Programa de mà #Patum 2012

PORTADES.indd 1 11/05/2012 8:33:04

Edita: Ajuntament de Berga i Patronat Municipal de la Patum

Portada: Cartell premiat en el XXXVIII Concurs de Cartells
anunciadors de les festes del Corpus 2012, original amb el lema
Seguidors de La Patum, de Xavi González i Morales

Accèssit del Concurs de Cartells, original amb el lema Color de Patum,
d’Albert València i Garcia

Cartell premiat en el XXIII Concurs de Dibuix Infantil de la Patum,
anunciador de la Patum Infantil, de Mireia Parramon i Verdú, amb
tipografia de Salvador Vinyes i Reig

Coordinació: Albert Rumbo i Soler

Impressió: Impremta Bonet

Fotografies: Josep Pons i Agrupació Fotogràfica Tallers d’Arts i
Oficis (fotos dels calendaris cíclics de Patum, 2000-2012).
Gemma Rodríguez i Rosa Castilla-La Fotogràfica (restauració compar-
seria) i Elisabet Cerdà (restauració de vestits antics)

Disseny: TRAMA, projectes museogràfics

Textos: Gemma Rodríguez i Capella Elisabet Cerdà i Durà

Pòrtic: Juli Gendrau i Farguell

Sin título-1 1 13/05/2012 15:18:01

Sin título-1 2 13/05/2012 15:18:31

PÒRTIC Juli Gendrau i Farguell
Alcalde de Berga

Un any més, les flaires primaverals novetat i consuetud; però també
porten a la nostra ciutat la incon- procurem que el programa de la
fusible olor de Patum; aquest an- Patum resulti una eina útil per tal
cestral prodigi que durant cinc dies de donar a conèixer algunes de les
és capaç de fer deturar el temps actuacions més destacades que de
a l’antiga vila de Berga. La Patum, forma contínua, i moltes vegades
la més gran, sentida i viscuda de silenciosa, es van fent des del Pa-
les nostres tradicions, tornarà a tronat Municipal de la Patum.
complir amb el seu ritual anual: els
gegants sortiran a anunciar l’inici Per aquest motiu, al costat de
de les festes precedits del tabal; les extraordinàries fotografies de
l’àliga aconseguirà fer emmudir l’Agrupació Fotogràfica Tallers
la plaça curulla de gent; els nans, d’Arts i Oficis que il·lustren el pro-
vells i nous, encaterinaran els més grama, en aquest també hi podeu
petits; els turcs i cavallets i els trobar dos textos interessantíssims
àngels i les maces reviuran les se-
sobre diferents processos de res-
ves lluites més seculars; les guites,
tauració del patrimoni patumaire:
la grossa i la xica, empaitaran tot
la comparseria i els vestits antics.
aquell que gosi posar-se al seu
La restauració de la comparseria
davant i desafiar-les, i els plens
ens l’explica la Gemma Rodríguez,
ens faran posar la pell de gallina
llicenciada en Conservació i Res-
just abans que el tirabol ens re-
cordi que, un any més, tots plegats tauració d’Obres d’Art i restaura-
hem estat capaços de repetir el dora titular de les comparses de
nostre particular miracle anual. la Patum. Dels prop de cent vestits
recuperats pel Patronat l’any 2003
Un miracle forjat al llarg dels i el seu procés de restauració ens
segles per totes aquelles perso- en parla l’Elisabet Cerdà, restau-
nes que, d’una manera o altra, radora titular de teixit del Centre
han fet Patum. Un miracle que no de Documentació i Museu Tèxtil de
hagués estat possible sense tota Terrassa, que és qui s’ha ocupat
la gent que ens ha precedit i a la de treballar en tots els vestits que
qual procurem recordar cada any s’han pogut restaurar fins ara.
a través del programa que teniu
a les mans. És per això que, des Esperem que gaudiu d’aquest
de fa uns quants anys, procurem programa que us oferim i que
barrejar-hi modernitat i tradició, tingueu una molt bona Patum.

3

PROGRAMA DE MA.indd 3 11/05/2012 17:37:34

Gemma Rodríguez i Capella.
Llicenciada en conservació i restauració
RESTAURACIÓ DE LES d’obres d’art. Restauradora titular de les
comparses de la Patum de Berga.
PECES DE LA COMPAR-
SERIA DE LA PATUM
Diumenge de Corpus. Darrer salt. ballen i salten enmig de la plaça de
S’esvaeix de mica en mica l’olor de Sant Pere i dels carrers adjacents
pólvora dels darrers fuets cre- plens de gent que les ovacionen,
mats. Últimes retrobades de gent però on les empentes i les topa-
coneguda a la plaça que recorden des són cada cop més habituals.
les emocions viscudes un altre any. Aquestes són dues de les causes
Turcs i cavallets, maces i àngels, de degradació més comunes que
àliga, nans, gegants, guites i tabal els produeixen diferents danys
van desfilant cap a l’interior de i que cal solucionar en poques
l’Ajuntament tot deixant enrere una hores. S’hi realitzen diversos tipus
altra Patum. d’intervencions que es decideixen
segons els resultats de la revisió
Però l’activitat continua. feta prèviament, amb la qual es de-
Poques hores després de deixar termina l’abast dels desperfectes,
les comparses al les característi-
consistori, cadas- ques i la tipologia
cun dels elements dels materials
que les formen és afectats. Els dies
revisat detallada- de la festa, com
ment per un tèc- que es disposa
nic en conservació de poc temps per
i restauració, per poder treballar, es
tal de valorar realitza una res-
l’estat en què es tauració conside-
troben després rada d’urgència,
d’haver participat en què es tracten
a la festa. De la els danys oca-
mateixa manera, sionats en cada
durant els cinc una de les peces i
dies de celebració s’atura la degra-
totes les peces dació de manera
són examinades provisional per tal
minuciosament que puguin tornar
per detectar, analitzar i solucionar a actuar en les millors condi-
les degradacions que puguin tenir. cions possibles, tot assegurant la
Sempre és necessari haver-hi de conservació dels materials que les
realitzar diversos processos de constitueixen.
restauració, ja que les figures de
la Patum hi participen activament, Pocs dies després, acabada la
són les autèntiques protagonistes, celebració, les comparses són

6


traslladades a la Casa de la Patum, intervencions de restauració són
on queden desades i exposades portades a terme per un restau-
durant la resta de l’any. En aquest rador professional, que és qui
període és quan es porta a terme la té cura de la preservació i per-
veritable feina de conservació i res- vivència d’aquest patrimoni. No
tauració completa, que finalitza per es pot oblidar, però, la gran feina
Pasqua de l’any següent amb les realitzada per les persones que
figures totalment preparades per n’han tingut cura al llarg de la
fer-nos gaudir d’un altre Corpus. història, ja que és gràcies a elles
que han sobreviscut fins als
nostres dies. Totes aquestes
mans n’han modelat la forma
i hi han aplicat els colors, a
vegades semblants a l’original
i d’altres més propers al gust
dels corrents estètics de
l’època, però en qualsevol cas,
totes aquestes maneres de
fer han conferit a les nostres
comparses l’aspecte amb
què les coneixem i estimem
actualment.

Per aquest motiu, un dels
Les peces de la comparseria de la quatre criteris actuals del procés
Patum de Berga són úniques i amb de conservació i restauració de
un gran valor històric, epicentres les comparses és el de preservar
d’una celebració declarada per la i respectar l’originalitat de cada
UNESCO com a Obra Mestra del una sense eliminar, sempre que
Patrimoni Oral i Immaterial de la no suposin un perill per a la seva
Humanitat. A vegades resulta difícil preservació, els materials apli-
parlar-ne únicament com a sim- cats en èpoques anteriors, perquè
ples peces, sobretot quan surten formen part de la seva història i de
a la plaça i als carrers de la ciutat, l’estètica de cada element. Els al-
on semblen tenir vida pròpia. Per tres tres, són els mateixos criteris
tant, no només són importants com contemporanis que se segueixen
a matèria, tècnica i iconografia, en tota obra d’art. Cada operació
sinó com a figures d’un gran valor que es realitza és una manipulació
sentimental, emocional i simbòlic directa de la peça i dels materials
que s’expandeix molt més enllà de que la formen; és per això que se
la ciutat que les acull i que els ha segueix el criteri de la mínima in-
sabut donar vida durant segles. tervenció i el màxim respecte, per
la qual cosa s’intervé només el que
Per aquesta importància i sin- és indispensable perquè l’estat de
gularitat, des de l’any 2005, les conservació, tant de l’interior com

7


de l’exterior, sigui el més idoni. Aquestes referències esdevenen
Un altre és el de la utilització de molt valuoses per poder conèixer
materials reversibles i estables al com estan realitzades les figu-
pas del temps, és a dir, s’utilitzen res i poder establir la proposta
materials totalment compatibles d’intervenció més adequada.
amb els de les peces, amb la
propietat que si s’han de retirar Les intervencions que s’han rea-
posteriorment per algun motiu, es litzat fins ara han permès obtenir
pugui fer sense afectar els origi- més informació. S’han estudiat les
nals. De la mateixa manera, se diferents capes matèriques que
segueix el criteri il·lusionista, en formen algunes de les figures,
què els processos que permeten des de l’estructura, el suport, les
definir l’acabat de la peça n’imiten capes de preparació, les capes
tant la forma, com la textura, com pictòriques, fins a les capes més
el color i, únicament, es retoquen superficials. Tots aquests resul-
de manera puntual aquelles zones tats han permès ampliar aquests
que han estat afectades, sense coneixements amb més dades
ocultar la policromia antiga. sobre la seva constitució, realitza-
ció i els canvis soferts al llarg de la
història.

Per portar a terme aquests estu-
dis, a vegades és suficient amb els
recursos que hi ha al propi taller,
però d’altres vegades cal recó-
rrer a la utilització de tècniques
científiques més precises, com
les realitzades l’any 2007 a dues
de les peces més antigues de la
Patum, l’àliga i el cap de la guita
grossa. D’aquestes dues figures es
van extreure una sèrie de petites
mostres representatives de les
A banda d’aquests criteris, una capes de material i van traslladar-
part importantíssima del procés de se a l’Escola Politècnica Superior
restauració és l’estudi documental d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú,
i gràfic existent sobre les peces. on es van realitzar tècniques com
La part gràfica ens permet tenir la microespectroscòpia d’infraroig
uns coneixements més amplis dels (FTIR), la microscòpia electrònica
materials utilitzats i de l’evolució de rastreig (SEM-EDS) i la micro-
estètica de les obres, mentre que difracció de RX, que van permetre
alguns dels documents escrits conèixer la composició química,
ens donen informació d’alguns la distribució dels materials i
d’aquests materials aplicats. l’aproximació cronològica.

8


Els desperfectes són un mitjà que àliga
ens permet obtenir més informació 4 nans vells
sobre els diferents estrats i el tipus 4 llances
de material que els formen i, si 2 gegants vells
es creu necessari, s’aprofiten per 2 gegants nous
poder prendre mostres representa- 4 nans nous
tives per realitzar futures anàlisis
científiques. Aquest material es La quantitat i diversitat de tots
guarda etiquetat amb les dades de aquests elements, que conferei-
l’extracció i la descripció corres- xen a la festa de la Patum una
ponent. riquesa patrimonial excepcional,
fan que el procés de restauració
Durant els dies de celebració de
la Patum surten a la plaça i als
carrers un total de 77 peces, des
de les més grans, com els gegants,
fins a les més petites, com els
escuts de l’àngel i l‘arcàngel, o els
punyals, simitarres i fustes dels
turcs i cavallets, sense comptar els
vestits i els elements de les estruc-
tures, que també cal revisar de la
mateixa manera. Són els següents:

tabal
turcs i cavallets
cavallet blanc esdevingui complex i molt labo-
cavallet negre riós, precisament per aquest gran
cavallet marró clar ventall de tipologies matèriques
cavallet marró fosc i perquè tot i ser respectades
4 punyals, 4 simitarres i com a obres d’art, a diferència
4 fustes d’aquestes, s’han d’intervenir de
4 cascs dels turcs i 4 cascs manera que, a més, se’n garanteixi
dels cavallets la seva funcionalitat i puguin estar
maces i àngels preparades per ser portades. Per
4 maces velles aquesta complexitat, és necessària
4 maces noves la constant col·laboració d’altres
8 carotes especialistes, com els artesans
4 ales de l’àngel, 2 suports, Jordi Camps, pare i fill, i la Maria
1 escut i 1 espasa Àngels Busquets, que és qui té
4 ales de l’arcàngel st. Miquel, cura dels teixits. Puntualment,
2 suports, 1 escut, 1 llança i ha estat necessari comptar amb
1 casc altres museus, com el Centre de
guita grossa Documentació i Museu Tèxtil de Te-
guita xica rrassa, on es van restaurar algunes

9


de les peces de teixit més antigues, És sabut per tots els geganters, no
el procés de les quals s’explica en només de la Patum sinó d’arreu,
aquest mateix programa. que les parts més susceptibles
de les figures que porten són les
A continuació es mostra un petit mans i el coll, ja que és el que sub-
esbós de les restauracions que es jecta tot el pes del cap i el que rep
duen a terme de Patum a Patum. més vibracions quan els gegants
deixen de moure’s i retornen al te-
Una de les comparses més afecta- rra. Les mans dels nostres quatre
des, pel seu volum i pel poc espai gegants tenen senyals de multi-
que tenen a la plaça per poder tuds d’intervencions anteriors que
actuar, són els quatre cavallets. El han servit per arranjar els diversos
cap i la part posterior són les zones desperfectes ocasionats al llarg de
que, any rere any, presenten més la història. Les més tractades són
desperfectes, pel debilitament del les que queden més a prop de la
suport, les descohesions de la gent, és a dir, la mà esquerra dels

capa pictòrica, les ratllades i les
incrustacions de pintura, que fan
necessari un tractament des de les
capes més internes fins a les més
superficials.

Cavallet blanc: detall
de la degradació i del
procés de fixació i con-
solidació de les capes
de preparació i de les
capes pictòriques

10


gegants vells i la Degradació del dit
anular de la mà del
del gegant nou i gegant vell que ha
la mà dreta de la permès analitzar els
geganta nova. La estrats i determinar
el color i les tècni-
mà del gegant ques de la policromia
vell, durant la
Patum de diu-
menge al vespre
de l’any passat,
es va trencar pel
canell, a causa Detall del tren-
d’un fort cop, cament de la mà
mentre ballava esquerra del gegant
vell, on es poden ob-
a la plaça; va servar les diferents
caure al terra i capes matèriques
el dit anular va
quedar molt malmès. Sortosament, però no per això, menys interes-
els geganters, que van estar al cas, sants, i formen una part molt im-
la van recollir abans que les conse- portant de la història de la pròpia
qüències fossin majors. obra. Així, doncs, a l’interior de la
mà trobem diferents tècniques per
Durant el procés de restauració, arranjar els dits, com la col·locació
s’ha aprofitat aquest incident d’una fusta d’avellaner, un llistó
per fer un estudi dels diferents de pi i també tires de teixit de cotó
estrats de matèria que la formen. encolades amb cola de conill.
D’aquesta manera s’ha comprovat
que, certament, tal com demostren Una de les peces més solemnes i
alguns documents, la primera capa majestuoses de la Patum, l’àliga,
pictòrica aplicada al gegant vell tot i ser, una de les més antigues
era de color clar, semblant al de de Catalunya, es manté en un bon
la geganta vella, i va ser quan se estat. No obstant això, hi ha dues
li va donar l’aparença d’un cabdill parts que cal revisar especialment:
musulmà que se li va aplicar la el coll i la cua. En aquesta última
primera capa de pintura de color es poden observar, a simple vista,
marró. Aquest primer canvi va alguns canvis de textura que són
precedir altres capes de pintura, testimoni de les diferents tècni-
concretament tres, de tonalitats ques de consolidació i pictòriques
fosques, però ben diferents entre utilitzades en les antigues repa-
elles, que tenien com a objectiu racions per tal de solucionar la
millorar el seu aspecte. constant problemàtica d’aquesta
part. La llargada, l’estilització,
Aquest dany ens ha permès poder l’activitat a la plaça i el canvi de les
veure els tipus d’intervencions que condicions ambientals d’humitat i
es feien servir dècades enrere, amb temperatura de l’exterior respecte
criteris ben diferents als actuals, a la sala d’exposició són factors

11


que fan aparèixer, any foc incontrolat, solen
rere any, fissures i acabar la festa amb
esquerdes a la zona desperfectes al cap,
de la cua que, alguna sobretot al morro.
vegada, quan ha topat Algunes peces de
amb alguna persona l’estructura, com els
despistada a la plaça, elements metàl·lics i
s’han agreujat consi- les costelles de fusta,
derablement. Pel que cal anar-les renovant
fa al coll, té un movi- pel desgast que s’hi
ment radial que, tot i produeix.
mantenir l’estructura
original que el subjec- Els nans, tant els
ta adequadament, cal vells com els nous,
controlar-lo periòdi- solen presentar des-
cament i, en especial, després de perfectes en les zones més sobre-
cada ball a la plaça. sortints, com el nas, les orelles, les
celles, les barbetes i els barrets,
Sens dubte, les dues figures més com a conseqüència de les topades
entremaliades, les guites, cone- entre ells a l’hora de ballar, però
gudes i reconegudes per les seves sobretot, i cada vegada més, per la
embranzides i representacions del dificultat de moviment quan inten-
ten accedir a la plaça i aconseguir
fer la rotllana per poder actuar.
Per restaurar aquests danys,
s’ha d’intervenir consolidant els
estrats afectats, fixar els materials
despresos i reintegrar les capes de
preparació i les pictòriques. Sovint
cal una intervenció més exhaus-
tiva, que implica el desmuntatge
i el tractament dels elements
superposats, com els barrets o les
perruques.
Reintegració pictòrica

Procés de consolidació de les capes desadhe-
rides a conseqüència dels cops rebuts.

12


Pel que fa a la pell de l’instrument
musical per excel·lència de la festa,
el tabal, alguns anys s’ha mantin-
gut la mateixa, però d’altres, com
el Corpus del 2010, va haver de ser
substituïda tres cops. La pell, com
a material orgànic i molt sensible
als canvis de temperatura i humi-
tat, ha d’estar perfectament tracta- Procés de neteja del Tabal.
da i col·locada al tambor metàl·lic
per tal que el so del batec de la Pa- Les maces surten tots els dies de
tum sigui l’esperat. Cada any se’n Patum, estan en contacte amb les
preparen diverses, per si de cas. espurnes enceses i passen per les
Les operacions que s’hi realitzen, mans de nombrosos patumaires
doncs, giren entorn d’aquest ob- afortunats. Tots aquests factors
jectiu, però el so no depèn només fan que s’hi hagin de realitzar
de les pells, sinó també del bon operacions, tant en la fusta com
condicionament del tambor i de la en el tambor. Les pells pintades
resta de components. Igual que les han de ser revisades contínuament
altres figures, però potser el tabal pel mateix problema que s’ha
de manera més clara, queda expo- exposat amb el tabal, però amb la
sat al fum i a la brutícia generada particularitat que aquestes estan
per la combustió dels fuets. És pintades i, per aquest motiu, cal
per aquest motiu que el procés de controlar els canvis de tempera-
neteja d’aquest element és un dels tura i d’humitat per tal que no es
més laboriosos. contraguin o es dilatin excessiva-
ment i perjudiquin, sensiblement,
la pintura.

Permeteu-me, abans d’acabar,
agrair a totes les patumaires i
Eliminació
a tots els patumaires que, amb
mecànica la seva actitud, respecten, va-
de les loren i estimen la festa i totes
espumes
protectores les seves comparses, la majoria
desgastades centenàries, i que transmeten,
alhora, tots aquests valors a les
persones del seu voltant i a les
noves generacions. És només amb
aquest respecte i conscienciació
que conservarem aquest patrimoni
excepcional que ens han deixat els
nostres avantpassats.
Degradació
de l’orella Bona Patum!

13


MOSTRA DE LA DEGRADACIÓ DE LES COM-
PARSES I DE LES TASQUES DE RESTAURACIÓ

14


15


17


PROGRAMA D’ACTES RELIGIOSOS, Dijous, 7 de juny
Dissabte, 9 de juny
A les 10 del matí,
TRADICIONALS I CULTURALS A les 10 del matí, PASSADA amb la Cobla
ENGEGADA DE COETS i Ciutat de Berga.
Dies 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juny de 2012 PASSADA amb la Cobla
Pirineu. A les 11 del matí,
Festes de l’Antiga
a l’església parroquial,
Octava de Corpus A les 11 del matí, MISSA MAJOR, cantada per
Declarades com a Festa a l’església parroquial de la Coral de l’Escola Municipal
Patrimonial d’Interès Nacional Santa Eulàlia, MISSA MAJOR, de Música de Berga i l’Orfeó
per la Generalitat de Catalunya i cantada per l’Orfeó Bergue- Diumenge, 10 de juny
Berguedà, al final de la qual
Obra Mestra del Patrimoni Oral i dà. Al final, s’interpretarà A les 10 del matí, PANTALLA GEGANT
l’Himne del sagrat cor, de es repartiran els tradicionals
Immaterial de la Humanitat Divendres, 8 de juny ENGEGADA DE COETS i EXPOSICIONS El dijous i el diumenge es
mossèn Marià Miró. A les 10 del matí, clavells i panellets. PASSADA amb la Cobla
per la Unesco podrà seguir en directe la
PASSADA de les comparses Ciutat de Berga.
A les 12 del migdia, Sala d'exposicions CAU D’ART celebració de la Patum de la
Tot seguit, a la plaça de Sant de la PATUM INFANTIL,
Pere, PATUM DE LLUÏMENT, amb la Banda de l’Escola a la casa de la ciutat, A les 11 del matí, C/ Ciutat, 25 nit des de la pantalla gegant
amb la Cobla Pirineu. Municipal de Música. lliurament de TÍTOLS DE a l’església parroquial, Del 20 de maig al 17 de juny instal·lada a la plaça de Vilado-
PATUMAIRE i PATUMAIRE MISSA MAJOR, cantada Exposició: mat.
Dissabte, 2 de juny A continuació, a la plaça de A les 11 del matí, D’HONOR i dels premis del per l’Orfeó Berguedà. ELS CARTELLS DE PATUM
A les 10 de la nit, Viladomat, SARDANES amb a l’església parroquial, XXXVIII Concurs de Cartells.
a la plaça de Sant Pere, la Cobla La Selvatana.** MISSA, cantada per la Coral Tot seguit, a la plaça de Sant Vestíbul de l’Arxiu Comarcal
CONCERT DE PATUM. Queraltina del Casal de Gent A 2/4 d’1 del migdia, Pere, PATUM DE LLUÏMENT, del Berguedà PATUM ACCESSIBLE
XVè Memorial Ricard Cuadra, A 2/4 de 5 de la tarda, Gran. S’obsequiarà les a la plaça de Sant Joan, amb la Cobla Ciutat de Berga.
SARDANES amb la Cobla Pla de l’Alemany, s/n Per tal de facilitar a les perso-
a càrrec de la Banda del a la Residència Nostra persones assistents a la
Principal de Berga.** De l’1 al 30 de juny nes amb mobilitat reduïda la
Memorial i Percussions Senyora de Queralt, missa amb els tradicionals A continuació, a la plaça de
de Barcelona.* Exposició: PAISATGES: participació als actes de la Pa-
CONCERT amb la Cobla clavells i panellets. Viladomat, SARDANES amb PANORAMES EL·LÍPTICS DE
A la 1 del migdia, tum i l’accés a la plaça de Sant
La Selvatana. la Cobla Principal de Berga.**
a l’església parroquial, PATUM, de Sergi Fernández i Pere, l’Ajuntament instal·larà
A les 12 del migdia,
A les 6 de la tarda, a la plaça de Sant Pere, CONCERT D’ORGUE I A 2/4 de 5 de la tarda, Bosch. sota la Berruga un empostis-
Diumenge, 3 de juny a la plaça de Viladomat, PATUM INFANTIL DE TROMPETA, a càrrec de al Casal de Gent Gran, sat. Aquest espai es reservarà,
A 2/4 de 6 de la tarda, Dimecres, 6 de juny SARDANES amb la Cobla LLUÏMENT, amb la Banda de Carles Raya i Oriol Pujol. CONCERT amb la Cobla en primer lloc, a les persones
a la plaça de Viladomat, A les 12 del migdia, La Selvatana.** l’Escola Municipal de Música. Principal de Berga. amb mobilitat reduïda reco-
61è CONCURS NACIONAL el tabaler i els quatre gegants, A les 5 de la tarda, ALTRES ACTES neguda amb el certificat de
DE COLLES SARDANISTES al so de la Cobla Pirineu, A les 6 de la tarda, Tot seguit, a la casa de la a la Residència Sant A les 6 de la tarda, El dijous i el diumenge de discapacitat corresponent; en
amb la Cobla Pirineu.** satisfaran els berguedans i a l’església de les germanes ciutat, repartiment dels Bernabé, CONCERT amb la a la plaça de Viladomat, Corpus al migdia, a la plaça segon lloc, a les persones amb
les berguedanes amb la adoratrius, VESPRES premis del XXIII CONCURS Cobla Principal de Berga. SARDANES amb la Cobla Viladomat, es posaran a la altres discapacitats superiors
A les 8 del vespre, tradicional PASSADA. SOLEMNES, en honor al DE DIBUIX INFANTIL. Principal de Berga.** venda el CAVA i les PLAQUES al 65% i, per últim, a les per-
a la plaça de Viladomat, santíssim sagrament. A 2/4 de 8 del vespre, DE CAVA commemoratives de sones de més de 75 anys.
ELS QUATRE FUETS. A les 8 del vespre, A les 5 de la tarda, SALTS DE PATUM amb A 2/4 de 10 de la nit, la Patum, amb dues plaques
tabal, maces, guites i gegants A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça de Sant Pere, la Cobla Ciutat de Berga. a la plaça de Sant Pere, diferents del Monument de la
vells, acompanyats per la a la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL Es començaran a la plaça de PATUM COMPLETA, amb la * Organitza:
Patum.
Cobla Pirineu, sortiran de la PATUM COMPLETA, COMPLETA, amb la Banda de Sant Pere, continuaran per les Cobla Ciutat de Berga. Memorial Ricard Cuadra, sota el
Dimarts, 5 de juny plaça de Sant Pere i faran els a càrrec de la Cobla Pirineu. l’Escola Municipal de Música. places de la població i davant patrocini de l'Ajuntament de Berga.
A 2/4 de 7 de la tarda, SALTS corresponents davant dels domicilis dels adminis- Acabada la Patum, Divendres, 1 de juny,
En cas de mal temps es farà al
al pati de l’escola, PATUM de dels domicilis de les auto- Acabada la Patum, A les 8 del vespre, tradors i les administradores a la plaça de Viladomat, com a les 9 del vespre, Teatre Municipal.
la Llar Santa Maria de Queralt, ritats locals. Acabaran amb a la plaça de Viladomat, l’Ajuntament obsequiarà els i acabaran amb TIRABOLS a a cloenda de les festes, al Pavelló de Suècia,
amb la Banda de l’Escola TIRABOLS a la plaça de Sant SARDANES amb administradors i les adminis- les places de Sant Joan i SARDANES amb la Cobla ATRI DELS GENTILS entorn ** Col·labora:
Municipal de Música. Joan i a la plaça de Sant Pere. la Cobla La Selvatana.** tradores amb un vi d’honor. Sant Pere. Principal de Berga.** a les tradicions populars. Associació Sardanista Cim d’Estela.

P2012

PROGRAMA D'ACTES.indd 1 11/05/2012 17:35:48

P2012

PROGRAMA D'ACTES.indd 2 11/05/2012 17:36:01

Elisabet Cerdà i Durà.
Restauradora titular de teixit del Centre
PROCÉS DE de Documentació i Museu Tèxtil deTerrassa.

RESTAURACIÓ DELS
VESTITS DE LA PATUM
Durant l’any 2004, es va realitzar tacions de diversa procedència. De
el pressupost per a la restauració les peces que es van documentar,
de diverses peces o conjunt de totes tenen una capa general de
peces d’indumentària i barrets. Hi brutícia superficial i integrada a les
ha peces de les quals hi ha quatre fibres. A causa d’aquesta brutícia,
exemplars i d’altres que només un. les fibres han perdut flexibilitat i
Les peces daten des de 1890, la mostren una fragilitat més evident
més antiga, fins a 1990. Moltes de en les àrees on la brutícia està
les peces formen un conjunt que integrada.
componen la indumentària comple-
ta d’una comparsa. Com que totes Fotodegradació. Algunes peces
les peces tenien característiques i han canviat el color original com
estats de conservació similars, se’n a conseqüència de la llum, i altres
va fer un informe general i després s’han decolorat per l’acidesa de la
un d’individual en què va figurar suor i per l’ús.
el pressupost individualitzat de
cadascuna i alguna particularitat.

Així, l’estat actual de les peces, les
intervencions anteriors i algunes
de les etapes de tractament de res-
tauració es van valorar globalment.
L’estat de conservació era majori-
tàriament regular, només hi havia
tres peces l’estat de les quals
podríem dir que era dolent. D’acord
Decoloració per sudoració i per la llum en un
amb l’estat de conservació es van barret de la geganta nova
valorar diferents punts:

Biodeterioració. Inclou tant la
degradació produïda per l’atac
d’insectes com les restes que hi
puguem trobar. En les peces de lla-
na és on més residus s’han trobat.

Brutícia. Amb aquest terme
identifiquem tant la pols super-
ficial dipositada a la superfície
dels teixits com la integrada a les Atac produït per insectes en un mono de
fibres, i també les taques i incrus- plens i un capoll en una bata dels nans nous

26


Plecs i arrugues. Aquí ens trobem
amb un deteriorament produït
per l’ús o per les condicions
d’emmagatzematge.

Talls, estrips i llacunes. Plecs en uns
La majoria de peces tenen pantalons de
estrips, talls, fils solts i estan cavallet
apedaçades. Les passama-
neries de totes les peces, que

Recosits en
una bata de
nans nous

són majoritàriament metàl·liques,
estan descosides. Com que moltes Llacunes i estrips en una bata
d’aquestes degradacions han estat de nans nous
recosides, és important localitzar-
les per retornar la forma original.

També es fa sempre un apartat de
l’estat de conservació
dels elements decoratius.
Molts d’aquests elements
són els causants de danys
estructurals i físics a la
peça.
Serrell metàl·lic
de la capa de
l’àngel i tanca
amb òxid d’una
jaqueta de
cavallet

Aplicació de pedaços.
Molts dels forats i estrips
es van consolidar mit-
jançant pedaços d’altres
teixits. En molts casos Pedaços en
una àrea
s’ha trobat la peça a la d’una casaca
qual correspon el pedaç. del tabaler

27


RESTAURACIÓ

Per a la intervenció sobre les
peces, s’han aplicat els criteris que
es regeixen per un treball basat en
proves científiques. És per això que
el criteri fonamental seguit ha estat
la mínima intervenció indispen-
sable, respectant al màxim l’obra
original.

A més, tots els processos són
completament reversibles, i no
suposen cap perjudici per a l’obra
original. Així mateix, s’ha tingut
en compte la discernibilitat dels
processos realitzats, de manera
que en tot moment resulti distingi-
ble l’original dels afegits nous. La
majoria del tractaments de restau-
ració inclouen nou punts.

1. Documentació gràfica i per es-
crit. Inclou una descripció detallada
de la peça amb les dimensions.

2. Anàlisi de fibres i de lligaments.
Abans de procedir amb el tracta-
ment s’ha de documentar la peça
i fer les anàlisis pertinents per
proposar un tractament. Per exem-
ple, la presència de fils metàl·lics
suposarà un tipus de tractament
molt diferent del que es faria si no
n’hi hagués.

És important saber la fibra de la
peça i si el colorant és soluble
amb l’aigua. La naturalesa de la
fibra ens permetrà saber com pot
reaccionar la fibra en tractaments
posteriors, com la neteja per im-
mersió. La solidesa dels colorants
utilitzats en totes les fibres perme-
trà un tipus de tractament concret.

28
20


Anàlisi de fibres i de lligaments.

posició fibra torsió color

Restauracions anteriors

Taula de les fibres originals i intervencions anteriors que componen la peça.
Totes les fibres van ser analitzades microscòpicament (X10).

Fotografia a través del
microscopi d’una fibra
animal

Teixit folre de la bata dels nans nous.
Viat amb sarja batàvia. 16 passades/cm. 20 fils/cm

29
21


3. Neteja superficial. Aquest pro-
cés es realitza amb aspiradors de
baixa succió, tant pel dret com pel
revers de la peça. La brutícia, les
taques i la pols no només deterio-
ren l’aspecte de la peça, sinó que
acceleren el deteriorament de la
fibra a través de la seva acció quí-
mica i abrasiva. La neteja, doncs,
és la fase de la intervenció dirigida
a estabilitzar químicament els
teixits. No obstant això, està consi- Neteja mitjançant microaspiració d’un barret
derada com un tractament delicat, de nan nou
irreversible i que ocasiona estrès.

Neteja mitjançant tècniques de microaspiració de bates de nans vells

Neteja per im-
mersió, utilitzant
4. Neteja per immersió. detergent neutre
Només es porta a terme i esponges, d’uns
pantalons de
si realment ha de contri- balladors de
buir a garantir una millor l’àliga i d’una
supervivència de l’objecte. jaqueta de turc
Si els tests de solubilitat
ens ho han permès, tria-
rem el tipus de bany: amb
sabó de pH neutre, sense
sabó (banys d’esbandit),
amb segrestadors o
agents antirediposiciona-
dors, esponjant...

30


5. Neteja dels metalls. Va adreça-
da, sobretot, als elements dels
galons i als de tancament. Es
realitza amb dissolvents. Aquests
elements s’han de descosir de la
peça prèviament.

6. Correcció de deformacions-
assecat. Un cop realitzada una
neteja humida o un tractament
Neteja amb un hisop humitejat amb una mixta
d’humidificació, les peces d’alcohol i acetona per netejar el metall d’un galó
s’estenen el més pla possible, i dels punys d’un cosset de l’àngel
amb l’ajuda d’assecadors, venti-
ladors, vidres i pesos s’asseca la
peça, es corregeixen plecs i arru-
gues i s’aprofita per alinear
els fils solts.

Tractament
d’humidificació d’un
cinturó i una faldilla
de sant Miquel mit-
jançant humidificació
amb ultrasons i
vapor fred

7. Tractaments d’humidificació.
Es realitzen en peces on no és
possible la neteja per immersió,
ja sigui perquè els colorants són
solubles o per l’estructura de les
peces. L’ajuda de la humitat és útil
per allisar plecs i arrugues.

31


Consolidació mitjançant pedaç i mitjançant
línies de punt de restauració

8. Consolidació. Té la funció de
restablir, tant com sigui possible,
l’equilibri de la fibra i alentir-ne el
futur deteriorament. La consolida-
ció ha de recuperar la consistència
i solidesa de l’objecte tèxtil. Es
pot fer mitjançant suports locals
(pedaços) o suports totals. Aquests
es fixen utilitzant punts de costu-
ra específics de restauració. Els
suports es tenyeixen utilitzant tints
també específics de restauració,
tot intentant ajustar-se al màxim al
color original.

Puny de la màniga dreta del mono de plens
abans i després del procés de consolidació

Consolidació d’un fragment de galó metàl·lic d’una capa de l’àngel


9. Emmagatzematge i exhibició.
La conservació futura de les peces
depèn de les condicions ambien-
tals en què s’emmagatzema. Per
aquest motiu, s’han realitzat uns
penjadors a mida de les peces que
permeten l’emmagatzematge i
l’exhibició. S’han utilitzat penjadors
comercials i s’han modificat, ja que
s’han folrat amb buata i teixit elàs-
tic de cotó. S’ha realitzat un dossier
de conservació preventiva perquè
es tingui la suficient informació per
conservar les peces en les millors
condicions.

Per als barrets s’ha fet un
suport intern que s’ajusta a
la forma de la peça perquè hi
descansi. La base interna és
d’espuma de polietilè folrada
amb buata de polièster i cober-
ta amb teixit elàstic de cotó.

33


PROCESSOS
ACABATS

Bata de nans nous
abans i després
del tractament

Detall del coll d’una bata de nans
nous després i abans del tractament

Mono de plens
abans i després de
la intervenció

Barret del gegant vell
abans i després del
tractament

34
26


Bata de nans vells
després i abans del
tractament

Bata de nans vells abans
i després del tractament

Pantalons de turcs abans i
després del tractament

35
27


ANTICS QUATRE BARRIS
Administradors

FEIXINES O CAPDAMUNT Sr. Ernest Cid i Farrero
DE LA VILA. FONOLLS Sra. Helena Canyelles i Bustillo

SANT PERE Sr. Jordi Sebastián i Latrilla
ESCLAFIDORS REBENTATS Sra. Maria Teresa Torner i Company

CENTRE O CARRER MAJOR Sr. Jordi Serrano i Periáñez
ESCLAFIDORS EMBOTITS Sra. Maria Farràs i Lizan

RAVAL Sr. Ricard Gil i Porcel
RAVENISSES Sra. Montserrat Sitjes i Macià

36


TÍTOLS DE PATUMAIRE

Joan Casals i Martín
Josep Pujols i Clotet
Ramon Sánchez i Vázquez
Cristina Urrea i Gómez
Gemma Urrea i Gómez
Josep Casals i Puig
Jordi Castellanos i Garcia
Salvador Portabella i Ballester
Carlos del Barco i Martínez
Joan Gómez i Perarnau
Ivan Sánchez i Rodríguez
Pere Venturós i Villalba
Jaume Ferrer i Ferran
Jordi Garcia i Boixader
Isabel López de las Huertas i Gutiérrez
Victòria Lozano i Miguel
Abel Macarrilla i Raja
Francesc Manubens i Ruíz
Lluís Mas i Pagerols
Jasmina Porta i Salas
Marta Requena i Vittori
Josep Soldevila i Vilarrassa

PATUMAIRES D’HONOR

Xavier Aranda i Rioja
Antoni López de las Huertas i Gutiérrez
Jesús Penis i Jiménez
Marc López i Santacreu
Joan Caballero i Pérez
Montserrat Guitó i Pons
Sílvia Isach i Vázquez
Isaura Méndez i Expósito
Anna Serra i Roca

37


38


Sin título-1 3 13/05/2012 15:19:32

Programa de mà #Patum 2012

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Moisès Rial Medina

Mehr von Moisès Rial Medina (11)

Programa de mà #Patum 2012