1. EL TEXT EXPOSITIU Didac Pascual Carme Gironés Laia Clua 2n Bat. A

3. La llengua del text expositiu ha de tendir cap a la màxima claredat. Per això, la sintaxi ha de ser senzilla i el lèxic clar i precís per tal que el lector pugui assolir correctament tots els coneixement que s'intenta que assoleixi. Generalment són textos objectius i no donen el punt de vista ja que la seva única funció és informar. Funció del llenguatge predominant

4. Una de les característiques més destacades dels textos expositius és que la informació hi pot estar organitzada seguint un determinat esquema o estructura. L'esquema principal que segueix un text expositiu és el de introducció, on es presenta el tema; desenvolupament, on s'explica el contingut; i conclusió, on es resumeix l'informació. Les principals estructures bàsiques en què s’organitzen els paràgrafs dels textos expositius són les següents: - Enumeració o descripció: Se´ns dóna informació sobre un tema en particular o sobre les característiques d´aquest tema o del context. -Seqüència o col.lecció: S´exposa en grup un cert nombre d´idees realcionant-les entre elles. Estructura

5. - Problema-solució: Se´ns presenta un problema o un interrogant i una solució o una resposta. - Casualitat: Hi ha una relació de causa a efecte. - Comparació: Es confronten dos fenòmens, objectes o éssers, entre ells; es consignen les diferències i les semblances.

6. El paràgraf d’enumeració Es tracta d’un paràgraf força corrent en textos de ciències, de ciències socials, de tecnologia... Presenta diverses informacions relacionades entre si i amb un element que les unifica. De fet, un paràgraf (o un text) que segueixi aquesta estructura estarà constituït per una llista de propietats que descriuen un mateix objecte, fet o idea; i per una frase organitzadora, que indica al lector l’estructura del paràgraf.

7. El paràgraf de seqüència Trobarem aquest paràgraf en textos científics i instructius. Com que el més essencial del paràgraf (o del text) organitzat com una seqüència és l’ordre (temporal) en què s’organitzen els elements, sovint aquests elements van encapçalats per números o lletres successius. Trobarem textos expositius d’aquesta classe en ciències socials (història, demografia, geografia, economia...), ciències experimentals (biologia, química...), en art, en història de la llengua, en tecnologia...

8. Paràgrafs de problema-solució En els paràgrafs en què seguim l’esquema problema-solució s’intenta desenvolupar un tema plantejant un problema i resolent-lo a continuació. Hi haurà, per tant, dues parts: -Es presenta el problema . -S’exposa una solució .

9. Segons el de missatge que es vol transmetre, es diferencien 6 tipus de texts expositius: * text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria. * text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema. * text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat. * text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc. Tipus de textos il·lustratius

10. * text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar. * text científic oficial, informes d'equips investigadors. Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat oral.

11. La informació que donen els textos expositius ha de ser ordenada . Això s’aconsegueix mitjançant: * un ordre lògic : cada paràgraf ben estructurat i al seu lloc. * la puntuació : ús de punts i seguits i de comes. * els enllaços entre frases (o connectors). * una sintaxi clara i ordenada. * un lèxic precís . Trets estilístics

12. Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions hi tenen un valor principal aquelles que estableixen connexions lògiques entre els elements linguüístics: les causals (perquè, ja que, per això...), les il·latives (doncs, per tant, així...),les finals ( per tal de, amb l'objectiu de...), les adverisatives (però), les condicionals (a condició que...) i les concessives (malgrat que...).

14. Text expositiu de tipus divulgatiu, que ens informa de forma clara i objectiva sobre un tema d’interès general, amb un llenguatge de fàcil comprensió i per tant dirigit a un ampli sector del públic. El càncer surt a la llum El Sol no solament és responsable de tota la vida que hi ha, sinó que permet que alguns visquin millor que altres: les condicions climàtiques tan benignes que proporciona són el pilar que sustenta una economia basada en el turisme i l’especulació, que fan que milers d’edificis, apartaments i hotels omplin fins a l’últim racó de la costa. No obstant això, els beneficis dels raigs solars també arriben a la salut de les persones. A tall d’exemple, l’exposició al sol afavoreix l’activació i la síntesi de la vitamina D, que té un efecte positiu sobre la mineralització del ossos i, per tant, combat patologies com l’osteoporosi. Això la fa molt recomanable en el cas de la gent gran, amb més alteracions òssies i moltes vegades massa avesada a quedar-se tancada a casa.. Exemples

15. En la dermatitis atòpica, que pot arribar a afectar el 20% dels nens, els raigs ultraviolats (UV) provoquen un efecte immunosupressor profitós. Algunes línies de recerca treballen per esbrinar si els UV també tenen repercussions saludables en determinats càncers i malalties autoimmunològiques. Per la seva banda, altres estudis científics, impulsats especialment pels països nòrdics, han demostrat que la llum natural influeix positivament en el sistema nerviós i proporciona una sensació de plaer i benestar. Segons sembla, regula les funcions vegetatives i psíquiques i provoca la secreció de serotonina i melatonina, relacionades amb el son i la vigília, l’efecte antioxidant en les cèl·lules i el benestar general. De fet, en molts casos els quadres de depressió milloren força quan arriba l’estiu. Malgrat tot, aquest reguitzell de beneficis apareix quan es pren el sol amb moderació. De fet, els dermatòlegs recorden que una exposició de quinze o vint minuts és més que suficient. Els cànons estètics imperants que obliguen a tenir la pell colorada per seguir la moda, han fet que bona part de la població s’excedeixi a l’hora de prendre el sol, una afecció especialment perjudicial per a la pell blanca de les nostres latituds, dissenyada justament per a tot el contrari. Adaptació d’un text d’Anna Ferrer, El Temps (22-08-2006)