Selección de varios libros para la etapa de infantil

1. ì
Biblioteca
de
aula
para
Educación
Infantil
Selección
de
varios
libros
para
esta
etapa
educa3va.
Laura
Colomo
Rodriguez

2. ¿DÓNDE
PERDIÓ
LUNA
LA
RISA?
ì TÍTOL
ORIGINAL:
¿Onde
perdeu
Lúa
a
risa?
ì AUTOR
I
TRADUCTOR:
Miriam
Sánchez
Moreira,
2001.
ì IL·∙LUSTRADOR:
Federico
Fernández
Alonso,
2001.
ì EDITORIAL:
Kalandraka,
2001
ì COL·∙LECCIÓ:
Llibres
per
a
somiar.
ì LLENGUA
ORIGINAL:
Gallec
ì Aquest
conte
narra
la
història
de
Luna,
una
noia
que
no
tenia
riure,
no
el
trobava
a
cap
lloc.
Aleshores
el
seu
germà
va
dir
que
ell
s’encarregaria
de
trobar
el
riure
de
la
seva
germana,
i
així
ho
va
fer.
Va
preguntar
a
tots
els
animalets
del
bosc
si
l’havien
vista,
però
cap
d’ells
ho
havia
fet,
fins
que
va
arribar
al
mussol,
el
qual
li
va
donar
una
ploma,
i
li
va
dir
que
amb
això
la
faria
riure.
Finalment,
la
nena
gracies
a
les
pessigolles
que
li
feia
la
ploma
va
aconseguir
riure,
però
no
va
ser
la
única,
perquè
el
mussol
també
va
fer
riure
a
la
lluna
ì És
un
conte
que
ens
ensenya
que
no
hem
de
desesperar-­‐nos
davant
de
les
dificultats,
perquè
sempre
hi
haurà
algú
disposat
a
ajudar-­‐nos
quan
més
ho
necessitem,
i
si
és
convenient
aquesta
persona
mourà
cel
i
terra
per
ajudar-­‐nos
a
sen3r
millor.
A
més
a
més
és
un
llibre
amb
unes
grans
il·∙lustracions
que
faciliten
la
comprensió
d’aquest,
tot
i
que
no
té
molta
lletra.

3. DE
VERDAD
QUE
NO
PODÍA
ì AUTOR:
Gabriela
Keselman
ì IL·∙LUSTRADOR:
Noemí
Villamuza
ì EDITORIAL:
Kókinos,
2001
ì L’autora
el
dedica
a
Marcelo
G.K.
i
als
seus
pares
N.V.
Aquest
llibre
va
guanyar
el
2n
premi
nacional
d’il·∙lustració
l’any
2002.
ì Marc
era
un
nen
que
volia
dormir,
de
veritat
que
volia,
però
no
de
veritat
que
no
podia.
La
seva
mare
provava
de
totes
les
maneres
possibles
per
a
que
el
nen
s’adormís,
però
no
hi
havia
manera.
Fins
que
al
final
aconsegueix
adormir-­‐se.
ì Aquest
conte
ens
mostra
una
situació
que
és
dóna
en
moltes
famílies
avui
en
dia,
un
nen
amb
dificultats
per
a
dormir.
Pretén
ensenyar
tant
a
pares
com
a
nens,
que
l’únic
que
pot
controlar
les
pors
és
el
propi
nen,
és
ell
qui
ha
de
ser
autosuficient
per
no
caure
en
la
seva
pròpia
trampa
de
la
imaginació.

4. EL
PUNT
ì TÍTOL
ORIGINAL:
The
dot
ì AUTOR:
Peter
H.Reynolds
ì TRADUCTOR:
Muntsa
Fernádez
ì EDITORIAL:
Walker
Books
Ltd,
2003
i
Cercle
de
Lectors.
ì L’autor
el
dedica
al
senyor
Matson,
el
seu
professor
de
“mates”
de
setè,
que
el
va
encoratjar
a
trobar
el
seu
propi
“punt”.
ì Laia
és
una
nena
que
no
sap
dibuixar,
però
la
seva
mestra
li
fa
veure
que
això
no
és
cert
fent-­‐li
pintar
el
primer
que
l’hi
sor_s.
Laia
va
fer
un
punt,
el
va
signar
i
l’endemà
se’l
va
trobar
emmarcat
a
l’aula.
Des
d’aquell
moment
la
Laia
comença
a
pintar
punts
de
diferents
maneres,
fins
que
l’escola
fa
una
exposició
que
té
molt
d’èxit.
Amb
això
la
professora
li
vol
fer
veure
que
tothom
té
una
manera
d’expressar-­‐se,
i
un
punt
de
crea3vitat.
Finalment,
la
Laia
coneix
a
un
noi
que
tampoc
sap
dibuixar,
i
ella
l’incita
per
a
que
segueixi
el
mateix
procediment
que
ella
havia
seguit.
ì Un
llibre
amb
poc
argument,
però
mostra
que
mai
hem
de
dir
“no
ho
se
fer”,
ja
que
això
no
és
cert.
Millor
o
pitjor
aprenem
a
fer
les
coses,
tot
s’ha
d’intentar
perquè
mai
saps
si
aquesta
acció
et
pot
portar
el
teu
propi
èxit.

5. FREDERICK
ì AUTOR:
Leo
Lionni,1963
ì TRADUCTOR:
Xosé
M.
González
“Oli”,
al
2005
ì IL·∙LUSTRADOR:
Leo
Lionni,1963
ì EDITORIAL:
Kalandraka
ì COL·∙LECCIÓ:
Llibres
per
a
somiar
ì Una
família
de
ratolins
vivien
a
prop
d’un
mur
que
hi
havia
al
llarg
d’un
prat.
Durant
l’hivern
recollien
totes
les
nous,
la
palla,
el
panís
i
el
blat
de
moro
que
podien,
tots
menys
el
Frederick
que
deia
que
recollia
rajos
de
sol,
colors
i
coses
que
explicar.
Els
dies
d’hivern
anaven
passant
fins
que
és
van
quedar
sense
menjar,
i
el
Frederick
va
fer-­‐los-­‐hi
tancar
els
ulls
a
tot
i
els
va
fer
imaginar
el
calor
del
sol,
els
colors
del
prat,
i
finalment,
els
va
recitar
un
poema
perquè
no
tenien
coses
que
contar.
Així
mateix
va
ser
com
tots
els
ratolins
se’n
van
adonar
que
el
Frederick
era
una
poeta.
ì Lionni
composa
aquesta
pe3ta
faula
que
penso
que
dona
una
lliçó
sobre
la
vida,
tot
i
que
no
pretén
moralitzar,
sinó
permetre
que
el
nen
pugui
trobar
el
seu
propi
mon
i
oferir
una
pròpia
alterna3va.

6. LA
CUCA
COLORAINA
ì AUTOR:
M.Antònia
Molera
i
Gemma
Rosell
ì IL·∙LUSTRADOR:
Francesc
Rovira
ì EDITORIAL:
AMALGAMA
edicions,
març
del
2004
ì COL·∙LECCIÓ:
Picamill
ì Era
una
cuca
que
sempre
estava
contenta,
i
el
seu
cos
era
ple
de
colors.
Mica
en
mica
es
va
anar
tornant
malhumorada
i
va
anar
perdent
els
seus
colors,
fins
a
tornar-­‐se
grisa.
Un
dia
caminant
va
trobar
un
lloc
tot
ple
de
colors
iva
pensar
tant
de
bo
tornés
a
tenir
colors.
La
Llumeta,
una
pe3ta
cuca
de
llum
que
vivia
amb
ella,
la
va
ajudar
a
recuperar
els
colors
amb
la
seva
caixa
dels
desitjos,
però
tot
el
món
es
va
tornar
gris
i
negre
i
ella
no
ho
volia
això.
Va
tornar
a
demanar
ajuda
a
la
Llumeta,
i
va
desitjar
que
tot
tornés
a
tenir
color
com
abans,
i
així
va
succeir,
per
això
des
d’aquell
moment
s’anomena
la
cuca
coloraina.
ì Aquest
conte
ens
mostra
que
els
canvis
en
la
nostra
ac3tud
porten
a
canvis
jsics
que
desprès
no
ens
agraden,
i
dels
quals
en
podem
penedir
més
tard.
Cal
veure
que
això
és
un
conte
i
que
tot
es
fic3ci,
perquè
a
la
vida
real
no
hi
ha
cap
capsa
dels
desitjos
que
arregli
allò
que
no
ens
agrada.

7. EL
ZAPATERO
Y
LOS
DUENDES
ì AUTOR:
Eva
Mejuto
ì IL·∙LUSTRADOR:
Elia
Manero
ì EDITORIAL:
Kalandraka,
2004
ì COL·∙LECCIÓ:
Llibes
per
a
somiar.
ì Narra
la
història
d’un
sabater
i
la
seva
muller,
que
gairebé
no
tenien
diners
per
menjar,
però
havien
de
mantenir
el
negoci.
Una
nit
el
sabater
és
va
ferir
i
no
va
poder
fer
les
sabates,
però
a
l’endemà
les
sabates
estaven
fetes
i
de
molt
bona
manera.
La
nit
següent
és
va
repe3r
el
mateix
succés,
però
aquest
cop
hi
van
aparèixer
dos
parells
de
sabates.
El
sabater
i
la
seva
dona
no
podien
creure-­‐s’ho,
així
que
a
la
tercera
nit
es
van
amagar
i
van
mirar
que
passava.
Van
veure
com
dos
follets
molt
menuts
i
despullats
van
sor3r
d’un
forat
de
la
paret.
Com
agraïment,
el
matrimoni
els
hi
va
fer
unes
peces
de
roba,
però
els
follets
en
veure
la
roba
se
la
van
posar
i
no
van
aparèixer
mai
més.
ì Un
clàssic
que
mostra
solidaritat
i
ajuda
per
aquells
que
ho
necessiten,
i
també
agraïment
pels
ajuts
oferts.

8. L’ESCOMBRA
DE
LA
BRUIXA
ì TÍTOL
ORIGINAL:
L’escombra
de
la
bruixa
ì AUTOR
I
TRADUCTOR:
Mercè
Company
i
Gonzàlez
ì IL·∙LUSTRADOR:
Agus_
Asensio
i
Saurí,
1990
ì EDITORIAL:
Edicions
SM,
setembre
1990,
novembre
1990
i
octubre
1991
ì La
Nana
Bunilda
és
una
bisbís
que
fa
desaparèixer
els
malsons
dels
nens.
Quant
va
començar
portava
caminant
tots
els
paquets,
però
cada
vegada
en
tenia
més
i
no
podia
portar-­‐los.
Va
demanar
ajuda
al
mussol
i
al
llop,
però
cap
dels
dos
va
poder
aguantar
tot
el
que
feia
la
bruixa.
Així
que
la
bisbís
va
decidir
crear
una
escombra,
i
li
va
canviar
a
una
bruixa
dolenta
perquè
deien
que
les
escombres
de
les
bruixes
dolentes
volaven
més
ràpid.
Així
doncs,
la
Bunilda
va
retallar
l’escombra,
li
va
lligar
el
sac
i
li
va
posar
un
embut.
De
tal
manera
que
la
Bunilda
va
aconseguir
que
la
bruixa
dolenta
no
fes
més
mal
als
altres
i
ella
va
poder
arribar
a
temps
a
tots
els
llocs.
ì Un
gran
conte
amb
grans
il·∙lustracions,
des3nat
a
un
públic
més
aviat
de
primària.
Ensenya
que
aquells
que
són
bons
sempre
tenen
un
recompensa,
però
aquells
que
són
dolents
tenen
un
càs3g.

9. GATO
GUILLE
Y
LOS
MONSTRUOS
ì AUTOR:
Rocío
Mar_nez
ì IL·∙LUSTRADOR:
Rocío
Mar_nez
ì EDITORIAL:
Kalandraka,
maig
del
2002
ì COL·∙LECCIÓ:
Llibres
per
a
somiar.
ì El
Gat
Guille
és
un
gat
molt
poruc
que
escolta
sorolls
estranys
a
casa
seva,
i
va
corrents
d’una
habitació
a
una
altra
buscant
a
la
seva
mare,
fins
que
arriba
un
moment
que
fins
i
tot
la
seva
mare
també
està
atordida.
Però
aleshores
és
el
Gat
Guille
qui
explica
el
perquè
dels
sorolls
a
la
seva
mare.
ì Aquest
conte
mostra
una
situació
de
la
vida
quo3diana
d’un
nen
qualsevol,
que
quan
és
pe3t
cada
soroll
que
escolta
és
com
si
hi
hagués
un
monstre.
Però,
finalment
ensenya
que
són
situacions
habituals
de
la
vida,
objectes
que
hi
ha
a
casa
dels
quals
no
s’ha
de
témer.

10. EL
CANT
DE
LES
BALENES
ì TÍTOL
ORIGINAL:
The
wales
song
ì AUTOR:
Dyan
Sheldon,1993
ì TRADUCTOR:
Mercè
Escardó
i
Bas
ì IL·∙LUSTRADOR:
Gary
Blythe
ì EDITORIAL:
Kókinos,
1999
ì Aquesta
obra
va
guanyar
la
medalla
de
Kate
Greenaway.
ì L’àvia
de
la
Lili
conta
una
història
a
la
seva
neta
sobre
les
balenes,
que
minuts
desprès
l’avi
interromp
dient
que
son
bes3eses.
Tot
i
així
la
Lili,
creia
lo
que
li
havia
explicat
la
seva
àvia,
i
mentre
dormia
va
somiar
amb
les
balenes.
L’endemà
tota
decidida
va
baixar
a
l’oceà
i
va
seguir
el
procés
que
la
seva
àvia
li
havia
explicat.
Finalment,
un
cop
a
l’habitació
la
Lili
va
veure
molts
llum
a
la
finestra
i
va
baixar
corrents
cap
al
mar,
no
sabia
si
era
un
somni,
però
la
Lili
va
sen3r
des
de
ben
lluny
el
murmuri
del
vent
i
com
les
balenes
cridaven
el
seu
nom.
ì Una
gran
conte
fic3ci,
que
fa
volar
la
imaginació
de
qualsevol,
ja
sigui
pe3t
o
gran.
Ens
ensenya
que
deixar
volar
la
imaginació
i
creure
en
coses
que
no
son
reals
també
és
bo,
ja
que
ens
pot
fer
crear
situacions
en
les
quals
pensem
més
tard
si
allò
ha
succeït
de
veritat
o
no.

11. INÉS
DEL
REVÉS
ì TÍTOL
ORIGINAL:
Contrary
Mary
ì AUTOR:
Anita
Jeram,
1995
ì TRADUCTOR:
Esther
Rubio
ì IL·∙LUSTRADOR:
Anita
Jerams,
1995
ì EDITORIAL:
Walker
Books
Lds
i
Kókinos
al
1996,
1997,
1998,
1999,
2003
i
2004.
ì Inés
és
una
rateta
que
un
dia
es
desperta
i
decideix
fer-­‐ho
tot
al
revés,
des
de
l’esmorzar
fins
a
l’hora
de
dormi,
fins
que
la
seva
mare
decideix
fer-­‐ho
també
al
revés.
ì Una
rateta
entremaliada
que
representa
l’ac3tud
de
qualsevol
nen.
Tots
poden
tenir
un
dia
en
el
que
volen
fer
les
coses
del
revés,
i
per
això
els
pares
no
s’han
de
desesperar,
sinó
al
inrevés
comportar-­‐se
com
ells
perquè
pugin
sen3r
per
ells
mateixos
si
allò
esta
ben
fet
o
no.