1. L’APARELL DIGESTIU
La funció és la de incorporar al cos els aliments procedents de l’exterior i processar-
los, per tal que els nutrients que contenen puguin ser-hi absorbits.
La digestió és el procés on els aliments arribin a transformar-se en les seves unitats
bàsiques (aminoàcids, àcid grassos, monosacàrids).
ELS ÒRGANS DE L’APARELL DIGESTIU
L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.
El tub digestiu és un conducte que comença a la boca passa per la faringe,
esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros fins el anus.
Les glàndules annexes són les encarregades de secretar substàncies que
ajuden al procés digestiu, les glàndules salivals, el fetge, el pàncrees i les
glàndules intestinals.
LA DIGESTIÓ
És el conjunt de processos pels quals els aliments són tractats mecànicament i
químicament amb la finalitat d’alliberar els nutrients que contenen. Hi ha dos tipus de
digestió:
La mecànica que consisteix en la segregació dels aliments.
La química es realitza a través de l’acció dels enzims digestius.
DIGESTIÓ A LA BOCA
La boca és l’obertura per la qual el aliments entren al cos, hi on la digestió comença
aquí. A dins de la boca es fan dues accions bàsiques: la masticació i la insalivació.
En la masticació els aliments es trituren gracies a les dents i la llengua,
contemporàniament es comença a produir la insalivació. La saliva és secretada per
unes glàndules que contenen enzims digestius que provoquen l’absorció d’alguns
aliments, per exemple la ptialina trenca el midó dels aliments i els transforma en
glucosa.
Aleshores l’aliment a partir d’aquí s’anomena bol alimentari, que mitjançant la deglució
el bol passa cap a la faringe i d’aquí a l’esòfag.
DIGESTIÓ A L’ESTÓMAC
L’estómac que és un òrgan muscular té dues estructures fonamentals:
La mucosa gàstrica realitza la digestió química mitjançant el suc gàstric,
secretat per glàndules situades en la mucosa.
La musculatura gàstrica realitza la digestió mecànica, es a dir realitzen
moviments peristàltics permeten que el bol alimentari es barregi amb el suc
gàstric fent que el bol passi a anomenar-se quim.
2. Els aliments arriben a l’estómac mitjançant el càrdies, un múscul que actua d’esfínter; i
pels moviments peristàltics el quim passa a l’intestí prim per el pílor, una vàlvula
situada a la sortida de l’estómac.
DIGESTIÓ A L’INTESTÍ PRIM
L’intestí prim és un tub molt llarg i replegat que consta de tres trams: el duodè, el jejú i
l’ili. Aquí és on els aliments és on es produeix la digestió intestinal l’absorció dels
nutrients.
El quim una vegada ha arribat al duodè es barreja amb la bilis (fetge) i el suc
pancreàtic (pàncrees). El quim convertir en una substància més liquida passa a
anomenar-se quil on ja es troben les unitats estructurals bàsiques dels nutrients.
Aquestes unitats nutritives són absorbides a través dels plecs de les parets de l’intestí
prim, les vellositats i les microvellositats intestinals.
Els nutrients absorbits passen a la sang on seran distribuïts a totes les cèl·lules del
cos.
DIGESTIÓ A L’INTESTÍ GROS
És la part final del tub digestiu on van a parar totes les substàncies del quil que no han
sigut absorbides, que principalment son restes d’aigua i sals minerals, de fet seran
reabsorbides. Mitjançant la flora intestinals (bacteris), aquestes restes es convertiran
en matèries femtes. Aquestes matèries s’acumulen i són expulsades per l’anus a
través del procés de defecació.