Treball de Santa Maria del Pi de Mireia Carreras de 2n d'ESO del CE Roig Tesàlia

1. Mireia Carreras Galindo

2. Característiques
Gòtic Catala
Història
Com és l’edifici
L’exterior
L’interior
Capelles
Museu i tresor
Capella de música
Mestres de capella
La Basílica
Arxiu Parroquial
Conclusió
Webgrafía

3. Santa Maria del Pi és una església ubicada a la Plaça del Pi de la ciutat de
Barcelona d’estil gòtic català.
La seva planta és una nau amb absis i capelles laterals i té un campanar
octogonal ( 1460-1497 ).
La van començar el 1321 i la van acabar al 1391.
El dia de la seva consagració va ser el 17 de Juny de 1453.

4. És l'art gòtic desenvolupat a Catalunya, Balears i el País Valencià.Presenta
unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el
diferencien del gòtic europeu d'influència francesa. També comparteix algunes
característiques amb el gòtic desenvolupat al sud d'Occitània. El seu origen es
troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romànica.

5. L’església del Pi està documentada des del 987. Hi ha la tradició que en el
mateix lloc existia una capella dedicada a Santa Maria ja en el segle IV. Situada
en l’antiga riera d’en Malla, que sortint del portal sud del cardo de la ciutat
romana de Barcino, anava cap a la zona de Sarrià, en un lloc anomenat Palma
del Pi o Pino. A l’entorn d’aquesta capella es va anar formant al segle IV un dels
primers ravals de la ciutat fora de les muralles anomenat la Vilanova del Pi i poc
a poc va sent l’actual barri. Té un cementiri medieval que és documenta l’any
1074. No s’han localitzat restes de l’edifici romànic. L’església romànica devia
de ser més petita que la gòtica ( com passa també amb la catedral ). La
construcció de l’actual temple gòtic es deu a la primeria dels segle XIV. Consta
el 1321 l’existencia de la capella de Sant Climent i de Sant Llorenç i el 1332 es
treballa en el quart tram de la nau. Pere el Ceriminiós féu donacions
l'any 1379 per començar el campanar, que s'acabà durant les obres que va
dirigir el mestre major Bartomeu Mas, entre 1460 fins a la seva mort l'any 1497 .
El segle XV es correspon amb un període d’esplendor per l’església del Pi que
s’havia convertit en una de les comunitats principals de la ciutat. Pere Joan
Matoses cedeix una biblioteca a l’església que va ser una de les primeres de les
ciutats .

6. Al s XVII la comunitat del Pi, decau l’influència de la cort. La seva activitat social
és centrada per els interessos econòmics que són les capelles de música. En
aquest moment rep la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Castellar
(Castellar del Vallès) en extingir-se el monestir de Sant Llorenç del Munt que en
detenia la jurisdicció. La parròquia i terme de Sants també va pertànyer al Pi
fins el s XIX. Des de 1697 fins al 1714 la comunitat del Pi va participar
activament en els successius setges que patí Barcelona, principalment amb
aportacions econòmiques destinades al suport del cos militar que defensava la
ciutat. El setge dels anys 1713-1714 va ser el més difícil i dramàtic degut a les
destruccions que patí i als morts comptats entre els membres de la
comunitat. Cap a la meitat del segle XVIII comença la recuperació. El segle XIX
és moment de creixement. L’any1817 s’eliminà el cementiri, actual plaça de
Sant Josep Oriol, que va ser traslladat al Poblenou seguint les directrius
higièniques del moment. L’any 1835,la primera desamortització (Juan Álvarez
Mendizábal) no va afectar directament a la basílica però sí a les comunitats
conventuals de la seva jurisdicció que van ser eliminades.

7. Algunes esglésies conventuals foren erigides parròquies i la jurisdicció del Pi es
va fragmentar. A partir d’aquell moment s’inicia una llarga decadència de la vida
tot i que s'esdevé la declaració de basílica menor l'any 1925 i que comença el
reconeixement històric i artístic de l'edifici que és declarat monument
nacional l'any 1931. L’any 1936 la Guerra Civil Espanyola representà un cop
molt for a la vida parroquial tal com havia esdevingut fins aquell moment i al
llarg dels segles, desapareixent . La catedral més petita és atacada pels
musulmans al segle X.

8. Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 15,50
metres d'amplada i l'alçada de 27 metres), amb absis poligonal i capelles
laterals situades entre els contraforts gòtics. L'absis és cobert per
una volta radial que agafa també el primer tram de les capelles, set voltes més
hi ha a la resta de la nau. Als peus del temple es troba el cor.

9. La façana principal, té damunt de la portalada, una gran rosassa de dotze
braços del segle XIV, destruïda en l'incendi del 1936 i reconstruïda entre 1939
i 1943 per l'arquitecte Josep Maria Jujol, basant-se en fotografies i també en
l'estudi de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat. La façana
és presidida per dues torres octogonals, una a cada costat. També de planta
octogonal és l'enorme campanar al costat meridional de la capçalera, de cos
exempte La façana principal, té damunt de la portalada, una gran rosassa de
dotze braços del segle XIV, destruïda en l'incendi del 1936 i reconstruïda
entre 1939 i 1943 per l'arquitecte Josep Maria Jujol, basant-se en fotografies i
també en l'estudi de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat .

10. La façana és presidida per dues torres octogonals, una a cada costat. També
de planta octogonal és l'enorme campanar al costat meridional de la capçalera,
de cos exempt, de 54 metres d'altura i amb murs que a la base tenen un gruix
de 3,55 metres. A la banda contraria, hi ha la façana lateral i l'absis que
presenten un mur continu amb finestrals entre els contraforts, sobre aquests es
veu una torreta vuitavada que conté una escala de cargol que permet l'accés a
la coberta. Sobre els contraforts de la façana lateral encara es poden
contemplar les restes dels campanars de cadireta, on devien ser les campanes
abans de la construcció del campanar actual.

11. Porta principal : Està presidida per la imatge de la Mare de Déu amb Nen que
hi ha al timpà, és una excel·lent escultura gòtica. A la seva llinda hi ha els
bustos de Maria entre apòstols. A l'entorn de la porta hi ha uns arcs cecs en
una motllura horitzontal.

12. Porta lateral, coneguda com de l'Avemaria, éstà situada al centre de la façana
lateral. Donava pas antigament al fosar gran, actual plaça de Sant Josep Oriol.
Malgrat a la seva estructura clarament gòtica, amb arquivoltes, conserva
una imposta romànica interessant, amb capitells esculpturats, segurament
realitzada amb materials reutilitzats de l'anterior església.

13. Porta de l'absis. Comunica amb la sagristia encara que avui no s'utiliza.
Antigament donava pas a l'espai darrere del presbiteri. Data de creació
l'any 1578 encara que va ser molt modificada durant la restauració de Francesc
de Paula Villar i Lozano.

14. Altar :
L'altar actual va ser projectat l'any 1967, per Joaquim de Ros i de Ramis i el
presideix una gran imatge de la Verge Maria, obra de l'escultorEnric Monjo de
l'any 1973. Al presbiteri s'han succeït nombrosos retaules; el del segle XIV va
ser substituït per un realitzat entre 1508 i1514 pel pintor Joan de Borgonya, el
qual va ser destruït en la guerra de successió espanyola l'any 1714 i n'hi va
haver un altre de l'any1736 desaparegut a les reformes efectuades
l'any 1868 en què se'n va instal·lar un de neogòtic, projectat per l'arquitecte
Francesc de Paula Villar i que fou cremat el 1936. Des del 1986 s'hi pot veure
un cadirat rococó de Josep Mas i Dordal de l'any 1771, que havia estat instal·lat
originalment en aquest mateix lloc, fins que se'l substituí el 1868 per un de
Francesc de Paula Villar que destruí l'incendi de 1936.

15. El sepulcre del patró de vaixell Arnau Ferrer, mort el 1394 durant el setge
de Catània, és al mur de la dreta de l'absis, es tracta d'un sarcòfag de pedra
sobre dos lleons.

16. Entre les capelles destacables hi ha:
Capella dels Dolors, antiga de la Mare de Déu de Gràcia.
Capella de Sant Josep Oriol. Amb motiu de la beatificació de Josep
Oriol el 1806 s'hi va fer un retaule, i quan va ser canonitzat al1909 l'hi fou
dedicat un altar dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell amb una imatge del
sant de l'escultor Venanci Vallmitjana i Barbany. A les cantonades s'hi
instal·laren quadres del pintor Llimona. Tot plegat fou cremat l'any 1936, i
actualment hi ha una imatge antiga del sant, de Ramon Amadeu.
Capella de la Mare de Déu de Montserrat. S'hi troba enterrat Sant Josep
Oriol que fou prevere de aquesta església entre 1687 i1702.
Capella de la Immaculada, antiga de Sant Miquel, que allotjà el retaule de Sant
Miquel pintat per Jaume Huguet el 1455 - 1460, del qual se conserven unes
taules al Museu Nacional d'Art de Catalunya, com per exemple Taula de
l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Hi ha en aquesta capella el sepulcre del
pintor Antoni Viladomat i Manalt (1775).

17. Capella de Sant Miquel, del gremi de Tenders Revenedors, amb una escultura
del sant obra de Salvador Gurri i Corominas de finals del segle XVIII.
Capella Mare de Déu dels Desemparats, obra del artista Ramon Amadeu i
Grau del segle XVIII.

18. Capella de la Puríssima Sang. La capella, construïda en un edifici annex a
l'església, es va finalitzar l'any 1486. Va ser utilitzada com a capítol de la
comunitat fins que fou cedida a l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang l'any 1547.
Aquesta institució va costejar l'any 1670 la reforma de la capella amb la
construcció d'un retaule barroc obra de Joan Grau. El retaule que conté
actualment és una còpia de l'anterior, cremat el 1936. Es tradició que en
aquesta capella Sant Josep Orio realitzava les curacions miraculoses.

19. A partir de l'any 2011 és obert al públic el tresor de la basílica que conté
importants mostres d'orfebreria com per exemple el Lignum Crucis de
l'any 1498 o un magnífic calze amb esmalts anomenat tradicionalment el "Calze
bo" donat a la Basílica per l'il·lustre Dr.Felip de Malla l'any 1431, de plata amb
esmalts. A més, en el tresor, es conserven els quadres l'Adoració dels
Reis de Juan Carreño de Miranda i La Sagrada Família d'Antoni Viladomat i
Manalt i una excepcional col·lecció de pavesos del segle XIV. Complementa la
part visitable una exposició permanent sobre la història i les característiques de
la Basílica, així com sobre la vida quotidiana i les personalitat que hi han
participat al llarg de la història.
Lignum Crucis

20. És documentada entre el segle XVII i l'any 1936, fou recuperada
el 1990 per iniciativa de Jordi Sacasas i David Malet. On hi havia uns
mestres.

21. Benet Buscarons: va ser mestre de capella, músic i sacerdot.
Pau Llinàs: fou un mestre de capella.
Pere Joan Llonell: va ser un compositor i mestre de capella.
Josep Masvidal: fou un mestre de capella català.
David Malet i Casamitjana
Manuel Cabero i Vernedas: és un director coral català.
Un mestre de capella és el director de la capella de la música.

22. L’arxiu de la basílica compta amb un gran fons de documentació civil i
eclesiàstica que es remunta a l’Edat Mitjana. El document més antic
data de l’any 1.180.

23. Hi ha un arxiu parroquial amb imatges de fons. Hi ha moltes però jo he
volgut posar unes quantes.
Fons musical
Fons documental
Fons bibliogràfic

24. Aquest treball m’ha servit per prendre una mica més sobre Barcelona i
sobre Santa Maria del Pi. Per a mi ha estat molt interesant fer aquest
treball perque he après coses del passat , en el meu cas he après que
abans hi havia una catedral més petita i asobre van fer una però més
gran. També m’ha servit per saber com és per dintre i com són les
catedrals gòtiques, per dir-ho d’alguna manera.

25. Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi
Basílica de Santa Maria del PI http://basilicadelpi.com/
Bsílica Santa Maria del Pi arxiu parroquial http://www.apsmp.cat/