11. LA LITERATURA DE POSTGUERRA: 1936-1945 un període de conflictes bèl·lics devastadors Totes aquestes opcions proposen un canvi radical en la concepció de l’home i de l'organització social. Es reforça d’una manera enorme el paper de l’estat i la iniciativa individual queda sotmesa a les planificacions generals. Existeixen actituds escapistes, s'accentua una concepció de la literatura com a compromís, al servei d’unes idees.
12. LA LITERATURA DE POSTGUERRA: 1936-1945 un període de conflictes bèl·lics devastadors Amb els antecedents introduïts, no es d’estranyar que, quan esclata la Guerra Civil Espanyola, desprès de la victòria del Front Popular de les esquerres i de la reacció militar consequents dels sectors, dretans pròxims al feixisme. Desprès de la derrota dels sectors republicans i de l’esquerra, el feixisme italià i el nazisme alemany comencen una escalada d’accions militaristes d’agressió.
13. LA POSTGUERRA CATALANA 1939 s’acaba la Guerra Civil( TRIOMFA GENERAL FRANCO) Això comporta la fi del sistema democràtic i la repressió de tota persona que manifesti una actitud contrària al règim establert. Per impossibilita l’existència d’un ambient de llibertat. El nou poder te una voluntat de destruir la progressiva i esperançadora vida i cultura catalana. Gran part dels escriptors es van veure obligats a refugiar-se en l’exili, i els que es quedaren al país mostraren una actitud resistent. 1939-1946, les expectatives per a la cultura catalana són inexistents.
14. Són anys de repressió més dura: milers de condemnats a mort, les presons plenes a vessar i la prohibició taxativa d’utilitzar públicament la llengua catalana. Però a mesura que avança el conflicte mundial, reneix l’esperança en els sectors de la resistència antifranquista. 1945 acaba la guerra amb la derrota de Hitler i de Mussolini es decreta el bloqueig internacional contra la dictadura de Franco. La dictadura resisteix l’escomesa exterior i, fins i tot, estabilitza el seu poder. Així la cultura catalana comença a sortir a la llum pública i connecta novament amb la societat. Durant els anys 50, el règim franquista aconsegueix un cert reconeixement exterior. I la cultura catalana guanya espais per el seu desenvolupament i així la literatura pública desplaça, de manera definitiva, la clandestina i redueix el paper de la de l’exili. Tornen a escriure i a lluitar per afirmar-se en sentit d’obertura a l’actualitat artística, tots aquests nous aires basteixen un panorama esperençador.
16. El resultat de la Segona Guerra Mundial és realment impressionant. Sols a l’Europa Occidental moren uns trenta milions de persones, tant als camps de batalla com en la reraguarda per la fam i la misèria. Europa perdut protagonisme, i en guanya la URSS i EE.UU, aquests dos grans països es converteixen en dues veritables potències. Encara que la URSS i EE.UU havien estat lluitant contra el feixisme , encara tenien diferències que els separaven i això va subdividir a Europa. Per una banda la base capitalista – França, Anglaterra, Itàlia -, i per l’altra, el món comunista – Polònia, Txecoslovàquia, Romania…
17. Pel tractat de Potsdam(juliol,1945), s’estableix la divisió del país(Alemanya) en diverses zones d’ocupació que, a la llarga es converteixen en la República Federal i la Democràtica. Aquesta atmosfera de tensió desemboca en l’anomenada guerra freda(1947-1956). A les democràcies europees, per tant, arrela el sistema capitalista i, tot i la introducció de certes millores socials continuen intensificant-se les diferències de classe. La possibilitat de començar , després del desastre bèl·lic, una nova vida basada en la pau i en la fraternitat és contradita per la realitat dels fets. Creix la sensació d’absurd i la desconfiança en la capacitat d’evolució i progrés de la condició humana. Es desconfia dels avenços científics i revolucionaris, ja que, les innovacions de la ciència han estat utilitzades per matar i destruir.
18. Les matances dels jueus, el llançament americà de bombes at`miques sobre Hiroshima i Nagasaki. Amb la Revolució Russa, que havia de construir un món millor, doncs es converteix en una dictadura ferotge amb Stalin. Els escriptors, sobretot a França es manifesta un moviment anomenat existencialisme, tendeix a posar en evidència la manca de sentit de la vida humana, l’home esta condemnat a viure en la desesperació.
25. Mercè Rodoreda Nascuda al barri de Sant Gervasi de Barcelona el 1908, la infantesa va se molt solitaria, era filla única d’una família de la petita burgesia. Era una lectora incansable i va coneixer molt aviat la literatura catalana (Ruyra, l’admirava profundament) i les noves tendenciesliteraries del segle XX.
26. Mercè Rodoreda Les seves primers narracions va ser els anys trenta i es van publicar com a col·laboracions a diverses revistes (Un dia en la vida d’un home(1934) Crim (1936)) Durant aquest període, Mercè Rodoreda va esta molt vinculada a l’anomenat “Grup Sabadell”
27. Mercè Rodoreda Aquesta etapa de primeres temptatives culmina el 1937, quan guanya el premi Crexells amb la novel·la Aloma, l'única obra de la pre-guerra que recupera i reelabora posteriorment (1969) Aquesta obra de Mercè es desenvolupa com un procés únic, que evoluciona al mateix ritme que la seva vida.
29. L’adolescència Narrador omniscient Centra la sevanarració sobre Aloma (perquè un oncleseu va voler, llegiaLlull.) Que hi ha moltesdiferències, L’Alomaclàssicaés una dona feliç i realitzada, mentre que la seva protagonista és una dona marginada. A partir d’aquestaAloma marginada javeiem les característiques i la temàtica de les sevesnovel·les. Apareix el triangleamorós, relacions irreconciliables (dona víctima, home culpable) darrere hi ha una sexualitat traumàtica. (Aloma-Robert i Anna-Joan) D’altra banda hi han heroïnes com Aloma, Natàlia-Colometa. Tenen visió falsa de la realitat, enlluernades pel cinema, es veuen abocades al fracàs. A la novel·la Aloma comença a elaborar símbols allunyant-se del món quotidià. (casa, jardí, flors, coloms...) elements que esdevenen símbols de l’infantesa.
30. La Joventuti la maduresa Acabada la Guerra civil, MercèRodoreda ha d’exiliar-se a França. Va canviant de llocsfins que s’instal·la a Ginebra. Fins que retorna a Catalunyapelsanys 70. Passen 20 anysfins que torna a escriure. EscriuVint-i-dos contes, accentúa la visiópessimistad’Aloma. Manté estructura triangle, enfronta elspersonatges a situacionslímit. Elspersonatges fan de narrador. Ex. Natàlia a la Plaça del Diamant. Ho explica com si fos una autobiografia. ICecília al El carrer de Camèlies. En les dues obres l’acciópassa a Barcelona. A diferència que Aloma era la ciutatonvivia, ara es la ciutat del record. A partir d’aquí la seva narrativa comença a variar elselementscaracterístis. Publica Jardívora el mar que té unscanvis remarcables. Substitueix la dona-protagonista per un velljardiner que explica una tràgicahistòriad’amor desde un punt observador. Canvia el subjectivismeper un punt de vista observador. Li interessareflectir la realitat, peròamb una partfantàsticai irreal.
31. La vellesa i la mort Novamentamb un recull de contes, La meva Cristina i altrescontes. Mercè provoca el trencament de la seva narrativa anterior. A partir d’araliinteressa el contexthistòric i social de la persona humana com a ésser existencial enfrontat a la natura. La natura evoluciona ambelséssers i les coses. El resultatconsisteix en la transformació, metamorfosi. Contescom “La gallina”, “El riu i la barca”, “La salamandra”… elspersonatges es transmuden en animals. Té relacióambF.Kafka, a diferència que la de Kafka és dolorosa la de Rodoredaés natural. Aixòpermet superar la simple realitatfenomènica. Rodoreda incorpora MirallTrencat, a partir de la vida de Teresa Goday, ens narra la història d’una família de la burgesia barcelonina, des del tombant del segle fins a la Guerra Civil. És una obra tancada que liquida tot el móndescrit; moren casi totselspersonatges, s’enderroca la casa, el jardídesapareix. A partir de la segonapart, utilitza el monòleg interior i l’estilindirectelliure.
32.
33. Viatges i flors (1980) dónapas a una nova novel·la, Quanta, quanta guerra…