DETECCIÓ DE LA MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA
PODEM MILLORAR LA DETECCIÓ DE LA MALALTIA PULMONAR
OBSTRUCTIVA CRÒNICA DES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA?
Antonio Garde Garde; Marta Obiols Torrebadella; Laia Font Ribera; Montserrat Soler Conde;
Ainhoa Gorriz Hernando; Cristina Sant Masoliver.
ABS Manresa 2, Institut Català de la Salut. USR Catalunya Central, IDIAP Jordi Gol.
INTRODUCCIÓ
• La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) té una prevalença del 10% entre els 40-80 anys i està
infradiagnosticada. L’Atenció Primària, mitjançant l’ús de l’espirometria, té un rol molt important en la seva
detecció precoç i suposa una de les mesures més cost-efectives per intentar aturar la seva progressió.
• L’infradiagnòstic es pot atribuir al desconeixement del propi pacient de la malaltia, i també a problemes
amb l’espirometria, ja sigui per manca de temps, per desconeixement o per dificultats de la tècnica.
• L’aparició de noves i senzilles tècniques basades en la determinació del FEV6 (flux espiratori als primers 6
segons) en substitució de la CVF (Capacitat Vital Forçada), no serveixen pel diagnòstic però podrien
contribuir a millorar la detecció seleccionant els pacients candidats a practicar-los l’espirometria.
Objectius Pacients i mètode.
1) Avaluar si l’ús de l'aparell Assaig clínic no aleatoritzat. Durant 6 mesos en una consulta (control) es
Vitalograph COPD-6 a una consulta realitza l'activitat normal. En una altra del mateix centre (intervenció) es
determina el FEV1 i FEV6 amb l'aparell Vitalograph COPD-6 a tots els
d’AP augmenta el diagnòstic de
pacients de 40 a 80 anys, fumadors o ex-fumadors, no diagnosticats de
MPOC i de tabaquisme als 6 mesos MPOC que acudeixen. Quan FEV1/FEV6 < 0,75 se sol·licita una
2) Descriure la correlació entre els espirometria amb prova broncodilatadora per diagnosticar MPOC (si
paràmetres de funció pulmonar FEV1/CVF<0,07).
Es compara prevalença de MPOC i tabaquisme pre i post intervenció en els
mesurats pel Vitalograph COPD-6 i
pacients de la consulta intervenció respecte els de la control. Es mesura la
l’espiròmetre correlació dels paràmetres de funció pulmonar del Vitalograph COPD-6 i
l’espiròmetre.
Resultats
S’intervenen 130 pacients, 30 amb FEV1/FEV6 <0,75 i se'ls Correlació de les mesures de
sol·licita espirometria. S’en fan 23 i en 12 es confirma el l’espiròmetre i el vitalograph COPD-6.
diagnòstic de MPOC.
Intervenció Control p- OR (IC95%)
valor
N % N %
Pacients Abans 21 2,6 28 3,1
MPOC
Després 33 4,1 29 3,2
Diferència 12 1,5 1 0,1 0,001 14,27
(1,83-110,98)
Pacients Abans 142 17,4 162 17,7
fumadors
Després 151 18,7 163 17,8
Diferència 9 1,3 1 0,1 0,007 9,52
(1,20-75,45)
OR (IC95%)= Odds ratio (interval de confiança 95%). Ajustat per edat i sexe.
Conclusions
La intervenció ha augmentat el diagnòstic de MPOC i
tabaquisme si es compara amb l'activitat assistencial normal en
una consulta d'Atenció Primària. La correlació entre les mesures de
funció pulmonar en els dos aparells utilitzats és bona.