2. Què pretenem?...
Fer un continu entre allò que s’aprèn a Educació Infantil i la
nova metodologia amb la que es troben els nins i nines a la
Educació Primària
Prevenció, detecció, suport als nous aprenentatges
relacionats amb la lectoescriptura
Fer una proposta did{ctica per al primer curs d’Educació
Primària però que es pugui dur a terme al llarg de tot el curs
i que pugui donar orientació a la metodologia de l’aula.
3. Què és això?
“Consciència fonològica és el coneixement explícit de
l'estructura sonora de les paraules”
És a dir: poder manipular i reconèixer els distints
segments sonors de les paraules: paraules, síl·labes i
fonemes.
4. Els tres nivells de consciència fonològica
Consciència sil·làbica : tenir consciència de les síl·labes que
formen la paraula.
Consciència intrasil·làbica: habilitat per a la reproducció de rimes
o per reconèixer-les, així com sabre si una paraula comença per la
mateixa lletra que altre.
Aquest dos nivells es refereixen a l’expressió oral, no escrita, de la
paraula. També aquestes dues consciències s’adquireixen abans de
l’aprenentatge de l’escriptura.
Consciència fonèmica: consciencia del fonemes que conté una
paraula, tant vocals com consonants.
5. Pensem si això és així…
“L’educació primària ha de mantenir la coherència necessària
amb l’educació infantil i amb l’educació secundària obligatòria i
garantir la coordinació entre les etapes, per tal d’assegurar una
transició adequada de l’alumnat entre etapes i facilitar la
continuïtat del seu procés educatiu”
6. Nosaltres us demanem...
• És importat seguir fent activitats per a la millora del
desenvolupament de la consciència fonològica?
• Per què pensau que ho és?
• A quines habilitats lingüístiques, principalment, afecten el
seu correcte desenvolupament?
7. Sentit bidireccional consciència fonològica
i lectoescriptura:
Consciència fonològica com factor causal de la lectura:
-L’adquisició de la consciència és un requisit necessari per iniciar-se
en el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura.
-Descobrir el sons que corresponen a cada lletra o grup de lletres
permetrà identificar paraules no familiars.
Conciència fonològica com conseqüència de la lectura:
-Quan aprenem l’alfabet descobrim la correspodència fonema-
grafema. Les lletres ens facilitem la consciència de les unitats
fonològiques.
8. Els nostres objectius…
- Facilitar els processos corresponents a l'aprenentatge de la
lectoescriptura en l'etapa de 1º d'Educació Primària:
• Reconèixer que les paraules parlades es componen per sons.
• Aprendre a segmentar , aïllar i identificar els sons.
• Comprendre la relació i associació entre fonema i grafema.
- Prevenir dificultats d'aprenentatge posteriors.
- Detectar alumnes/as amb possibles riscs no detectats amb
anterioritat.
- Desenvolupar i millorar la discriminació auditiva de fonemes.
- Desenvolupar i millorar la percepció de la parla.
- Ampliar vocabulari i camps semàntics.
- Millorar el llenguatge oral.
- Fomentar el treball en equip.
- Respectar l'ordre i el torn d'intervenció a l'aula.
9. Els nostres continguts...
Instrumentar els aprenentatges de la lectoescritura a 1er
de EP, és a dir, la capacitat d’aplicar i entendre
significativament els nous aprenentatges.
Prevenció de dificultats.
Millora de la discriminació de la parla.
Millora de la percepció de la parla.
Ampliació del lèxic.
Estratègies i desenvolupament del treball en grup.
Mètodes d’intervenció respectant els torns.
10. Com ho posarem en pràctica?
Activitats
Seguiment del procés
Avaluació
11. Materials i agrupaments
Bàsics i fàcils de trobar a l’aula.
La falta de recursos mai no pot ser una excusa
Tots els jocs es poden adaptar i fer-los més atractius
amb l'ús de les TIC.
La correcta utilització dels materials siguin els que
siguin el formats són clau per una bona execució del
projecte.
Recursos humans: tutor/a i professor/a de suport
(PT,AL)
Recursos d'espai: aula del centre.
12. AGRUPACIONS
• És el docent qui, ja sigui per motius de ràtio, d'espai, de
necessitats educatives, de canvi de materials o metodologia,
variarà els agrupaments proposats en conseqüència.
• És important no oblidar l'esperit inclusiu, motivador i de
cooperació dels jocs, treballar amb un material correcte i saber
integrar la unitat dins de la planificació de l'aula.
13. Metodología recomenada…
Abans de començar cap activitat convé, a més de explicar-la oralment, fer
suports visuals, posar un exemple i fer unes rondes de prova.
La comprensió del joc assegura una pràctica lingüística més completa.
El vocabulari i les imatges que s’utilitzin han ser conegudes. Si veiem que
hi ha dubtes podem recórrer amb exemples d’altres jocs i en cas extrem
de que els nins no agafin el fil del joc o perdin l’interès, hem de canviar
automàticament i cercar una variant més motivadora.
Els jocs es poden modificar, no només per altres cicles, sinó també si
necessitem variar la dificultat o adaptar- la a diferents necessitats del
alumnat. Per exemple utilitzant menys targes, reduint vocabulari…….
També hem de deixar que manipulin abans els materials.
14. És important tenir en compte la varietat geogràfica, el lloc de
residència, per ajustar el model d’explicació a l’hora de contar
als jugadors què passa amb unes paraules, uns sons, en concret
en el seu lloc de procedència.
Hem de tenir clars els objectius de les activitats. Per això s’ha
d’adquirir l’h{bit de la correcció en l’expressió.
Es recomana tenir aquest recull d’activitats per anar jugant de
tant en tant per refrescar aprenentatges i aprofundir en el
domini de l’ús del vocabulari.
Algunes d’aquestes activitats poden ser incorporades dins de la
metodologia habitual de l’aula.
A algunes activitats se triar{ un cap d’equip per repartir targes,
fer de vocal..etc.
15. Activitats
Activitats d’avaluació
NIVELL DE RIMA
NIVELL SIL·LÀBIC
NIVELL INTRASIL·LÀBIC
NIVELL SEGMENTAL
-Rimes:
“VA DE RIMES”
“LLIBRE DE POEMES”
-Paraules i frases:
“JOC AMB PARAULES”
-Síl·labes:
“L'ANELL”
“EL SUCCESSOR DEL REI”
-Sons principi i final de paraula:
“PARAULES DE DOS SONS”
“GRUPS CONSONÀNTICS”
“PILOTA ENCADENADA”
-Lletrejo:
“PRONUNCIANT PARAULES”
“LES TISORES”
“ DE QUATRE EN QUATRE “
“Trivial”
16. ACTIVITAT: “VA DE RIMES”
OBJECTIU: escoltar l’apariat , pronunciar-ho de forma correcta i
identificar els versos amb la mateixa rima.
MATERIALS: es poden dissenyar targetes amb una part de
l'apariat en cadascuna i una imatge que ho acompanyi. Convé
tenir-ne bastants perquè hi hagi varietat.
AGRUPACIONS: si es pot, asseguts en terra en una catifa, mirant al
docent.
17. “VA DE RIMES”
“A la tardor i amb
vent,
agafes castanyes al
moment!”
ACTIVITAT: s'explica als nens/as que han de
formar un poema, però que el text està separat i
han de fer-ho entre tots. Es comença llegint el
primer vers del nostre poema d'apariats, per
exemple:
“A la tardor i amb vent…”
Tots repetiran la frase un parell de vegades amb la
finalitat de memoritzar-la. A continuació es
llegeixen un parell o tres de “segones parts”
d'apariats amb la finalitat de que localitzin la
correcta:
“i es vas veure pel dia” / “ i ho guarda a la nit” / “ és
vermell” / agafes cantanyes al moment!
Una vegada localitzin la correcta, es posaran les
fitxes a la catifa a la vista de tots on l'apariat
complet està representat en escrits com en
dibuixos. D'aquesta forma, es poden anar formant
apariats i fins i tot un poema si l'activitat es
prepara tenint en compte la mètrica.
18. ACTIVITAT: “L’ANELL”
OBJECTIU: pronunciar correctament i seguir el ritme marcat
mentres es recita o canta.
MATERIALS: anell ( o similar) i la cançó
AGRUPACIONS: estan asseguts en cercle però amb espai
suficient per córrer o moure's.
19. “L’ANELL”
ACTIVITAT: es col·loquen en un cercle
amb les mans agafades dels palmells.
Un dels alumnes/as van caminant
darrere dels companys/as mentres
aquests canten la cançó mitjançant
pulsacions que separen les síl·laba ( la
prin- ce-sa del cas-tell..). En acabar,
deixarà l'anell en mans d'algú que
haurà de perseguir-li i en cas de no
aconseguir-li en una volta, serà el
proper a deixar l'objecte. Aquest joc, és
conegut pels nens/as en general, per la
qual cosa fa que sigui molt dinàmic i
possibilita la introducció de l'objectius
relacionats amb aquest projecte.
“LA PRINCESA DEL CASTELL
HA PERDUT EL SEU ANELL
JO HO TINC
TU HO VOLS?
DONCS PRESA, AQUÍ TENS”
20. “PILOTA
ENCADENADA”
OBJECTIU: adquirir agilitat en la
cerca de paraules que comencin pel
mateix so.
MATERIALS: una pilota.
AGRUPACIONS: formant un cercle en
peu.
ACTIVITAT: el joc comença amb el
docent, que diu una paraula i la hi
passa a un alumne/a a l'atzar. S’ha de
dir una paraula que comenci pel
mateix so en que acaba l'anterior, per
exemple, una cadena podria ser així:
camió-ós-sabata-animal…..
És dinàmic i resulta molt divertit,
sobretot perquè dóna lloc a paraules
inventades que provoquen el riure
entre els nens/as.
21. QUI VOL JUGAR ?????
QUATRE VOLUNTARIS???
GRÀCIES!!!!!!
22. “ LES TISORES”
OBJECTIU: manipular
paraules per descobrir de
noves. Descontextualitzar-les
dels seus significats.
MATERIALS:
Quatre blocs de colors
diferents de 20 dibuixos
cadascun.
Un plafó per bloc amb un
dibuix d’unes estisores.
AGRUPACIONS: fer 4 grups de
4 o 6 nins/es màxim
23. “ LES TISORES”
Tenim 4 blocs amb les següents dinàmiques:
BLOC A: es talla la primera lletra (canell – anell)
BLOC B : es tallen les primeres lletres (ampolla – olla)
BLOC C: es talla la darrera lletra (banya – bany)
BLOC D: es tallen les darreres lletres (plàtan - plat )
El cap de cada grup barreja les cartes i reparteix les targes
entre tots els jugadors. Una vegada les tenen, deixem un
estona per a què les observen i es fixin si podem formar
parelles
25. Com ho avaluam?
-Avaluació del alumnes
-Avaluació de les activitats.
-NIVELL DE RIMA
-NIVELL SIL·LÀBIC
-NIVELL-INTRASIL·LÀBIC
-NIVELL SEGMENTAL
26. Com ho avaluam?
L'objectiu d'avaluar és possibilitar una millora en les
actuacions. Seguint les pautes de les característiques pròpies
del cicle, aquesta ha de ser global, contínua i formativa, per la
qual cosa cal saber el què s'avalua, amb que mètodes s'ha
d'avaluar i en quin moment.
És recomanable que el temps no superi els 30 min i que els
recursos de personal docent a l'aula siguin suficients per
assegurar-se que els nens estiguin atents.
Avaluació formativa i periòdica del procés dels alumnes
(observacional amb enregistrament)
Avaluació de la unitat (graella amb ítems)
27. ACTIVITAT D’AVALUACIÓ
Amb aquesta prova, es pretèn que l'alumne/a aparelli
de forma correcta una targeta que se li ha donat
anteriorment amb una altra que té el professor/a
basant-se en que les dues facin rima .Aquest joc es
sembla al del mocador i cada nen/a té una carta que
els identifica. Com fan falta dos equips per aquest joc,
competiran el grup de la casella especial i el que està a
la seva dreta. una vegada situats, el docent dirà en veu
alta i clarament una paraula que rimarà amb alguna de
les targetes que té un membre de cada equip.
D'aquesta forma, el que abans arribi formarà la parella
de paraules que rimin, haurà de dir-les en veu alta i
comprovar amb els seus companys d'equip que és
correcte. Guanya l'equip que més parelles formi.
Aquesta activitat es pot ampliar donant més d'una
targeta o afegint el factor que formin frases amb elles
per així donar sentit al significat.
28. Metodologies per qualsevol context
-La mestra avui no escriu bé!
- Què passaria si enlloc d’aquesta lletra en poses una altra?
-I si repetim moltes vegades una paraula?
- I si canviam una coma de lloc?
- Qui sap com s’escriu ________?
- Cantam fent palmades?
- Posam música a una lletra?
- I si caminam seguint el pas?
- etc…
Aquestes metodologies es poden posar en pràctica a les diferents
àrees del currículum.
La llengua oral és un suport excel.lent per arribar a la llengua
escrita. No podem entendre l’arribada a un punt sense fer el camí
complet.
