al lloc on es van cometre, havent d'estar els jugadors a 1 metre del llançador. Si un jugador és exclòs, aquest no podrà tornar a entrar fins que el seu equip hagi recuperat la possessió de la pilota, en cas de desqualificació o expulsió, aquest jugador no podrà tornar a entrar i serà reemplaçat per un altre quan el seu equip torni a recuperar la possessió . Per als canvis, els jugadors d'ambdós equips se situaran en l'exterior de la mateixa línia de banda, cada un en la part corresponent al seu camp, romanent asseguts i podran canviar tantes vegades com vulguin.

15. VARIANTS DE L’HANDBOL Handbol Platja Mini - Handbol

16. CAMPIONATS MÉS IMPORTANTS Les seleccions: A nivell de seleccions nacionals, el torneig més important és el Campionat Mundial d'Handbol, que es disputa des de 1938. A nivell femení es celebra el Campionat Mundial Femení de Handbol que va començar a partir de 1957. La primera copa del món es va realitzar el 1938 en modalitat de grup amb 4 participants (Alemanya, Àustria, Suècia i Dinamarca), proclamant-se campió Alemanya al guanyar en els seus 3 partits. A nivell de les confederacions d'IHF, el torneig més important és el Campionat Europeu d'Handbol.

17. Campionats més importants Els clubs: A cada país els clubs d'handbol solen federar-se en associacions o lligues que organitzentornejosoficials entre ells, d'onsorgeixenelscampions de cada país i elsequips que participaran en tornejosinternacionals. No existeix un sistema únic de tornejos i cada lliga nacional elsorganitzad'acord a les sevestradicions. Sent les lligues mésdestacades, la LligaAsobal i la BundesligaAlemanya A nivell continental les competiciómésimportantsés la Copa d'Europad'handbol. També a nivell continental es destaquen les competicionssecundàriesd'Europa: la Recopad'Europa, la Copa EHF i la Challenge Cup, sentaquesta última la de menysnivell de totes.

18. FI