1. LA WEB 2.0:
Què és, exemples
aplicacions
educatives i
disseny d’una
activitat.
Marina Galindo Ferrer,
Paula Bibiloni Font,
Cati Tejero Palmer,
Marina Tornero Oliver,
Aina Martí Llull,
Mercè Valdés Crespí

2. INDEX:
Què és la Web 2.0……………………………………pàg. 3
Possibilitats educatives………………………………pàg. 4
Introducció d’eines i aplicacions…………………….pàgs. 4-5
Eines i aplicacions dins l’educació………………….pàgs. 6-7
Disseny d’una activitat………………………………..pàgs.8-9
Referències bibliogràfiques………………………….pàgs. 10-
11

3. Segons Hernández (2007), el concepte de web 2.0 va ser proposat per la
companyia O’Reilly Media en col·laboració amb la de MediaLive International,
el qual es va utilitzar per donar-li un altre sentit i ús a la Web. És per això que
hi ha moltes formes de definir-la ja que cada un la percep a la seva manera.
La web 2.0 és una forma de veure o entendre Internet que, depenent de
cada persona i a través d’unes eines i tecnologies, permet accedir a la
informació d’una manera més senzilla i eficient.
Hinchcliffe (2006) juntament amb altres autors, ens dóna una de les
característiques més importants de la Web 2.0: la utilitat d’aquesta com una
plataforma.
Aquesta idea, d’acord amb el que cita Hernández (2007), gira entorn a
l’evolució de la web 1.0 cap a l’actual web 2.0. La plataforma anterior (ens
referim a la web 1.0), els usuaris tan sols tenien la possibilitat d’obtenir la
informació que desitjaven amb la forma predeterminada. Això vol dir que no
podien modificar ni afegir res a la informació que trobaven. Per contra, l’actual
web 2.0 permet interactuar als usuaris donant-los l’oportunitat de no només
observar, sinó d’enviar, modificar i transferir més dades. És per aquesta idea
que etiquetem la web 2.0 com una plataforma. Així doncs, com bé diu De la
Torre (2006), ha passat de ser un espai de lectura a una espai de lectura-
escriptura.
A més, cal destacar l’aportació segons la qual la web 2.0 és definida com
la recol·lecta d’una intel·ligència col·lectiva, és a dir, que cada un aporta els
seus coneixements i informacions (O’Reilly, 2005).
Un cas molt conegut és la Wikipèdia, una pàgina on els usuaris poden
trobar informació de tot tipus i, a més, modificar-la o afegir -la si cal sense cap
tipus de restricció. Això, per altra banda, suposa un perill, ja que el fet tenir
llibertat per modificar els continguts pot donar peu a que algunes informacions
deixin de ser segures, segons Hernández (2007).
Un altre exemple és YahooAnswers. Segons Hernández (2007), en
aquest cas, es tracta d’una plana web on els usuaris es fan preguntes entre ells
i les respostes provenen dels diferents usuaris, no d’un expert. Així doncs, es
una pàgina que està dotada de poca seguretat i poc verídica.
Així doncs, la web 2.0 es tracta de saber distingir entre les diferents
informacions i opinions dels usuaris ja que no és només responsabilitat de
l’empresa que posa la informació a la xarxa, sinó també de la persona que
interactua.

4. Pel que fa als objectius d’aquest terme, un dels principals és aconseguir
la capacitat de compartir els arxius i no tan sols de passar-ho d’una plataforma
a una altra.
En quant a les possibilitats educatives que té, podem destacar les
diferents avantatges que ens proporciona la Web 2.0. En primer lloc disposa
d’eines gratuïtes així com Google, Glogster, GoogleEarth...
Ens proporciona millores contínues i ens permet la socialització i la
interacció dels usuaris. A més, ens permet assolir la integració dels
coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal.
D’altra banda, també promou la lectura per plaer i per aprendre.
D’aquesta manera, el professor ja no serà l’únic que transmetrà els
coneixements, sinó que l’alumnat podrà accedir a la xarxa per visualitzar
aquells conceptes que el mestre hagi explicat prèviament a l’aula. Per tant,
podem dir que es dóna un canvi dins la metodologia educativa ja que l’alumne
passa a ser un subjecte actiu que interactuarà dins la classe, i el mestre, per
contra, es convertirà en un educand més. Aprendrà a partir dels dubtes que se
li plantegin i dels diversos punts de vista dels seus companys.
A més a més, cada cop trobem més inculcades les TIC dins el món
educatiu, que es troben ja presents en totes les àrees i no únicament a
l’assignatura d’informàtica. D’aquesta manera, els alumnes es veuen motivats
per l’estudi i fan que el llibre de text ja no sigui l’única via d’aprenentatge.
En definitiva, podem dir que, l’aparició d’aquestes tecnologies i eines,
fomenta el desenvolupament de noves competències, ja sigui a l’hora
d’ensenyar com d’aprendre. Així doncs, la Web 2.0 resulta ser una eina
estimuladora per als alumnes i és avui dia un dels programes més utilitzats.
En quant a eines i aplicacions de la web 2.0 per introduir dins
l’aula podem dir que les més destacades poden ser classificades de la següent
manera, d’acord a la classificació donada per Alart (2010):
En primer lloc tenim el Bloc, que és una eina que s’actualitza
periòdicament i recull en ordre cronològic invers articles d'un o diversos autors.
Dins aquest grup podem trobar el Fotolog, el Blogger i el WordPress.
Un altre grup serien les Wikis, espais col·laboratius que permeten als
usuaris, editar i afegir continguts. Les més destacades són les Wikispaces.

5. Les Webquest consisteixen en una recerca guiada, que Promou, el
desenvolupament de les competències bàsiques, el treball en grup i
l'automotivació de l'alumnat.
Dins l’apartat de les eines per presentar, publicar i compartir podem
destacar:GoogleDocs, Picassa, Moodle, Gmail, Glogster, Viquipèdia...
Altres classificacions serien:Mapes conceptuals, Línies de Temps,
Geolocalització, Marcadors Socials, Imatge i So de Ràdio...
Així doncs, d’acord en el que diu Moreno (2012), alguns trets que caracteritzen
aquestes eines són:
- És fàcil d’emprar i es tarda poc temps en saber manejar-les.
- Ajuden al treball en grup ja que són eines col·laboratives.
- Obrin possibilitats a la cooperació entre família, alumne i professorat.
- Eliminen barreres per a la interacció social i col·laboració.
- Estimulen en certa manera l’aprenentatge significatiu i constructivista.
- Permet la realització de treballs de recerca més atraients per els
infants.
- Són aplicacions que motiven l’aprenentatge del nin i, per tant,
fomenten també l’autoaprenentatge.
Totes aquestes eines i aplicacions promouen la creació d’un ambient
participatiu a les aules i basades en les aplicacions en línia i una àmplia
riquesa de dades.

6. 2. Exemples d’aplicacions educatives de la Web 2.0 per introduir dins
l’aula.
Retornant a les paraules d’Hernández (2007), des del naixement
d’Internet fins a dia d’avui, aquesta nova tecnologia ha sofert nous i innovadors
avanços informàtics. Un dels canvis més rellevants que es dugueren a terme
en el món interactiu fou el pas de la Web 1.0 a la Web 2.0. Aquesta nova Web,
donà pas al sorgiment de noves eines que ens permeten editar i modificar la
informació d’una manera fàcil i dinàmica.
Aleshores, avui dia els professors podem fer ús de diverses aplicacions
educatives dins l’aula amb l’objectiu que els alumnes aprenguin, estiguin
motivats i interessats per aprendre.
Així doncs, com diu García Sans (2010), podem trobar varis exemples
d’aplicacions educatives de la Web 2.0 que es poden treballar dins l’aula.
En primer lloc, el WordPress és un programa informàtic, creat per Matt
Mullen Weg, que permet crear i publicar blogs i pàgines Web a Internet, de
manera lliure i gratuïta.
D’altra banda, el Subingles és una eina que et permetrà millorar el teu
nivell de Llengua Anglesa mitjançant la visualització i l’audició de diferents
vídeos i cançons en anglès. Disposa també d’ un apartat de diverses activitats
on podràs posar en pràctica tot allò que has après anteriorment.
Un altre exemple és Mozilla Firefox, una aplicació útil en el món
educatiu que ens permet navegar a través de finestres i, a més, ens possibilita
la recerca integrada, és a dir, trobar coses de manera fàcil i ràpida. És un
navegador gratuït de Software. Les seves principals característiques són: la
capacitat de bloquejar les finestres emergents, descarregar documents sense
complicacions, entre d’altres.
Google, és una aplicació educativa de la web 2.0 que ens permet la
recerca de pàgines web, documents, imatges, mapes, notícies, blogs, recerca
de llibres, etc. Dependent del tipus d’informació que és vol obtenir, emprarem la
seva corresponen tasca de Google. Per exemple, si volem obtener informació
realment verídica en relació a les matèries educatives, utilitzarem el
GoogleAcadèmic, un altra exemple seria, Google Maps, que ens facilita la
visualització de mapes, o una altra possibilitat és Google Earth, que permet
explorar qualsevol part del planeta a nivell geogràfic, guardar el territori visitat i,
a més, compartir-los amb la resta de la gent. Un altre exemple, Google Docs,
que permet modificar un document de text, un full de càlcul, formularis,
presentacions, etc., des de varis ordenadors diferents en el mateix moment.

7. Wikipedia, ens proporciona gran varietat d’articles en diversos idiomes.
A més, la informació que ens facilita la pot oferir qualsevol persona arreu del
món, i això no ens assegura el 100% de la veridicitat.
Fent referència al món de la missatgeria, en particular, l’E-mail, podem
trobar dues amplies aplicacions educatives. Per una banda, hi trobam el G-
mail, una eina de treball bàsica, ens permet gestionar la informació personal,
així com enviar i rebre missatges. D’altra banda, tenim el Hotmail, amb el qual
podem enviar i rebre correus electrònics i també xatejar.
Picasa, és un altra aplicació educativa 2.0 que ens ordena les
fotografies de l’ordenador, edita imatges, ens permet realitza muntatges
fotogràfics, vídeos, pel·lícules, etc.
Youtube, és un espai web, on els usuaris podem compartir i visualitzar
vídeos. A través d’aquest els nins poden aprendre d’una manera diferents, i
més entretinguda.
Moodle, és un sistema d’organització de cursos d’Internet o d’una
Intranet Corporativa. El podem utilitzar tant alumnes com professors i, a més,
facilita la comunicació a distància. És gratuït i d’ús comunitari. Permet als
professors enviar tasques als alumnes perquè les hagin de fer a casa. A més,
es poden crear cursos online i complementar assignatures del currículum.
Proporciona avantatges als professors ja que el que publiquen al moodle els
pot servir pels posteriors cursos, facilita la coordinació entre el professorat i
l’alumnat, permet a l’alumnat treballar en grup sense moure’s de casa, etc.
Fotolog, és un espai lliure per als alumnes on creen les seves històries i
es poden deixar comentaris entre ells. A diferencia dels blogs, el Fotolog es
centra en la imatge i no en el contingut. Una característica d’aquest exemple,
és la possibilitat de personalitzar la pàgina al gust de l’usuari.
Glogster, els estudiants seran capaços de crear, en línia, cartells
multimèdia, és a dir allò a que anomenam “glogs” que, més tard, podran ser
compartits a Internet (ja sigui a blogs, aula virtual de l’escola...). A més, amb
aquesta eina es podrà avaluar la comprensió oral i escrita dels alumnes.
Bubble.us, aquesta eina en xarxa, d’ús senzill i gratuït, permet
intercanviar diferents idees, guardar el seu esquema mental com una imatge
compartida pels altres companys, amb la possibilitat de crear el seu propi
disseny i al seu gust.

8. 3.Disseny d’una activitat on s’inclouen els conceptes del tema
3.1. Què és?
L’activitat que durem a terme és relaciona amb el primer blocde continguts
(L’entorn i la seva conservació) establerts al currículum de 3r cicle de Primària,
més concretament 6è, de l’assignatura de Coneixement del Medi. L’activitat
consistirà en fer una redacció d’un lloc del món, publicar-ho a un blog de la
classe i exposar davant els companys perquè s’ha escollit aquell lloc.
Dividirem la tasca en tres sessions que procediran de la següent manera:
1a) S’explicarà l’activitat que es durà a terme i el funcionament de les diferents
aplicacions que s’usaran durant el treball (GoogleEarth, Blogger).
Començament de la tasca.
2a) Continuació del treball de recerca, redacció de l’activitat, publicació en el
blog i comentar les publicacions dels companys.
3a) Posada en comú dels diferents treballs. Cada alumne exposarà davant la
classe el motiu principal de perquè ha escollit aquell lloc.
3.2. Què volem aconseguir?
- Identificar i treballar el tipus de relleu que té un lloc determinat.
- Utilitzar noves i diferents eines tecnològiques útils tant per l’estudi
d’assignatures, com per l’ús i entreteniment personal.
- Interpretar en el mapa: rius, serralades, illes que tinguin al voltant, ciutats o
pobles pròxims...
- Realitzar la tasca comanada a partir de diferents recursos. (GoogleEarth,
Blogger...)
- Prendre consciència de que podem aprendre a través d’altres recursos i no
tan sols a través del llibre de text. (Internet...)
- Expressar davant els companysel perquè de la seva elecció.

9. 3.3. Temes a desenvolupar
- La recerca d’un lloc del món a través de GoogleEarth.
- La interpretació de rius, serralades, illes, ciutats... en el mapa.
- La utilització d’eines tecnològiques a part del llibre de text.
- La realització d’una activitat a partir de diferents recursos.
- L’exposició d’una opinió en públic.
3.4. Desenvolupament i avaluació
Abans de començar la tasca, els alumnes necessitaran descarregar-se del
navegador el connector de GoogleEarth per poder visualitzar els mapes en 3D
online. Seguidament haurem de ensenyar el funcionament de l’eina que
empraran.
En la nostra activitat, els alumnes hauran de pensar un lloc del món que els hi
agradaria visitar o un lloc on hagin estat. La seva feina consistirà a utilitzar el
GoogleEarth per localitzar-lo en el món i observar totes les característiques
físiques (serralades, rius, lloc situat a la costa o a l’interior d’un continent, país o
illa...), a més hauran de identificar el continent i el país on es troba, la seva
capital i les ciutats o pobles que hi ha al seu voltant.
Un cop l’hagin trobat, faran una captura de pantalla per tal de tenir la imatge del
lloc triat. La tasca consistirà en utilitzar el que han observat a través del
GoogleEarth, i a més, hauran de fer una recerca d’informació per tal d’esbrinar
quin és el clima, costums, festivitats... del indret escollit.
Nosaltres, prèviament, ens haurem encarregat de crear un blog, ja que quan
l’alumne tingui la descripció del lloc, l’haurà de publicar al blog de la classe
juntament amb la seva imatge corresponent. En aquest blog s’aniran publicant
totes les descripcions de cada nin.
A la darrera sessió es farà una projecció del blog, on tota la classe podrà veure
la feina que ha realitzat cada un dels seus companys. Cada nin sortirà a davant
la classe i exposarà quin ha estat el motiu principal pel qual ha escollit aquell
lloc.
El que es tindrà en compte a l’hora de avaluar el treball fet serà:
- Cada alumne ha de publicar una entrada en el blog que contengui la
descripció del lloc que ha escollit i la imatge que ha creat a partir del
GoogleEarth, capturant la pantalla.

10. - Aportació de comentaris a les publicacions dels seus companys, per tal
de observar si ha tingut interès per augmentar el seu coneixement sobre
diferents indrets del món.
- Exposició del motiu pel qual ha escollit aquell indret davant tota la
classe.
Referències bibliogràfiques:
Alart, N. (2010). Recursos i eines digitals. Espai de referència eines web 2.0.
Recuperat de, https://sites.google.com/a/xtec.cat/eines-web-2-0/
Cisneros, O. (2005). Web 2.0 Definición. Nasperu, soluciones tecnológicas, 46.
Recuperat de, http://www.nasperu.com/articulos/46-web-20-definicion
De la Torre,A. (2006). Web Educativa 2.0. Edutec. Revista Electrónica de
Tecnología educativa,20. Recuperat de,
http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec20/anibal20.pdf
García Sans, A. (2010). Aplicacions Educatives Web 2.0. Buscant Idees.
Recuperat de, http://buscantidees.blogspot.com.es/2010/11/aplicacions-
educatives-web-20.html
García, A. (s.f). 94 Aplicaciones Educatives 2.0. [diapositives de PowerPoint].
Recuperat de: www.slideshare.net/annags94-aplicaciones-educativas-20
González Vera, M (2009). Conselleria d’educació i cultura. Aprenentatge a la
Llengua estrangera i competència digital. Mòdul 4. Recuperat de,
http://weib.caib.es/formacio/distancia/material/estrang/modul4.pdf
Hernández, P.(2007). Tendencias de Web 2.0 aplicadas a la educación en
línea, 6. Recuperat de, http://www.nosolousabilidad.com/articulos/web20.htm
Moreno,J.A. (2012). La Web 2.0. Recurso educativo. Observatorio tecnológico.
Recuperat de, http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-
20/1060-la-web-20-recursos-educativos

11. Ribes, X. (2007). La Web 2.0. El valor de los metados y de la inteligencia
colectiva. Revista Telos, cuadernos de Comunicación e Innovación, 73.
Recuperat de,
http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articuloperspectiva.as
p@idarticulo=2&rev=73.htm