2. DEFINICIÓ
La Renaixença és un moviment cultural iniciat a
Catalunya a la primera meitat del segle XIX
amb la voluntat de restauració de l’ús culte del
català, tant a la llengua literària com a la
cultura, després dels segles de disglòssia
respecte al castellà.
3. CARACTERÍSTIQUES
• Fantasia i imaginació, idealisme, fe
en les utopies.
• Rebuig de
les normes literàries clàssiques i exaltació de
la llibertat artística (individualisme).
• Recerca de les arrels, defensa de
les llibertats nacionals.
• Valoració de l'estat d'ànim i de la
bondat natural de l'individu.
4. PRIMERES OBRES LITERÀRIES
Les primeres obres van ser poètiques. L’any
1833 es va publicar el poema de Bonaventura
Carles Aribau “LA PÀTRIA”, símbol del
moviment renaixentista per la identificació
que hi va fer Aribau de la pàtria amb la
llengua.
5. POETES
• Jacint Verdaguer: Fundador de la llengua
moderna i considerat el poeta més gran de la
Renaixença. En la seua obra destaquen dos grans
poemes: “L’Atlàntida” i “Canigó”.
• Teodor Llorent: Representant de burgesos i
considerat el poeta més destacat de la
Renaixença.
• Constantí Llombart: Representant dels populars.
Va intentar donar a la Renaixença valenciana una
projecció popular àmplia i, alhora, culturalment
digna.
6. NOVEL·LA REALISTA
• REALISME: és una doctrina estètica basada en la
descripció objectiva de la realitat en les obres
literàries i artístiques, sense concessions a la
idealització. Va sorgir vers l’any 1850 com una
reacció contra els excessos del Romanticisme, i va
arribar a convertir-se en una escola.
7. NARCÍS OLLER
• Va ser l’iniciador de la novel·la realista en
català.
• La seua obra va obtenir una projecció
europea comparable a la de la poesia de
Verdaguer o el teatre de Guimerà. En la seua
producció literària destaquen:
8. •La papallona (1882): és
l’inici del Naturalisme en la
literatura catalana.
•L’escanyapobres (1884):
descriu l’impacte de la
industrialització.
9. •La bogeria (1899): tracta sobre
•La febre d’or (1890-1892): és la
les malalties mentals i les
seua novel·la més extensa en què
conseqüències socials que
es descriu l’alta burgesia
impliquen.
financera.
10. •Pilar Prim (1906): és
la seua última novel·la.
Trenca amb les
tècniques naturalistes i
s’acosta a les
tendències de la
novel·la psicológica.
11. EL TEATRE CULTE
• L’únic representant del nostre teatre culte
va ser Àngel Guimerà, el qual va obtenir un
èxit important, tant dins de les nostres
fronteres com fora.
• En la seua producció teatral, tractà la
passió humana com un tema principal i usà
un model de llengua viva i eficaç des del
punt de vista escènic.
12. LA SEUA OBRA DRAMÀTICA
Es divideix en tres etapes:
• Etapa de formació (1875 -1890): hi predominen els
drames d’ambientació medieval. Obres: “Gal·la
Placídia” i “Mar i cel”.
• Etapa de plenitud (1890 -1900): hi pertanyen les
obres amb marcats trets realistes: “Maria Rosa”,
“Terra baixa” i “La filla del mar”.
• Etapa final (1900 -1924): Presenta una gran
diversitat. Guimerà va sentir la necessitat de no
perdre el favor del públic i d’adaptar-se al corrent
modernista, però no va aconseguir la qualitat de la
producció anterior.
13. EL TEATRE POPULAR
• Eduard Escalante
és considerat el
màxim representant
del sainet valencià.
Les seues obres
reprodueixen, amb
un to satíric,
ambients i
personatges
tipificats de l’època
en què va viure.
14. EL TEATRE D’ESCALANTE
• Mostra els canvis socials i la situació de la llengua
en la València de l’època de l’autor, tant als barris
populars com en les classes mitjanes, que
pretenen imitar els usos i costums de les classes
altes i adopten el castellà per aparençar un
estatus social superior al propi.
• En els seus sainets, mostra una gran destresa a
l’hora d’obtenir efectes còmics i caracteritzar els
personatges amb una gran economia de mitjans.
