Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

ENERGIA I FOREST
Jornada sobre Gestió energètica
municipal en zones rurals
Fòrum empresarial

Estalvi irenovables
eficiència
d’energies
energètica dels municipis a
les zones rurals
Joan Josep Escobar
Cap de la Divisió de Gestió Energètica

Institut Català d’Energia (ICAEN)
Barcelona, 12 de novembre de 2013

Mesures d’estalvi en la factura elèctrica
COM ESTALVIAR EN LA FACTURA ENERGÈTICA MUNICIPAL?

Estalvi en la factura energètica municipal
Els ajuntaments catalans paguen uns 750M€/any en concepte
d’energia:
•
•
•
•

Enllumenat públic (aprox. 50% de la factura energètica total)
Edificis i dependències municipals
Flotes de transport (si existeixen)
Altres consums: bombament d’aigua

Aquesta factura energètica es pot reduir a partir de tres tipus
d’actuacions bàsiques:
• La millora en la contractació de l’energia.
• L’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica.
• La implantació de les energies renovables.


Millores en la contractació de
l’energia

MILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Millora en la contractació de l’energia (1)
• Cal negociar el contracte de subministrament amb les empreses
comercialitzadores d’energia (energia elèctrica i gas), segons els següents
criteris:
 Intentar negociar amb consums agrupats. Cada usuari tindrà el seu propi
contracte, però es pot negociar que el preu sigui igual per a tots. Creació
de plataformes de licitació (o subhasta) de preus.
 Agrupar els contractes a negociar en funció dels horaris de consum,
homogeneïtzant les corbes de demanda en cada lot.
 (Ara més que mai) contractar la potència que es vagi realment a utilitzar
de forma continua i no la potència pic màxima. És millor pagar un
recàrrec puntual pel fet d’haver precisat puntualment una potència major
que pagar cada mes per la potència suplementària no utilitzada.
 Revisar el recàrrec per energia reactiva. Valorar la instal·lació de bateries
de condensadors per compensar l’energia reactiva.

MILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Millores en la contractació de l’energia (2)
• Criteris de negociació dels contractes de subministrament energètic
(segueix):
 Valorar la contractació de l’energia elèctrica en mitja / alta tensió.
Comparar ofertes a baixa i alta tensió.
 Posteriorment a la contractació, cal ajustar els consums a la
discriminació horària triada (períodes punta, pla i vall).
 No és necessari ni obligatori contractar amb l’empresa
comercialitzadora del mateix grup empresarial de l’empresa
distribuïdora de la zona.
 Sovint, les ofertes que es reben són molt semblants pel que fa al preu
i només es diferencien pels “serveis extraordinaris” que contenen:
atenció al client, diagnòstics o auditories energètiques, ...
 És molt important mantenir una comptabilitat energètica.
 Contractar l’energia no és senzill. Convé confiar en un assessor
energètic extern a les empreses comercialitzadores.

Estalvi i eficiència energètica.
Enllumenat públic.

Serveis energètics als enllumenats públics
ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC

El model de contractació ESE en enllumenat públic.
•

Tipologia de contracte: Administratiu especial o mixt de subministraments i
serveis, que inclou el manteniment, les inversions en millores i la gestió del
subministrament energètic.

•

Durada: entre 8 i 15 anys

•

Estalvis energètics: superior al 40%

•

Estalvis econòmics: En funció del potencial d’estalvi i les baixes en la
licitació poden arribar al 20% de la despesa inicial, el punt de partida és la
despesa inicial de forma que les inversions en renovacions son absorbides
per l’estalvi energètic

•

Pagament de l'energia: Inicialment l’energia estava inclosa en els
contractes, actualment es comencen a licitar contractes sense incloure el
pagament de l’energia, disminuint el risc per l’ESE.

•

Projecte de millores: En general l’auditoria prèvia planteja un projecte de
millores però les ESE tenen la possibilitat de incloure modificacions i noves
propostes.

• A Catalunya, 6 contractes ESE de major dimensió en enllumenat públic han
estat adjudicats, amb una inversió total de 10,3 milions d’euros i un estalvi
energètic mitjà del 44%.
Inversió (M€)

Data de licitació

Estalvi
energètic

Durada del
contracte (anys)

Martorelles

0,40

Desembre 2010

49%

10

Tona

0,76

Setembre 2011

52%

14

Sabadell

6,48

Maig 2012

33%

10

Deltebre

0,74

Maig 2012

43%

15

Corbera

0,92

Juliol 2012

32%

15

Santa Susana

1,02

Agost 2012

53%

12

Ajuntament

Total: 10,32

Mitjana: 44%

• Més de 30 ajuntaments estan actualment en procés de diagnòstic previ i estudi
de viabilitat o de licitació.


Guia per la licitació ESE en
Enllumenat Públic

Millora continua en el model ESE en
l’enllumenat
públic
amb
la
incorporació dels aprenentatges en
les licitacions ja realitzades.


Certificació energètica.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS
ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA
L’aplicació de la certificació energètica

•La

certificació energètica és una de les mesures incloses en la
Directiva 2010/31/UE de 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiència
energètica dels edificis, coneguda, sobretot, per la seva referència als
edificis de consum d’energia quasi nul.

•Més de dos anys més tard, amb caire d’urgència, el govern central
publica amb data 13 d’abril el RD 235/2013 de 5 d’abril, que obliga a
les CCAA a implementar un sistema de certificació energètica a partir
de l’1 de juny.

•El sistema es basa en el càlcul dels consums i emissions dels edificis
utilitzant diversos programes de càlcul homologats, per tal d’atorgar
una qualificació a l’edifici (de la A a la G) en funció de les seves
emissions de CO2.

Quins edificis tenen l'obligació de tenir un certificat
d'eficiència energètica?

•
•

•

Els edificis de nova construcció.
Els edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un
nou arrendatari. S'entén per part d’un edifici la unitat, planta,
vivenda o apartament en un edifici o locals destinats a ús
independent o de titularitat jurídica diferent, dissenyats o modificats
per a la seva utilització independent.
Els edificis o parts d’edificis existents en els què una entitat
pública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i que
siguin freqüentats habitualment pel públic.

NO S’HA DE CERTIFICAR...

•
•
•
•
•
•
•

Edificis i monuments protegits oficialment o pel seu particular valor
arquitectònic o històric.
Edificis utilitzats com a llocs de culte.
Construccions provisionals – termini d’utilització < a 2 anys.
Edificis industrials, de la defensa i agrícoles.
Edificis o unitats d’edificis aïllats amb una superfície útil menor de
50m².
Edificis que es comprin per a reformes importants o per enderrocar.
Edificis o habitatges amb un ús inferior a 4 mesos l’any, i amb un
consum previst d’energia < 25% del consum anual.

PUNTS CLAU:

•

Classificar els edificis en base al
criteri energètic.

•

Mostrar informació d’una forma
entenedora

•

Fomentar la construcció d'edificis
més eficients.

•

Impulsar la rehabilitació
energètica.

PROCEDIMENT – WEB ICAEN – Canal Empresa - Oficina de
Gestió Empresarial

A
0,1%

Dades dels
primers 100.000
certificats
energètics
d’edificis
existents a
Catalunya

B
0,7%
C
3,8%
D
11,4%

G
26,0%

F
13,2%

E
44,7%

TARRAGONA
11%

Dades dels
primers 100.000
certificats
energètics
d’edificis
existents a
Catalunya

LLEIDA
5%

GIRONA
12%
BARCELONA
72%


La certificació energètica com a generadora del mercat de
rehabilitació energètica
•La certificació energètica ha d’incorporar de forma obligada un
conjunt de recomanacions de millora de l’edifici, avaluades en termes
econòmics i d’estalvi energètic.
•ICAEN està treballant amb els col·legis professionals per a que
aquestes recomanacions siguin de qualitat i puguin evidenciar
propostes de millora viables.
•La certificació energètica només es justifica des d’aquests dos punts
de vista:
Perquè dóna informació al propietari de l’edifici sobre el seu
consum energètic
Perquè identifica propostes de millora viables

Serveis energètics.

ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS

EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS
•Una forma decisiva d’impuls de l'eficiència energètica als edificis és la
creació d’un mercat madur d’empreses de serveis energètics. Les
empreses de serveis energètics aporten coneixement energètic i
interès, ja que la seva remuneració depèn dels resultats obtinguts.
•A més, però no és obligat, les empreses de serveis energètics poden
aportar tot o part del finançament de les inversions, recuperant-lo a
partir dels estalvis aconseguits. Això és un factor molt important per al
sector públic, que disposa d’edificis i dependències amb un alt
potencial d’estalvi, però no disposa de recursos econòmics per
afrontar les inversions.

20


EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS
•La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mercat
d’empreses de serveis energètics, a partir del propi sector públic:
De les inversions en eficiència energètica en els propis edificis
de la Generalitat de Catalunya, arran del Pla d’Eficiència
Energètica als seus edificis, aprovat amb un acord de govern
l’agost de 2011.
De les inversions en eficiència energètica en el sector municipal
i, de forma especial, en les instal·lacions d’enllumenat públic.

21


EL PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
•El Pla té com a objectiu reduir el consum d’energia del conjunt
d’edificis de la Generalitat en un 12% en l’horitzó del 2014 i es
desenvolupa en dues línies d’actuació:
La millora de la contractació d’energia
o Compra
agregada
mitjançant
subhasta
dels
subministraments d’energia elèctrica i de gas.
o Optimització de la contractació: ajustament de la potència
elèctrica contractada i eliminació dels recàrrecs per energia
reactiva.
L’impuls de les inversions en eficiència energètica, a partir de les
empreses de serveis energètics.
22

L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS
EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
• L’ICAEN, en col·laboració amb la intervenció general i amb els diferents
departaments, ha desenvolupat els plecs de licitació en la modalitat de serveis
energètics per diferents casos:
•Inversions en canvis d’equips: edificis o grups d’edificis amb consums
d’energia significatius i amb possibilitat de que els estalvis puguin pagar
les inversions en canvis d’equips. Estalvis potencials a l’entorn del 20 al
30%.
•Gestió energètica: monitoratge i gestió en edificis amb consum
d’energia modest o amb equips relativament nous. Estalvis potencials a
l’entorn del 10 al 15%.
•Instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables:
especialment, amb utilització de calderes de biomassa.
23

L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

EN ELS

• El contracte utilitzat és l’administratiu especial, que inclou dos serveis:

El servei d’eficiència energètica, on es defineix una quota màxima que
paga el retorn de les inversions realitzades per l’ESE adjudicatària i el
treball de la pròpia empresa.
El servei de manteniment (integral o no en funció del client), amb una
quota màxima que paga a l’ESE els treballs de manteniment realitzats.
•En els casos d’inversions en canvi d’equips (i amb energies renovables) es
preveu incloure habitualment el manteniment en la licitació de les millores, per
tal de minimitzar el risc de l’ESE a l’hora de garantir els estalvi a assolir i per a
fer la licitació més atractiva.
•En el cas de gestió energètica les inversions són menors i els estalvis a
assegurar també, de forma que no s’inclou el servei de manteniment
24

L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS
• La licitació es realitza en base a tres criteris fonamentals:
La puntuació de la credibilitat de la solució tecnològica aportada en
l’oferta per tal de garantir l’estalvi d’energia. Cal dir que la licitació no fixa la
tecnologia a utilitzar, que depèn de la pròpia oferta de l’ESE.
La puntuació de les baixes realitzades en les quotes màximes
d’eficiència energètica i de manteniment.
La puntuació de la maximització del percentatge d’estalvi d’energia
garantit, expressat en termes energètics i econòmics
• No s’inclou habitualment en la licitació el subministrament d’energia.

25


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INVERSIÓ EN CANVI D’EQUIPS: EL
CENTRE D’ALT RENDIMENT DE SANT CUGAT
• Edifici d’ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de
787.000 €/any (735.000€ en energia i 52.000€ en manteniment)
• Durada del contracte 10 anys
• Inversió estimada: 1,2M€
• Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu)
• 8 ofertes presentades
• Adjudicació: juliol 2013
• Estalvi energètic garantit: 39%
• Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 €/any)
• Renovació de les instal·lacions i canvi de gasoil a gas natural


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INTRODUCCIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA
PER PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER CALEFACCIÓ I ACS: CENTRE
PENITENCIARI DE QUATRE CAMINS (licitació en preparació).
• Edifici d’ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia, 365 dies a l’any.
 Consum anual de l’ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de
250.000€/any.
 Potència instal·lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural.
• Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor
 Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + gas).
 Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en €/kWh
de calor útil.


EXEMPLE DE CAS TIPUS DE LICITACIÓ DE GESTIÓ ENERGÈTICA EN LA
MODALITAT DE SERVEIS ENERGÈTICS.

• Contracte administratiu de serveis o especial que habitualment no
inclou el manteniment de les instal·lacions.
• Durada màxima 4 anys.
• Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 €.
• Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 €
(60.000 € en 4 anys).
• Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%)

Flotes de vehicles.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: FLOTES DE VEHICLES
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN FLOTES DE VEHICLES:
•

Programa d’auditories de gestió energètica.

•

Incorporació de tecnologies de gestió energètica.

•

Cursos de conducció eficient.

•

Cursos de gestió de flotes.

•

Renovació del parc de vehicles.

•

Vehicles de propulsió alternativa:
elèctriques, de GN i GLP.

estacions de recàrrega

Bombament d’aigua.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA

Mesures d’estalvi i eficiència energètica (1)
• Automatització, regulant el règim de les bombes (p. ex. amb variadors de
velocitat) a partir de la instal·lació de sondes de pressió.
• Gestió i control de les instal·lacions
Incorporar sistemes de gestió i control que permetin la identificació i actuació
ràpida sobre avaries i trencaments.
• Protocols de manteniment.
Manteniment periòdic de les instal·lacions (protocols de manteniment),
prenent cura especialment de les vàlvules d’aspiració de les bombes, que es
poden obturar parcialment, precisant major consum d’energia.



• Evitar el sobredimensionat de la potència dels grups de bombament
Si es dimensionen per l’època de màxima demanda, estaran poc temps
treballant amb el màxim rendiment. Es pot afegir un altre grup de
bombament de menor potència que funcioni a ple rendiment aportant menys
cabal a la pressió demanada. Així, tots els grups incrementaran el seu
rendiment i, en època punta, poden funcionar les bombes originals.
• Utilització de variadors de velocitat en les bombes
Així, es podran adaptar a les necessitats variables de cabal. Cal equipar els
variadors de velocitat (quan no els tinguin ja de sèrie) amb filtres per evitar la
generació i injecció a la xarxa d’harmònics.


• Control de pics d’arrencada
Instal·lar equips de control electrònic per evitar els pics d’intensitat en
l’arrencada dels equips de bombament. Poden ser arrencadors estàtics (que
apliquen la tensió de forma progressiva) o variadors de freqüència.
• Anàlisis o diagnòstics energètics
No hi ha dues instal·lacions de reg que siguin iguals. Les tecnologies d’estalvi
i eficiència són les mateixes, però l’estalvi possible en cada una d’elles depèn
de les característiques de cada cas.
Els diagnòstics energètics han de valorar l’estalvi energètic i econòmic que es
pot aconseguir amb cada millora i prioritzar les actuacions en funció de la
seva amortització.

Producció elèctrica mitjançant fonts renovables
ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA.
INSTAL.LACIONS AÏLLADES DE LA XARXA
ELÈCTRICA
• Electrificació de petits nuclis rurals, granges, refugis de
muntanya...
• Bombament d’aigua
• Senyalització
• Repetidors de telecomunicacions
Possibilitat de fer sistemes híbrids (p.e. eòlic-fotovoltaic) i
micro-xarxes

Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica
• Parcs eòlics
• Plantes solars
• Centrals de biomassa (amb producció d’energia elèctrica)...

LA “REFORMA ELÈCTRICA”
• El govern central està tramitant un conjunt de mesures conegut com la
reforma elèctrica, destinada a solucionar l’anomenat dèficit de tarifa.
•Pel que fa a les energies renovables, la “reforma elèctrica” vol certificar el
que ja havien avançat el RDL 1/2012 i el RDL 2/2013: s’elimina definitivament
el règim de primes per les energies renovables.
•Les noves instal.lacions hauran de vendre a mercat en iguals condicions que
les convencionals.
•Per les instal·lacions ja existents es proposa uns pagaments que
garantitzin una rendibilitat mínima “raonable” (actualment a l’entorn d’una
TIR del 7,5% abans d’impostos – tipus d’interès del deute + 300 punts
bàsics).
•Aquesta rendibilitat es calcularà suposant uns teòrics projectes eficients que
no s’han definit encara.

BALANÇ NET: UNA ALTERNATIVA DE FUTUR
• L’autoconsum instantani ara és possible, malgrat la problemàtica
associada a la venda d’excedents:
- Allargament del retorn de la inversió per la diferència entre el preu de
l’energia produïda (pagada a preu de mercat) i el preu de l’energia
consumida (més cara).
- Es fa necessari comptar amb un Representant a Mercat que
transaccioni diàriament l’energia al mercat.
• Hi ha una proposta de RD (actualment en informació pública) per regular
“l’autoconsum diferit” (compensar producció i consum al llarg de tot l’any).
Aquesta proposta desincentiva l’autoconsum, ja que incorpora per al productor
d’energia l’obligació de pagar un “peaje de respaldo”.

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.
Xarxa de calor municipal amb biomassa a Ribes de Freser (Girona)
• Projecte promogut per l’ajuntament de Ribes
de Freser
• Execució: any 2012
• Contracte de construcció, instal·lació i
explotació a 20 anys amb una ESE (Empresa
de Serveis Energètics).
• 7 edificis municipals
• Potència instal·lada: 750 kW
• Demanda energètica: 752.783 kWh/any
• Consumo de biomassa: 340 tones/any
d’estella forestal
• Estalvi d’emissions: 310 tones CO2/any
• Inversió total: 964.000 €
• Subvenció: 271.394 €

40

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.
Instal·lació geotèrmica a l’hotel Vall de Núria

Lloc:

Queralbs (Girona)

Edifici:

Hotel Vall de Núria (FGC)

Any construcció: 2009-2011
Superfície:

3.000 m2

Potència:

4x60 kW

Configuració:

Terra radiant + fan-coils + ACS

Intercanvi geotèrmic:

41

Vertical 3.200 m

Ejemplos
ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TERMICA.

Instal·lació geotèrmica a la Fàbrica del Sol

Lloc:
Edifici:

Barcelona
Fàbrica del Sol (serveis
municipals i divulgació d’energies
renovables)
Any construcció: 2010
Superfície:
375 m2
Potencia:
1x50 kW
Configuració:
fan-coils
Intercanvi geotèrmic: vertical 770 m

42


Gràcies per la vostra atenció!

Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

Ähnlich wie Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals (20)

Mehr von leaderrgb

Mehr von leaderrgb (8)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (9)

Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals