Explicació dels diferents recursos per puntuar un text.

1. Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i
propietats textuals
3.1. Criteris de puntuació
SIGNES DE PUNTUACIÓ
SINTAGMÀTICS DE Coma, punt, punt i
PUNTUACIÓ coma, dos punts, punts
suspensius, parèntesis,
claudàtors, guió
D’ENTONACIÓ Signe d’interrogació,
signe d’exclamació
DIACRÍTICS Accent agut, accent greu, dièresi,
apòstrof, punt volat
AUXILIARS Angles, asterisc, barra inclinada, barra
doble, barra invertida, clau, guionet,
cometes, menys, igual, paràgraf, fletxa,
etc.
1

2. Els signes de puntuació:
s Signes ortogràfics convencionals
s Modulacions de la llengua oral
s Exigències de la sintaxi
s Finalitat: eficàcia de la comunicació
(escrita o oral)
s Eina bàsica per organitzar les idees,
estructurar el text i delimitar el significat
exacte del missatge que es vol
transmetre 2

3. LA COMA (pausa menor)
s Per a separar els elements d’una
enumeració o els membres d’una
oració determinada: M’he comprat uns
pantalons, una camiseta, un xandall, etc.
s Per a determinar una alteració de
l’ordre lògic de l’oració: El que t’havia de dir,
ja t’ho he dit.
3

4. s Quan hi ha un incís: El teu germà, el mestre,
és un gran intel·lectual.
s Generalment, per a indicar les
oracions subordinades: Quan vingues, hi
anirem.
s Per a marcar omissions o elements
el·líptics: En el primer tall geològic hi ha dues
roques metafòriques; i en el segon, una.
4

5. s No hem de posar coma:
– Entre el subjecte i el verb o entre el verb i
un complement
– Abans de parèntesi, guió, punts
suspensius o claudàtors
5

6. EL PUNT I COMA (pausa intermèdia)
s Quan dues oracions van separades per
conjuncions i la segona no té un enllaç
perfecte amb l’anterior: Des del punt de vista
ètic és inadmissible; perquè l’acceptes, has de
qüestionar-ho tot.
s Per a separar les parts d’una oració que
tenen segments interns separats per altres
signes de puntuació o que són llargues i
complexes: Relació dels alumnes finalistes de les
proves esportives: en llançament de javelina, Rosa
Valls; en natació, Lluís Ros; en carrera d’obstacles,
Natàlia Llopis; etc.
6

7. EL PUNT (pausa forta)
s El punt i seguit: dins d’una mateixa
paràgraf, per a separar oracions
autònomes.
s El punt i a part: quan la relació entre les
oracions és més llunyana.
s El punt final: per indicar l’acabament
d’un text, una separació entre conceptes,
apartats, capítols, etc. 7

8. ELS DOS PUNTS (pausa intermèdia)
s Per a introduir una enumeració: Material
necessari per a l’experiment: un matràs, aigua, àcid
clorhídric i hidròxid de potassi.
s Per a separar dues idees que tenen una
relació de proximitat: La manca d’aigua és un
problema greu: sense aigua no es pot viure.
s Per a introduir un exemple, una il·lustració
o un advertiment: Hi ha paraules que són
invariables en singular i en plural: temps, llapis,
cactus, dilluns, dimarts, etc.
8

9. ELS PUNTS SUSPENSIUS (...)
s Per a indicar que una enumeració no
ha quedat tancada (o també etc.)
s Per a indicar una pausa sobtada o la
conclusió difusa d’una oració: Revivia en
el record la remor etèria de les palmes, l’olor de la
pólvora pels horts, els reflexos multicolors de
l’estany dels ànecs...
s Entre claudàtors, per a indicar que s’ha
suprimit un fragment de text 9

10. ELS SIGNES D’ENTONACIÓ
s D’interrogació: ?
s D’exclamació: !
– en oracions emfàtiques i exclamatives
– en oracions de manament
10

11. ELS GUIONS (mitjans: — / – / -)
s Per a introduir dins d’una oració una
observació, un comentari personal,
una ironia, etc.: Tanmateix, sobre totes
aqueixes coses –crec que no cal insistir en la vàlua
indiscutible d’aquest investigador–, cal destacar les
repercussions posteriors dels seus decobriments.
s Per a marcar l’inici del parlament d’un
personatge en una obra literària
(guionet estilístic):
– Maria, vine ja –va dir Pepeta amb to irat.
– Pepeta, no puc encara –li va respondre Maria. 11

12. EL GUIONET (breu)
s Morfològic o lèxic: per a unir dos
termes (formació de paraules compostes):
– Numerals compostos (ordinals i cardinals)
(DUC): vint-i-cinc, tres-cents
– Entre el verb i els pronoms febles: omplir-lo
– Els mots compostos que comencem amb
el nom d’un punt cardinal: sud-est, sud-africà
– Els compostos repetitius i expressius: xino-
xano, xiu-xiu
– Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el
segon element és un substantiu: la no-
12
violència

13. – En els compostos formats per dos mots,
quan el segon element comença per r-, s-
o x- i el primer acaba amb vocal: pèl-roig,
esclata-sang, escura-ximeneies
– En els compostos formats per dos mots,
quan la unió dels dos elements puga
dificultar-ne la lectura adequada a causa
de les lletres concurrents: Bell-lloc
– En els compostos formats per dos mots,
quan el primer element és un mot que duu
accent gràfic: ciència-ficció
13

14. – En els compostos abans-d’ahir, adéu-siau,
dellà-ahir, després-dinar, despús-ahir,
despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo.
– No duen guionet:
• Els mots formats amb altres prefixos:
preromànic
• Els mots construïts amb formes prefixades
acabades en -o i de vegades en -i: fisicoquímic
14

15. LES COMETES
s Cometes baixes o llatines: «»
s Cometes altes o angleses: “ ”
s Cometes simples: ‘ ’
s Per a marcar les citacions textuals o les
paraules d’una persona, per a marcar
un discurs en estil directe: Vull recordar ara
les paraules del savi Joan Fuster: “Tens un cos,
aprofita’l, aprofita-te’n”.
s En les citacions bibliogràfiques: articles,
parts d’un llibre, etc. 15

16. ELS PARÈNTESIS
s Per a introduir un aclariment breu, una
informació complementària, una
referència o una dada cultural
secundària: A Monòver (les Valls del Vinalopó)
es fa bon vi.
16

17. ELS CLAUDÀTORS, GAFETS
O PARÈNTESIS QUADRATS
s Per a fer un aclariment, afegir alguna
indicació, resoldre una abreviatura o
restaurar paraules dins d’un text: J[oan]
M[aria] R[oig] ha estat declarat culpable d’homicidi.
s […] = supressió dins d’una citació
textual: “Hi ha també una altra por de l’escriptor
[...]. És la por de buidar-se”.
s Interpolacions que no són de l’autor del
text original.
17

18. LA BARRA INCLINADA
s Oposició o alternança entre els dos
termes que relaciona
– Combinacions de dos elements que es
presenten junts amb la intenció de fer-ne
notar el contrast: Les dues possibilitats de
plural, marges/màrgens, es consideren correctes.
– Versos d’una composició poètica en ser
citats en línia seguida: “Camines silenciosa /
entre camins de boira / i guardes zelosa els
secrets / que la vida et confia”
18

19. – Símbols que relacionen més d’una
magnitud: La llum viatja a 300.000 km/s.
– Doble funció lingüística (morfemes de
gènere): El sistema educatiu funcionaria millor
amb més professors/es.
– Representació dels fonemes: La /a/ àtona
– i/o: Tindran matrícula gratuïta els qui siguen
membres de família nombrosa i/o fills de
disminuïts físics.
– Períodes cronològics: Va aprovar
l’assignatura en el curs 1991/1992 (o també
1991-1992). 19

20. ASPECTES MORFOSINTÀCTICS
Regla de les tres c:
1) claredat
2) concisió
3) correcció
importància de la informació
20

21. CLAREDAT (evitar passatges ambigus i poc
entenedors)
s períodes oracionals breus
s ordre lògic de la frase: subjecte + verb +
complements
s puntuació adequada
s el paràgraf com a unitat (llargària mesurada)
s ús apropiat dels connectors (introduir i
anunciar un tema, reprendre un tema, exemplificar,
21
aclarir un punt, resumir i concloure, etc.)

22. CONCISIÓ
s ser precisos i directes
s evitar circumloquis, repeticions
innecessàries i conceptes redundants
s evitar sinònims superflus
s concentració d’elements essencials i
supressió de la informació supèrflua: El jutge
també pot separar la tutela de la persona és millor
que El jutge també pot, si ho creu convenient,
separar la tutela de la persona.
s és preferible un verb a una expressió
llarga o circumloqui: es va procedir a publicar 22
es va publicar

23. CORRECCIÓ
s normativa
s adequació: a les circumstàncies de
producció (tema, canal, grau de formalitat,
propòsit i destinatari)
s coherència: des del punt de vista semàntic
s cohesió: puntuació i connectors
s estilística: riquesa i variació
s presentació: bona presentació, ús adequat
de la tipografia, paginació, etc.
Normes d’estil: http://www.ua.es/dfcat 23

24. En paraules de Daniel Cassany:
- no tingues pressa
- planifica el teu treball i fes esborranys inicials
- pensa en el destinatari, facilita-li i fes-li
agradable sentir-te
- repassa l’escrit
- deixa’l reposar
- busca’t un confident
- la pràctica fa mestres
24